dijous, 18 de desembre del 2008

BOUEMA ALS BOUETES, DE MARAVILLA SAEZ


En el retrete o excusado del taller tengo un ejemplar de Bouesia 2006 y cuando se tercia leo o releo algún bouema en la más estricta intimidad.Un día que iba más suelta me salió este bouema que te envío y me gustaría lo pasaras a tus colegas como homenaje a todos los bouetas que en el mundo son.
Ahí va:

BOUEMA ALS BOUETES

Surto de la meva cova,
on el meu cervell s'adoba
de sentiments i cabòrias,
al sentir llunyants cantics
mugits de bous erràtics
que em donen ganes
d'anar al carrer a jugar.

Trio paraules sonores
engalzo frases canores
en aquesta llengua de pedra i aigua
que tant em costa modelar.

Pedra a pedra construeixo el càntic
maldestra tornejo el rodó càntir
per a de la meva aigua
fer amistosa ronda.

Agosarada i sense vergonya
llenço al vent el mugit enfàtic.

Invito a aigua per a apaivagar la meva set.
Mugeixo festiva fent eco dels vostres mugits.

Mugits, bouemes, càntirs,càntics
buscant un bàlsam
per als nostres jos dolorits;
cercant un tu amable, resemblant
que ens vulgui,
sàpiga,
pugui escoltar.
Mugits, bouemes, càntics, càntirs
de solitaris primats rumiadors
buscant, potser, l'escalfor del ramat.

Doncs,encara que arrogants
enlairem la pròpia indòmita presència,
anyorem el pas compartit de la manada.

Mugits, bouemes, càntics, càntirs
buscant l'amor,
esquivant la por.
La por apalagosa
a les lleis de vida,
al desamor,
al ser i no ser,
al calentament
i al refredament,
tant global com personal,
i fins i tot
a la crisi de l'odiat sistema.

És això poesia?
Preguntem anhelant
que una blava mirada
es clavi en la nostra desvalida mirada,
per a poder dir: Tu

Tu, vosaltres, ramat de bouetes;
germandat de pirats,
de la metàfora paletes,
del absurd, estetes.
Alguns, potser, una mica profetes;
i algú n'hi haurà que sigui de Roquetes.

A tu, a vosaltres,
canalla enjogascada del carrer,
possibles interlocutors valids,
parlo,
canto,
convido a aigua...
mugeixo.
Avui,tot sortint de ma caverna,
perque em ve de gust
perque m'ho demana el cos
i perque tinc ganes de jugar.


Maravilla Sàez

Foto: Francesc Gelonch, http://www.flickr.com/photos/verbola/2568545403/in/set-72157605856732564/

CYRIL HORISZNY, FOTOGRAFIES: ELS HUTSULS, UN POBLE DELS CARPATS UCRAÏNESOS





Hola guapos i guapes! En aquesta setmana tant atrafegada de magnífiques presentacions i quefers prenadalencs i etc, us proposo anar a la inauguració d'una exposició que te a veure amb Ucraïna (fotografia). Pot estar molt be.
Abraçades a torrentades!
Catalina

La CASA DE L’EST i BIBLIOTEQUES DE BARCELONA
es complauen a convidar-vos a la inauguració de l’exposició

ELS HUTSULS, UN POBLE DELS CARPATS UCRAÏNESOS
del fotògraf francoucraïnès Cyril HORISZNY


coorganitzada per BIBLIOTEQUES DE BARCELONA i la CASA DE L'EST
amb la col·laboració de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i el Districte de Sant Andreu de l'Ajuntament de Barcelona


Dijous, 18 de desembre de 2008, a les 19.30 h

BIBLIOTECA IGNASI IGLÉSIAS - CAN FABRA
Segre, 24-32 – Barcelona
Telèfon 93 360 05 50
(Metro L1, Sant Andreu)



Benvolguts, benvolgudes,

El dijous 18 de desembre, la CASA DE L’EST tindrà el goig de presentar un dels projectes que ha preparat amb més il·lusió durant els darrers mesos: inaugurarem l’exposició fotogràfica de Cyril Horiszny, un jove fotògraf francoucraïnès, dedicada als hutsuls, un petit poble dels Carpats ucraïnesos que, tot i els importants canvis socials que s’han produït a Europa durant el segle XX i les darreres dècades, ha sapigut conservar la seva identitat i els seus costums tradicionals.

Cyril Horiszny, que ja ha exposat la seva obra en diversos països d’Europa i Amèrica, serà present en la inauguració de l’exposició gràcies a les bones gestions de Biblioteques de Barcelona i, molt especialment, de la direcció de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, del districte barceloní de Sant Andreu, coorganitzadora entusiasta, amb nosaltres, d’aquesta mostra.

En Cyril ens parlarà dels hutsuls, de la seva cultura, de la seva identitat (ho farà en ucraïnès, i hi haurà traducció consecutiva al català), i després ens acompanyarà a recórrer l’exposició. Acabarem celebrant tots plegats l’esdeveniment amb una copa de cava (excel·lent ocasió per desitjar-nos, alhora, unes bones festes nadalenques).

Aquesta exposició, formada per més de 50 imatges de gran qualitat i bellesa (en teniu una mostra en el targetó adjunt), ens sembla un pas endavant important i significatiu en la tasca d’apropar al nostre àmbit les cultures i realitats socials dels pobles de l’Europa central i oriental que s’ha imposat des de bon començament la CASA DE L’EST. Ens agradaria molt que fossiu molts els qui ens acompanyéssiu el proper dia 18 en l’acte d’inauguració. Us hi esperem!

DEL 19 XII 08 AL 19 I 08

http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171934075_173107348_1,00.html

dilluns, 15 de desembre del 2008

PALMA POÈTICA, 14 DE GENER 09


DIMECRES 14 DE GENER DE 2009
a les 21.00 h. en el BAR ES PINZELL
de PALMA (carrer caputxines, núm. 13)

es realitzarà el recital
Palma poètica
en homenatge a la ciutat de Palma diferents rapsodes aniran recitant poemes en què Palma sigui la protagonista.

De moment, la llista de participants és aquesta:

Emili Sánchez recitarà Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Cèlia Riba recitarà Cèlia Vinyas
Antònia Vicens recitarà Josep Maria Llompart
Joan Alegret recitarà Jaume Vidal Alcover
Joan Fullana recitarà Rafel Jaume
Vicenç Calonge recitarà Bartomeu Fiol
Àngel Terrón recitarà Àngel Terrón
Antoni Artigues recitarà Emili Sánchez
Maties Tugores recitarà Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà
Francesc Lladó recitarà Miquel Ferrà
Jaume Pomar recitarà Jaume Pomar

i tot aquell que es vulgui afegir a l'acte també està convidat a participar-hi !
foto: Ja: Màscara, Banys àrabs, Palma de Mallorca, xii 08

dissabte, 13 de desembre del 2008

GUINOVART, HOMENTAGE, AGRAMUNT 13 XII 08

Homenatge a Josep Guinovart
12.00 h Fundació Privada Espai Guinovart.(Plaça del Mercat, s/n)
Presentació del Catàleg raonat de la col·lecció de laFundació Privada Espai Guinovart.
Inauguració de l’exposició Trajectòria a “Blanco”, de Frederic Amat.

13.00 h Itinerari Guinovartià,direcció artística de Carles Santos i Mariaelena Roqué.

13.00 h.Plaça del Mercat.Els pianos d’en Guino, de Carles Santos.Amb la col·laboració d’Indústries Jové Balasch.
Ulls negres de dona lluna,de Mariaelena Roqué.
De Tnumarga a Guinovart, obrer de l’art.
Seguici en direcció a la Plaça de l’Església.
CIA Teatredetics amb caps de personatges guinovartians realitzats per Mariaelena Roqué.
Música de Carles Santos i coreografia de Montse Colomé.
Acompanyament musical de les cobles d’Agramunt.

13.30 h.Plaça de l’Església. Altar a Guinovart, d’Humberto Spíndola.
14.00 h.Plaça del Mercadal.Guinovart és el nom de Guinovart.Carles Santos, composició i piano. Coral d’Avui. Pessics blancs de dona lluna.Vestit comestible de torró, de Mariaelena Roqué. Música de Carles Santos i lletra de Guinovart, amb laparticipació de la mezzosoprano Claudia Schneider i la col·laboració de Torrons Fèlix i Victòria Rabal.

14.30 h.Porxos de la Plaça del Mercadal.Aperitiu popular.Amb la col·laboració del Gremi de Forners i Cerveses Moritz.

divendres, 12 de desembre del 2008

HUF'OB + CLOC UN ULL I SE M'OBRE UNA ORELLA SIURANA13 XII 08: 13 H



Priorat Centre d'Art
www.prioratcentredart.cat

DISSABTE, 13 DE DESEMBRE. 2008 - 11 / 12 / 1 MIGDIA
L’ABADIA, REFUGI, ESGLÉSIA DE SANTA MARIA [SIURANA]
foto: J.M.Tibau, 2007
HUFF ‘08
3RD ANNUAL HAMILTON UNDERGROUND FILM [+VIDEO] FESTIVAL [NEW ZEALAND]

11 matí, l'Abadia / Refugi: projecció dels curtmetratges seleccionats l'any 2008
12 migdia, Refugi Ciríac Bonet: connexió en directe amb Nova Zelanda. Presentació del director


CLOC UN ULL I SE M’OBRE UNA ORELLA

1 migdia, Esglèsia: concert de l'Orquestra de les Mines [15 clarinets]
amb composicions d'Antoni-Ernest Sebastià i Miquel Àngel Marin

intèrprets: Lídia Soro (Reus), Fernando Vallvé (Cambrils), Daniel Plana (Reus), Feliu Àvila (Alforja), Guillem Rosselló (Reus), Anna Moreno (Tarragona), Paula Anglès (Salou), Àngels Santacana (Reus), Carlota López (Salou), Anaïs Pasanau (Tarragona), Carola Cuypers (Altafulla), Erika Sebastià (Tarragona), Sergi González (El Morell), Miquel Àngel Marín (La Cava), Antoni Sebastià (Amposta]

emissió en directe via internet a http://tv-prioratcentredart.tk/

divendres, 14 de novembre del 2008

ALEPHGITARRENQUARTETT, AL METROPOL, TARRAGONA, Dimarts, 18 de novembre de 2008, 20 H


ALEPHGITARRENQUARTETT

Andrés Hernández Alba, José Javier Navarro,
Wolfgang Sehringer i Klara Tomljanovic.

Amb la col·laboració de M. Àngel Marín, clarinet


Dimarts, 18 de novembre de 2008 Teatre Metropol
A les 20 hores

L'Aleph Gitarrenquartett és un conjunt de música de cambra
contemporània, que, en la seva trajectória artística, treballa
en la cerca nous sons. Nombrosos compositors estan escrivint
peces especialment per a aquest quartet de guitarres, i com a
resultat d'aquesta col·laboració el conjunt està creant un
repertori completament nou, que enriqueix, així, el camp de la
música contemporània.

A més a més, el quartet anima els compositors a fer
arranjaments d'obres tradicionals. Els programes que
presenta, altament inusuals, són creats per la juxtaposició
d'obres contemporànies i arranjaments. En escena, Andrés
Hernández Alba, José Javier Navarro, Wolfgang Sehringer i Klara
Tomljanovic, subratllen el caràcter exclusiu del grup combinant
excel·lència i creació.

L'Aleph Gitarrenquartett es fundà el 1993, el mateix any que
resultava guanyador del Karlsruher Kammermusikwettbewerb.

El quartet ha estat convidat dues vegades a la Vil·la Massimo a
Roma, ha estat en la llista del Pòdium Stiftung junger Künstler
i ha rebut el suport de l'Ernst von Siemens Musikstiftung, així
com de Swiss Pro Helvetia. Els quatre guitarristes actuen
regularment en festivals de música contemporània a Alemanya,
Europa i Àsia i col.laboren estretament amb corporacions de
ràdio i televisió, nacionals i internacionals.

A l'Aleph Gitarrenquartett li dóna suport la ciutat de Karlsruhe
(Alemanya) i l'estat de Baden-Württemberg.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN: http://bouesia2.blogspot.com/2008/09/miquel-ngel-marin-presenta-del-clarinet.html (a Barcelona, estarà al Cetre Escursionista acompanyant el piano de CARLES ROBERT i el cine de BUSTER KEATON: vegeu l'ull de bou)

XXIII CICLE DE TARDOR
Curs 2008-2009


NOVA MÚSICA AL METROPOL

PROGRAMA
I

Rêve enigmatique No.135 VINKO GLOBOKAR (France 1934)


Music for Marcel Duchamp JOHN CAGE (1912-1992) / MARTIN SMÔLKA (República Txeca 1956)

Kampftanz MANUEL HIDALGO (Spain 1957)


II

La ausencia del hombre se revela
en la presencia de las cosas RAMON HUMET (Catalunya, 1968)

Linie mit Schraffur
per a quartet de guitarres i clarinet MARKUS HECHTLE (Germany 1967)

String quartet op. 74 LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-
- Presto 1827) / MANUEL HIDALGO(1957)
FOTO: FRANCESC GELONCH, SILLÓ FONT, LA CAVA, 2008

dijous, 6 de novembre del 2008

DESBROSSÀRIUM; KABARET HIPNAGÒGIC. TACA D'OLI, CAN MASSÓ, 8 XI O8, 23 h


DESBROSSÀRIUM
o
DISSABTE, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN GAUDÍ, QUE VE DE GAUDI

KABARET HIPNAGÒGIC

Un antiespectacle
arran de les sabates pedestal ras d’en Joan Brossa.

Dissabte, 8 de novembre, a les 23h,
a cal Massó,
Reus
.
FESTIVAL TACA D'OLI

Amb les contraaccions paraparèmiques:

“Contra l’estètica de la poca-solta”,
“Cap i pota”,
“Tableau vivant gaudinià”,
“Antimàgia potàgia”,
“La mare del Tano”,
“Reus, París i Wall Street”,
“Tu que t’has menjat la truita i no me n’has donat”,
“Mastegot a ’La sagrada Emília’ de Gertrude Stein”,
“La Revolució al servei del clarinet, la gralla i el saxòfon”,
“La construcció indeliberada del comunisme llibertari”,
“L’amour se’n va”, “La perfecció és feixista” i “Ora pro nobis”,

desinterpretades per:

ANDRIY ANTONOVSKIY, JAVIER CABALLERO, DANIEL CARBONELL,
CATALINA GIRONA, CARLES HAC MOR, CARME LÒPEZ,
MIQUEL ÀNGEL MARÍN, XAVIER MARISTANY, HELENA PORTEROS,
BENJAMÍ TOUS, ESTER XARGAY, DADÀ YMBERNON, DAIDA YMBERNON,
DAVID YMBERNON
I QUI S’HI VULGUI AFEGIR,

els quals desaccionadors seran interpel·lats subliminalment
pel públic kabaretaire
a fi que tothom es deixi anar incontinentment al

CA BARRET!indisciplinari, improvisat radicalment,
sense solta ni volta ni cap ni peus, energètic i dessubstaciat,
de VARITETES hiposeptimíniques i simultànies,
que desclourà la desfunció.

EN ACABAR L'ESPECTACLE, ES PROJECTASRÀ L'ACTUACIÓ QUE LA STRIPPER I MUSSA BROSSIANA, CHRISTA LEEM, VA FER AL TEATRE ARNAU, EN SESSIÓ TANCADA, L'ANY 1983.

dimecres, 5 de novembre del 2008

DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08


DE LA MÀ DE LATUNG LA LA
DIVENDRES 7 XI 08, 20 h
CAL MASSÓ

És un muntatge inspirat en la manera de jugar dels nens i en com relacionen els objectes a l'hora de crear universos propis, en la mirada escultòrica que tenen sobre aquests elements.

Una mirada d'espectadors actius, perquè ells observen les coses per llur forma escultòrica i s'abstreuen de llur utilitat per tal com la desconeixen. D'aquesta manera s'explica per què els atreuen aquelles coses que els sedueixen per la forma i no pas per la utilitat.

Aquest muntatge visual ha estat ideat per tocar plenament aquesta mirada sensitiva i poètica per mitjà del joc i l’art, tot escenificant la realització d’una obra que es va construint (o pintant) a força d'impulsos coreogràfics.

Una obra onírica i màgica quant a la relació entre els objectes i els conceptes.

On les imatges que s'hi representaran són involuntàriament suggeridores i defugen per naturalesa la concreció i l'explicació lògica.



Fitxa artística:

Creació i Direcció: David Ymbernon
Ajudant de direcció: Elisabet Augé
Intèrprets (que no interpreten): Dadà, Daida i David Ymbernon
So: Jordi Casadevall
Projecció vídeo: Gerard Gil
Il·luminació: Jep Vergés

Teatre visual, parateatre i poesia escènica
Duració: 1 h. aprox.



Tràiler:

http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

http://es.youtube.com/watch?v=vDJMV_Xt6F8&feature=related
David Ymbernon (Igualada, 1972). Artista visual que treballa amb diferents mitjans. Mostra per primera vegada la seva obra en públic als quatre anys. Posseït pel color taronja, cursa estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. Exposa regularment en galeries d'art, museus i altres espais d’art. Ha realitzat nombrosos muntatges escènics en diferents teatres, així com moltes accions. Ha estat premiat en diferents ocasions. Participa en festivals internacionals i d'altres esdeveniments artístics amb disciplines tan diverses com ara màgia, poesia, pintura, arts escèniques, cuina, etc. Tot el que fa se submergeix en una estètica ben personal que, per innovadora, és difícil de definir i de descriure. Pel que fa a les arts escèniques, treballa des d’un punt de vista totalment visual i poètic, ha realitzat els muntatges següents:

Encens de Dadà (amb Els Nois del Panís)
Teatre Ateneu, 14a Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 1994

Premi Millor Creació per la Generalitat de Catalunya en la XIII edició de la Mostra de Teatre Jove

Poesia Visual Culinària (amb participació de Carles Hac Mor i Carles Sales)

Després de l'acció Bona Cuina posteriorment titulada Poesia Visual Culinària (Premi Nacional d'Accions Artístiques 1999, Vespella de Gaià), que Ymbernon continua realitzant per arreu, en presenta el 4 i 5 d'octubre de 1999 al Teatre Malic la versió escènica amb cambrer; Carles Hac Mor i comensal; Carles Sales. Aquesta acció consisteix a cuinar un plat en què, en els aliments utilitzats, no hi ha relació entre continent i contingut.

Teatre Malic, Barcelona 1999
Teatreneu, Barcelona 1999
Sala Abaixadors Deu, Barcelona Poesia, 2000
FOTÒPSIA , actuació especial amb Marc Martínez, Castellbisbal 2000
Teatre Municipal de l'Escorxador, actuacions especials amb Josep Guinovart i Carles Canut, Lleida 2001
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2003

Latung La La pilot-cuiner
Sala Abaixadors Deu, Barcelona 2000 i 2001
Cal Ble, Igualada 2001
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, 2002

El Tractor amb ales de Latung La La
Barribrossa, Mercat de les Flors, Barcelona 2003

El Tractor amb ales de Latung La La, el millor cuiner del món
Poliesportiu, 23a Fira del Teatre de Tàrrega, 2003
Teatre l’Escorxador, Finalistes 4t Premi d’Arts Escèniques, Lleida 2003

Les pauses del finalista Latung La La o les oportunitats perdudes
Escena H, Institut del Teatre de Vic, 2004

Latung La La i la cuinera embarassada
Pis Fundació Elisabet Augé David Ymbernon, Barcelona 2005

Latung La La i el porró de vi blanc
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2005

Epifania de Latung La La
Galeria Joan Prats-Artgràfic, Barcelona 2005-2006

Latung La La i la sopa de pedres
MAÇART Festival de Cultura Contemporània, Maçanet de Cabrenys 2006

Latung La La i el gran comensal
FESTIVAL PANORAMA, Teatre Principal d’Olot, 2006

Latung La La y la danza del cocinero
VISUAL, Festival de Creación Audiovisual Ciudad de Majadahonda, Casa de la Cultura Carmen Conde, 2007

De la mà de Latung La La
VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2008
HORIGINAL, Barcelona 2008
Festival de Poesia Taca d’Oli, Cal Massó, Reus 2008



Pròximes dates:

Actuació 7 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Festival de Poesia Taca d’Oli, REUS
http://www.reus.cat/cultura/home.php

Actuació 15 de novembre del 2008
Poesia Visual Culinària, FESTIVAL 2008 POETAS POR KM2, MADRID
http://www.poeticofestival.com/

Actuació 21 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Exposició novembre-desembre del 2008
Paisatge i arbre de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Actuació 23 d’abril del 2009
De la mà de Latung La La, SES El Vern, LLIÇÀ DE VALL

Exposició març-abril del 2009
Sense títol, Galeria Joan Prats-Artgràfic, BARCELONA

Exposició abril-maig (aproximadament / dades per confirmar)
Sense títol, Institut d’Estudis Ilerdencs, LLEIDA

dilluns, 3 de novembre del 2008

III JORNADES LLETRES EBRENQUES, 6, 7 I 8 DE NOVEMBRE A AMPOSTA

Des de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó ens varem marcar ja fa tres anys, el repte de crear un fòrum de debat i reflexió entre tots aquells que representen el món del llibre i la literatura. Per aquest motiu, apostem per donar suport a tots aquest homes i dones del territori que tenen moltes coses que expressar, vivències per compartir i sentiments per exportar mitjançant les paraules.Amb aquestes III Jornades de la Literatura Ebrenca, volem retre'ls homenatge i encoratjar-los per a que continuen amb la seva valuosa tasca de difusió cultural de les nostres terres.
Dijous 6,
20:00 Presentació del les Bases del Concurs de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta 2008.
20:30 Contes per a adults, Mercè Rodoreda: Senyores i minyones. Sessió de narració i interpretació de contes a càrrec de la companyia l'Espina de la Sardina. A través dels personatges l'autora va saber confegir grans històries plenes d'amors i odis, i amb la presència d'un element moltes vegades obviat en referir-se a Rodoreda: l´humor.
Divendres 7
19:00
Inauguració oficial de les Jornades, a càrrec de Xavier Vega, Director Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, PerePanisello, Vicepresident de la Diputació de Tarragona, Manel Ferré, Alcalde d'Amposta, Mar Panisello, Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i Joana Serret, Bibliotecària Responsable de l'Àrea d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià JuanArbó d'Amposta.
19:30 Xerrada a càrrec de Carme Arnau, Llicenciada en Filosofia i Lletres, i Doctora en Filologia Catalana, sobre l'obra Jardí vora el mar: la novel·la de represa, de Mercè Rodoreda. Tot seguit s'oferirà un petit refrigeri.
22:30 De viva veu, recital de versos ebrencs a càrrec de poetes del territori, acompanyats del Quartet de C l a r i n e t s de l a Unió Filharmònica d'Amposta, a la terrassa del Pub Oquio, (Plaça de Santa Susanna). Comptarem amb la participació d'Albert Guiu, Rafel Haro, Emigdi Subirats, Rafel Duran, Cristòfol Pons, Ramon Àngel Garcia, Mari Chordà, Javier Caballero, Miquel Accensi, i d'altres...
Dissabte 8
10:30 Col·loqui entre els membres dels Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre , amb autors locals. Participaran el Clubs de Lectura de Deltebre, Ulldecona, La Ràpita, Tortosa i Amposta.
11:30 Pausa cafè.
12:00 Signatura de llibres a càrrec d'autors ebrencs.
12:30 Taula rodona La dona en la literatura. Una mirada singular , coordinada per Vanessa Adell, periodista, amb la participació de Francesca Aliern, Teresa Bertran, Mari Chordà, Mª Josep Margalef,Cinta Mulet, Sílvia Favà i d'altres...
17:00 Taula rodona Literatura ebrenca: esclat o normalitat?, coordinada per Josep Igual, amb la participació de Xavier Garcia, Albert Guiu, Tomàs Camacho,Andreu Carranza, Jesús Tibau, Àlex Ferrer, Josep M. Olivé, Josepa Vilurbina i Emigdi Subirats.
19:00 Espectacle poètic-musical Lletres d'Aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté. Un viatge imaginari a través d'un riu (l'Ebre) agafant les diferents sensibilitats dels diversos poetes que al llarg del temps han escrit en aquestes terres i maridant música i poesia.

dijous, 30 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES A LA CATEDRAL DE LA POESIA, L'HORIGINAL, I UN TEXT D'ANDREU GALÀN


MOMENTS ENSARDINATS A L'HORIGINAL: vegeu aquesta i altres fotos al bloc de l'Horiginal: http://horinal.blogspot.com/2008/10/moments-ensardinats.html

Fou festa grossa. Carles Hac Mor mostrà la primera sardina longitudinal amb un verb fresc i marítim. Una munió de bouetes obriren la mar i feren saltar sardines: Ester Xargay, Anna Aguilar Amat, Helena Porteros, Catalina Girona, Rut Domenech, David Ymbernon, Eduard Carmona, Eduard Margalef, Francesc Gelonch, El Bruixot, Juan Todó, Pau Vadell, lord Alorda, Paco Morales, Miquel Àngel Marín, Andriy Antonovskiy, Andru Galan, i que em perdonin els oblidats

L'Andreu Galàn recità poemes de Mar de Sardines i aquest text, on parla també de Bouesia i de la màquina quimèrica de Paco Morales:


SECRETS DE L'ALQUÍMIA BOUÈTICA


La màquina genial. Déu ha tornat. És de La Cava i batejat amb aigua de l'Ebre. Tan a prop i no ho sabíem. Un anunci que diu: “Bega Cristovella”: aigua en vi, aigua en vi! Vi i cervesa? No, viceversa! Paco Morales, l'inefable per autèntic, un cop més esbudella -i ens escudella- l'infinit amb impunitat i bouesia per mostrar-nos lo més gran misteri: la baluerna genial, lo fòtil del futur, l'andròmina perfecta, això és: la màquina quimèrica; l’enginy dotat del més gran poder: transformar l'aigua en vi. La revolució industrial ha arribat a la bíblia; terratrèmol de 4 graus en l'autopista cap al cel; crack a la borsa del Vaticà. Les empreses de vi de missa se'n van en orris, estols de rectors se suïciden des de llurs campanars: el socialisme de la Cristovella (made in La Cava) arrasa amb la màquina que tant va somiar Doc, el desficaciat inventor de Regreso al futuro. ¡Camarades, ha arribat la revolta! Però...ep, tenim una baixa: Dionís ha mort sota els efectes d'un coma etílic...

I és que aquest home-déu vingut de la Cava prenya lo món d'escultures, de tendresa, de cànem, d'autoretrats, de místiques, quimèriques i alquímiques rampoines: unes formes que ens revelen la interioritat de l'artista d'una peça; els esguits d'una humanitat que travessa subconscients, weblogs, prejudicis, universitats, facebooks, acadèmies a ritme de vertigen tot fent-nos sentir més homes amagats dins de les dones (“tot cos és dona”, diu J.Pons Alorda; “la carn, crec, també és amor”, diu un tal Pau Vadell), a través de tendríssims lectors de l'Odissea abocats a una Mar de sardines des d'on llunyà s'albira l'esguard d'Ulisses, i ens fa sentir més paraula sense pell, menys caspeta postmorderna, més excés al remat d'ell mateix: punt i principi d'una humanitat que expressa llur grandesa des del seu ofici de viure, l'abnegada condició de saber-se un entre tants. I un retall de diari, la dona que mor sota les mans de la bèstia, empalma amb el següent en una escultura que emociona i esfereeix a parts iguals. Aneu a l'exposició de les drassanes; sentiu l'emoció d'admirar la poesia feta carn.

Prô els bouetes ja leviten: mireu quines cames, és la Laia Martínez beneint-nos des del cel de les adúlteres. Que se desnude la vocalista! Al·leluia! Sona fort Paquito el Chocolatero; paraula, sí, paraula de boueta. Oh, Miquel Àngel Marín, capità dels bouetes. Oh, capità, meu capità, lo clarinet és l'aixada, el blues del Delta de l'Ebre o, fet i fet, lo riu és vida. Que lo riu és birra? No, viceversa. Això és: vi i cervesa. Eduard Carmona-Gitanillo del Delta, per l'amor d'Estellés, no em dixes sol. Patrícia Carles dansa sobre la boina de Durruti per fer-nos veure que els camps d'arròs són i seran la mar més verda que mai penetrarà en uns ulls. David Yimbernon pinta el poema visual que Dadà imagina mentre somia amb la Daida. Bouesia a tort i a dret. Andreu Subirats, amb l’ajuda de llurs superpoders, es llança al canal en un rampell de baptisme esperitat i travessa lo riu dotant-lo de vida: el superheroi tortosí se’n surt, i amb escreix. Lo teixidor canta Knocking on heavens doors amb melismes del delta. Carreteres de terra, la corrua de cotxes bouètics es desplaça sense aturador. Açò sembla Mad Max 3. I no, we don’t need another hero!

I més vida. Ma mare al·lucina; mon pare somriu: som a l'estiu, la Bouesia reverbera. Núria i Ferran, sants vius de la poesia, beneeixens els bouetes amb horiginalitat. Foc a la poca roba! Boca de bou s'encarna a través del mèdium Javier Caballero que, pres per la devoció jotera, li deixa joiós sa mística i apersonada còrpora de boueta. L'exorcisme és a punt d'acomplir-se, però alto: un tsunami de sardines inunda lo delta mentre al capdamunt d'una ona Carmeta la riallera balla una jota, i “de roquetes vinc, de roquetes vinc” mentre Pria Caballero, somriu amb llur somriure made in Bolliwood. I ara només queda la mar, que “s’ho empassa tot”, una mar de sardines que tota d’un glop engolix el delta de l’Ebre. I és que la maltempsada, diuen, prompte arribarà a l’horta de València…

Andreu Galan i Martí, 22 d’octubre de 2008.

Foto: Carles Hac Mor i Javier Caballero

diumenge, 19 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES, presentació a l'HORIGINAL, dx 22x08, 20:30

PRESENTACIÓ:

MAR DE SARDINES
Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme.

De JAVIER CABALLERO CID
Ed. Arola, 2008, Tarragona

A L’HORIGINAL, DIMECRES 22 D’OCTUBRE DE 2008 A LES 20,30 h



CARLES HAC MOR PRESENTARÀ MAR DE SARDINES.

SARDINADA DE VERSOS PER CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, EDUARD SUBIRATS, EDUARD CARMONA, EDUARD MARGALEF, DAVID YMBERNON, FRANCESC GELONCH, JAUME C. ALORDA, JAVIER CABALLERO, ESTER XARGAY...

I LA MÀQUINA QUIMÈRICA DE PACO MORALES.


HORIGINAL, cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
FERLANDINA 29 ( DAVANT DEL MACBA) BARCELONA 08001


http://horinal.blogspot.com/
http://bouesia2.blogspot.com/

Il.lustració: David Ymbernon, Sense Títol (Bouesia 2007, Arola Ed, Tarrgona 2008)

dissabte, 18 d’octubre del 2008

HELENA PORTEROS: EL NO RECITAL, RIBERMUSICA, LA PELU, 28 X 08, 19.15


HELENA PORTEROS recita dissabte dins la programació del Festival de Música de Tardor - RIBERMUSICA Dissabte 18 octubreHora 19:15
La Pelu (molt aprop de l'església de Sta. Mª del Mar)C/ Argenteria 70-7208003 Barcelona
Cost: GratuïtFestival Ribermúsica 2008
EL NO RECITAL - amb la col·laboració de Mercè Serramalera (veu) i David Drudis (guitarra)

Helena Porteros (Barcelona, 1968)
Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Ed. Oikos Poesia), Del camí (Ed. Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.
Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits 2d13.
NAS VERMELL AL PICASSO
Amb Helena coincidirem en l’experiència brossiana de Carles Hac Mor, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN PICASSO, en l’acció “Marina amb Sardines”. Pirata a la vista i una sardina. Assaig general a la mar picassiana. El gest i la campaneta d’Helena fan rogle dialèctic i espectadors

Picassa intemerata. Brossam pro nobis.
Pater creatoris Sardinam pro nobis...


La lletania és una sirena de nas vermell que salta de la mar a la sorra. Poesia rasa. Volta de campana del pa sucat amb oli.

Del nas vermell sortiren coloms aquelles nits màgiques de Juliol al Museu Picasso i poemes de xocolata –Jo mateix sóc un altre.
JC
Un Poema d'Helena Porteros:
MEDITACIÓ I
Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.
Foto: JA, Helena Porteos a la Poepera 08

dijous, 16 d’octubre del 2008

ORLANDO GUILLEN, ANTÒLEG DE POESIA CATALANA. ENTREVISTA


Orlando Guillén en Barcelona
Sonia García García

Orlando Guillén, poeta mexicano, nació en 1945. Entre otros libros es autor de Versario pirata, Rey de bastos y El costillar de Caín. De 1999 a 2004 ha completado la antología Doce poetas catalanes del siglo XX, que el jueves 9 presentó en la BiblioMusiCineteca de Barcelona en su edición virtual y en la que ha invertido alrededor de 30 años. Se trata de libros de poesía traducidos al castellano en circunstancias lo mismo favorables que desfavorables; a veces incluso a la luz de las velas y forzado a escribir a mano. Llegó a Barcelona por primera vez en 1977 y desde entonces vive entre dos patrias. En 1998 el ayuntamiento de Jalapa, Veracruz, le otorgó una beca por un año que fue definitiva para la conclusión de esta antología.

Escritor, periodista y dramaturgo, ¿qué más define a Orlando Guillén?
La pasión por la poesía o el intento de ser un hombre completo, y por lo tanto siempre en proceso creador, pasional y enamorado. Todo esto y lo que contiene tu pregunta, y la muerte, el amor y el sueño, y la vida carnal y espiritual se resumen en lo que realmente soy: un poeta.

¿Cuándo empezó a traducir a los poetas catalanes?
Prácticamente desde que llegué. Tuve la fortuna envenenada de enamorarme simultáneamente de una catalana y de su idioma. La pell i alguna cosa més d’aquesta dona i La pell de brau d’Espriu, te lo digo en esta lengua, fueron la horma de mi zapato espiritual catalán, porque mi pie humano y mexicano ya venía deforme y formado. Con Espriu comencé este trato con la poesía catalana que acabará sólo cuando me muera.

¿Qué significado tiene esta obra?
Muchos. El más importante: dar a conocer con libros enteros de sus clásicos del siglo pasado, en una lengua vehicular de alcance universal como la nuestra, una poesía ibérica silenciada y perseguida y en consecuencia apenas conocida, que cuenta sin embargo mérito propio como la que más en el concierto creador y espiritual europeo. Para la lengua castellana constituye un deslumbramiento en lo inmediato y un enriquecimiento espiritual en el tiempo sucesivo.

¿Quién es el poeta que más le ha influido?
De mi lengua, Quevedo muy probablemente. O a lo mejor Darío.

¿Cuál es su poeta catalán del siglo XX preferido?
Carner, que es el más grande de los músicos del idioma catalán, comparable a Darío en castellano; o quizá Vinyoli, cuya aventura de sabiduría rezuma y trasciende a Rilke y siendo profundamente original es cercana ¿paradójicamente? lo mismo a Llull que a Quevedo.

¿A cuántos poetas ha traducido? No han sido poemas, han sido libros ¿no es verdad?
Los autores de este volumen son quince. Pero he traducido y todavía están inéditos Los frutos sabrosos de Carner, los tres libros de Ferrater (o sea: su obra poética completa), El conde Arnau de Maragall y una amplia selección de los Dimonis de Verdaguer; y de los poetas vivos, a Dolors Miquel y a Enric Casasses.

Casasses señala que «Doce poetas» es monumental, panorámica y de vida, ¿por qué?
El carácter monumental se lo da el criterio de representar a los autores por libros enteros. Es panorámica porque ofrece precisamente un panorama de la poesía catalana del siglo XX por autores imprescindibles y se completa con una muestra crítica relacional bastante autosuficiente, y con una “Noticia de la poesía catalana”, un ensayo general a modo de epílogo de Enric Casasses. Y es de vida porque una obra así justifica una vida, y porque a este trabajo he dedicado gran parte de mi tiempo productivo en los últimos 30 años.

¿Cuántas páginas tiene esta antología?
Es bilingüe, así que tiene como dos mil.

¿Qué editorial la publicará? El Fondo de Cultura Económica y el Institut Ramon Llull, ¿qué papel juegan en esta historia?
Los tratos son actualmente con la editorial Bruguera. El FCE iba en principio a publicar la obra, pero la boicoteó por motivos extraliterarios, de persecución por mi opinión. Un crimen mexicano. El Ramon Llull es institucionalmente el responsable de la difusión internacional y el apoyo consecuente a este tipo de obras, y eso es lo que hace, aunque no siempre sea tan contundente como debiera.

Antes escribió el libro La estampida de los hipócritas, con el que cerraba su defensa de la poesía catalana en México. Hábleme brevemente de esta etapa.
Te hablaré del libro. De su parte literaria prefiero que otros opinen. «La estampida» está presentada en formato jurídico ante la Comisión Interamericana de los Derechos Humanos contra el Estado mexicano por violación sistemática de mis derechos de persona, de escritor y de ciudadano. Es un libro en defensa de la poesía catalana del siglo XX y por la aparición inmediata de «Doce poetas catalanes del siglo XX»; es una documental pública de un crimen de Estado y de particulares con instrumentos del Estado: la crónica fehaciente de la persecución de un escritor hasta la muerte civil en México. La persecución de un escritor ante quien sin embargo perdieron... Es un libro mexicano de la poesía catalana en nuestra lengua y va mucho más allá de Fox y su gobierno; muestra por la entraña la corrupción y la impostura históricas de la élite del poder cultural mexicano. En estas condiciones dejé las cosas en manos de la justicia internacional. Una justicia internacional que, por su parte, hasta ahora no ha hecho nada. A ver si no es como la mexicana... Eso es lo que importa. Lo demás son pendejadas.

La situación mexicana se ha deteriorado de una manera importante. ¿Cómo la ve desde aquí?
A partir del fraude electoral que impuso a Felipe Calderón, el precario poder de este presidente formal se ha sostenido en la militarización de control de las desaveniencias sociales disfrazada de guerra al narcotráfico, cuando cualquiera sabe que la narcopolítica es hoy tajada empresarial y ejecutiva floreciente. En cuanto a la privatización del petróleo, es un caso de traición a la patria de la clase política en el poder en su conjunto, que incluye a los grandes partidos, en nombre de los bestiales negocios de unos cuantos y en beneficio de las trasnacionales petroleras.

Hablando de México... Sé que es un tema doloroso, pero respecto a la autoinmolación de su hermano ¿por qué cree que lo hizo?
Mi hermano Ramiro era un defensor de los derechos humanos idealista e ingenuo, pero de una gran honradez. Se inmoló por aquello en lo que creía, en protesta por la obstaculización de la justicia por las autoridades.

¿Incurrieron en negligencia las autoridades mexicanas?
Desde aquí no tengo elementos suficientes para saber hasta dónde o simplemente para saberlo. Me ha hablado dos veces el gobernador de Veracruz, con quien he sostenido una relación “cordial” desde mi juventud, hasta donde puede serlo entre un político y un poeta. Conozco pues de primera mano la versión oficial. Me llegan las versiones de mi familia permanentemente, y todavía hay muchas dudas, y también me llegan las versiones que circulan. Este es un caso que debe esclarecerse. Por el momento, prefiero mantenerme atento pero lejano. No seré yo quien haga retórica con la muerte de mi hermano. Bastante tengo con mi propio dolor.

¿Esta acción entra dentro de esta ola de creciente violencia en el país?
No de manera directa. La violencia de hoy en México es un resultado de la miseria de las grandes mayorías o es producto del enfrentamiento entre el cártel favorecido por el gobierno federal de turno y las bandas rivales, o de ambas con el ejército y las policías militarizadas..., y por sí misma la que genera la presencia del ejército fuera de los cuarteles.
¿Volverá a México o vive en exilio forzado?
Voy y vuelvo a y de México cuando es pertinente. Nunca he tenido problemas por eso. Pero actualmente, además de mexicana, toda mi familia es española: mi esposa de nacimiento y mis hijos porque a ello tenían derecho y lo son, y yo mismo he cubierto ya todos los trámites para ello y en cualquier momento juro la constitución española.

¿De qué vive?
De mi familia, de mis amigos, y del aire que nos besa la pelona. ¡Y todavía hay quien desde la desfachatez de la barriga llena institucional se atreve a sugerirme que, para facilitar la aparición de «Doce poetas», renuncie yo a mis derechos sobre ayuda a la traducción! ¡Habrase visto!

¿Qué necesita?
Todo y nada. Trabajo, y que ese trabajo no me ocupe el tiempo de mi trabajo creador.
http://argentina.indymedia.org/news/2008/10/632188.php
FOTO: JA, MÀSCARA, Llunàtica 08

dimarts, 14 d’octubre del 2008

EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA INTERPRETEN CORALL ROMPUT A L'HORIGINAL

El proper dimecres 15 d'octubre, a les 20:30, a l’Horiginal EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA continuen interpretant 'Coral Romput', l’extraordinari poema de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot:

A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l’ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teva joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre
!” (fragment)

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. (Vicent Salvador, http://www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html)

EDUARD CARMONA és estudiós i apassionat intèrpret de Vicent Andrés Estellés, tal com l’he vist en el fabulós recital Encén Estellés, el curs passat, o en el marc de Barcelona Poesia a la plaça de Sant Felip Neri.
Poeta ell mateix o flama poètica: Poesia és supervivència –defineix a Pedra Foguera, on escriu versos com

cada vegada que encenc la lletra
em cremo els dit
.

És conegut també com l’inventor del terme Bouesia, nom del festival poètic de les terres de l’Ebre que enguany arribarà a la cinquena edició.


JOAN ROVIRA, músic de trajectòria llarga acaba d’editar un disc amb Arangu. Com a saxofonista i com a músic en general, Joan Rovira es caracteritza per la seva versatilitat d'estils, destacant el seu so potent i el seu fraseig que combina elements del be bop amb d’altres sonoritats més modernes com el Soul o el Funk. Músic de vent i corda templa les cordes del cor i l’ànima
http://joanrovira.nireblog.com/




Horiginal, C/ Ferlandina núm. 29, Barcelona (davant del MACBA).
15 d'octubre, a les 20:30

EDUARD CARMONA I LAIA MARTÍNEZ estan a la QUINZENA POETICA DE VILAFRANCA , CONFRARIA DE SANT RAIMON, 24 X 08, 20.30
FOTO: Ja, Eduard Carmona, Castellvell 2008

dimecres, 8 d’octubre del 2008

KINZENA POÈTIKA: VILAFRANCA, 13 A 26 D'OCTUBRE


kinzena poetika
de Vilafranca del Penedés
del 13 al 26 d'octubre de 2008

i el nostre preu es l'infinit
(L 'infínit, de David Jou )


PROGRAMACIÓ:

Dilluns 13 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Viatge inaugural
SANTI BORRELL i ANNA LLACH amb la Companyia poètica sentit invers: Glòria Roqué (veu), Pol Font (bateria) i César Mayo (baix)
Whitman Restaurant! (c Tossa de Mar, 12-14)

Dimarts 14 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
ALBERT ROIG Vinseum. Tast de VINSEUM - àmbit Aplec (pl Jaume I, 1)
Dimecres 15 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Balada de l’Holandès Errant, GERARD HORTA i TRIULET,
El Forat del Pany (c Pati del Gall, 11)

Dijous 16 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
PERE ROVIRA i DAVID FIGUERES,
L'Odissea Llibres (c de la Font, 21)

Divendres 17 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Joc partit, ENRIC CASASSES i BLANCA LLUM VIDAL,
AA VV de l'Espirall (pl Doctor Bonet, s/n)

Dissabte 18 d'octubre a 2/4 d'1 del migdia
ANNA MALUQUER i LA BIG BANG VALONA amb la direcció musical de Marc Egea,
Placa de santa María

Dilluns 20 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
JAUME C. PONS i EMILI SÁNCHEZ, (In)continents eufòrics mermats,
Bodegues J. Trias (c Corriere, 6)

Dimarts 21 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Somiava que creixia cap amunt,
esponerós, com un arbre...
MANEL CLOT,
Escenari del Casal Societat La Principal (rbla de riostra Senyora, 35-37)

Dimecres 22 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Charles Baudelaire, poeta de ciutat. JORDI LLOVET,
Sala dels Claustres de sant Francesa (c sant Pere, 1 - entrada per l'Antic Hospital)

Dijous 23 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
SILVIE ROTHKOVIK i TOMÁS ARIAS,
Can Trabal - Local del GEP (pl Jaume I, 13)

Divendres 24 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
LAIA MARTÍNEZ i EDUARD CARMONA,
Confraria sant Raimon, Casal de la Gent Gran (c Peguera, 2)

Dissabte 25 d'octubre a les 2/4 d'1 del migdia
El sabor de la pólvora de Roque Dalton, poeta y guerrillero,
ANTONIO BECERRO i MANEL CANTÓN
Garatge de Ca l'Albareda (crta d'lgualada, 11)

Dissabte 25 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Les metamorfosis del viatge, labatzuca diu Bartra
LABATZUCA
Ricard Oliva (sac de gemecs, launeda, flauta eivissenca, banya), Roger Pineda (guitarra eléctrica i programacions elèctriques), Helena Torrent (bateria), Oriol Oliva (baix), Marc Torrent (viola de roda), Xavier Grimau (paraula), Cristina Brossa i Toni Raya (visuals)
Teatre de l'Escola Estalella Graells (c Carme, 1)

Diumenge 26 d'octubre a les 7 de la tarda
Cabaret Voltaire
TEATRE KADDISH
Xavier Giménez Casas (direcció i dj), Bertrán Cazorla (traducció), Pau Bou, Isabel Núñez-Castro, Xavier Llorens, Arnau Puig i Albert Riballo (intèrprets), Dolors Juárez (vestuari)
Teatre Cal Bolet (c de Cal Bolet,). Preu: 9 €

Organitza: k poetika : eskamot kultural, en conveni

www.kpoetika.cat

dimarts, 7 d’octubre del 2008



cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

DIMECRES 8 D'OCTUBRE 20,30 h.:
Presentació de "La fruta del tiempo"
(narracions) d'Óscar Sotillos
amb Javier Molina a la guitarra


------

DIVENDRES 10 D'OCTUBRE 20,30 h.

Còpula de poetes i titellaires:

Poetes:
Xavi Sabater,
Pere Sousa,
Ester Andorrà,
Josefina Vidal.
Coordinadors: Joan Vinuesa i David Castillo

Titellaires:
Aitana-Bea i Carme,
Santi Arnal,
Pep Pascual i Mireia Nogueras
Coordinador: Pep Gómez




pre-visions
15 d'octubre: Coral Romput (Eduard Carmona i Joan Rovira)

22 d'octubre: Javier Caballero i Paco Morales
presenten "Mar de sardines"


Exposició: Collages i pintures de Marsal Ferré

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com/)
IL.LUSTRACIÓ DE MARSAL FERRÉ

dilluns, 6 d’octubre del 2008

"DOCE POETAS CATALENES DEL SIGLO XX", ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA, EN XARXA


En este link
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/352693
se puede leer el artículo de abajo. Se ruega redistribuir. LFdUAC

«Doce poetas catalanes del siglo XX»

Presentación de la edición virtual
Ferran Guàrdia Garcia

Orlando Guillén y Enric Casasses inauguran el día 9 la BiblioMusiCinetecacon una muestra de esta monumental obra de traducciones

Con un grande y singular evento poético a modo de apertura de temporada, la BiblioMusiCineteca de Vila Vilà 76, bajos, de Barcelona,
ofrece al público este jueves 9, a las 20 horas
la muestra de presentación de la edición virtual del libro monumental de traducciones «Doce poetas catalanes del siglo XX» del poeta mexicano Orlando Guillén.
Se trata de una lectura bilingüe a cargo del autor y del poeta catalán Enric Casasses, epiloguista de la obra. Presentado por Andreu Subirats.

La edición virtual de este libro se anticipa a su edición física contemplada para mediados del año que viene según fuentes confiables, y puede accederse a ella en
http://www.floresdeuxmal.com/
página web de Las Flores de Uxmal Arte y Cultura AC, organización mexicana de intercambio cultural mexicano-catalán.

El lector accederá aquí a la lectura de libros enteros de los poetas Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu y Rosa Leveroni.

La BiblioMusiCineteca es un amplio espacio de atividades culturales diseñado y equipado para estos fines, ubicado en la capital catalana muy cerca del metro Paral·lel en la calle Vila
Vilà, 76 bajos, junto a la peluquería "Dolors", a 50 metros del viejo teatro de revista El Molino, actualmente en derribo y construcción pero todavía con la fachada indemne.
Teléfono de contacto: 93-443 12 05.
Il.lustració, de l'edició virtual.
Cada poeta és presentat amb la foto i un poema i la traducció d'Ornaldo Guillén

BOIRA
Molt abans que te'ls tornis vella i grisa,
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc de lleu cendra, imperceptible
per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl•lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud. .

NIEBLA
Mucho antes que te les vuelvas vieja y gris,
la sombra de mi nube sobre esta extensión
de naturaleza y cultivo: tu tierra,
como un copo leve de ceniza, imperceptible
para todos ellos, pero todavía no para ti;
cuando se la lleve un último pálido viento,
se rizará convulsa por el adiós
y te dejará el recuerdo de un frío caduco.
Sé muy bien que después se les abrirán los caminos
del sol, cuando dentro de su múltiple sorpresa
de nobles hojas, les aguijonee el oído
la ágil flauta infernal de tu mediodía.
Lo sé yo que ahora nublo tu profundo
crepúsculo matinal. En mi desesperación por
levantarme, dejo la piel entre zarzales
y lleno de llanto cárcamos de incertidumbre.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Robert Romeu i Lleixà, boueta i pintor


L’altra nit al MACBA mentre esperàvem sentir les BARBERIDADES de Llorenç Barber, vaig trobar a la fila un jove boueta, Robert Romeu. I ens vam reconèixer. És pintor i té un bloc molt reflexiu, http://robertromeu-i-pintura.blogspot.com/ , que recomanem amb il·lusió. Allí el seu pensament es desgrana en la seva acció pictòrica.
Retallo aquest paràgraf del 15 iv 08, El festival com a obra artística; composició d’events:

Realitzar un event és aproximar l’art a la vida pública. L’art de la societat de masses necessita de vida pública per a existir. L’art necessita ser públic per a estar viu, si no és així, tan sols existeix, sense més repercussió.

Com l’aranya viu desplegant la xarxa que la constitueix i l’alimenta, l’home es desplega en la seva acció –social. Si es queda sol i desèrtic en la confortable seguretat de la seva cova, esdevé pols. Si s’expandeix en el social viu, això és, creix i crea el seu lloc entre els que són, camina.
Jove i valent corre Robert Romeu per l’art. Potser ens ajuda a entendre una dimensió de la Bouesia. Estarem a l’aguait.
Il.lustració de R.Romeu: Kuadre Nou

dissabte, 4 d’octubre del 2008

BOUESIA A L'HELIOGÀBAL, 5 X 08,10H



OCTUBRE DIUMENGE 5:
HELIOGÀBAL, BAR MUSICAL
c/ RAMÓN Y CAJAL, 80
BARCELONA

POETES DEL DELTA: LES VAQUES MAGRES SENTEN BOUETES
Presentació del llibre Bouesia 2007
Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...
(Lord Alorda: Bouesia 2008,
El Punt: Bouetes i Vaques Magres a Tarragona:
Foto: JA: Bouesia 2008, Revista Navegada, Miquel Àngle Marín i Carles Andreu al Pas d'Olmos.

dilluns, 29 de setembre del 2008

L'HORIGINAL: ELS DIMECRES DE POESIA.: 1x08



HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

DIMECRES 1 D'OCTUBRE 20,30 h.


Sebastià Alzamora
i
Manuel Forcano



------

ara si que comencem i ja tenim pre-visions i tot!:

dimecres 8: Oscar Sotillos
divendres 10: Còpula de poetes i titellaires

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com/)
foto: JA: Lluna i faronal, Campillos Paravientos, 2005

divendres, 26 de setembre del 2008

Acció-presentació del llibre Bouesia 2007. Les vaques magres. Dissabte 27 de setembre a partir de les 20h al Celler Quim. Tarragona


Dissabte 27 de setembre a partir de les 20h al Celler Quim (plaça de la Font, 5 - Tarragona)

ACCIÓ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:


Bouesia 2007. Les vaques magres (poemes i enganxines) - Arola Editors, col·lecció Dàctil poesia

Amb la participació d'una gran rabera de bouetes.


'Podem distingir cinc maneres actuals de fer pública la poesia al marge dels llibres: la videopoesia, l'espectacle, la diguem-ne 'festa', la lectura amb més o menys intimitat i, per damunt de tot, l'epifania de la bouesia'
(Del pròleg de Carles Hac Mor a Bouesia 2006).


Bouesia 2007 - Les vaques magres
(poemes i enganxines)

Col·lecció: Dàctil (Arola Editors)
Volum núm. 29
Format: 12,5 x 16
80 pàgines
Idioma: català
ISBN: 978-84-92408-31-3
Preu: 10€


Al Delta de l’Ebre, el pseudoprefix ‘po’ de poesia és substituït per ‘bou’, en al·lusió als bous, un dels elements emblemàtics i ancestrals de la cultura del Delta. Aquest és el recull de les creacions dels i les participants de la quarta edició de l’Aplec de Bouetes, dins el festival BOUESIA que se celebra cada estiu
a Deltebre.
(CHM)
Foto: JA: Benet Rossell i la nou negra. Bouesia 2008.

dimecres, 24 de setembre del 2008

LEM FESTIVAL - GRÀCIA, TERRITORI SONOR, OCTUBRE 08. LLORENÇ BARBER. MISALUBA

“Per a les preses que viuen en la natura, el fet d'escassejar constitueix un refugi. Tanmateix, quan el depredador té una base alimentària segura i independent, el mer fet de ser escasses deixa de ser una protecció per a les seves preses...” Colin Tudge

GRÀCIA TERRITORI SONOR:DISPOSITIU Nº 15 DE L’ANY 12.UN ANY D’ANYS.DECLARACIÓ DE SITUACIÓ.DE L’OPORTUNITAT D’EXPLICAR-SE.

LEM=LÍMIT ÉS MARC

Els diversos mons (mentals, psíquics, socials) en què practiquem l’experimentació amb el so i amb la cultura del so constitueixen una perifèria complexa i excitant, excèntrica, una franja, una eclíptica, que des del centre aglutinador contemporani es percep amb gra. De vegades l’enfoquen amb telescopis que no fan sinó difuminar-la encara més, també ocultar-ne detalls per magnificar-ne d’altres. Tot plegat, sovint fa l’efecte d’un mapa d’una ciutat amb els noms dels carrers d’una altra. Per això, a la tardor Gràcia Territori Sonor publica aquesta guia en quatre dimensions que ve a presentar els resultats dels processos de recerca, interpretació de la memòria i creació de sentit de tot un any, portats a terme per un col·lectiu de creadors i tècnics que consideren que l’activitat artística homologada pels proveïdors oficials de som a cultural pot no ser l’única. De fet, atenent a la seva qualitat perifèrica, en una projecció esfèrica, aquesta cultura és molt alta, és estratosfèrica.No tenim cap intenció d’acabar amb el consum estàndard de la música, sinó que volem donar espais als seus amants per escoltar-ne d’altres. Parafrasejant T. E. Lawrence, podríem dir que Gràcia Territori Sonor prova d’evitar que la insistència de la indústria perquè l’aficionat s’interessi solament per una música acabi fent-li perdre l’interès per la música.La distància atorga als objectes qualitats difuses i poders singulars: qui no ha sentit dir que l’experimentació d’avui serà la música popular de demà? Tanmateix, l’experimentació d’avui es fa avui i és avui quan té sentit escoltar-la. Potser sí que acabi sent la patxanga de demà, sobretot molta música actual, clarament reaccionària, que es fa dir experimental, allotjada en els costums i les modes generats a l’entorn del consum artístic, un imaginari social confortable fet de menjar ràpid i menjar amb ínfules d’eternitat. Aquí presentem, de manera normal, menús no aptes per a especialistes, sinó més aviat per a exploradors. Si no escoltem també aquestes altres músiques, acabarem conformant-nos amb les més o menys afortunades rèpliques que, a cop de talonari, es legitimen com a oportunista contranegatiu. No parlem, doncs, de la jet-set ni del fast-food de l’experimental. I Gràcia no és el Soho d’Europa. I això, evidentment, no és un festival, sinó un laboratori al qual et convidem a participar.
l’equip de Gràcia Territori Sonor

LLORENÇ BARBER (Aïelo de Malferit)

divendres 3 d’octubre, 22 h.

MACBA auditoriPlaça dels Àngels, 1
ticket 6 €

Campanologia, música multifocal, improvisació... els terrenys pels quals transita l’obra de Llorenç Barber tenen quelcom d’únic, un ritualisme musical tel·lúric tant influït per John Cage com per la seva relació amb el col·lectiu ZAJ, que pot endinsar-se en espais públics de gran evergadura o bé transformar-se subtilment per adaptar-se a situacions més domèstiques (que no domesticades). Barber obrirà aquest cicle de pioners al MACBA tot presentant Barberidades, un espectacle de miscel·lània, un compendi inèdit de la seva obra on es combinen peces fonètiques, petites orgies campanològiques, peces volants i d’altres de profund solatge.


Prenent el nom del cor infantil creat pel missioner belga Guido Haazen l’any 1954, Misaluba és una formació enèrgica, un projecte que pretén lluitar contra la segregació de la música popular en gèneres delimitats, tot establint-se com un laboratori de creació continuada on hi tenen cabuda múltiples registres i actituds. Una banda de justiciers desbocats que formà part del projecte Centre d’Art Produeix Música Pop i que aplega Lucas Quejido, Agustí Martínez, Miquel Àngel Marín, Oriol Luna, Roger Fortea, Ignacio Lois i Lucila Ciocoletto. Set artistes selvàtics que no han trigat gaire a fugir de les presons estilístiques. Si teniu alguna idea subversiva i us els trobeu, potser pugueu contractar-los...

Textos i fotos: http://www.gracia-territori.com/lem/2008/lem2008_welcome.htm

dilluns, 22 de setembre del 2008

PACO MORALES, ESCULTOR I PERFORMER, EXPOSA A BART ' 08, DRASSANES, DEL 23 AL 29 IX 08


L'OBRA INACABABLE

Un esdeveniment esgarrifós dels que publica diàriament la premsa em va portar a crear i construir arcaicament i amb paper de diaris aquest home patètic trencat en tres pedaços.

Així l’obra es transformà en un aparador de notícies que cada dia alimento amb nous retalls i que aquests inevitablement cobreixen i amaguen els motius o notícies que primerament em van portar a realitzar-la.

Per molta noticia nova que amague la noticia del passat l’home continua caient i trencat en tres pedaços, res no ha canviat, el disbarat noticiari d’un dia es referma amb el disbarat noticiari del dia anterior i així successivament. No hi ha manera de donar-la per acabada.

Tot és monstruós, kafkià, vomitiu i un es perd en el laberint fatídic de l’actualitat més macabra i patètica que ha hagut mai al món.


Paco Morales

PACO MORALES, PERFORMER -LA MÀQUINA QUIMÈRICA
He escrit PACO MORALES forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a La Cava (Deltebre) son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn retraten un artista polifacètic i autodidacta. I amb això no he aconseguit la precisió de l’epítet tumultuós amb el qual Carles Hac Mor caracteritzava l’obra diversa d’aquest creador de les terres de l’Ebre.

Entre tantes cares d’aquest diamant trobem la performance. A la Bouesia d’aquest juliol va sorprendre no sols amb el Boucremat, sinó especialment al Regsexcital on va presentar una meravellosa Màquina Quimèrica. Es tractava d’un artefacte mogut potser per l’energia eòlica que desprèn la complicitat de la poesia. L’acció de l’artista posava en marxa una andròmina meravellosa capaç d’obrar un miracle, la transformació d’un element natural en un element cultural: l’aigua esdevé vi. I el vi, festa –la festa escalivada de la Bouesia. Una celebració de la poesia inserida entre la nou negra de Benet Rossell, les campanes de Llorenç Barber, les guspires energètiques de Jaume Alorda, els versos dels bouetes.

La Màquina Quimèrica de Morales s’encaixa en la creació d’artefactes, instruments, eines i andròmines impossibles. Una experimentació en la que treballa des de fa temps i que veig afinar en diversos aplecs i recitals. Així, a Vandellòs, al festival de Brabou, amb l’Embolic Increïble, un cabdell de trastos, teoritzava amb la producció i fusió de música abstracta i música concreta. A la Poepera d’aquest agost presentà una diversitat de flautes, xiulets, xilofons i percussions diverses, l’acció de les quals requeria la col·laboració del públic. És una recerca que sorgia perseguint el moviment continu i el testimoni del so que succeeix en el mateix moment en què passa. Una música que troba en la imaginació la partitura contundent.

J.C.
FOTOS: 1: JA: Taller de Paco, 2007 . Un aspecte parcial del taller on és veu un home dividit fet en la tècnica de paper semblant a la que parla en el text L'obra inacabable.
2: JA: La Màquina Quimèrica, Bouesia, Regsexcital 2008.
- Cerqueu al bloc altres entrades "Paco Morales". Al Març 08 es comenta l'escultura de l'Ampolla L'oncle Nelo.

diumenge, 21 de setembre del 2008

ERÒTIQUES I DESPENTINADES a BARCELONA


ERÒTIQUES I DESPENTINADES, UN RECORREGUT DE CENT ANYS PER LA POESIA CATALANA AMB VEU DE DONA,
antologia de Encarna Sant-Celoni
Arola Editors, Tarragona 2008

PRESENTACIÓ I RECITAL

dijous 9
a les 19.30 h, el dijous 9 d'octubre, a La Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison, a càrrec de Lluïsa Julià i Montserrat Abelló. Comptarà amb la presència de moltes de les poetes antologades, que llegiran dos o tres poemes per cap.
i
divendres 10 d'octubre
a les 19.30 h, a l'Ateneu Barcelonès (c/ de Canuda, 6),
lectura de 52 poemes de 45 autores a càrrec de Maria Fullana i Encarna Sant-Celoni , acompanyat del passe de 69 fotos de 5 dones valencianes i de música de Satie interpretada per Jordi Flaquer. El recital estarà dedicat a Maria-Mercè Marçal.
UN POEMA DE L'ANTOLOGIA, DE LAIA NOGUERA (de La pàtria pètria):
Parlava d'amor
i el sexe
m'ha pres la llengua.

dissabte, 20 de setembre del 2008

HOMENATGE A GERARD VERGÈS, TORTOSA 26 SETEMBRE

HOMENATGE A GERARD VERGÉS
TEATRE AUDITORI FELIP PEDRELL
26 SETEMBRE
22 h
TORTOSA
Un poema de G. Vergés:
MITOLÒGICA

D'un encertat i destre cop de dalla
Urà va ser castrat pel jove Cronos.
Sobre el mar àtic -sempre blau- caigueren
unes gotes de sang, i nasqué Venus.

Des de dalt de l'Olimp, l'insaciable
Júpiter s'ho mirava. I va somriure:

-Una femella més i un mascle menys
.

Long play per a una ànima trista, 1986
L'acte s'iniciarà amb l'entrega del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, i seguidament començaran les lectures. Hi participaran:

Tomàs Camacho
Josep Igual
Rosa Sánchez
Manel Olle
Emigdi Subirats
Javier Caballero
Lluís Martín Santos
Glòria Fandos
Àlex Ferré
Emili Rosales
Francesca Aliern
Teresa Bertran
Jesús Fusté
Laura Mur
Jordi Andreu
Xavier Aragó
Jaume Llambrich
Jesús M. Tibau
Vicent Pellicer
Paco Morales
Miquel Àngel Marín
A continuació podreu gaudir de l'espectacle Cançons de Mandràgora, de Robert Faltus, que va musicar poemes de Gerard Vergés en motiu de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre.

Albert Pujol i Núria Grau seran els presentadors de l'acte, en representació de la Fira del Llibre Ebrenc que també ha col·laborat en l'acte.

A MÉS:
22 de setembre,
a les 19.30,
tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo la reunió habitual del Club de Lectura, oberta a tot el públic, per tal de comentar l'obra poètica de Gerard Vergés, reunida al llibre bilingüe català-castellà La raíz de la mandrágora, amb presència de l'autor i la col·laboració de Manel Ollé.
CLUB DE LECTURA DE TORTOSA

dimecres, 17 de setembre del 2008

MIQUEL ÀNGEL MARIN PRESENTA "DEL CLARINET A L'AIXADA"

Miquel Àngel Marín presenta el seu llibre Lo clarinet és l’aixada a Clàssic, Deltebre amb un concert . “La música és un gest”, diu i fa. El seu coneixement de la música amb els seus diversos adjectius, sàvia, tradicional, minimalista, jazz, flamenc, de cine... en acció -“L’home és una fletxa llançada a l’infinit de créixer”. El llibre, però, és l’aventura del pensament i de la reflexió que l’acompanya des de La Cava a Karlsruhe i viceversa. Filosofia condensada en frases punyents i música, poesia -“Quina gran cosa, una epifania d’aire, de so, una epifania física!”. Un dietari de músic, del seu treball genèsic, des de l’aixada fonamental al misteri negre del banús –“Jo treballo amb les mans, la boca, els llavis, les dents, la llengua, el ventre; amb el cos”. La meditació és música.
El Boucèfal Màngel ens dóna a Lo clarinet és l’aixada les notes del concert en què es realitza. Expandit o desplegat en les cabòries d’aquesta poesia, en l’osmosi del clarinet i l’aixada, s’escolten “els sons del clarinet que fa solcs als arrossars del Delta”(C.H.M.) L’actualització del seu concert és l’horitzó.
J.C.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN
La trajectòria musical d'aquest clarinetista és tan completa que esdevé inútil intentar de resumir-la en aquestes quatre ratlles: alumne i amic dels millors clarinetistes del món, docent de diverses escoles d'arreu d'Europa, ha col·laborat i ha actuat en nombroses orquestres de cambra de renom, tot viatjant a països tan llunyans com ara Israel o la República Txeca, i també ha estat membre de la companyia Dagoll-Dagom.
No obstant això, Miquel Àngel no és un clarinetista gaire habitual i, en lloc d'abocar-se únicament en el món de la música clàssica, sempre ha preferit experimentar amb el seu instrument, tastar-ho tot i endinsar-se decididament dins els camins més curiosos que la música és capaç d'oferir-nos: des del flamenc amb el "cantaor" Duquende, fins a la música cinematogràfica, acompanyant pel·lícules de cinema mut amb el pianista i compositor Carles Robert, passant per estrenes de música contemporània, performances, música tradicional catalana i recitals poètics.
Enguany, col·laborarà amb la Llunàtica i, de ben segur, la seva actuació no deixarà ningú indiferent. Com sempre, el clarinetista promet. Així doncs, no us el perdeu.
(LA LLUNÀTICA, DELTEBRE, setembre 08)

LO CLARINET ÉS L'AIXDA, ed cafè central i emboscall ( col. black mountain, 5), 2007

dilluns, 15 de setembre del 2008

ZAHORI EN CONCERT AL HARLEM JAZZ CLUB





HOLA AMIGUES I AMICS,


AQUEST DIMECRES, 17 DE SEPTEMBER..... AL HARLEM JAZZ CLUB

A LES 22h.30.


ENTRADA GRATUÏTA !!!!!!


CONCERT DEL NOU GRUP DE L'ESCENA MUSICAL DE BARCELONA


Z A H O R I

http://myspace.com/zahoris



Cantant i compositora: ana rodríguez
Baix i arranjaments: Sebi Suarez
Guitarres i arranjaments: Toni Mena
Secció rítmica, veus i arranjaments: Gabo

ZAHORI

http://myspace.com/zahoris




Santi B.
Foto: Ja: Porta de radiadors, castell de Púbol, 2008