dissabte, 31 de maig del 2008

BRABOU GRÀFIC






BRABOU recorre la vila. Vandellòs esdevé Vandebou (Catalina Girona). Vegin el vídeo de TVVANDELLÒS: http://www.youtube.com/watch?v=giORk4Y3LeU .
FOTOS: María Pons i Magda: 1. Recita Mari Chordà. 2. Pau Vadell al Cantó. 3. Al Castell. 4. CEIP Valdelors. 5. Plaça de Catalunya: Mari Chordà i Miquel Àngel Marín. 24.V.08

dijous, 29 de maig del 2008

V FIRA DEL LLIBRE EBRENC, MÓRA D'EBRE, 8 VI 08


11.15 h Primera tanda de PRESENTACIONS DE LLIBRES EBRENCS
Lloc: placa de la Cultura • recinte firal

VICENT PELLICER, Guia de les Terres de l'Ebre (Cossetània Edicions)
JOSEP ANTONI CARRÉGALO, Mont-roig. El patrimoni immaterial (Ass. Cult. Matarranya)
MARUTXI BALLESTER, La Sénia. Història i territori, (Onada Edicions»);
VÍCENT SANZ, Partida (Aeditors)
JOSEP GIRONÈS, La cabana (Cossetània Edicions)
JORDI PIJOAN i MANCL BARRERA, Tu no m’estimes (Llibres de l’Índex)
FERRAN GRAU, Rossell (1833-1923). La implantació del liberalisme (Onada Edicions) JOSEP SANCHO, Everest, la conquesta d’un somni (Onada Edicions)
JAVIER CABALLERO, Mar de sardines (Arola Editors).

11.45 h "Signam lo llibre"
lloc: placa de la Cultura • recinte firal

JOAN HILARI MUÑOZ i JOAN YEGUAS, Arquitectura religiosa i renaxentista a la Terra Alta (Patronat pro-Batea);
VICENT PELLICER, Guia de let terra de l’Ebre (Cossetània Edicions )
JOSEP ANTONI CARRÉGALO, Mont-roig. El patrimoni immaterial (Ass. Cult. Matarranya)
MARUTXI BAUESTER, La Sénia. Història i territori, (Onada Edicions»)
BENDI SUÁREZ, La maldad oculta (autor editor);
VÍCENT SANZ, Partida (Aeditors)
JOSEP GIRONÈS, La cabana (Cossetània Edicions)
JORDI PIJOAN i MANCL BARRERA, Tu no m’estimes (Llibres de l’Índex)
FERRAN GRAU, Rossell (1833-1923). La implantació del liberalisme (Onada Edicions);
MARIANO CEBOLLA, Els Ports de Beseit);
JOSEP SANCHO, Everest, la conquesta d’un somni (Onada Edicions)
JAVIER CABALLERO, Mar de sardines (Arola Editors).
ESTER SUÑÉ, Esperit de llima (Editorial Andorra).

I A MÉS
Litterarum · fira d'espectacles literaris
fira 2008
Divendres 6 de juny · 22.30 h Espectacle "Contahistòries per a adults: rondalles i llegendes”, a càrrec de narradors i músics dels Països Catalans. Aquest espectacle literari va adreçat al públic adult i s’inspira en aspectes diversos de la literatura popular i la rondallística ebrenca. Lloc: Pub Sota de Copes, de Móra d’Ebre. Entrada gratuïta.
Dissabte 7 de juny · 22 h L’espectacle “De l’Ebre al Mississipí”, a càrrec del grup La Soul Machine, de Falset. Aquest espectacle mesclarà clàssics de la música funky, soul, blues i rock amb lletres d’autors prioratins i ebrencs. Lloc: La Llanterna Teatre Municipal. Preu entrada: 2 €.
Diumenge 8 de juny · 10.45 h Concert literari a càrrec de l’Escola i Banda de Música La Ginesta, de Ginestar, que interpretarà diverses peces musicals típiques de les Terres de l’Ebre, tot intercalant-hi la lectura de textos literaris, amb la participació del poeta Albert Guiu. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal. Entrada gratuïta.
11.30 h Espectacle familiar “Moguts per l’Ebre”, a càrrec de la Companyia Forani Teatre, de Cambrils. Aquest espectacle visual basat en el treball de titelles i objectes, música en directe i un treball actoral des del clown farà un viatge imaginari amb tota la canalla amb el Carrilet de l’Ebre. Lloc: Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre. Entrada gratuïta.
20.30 h Espectacle “Voldria tindre el talent · una terra plena de paraules”, a càrrec del grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquest espectacle és un homenatge als vells cantadors de jota i a les moltes pàgines de poesia efímera que han escrit en la història de les lletres ebrenques, així com també hi trobareu evocacions a l’imaginari de la literatura ebrenca de tots els temps. Lloc: La Llanterna Teatre Municipal. Preu entrada: 3 €.

Enguany tots els espectacles que la Fira del Llibre Ebrenc estrena els engloba en una activitat anomenada Litterarum · fira d'espectacles literaris i té com a objectiu promocionar diversos espectacles al voltant de la literatura entre entitats, ajuntaments i empreses culturals.
Qualsevol empresa de gestió cultural, entitat que realitzen activitats literaries i ajuntaments que vulguin veure els espectacles per després poder-los contractar, poden contactar amb l'organització i rebran dos entrades gratuïtes. Més informació enviant un correu electrònic a
informacio@llibresebrencs.org


dimarts, 27 de maig del 2008

BOUGESTACIÓ DE MAR DE SARDINES








IDEA I REALITZACIÓ DE MARI CHORDÀ I PACO DE MORALES. (24.vi.08, Miami)

NATURA I POESIA, CAMP OBER I CELOBERT


POESIA ALS PARCS
EL PAISATGE VERSIFICAT D'ABRIL A NOVEMBRE DE 2008
diumenge 8 de juny, 19 h: MONTSERRAT ABELLÓ I FELIU FORMOSA, al CASTELL DE MONTESQUIU

Per gaudir d'una experiència amb un títol tan atractiu no cal llegir el text següent de Carles Hac Mor i Ester Xargai, coordinadors del cicle. Sí, en canvi, si hom vol repensar la relació entre natura i cultura, o si es vol xalar amb una prosa saborosa:

Natura i poesia
Camp obert i celobert


Als recitals de Poesia als parcs, el públic assistent passarà de ser passiu, com normalment i malauradament li correspon per inèrcia, a deixar de ser espectador per participar activament en un debat entre la lírica de l'idioma i la prosòdia de la natura.

Entre un oïdor i un arbre, o entre un rapsoda i un porc senglar, o entre una font i una colla de versificadors, les rimes deixaran que els versos lliures s'enlairin vers els cims des d'on les àligues albiren els sonets dels conills.

I llavors el recital serà coral, i tothom hi dirà la seva, i les síl·labes es concatenaran fins a formar estrofes èpiques i col·lectives que faran que cada escoltador sigui com un rodolí que rodolarà pels camins del bosc de la inspiració feta festa de la paraula del sotabosc de l'inconscient.

Perquè en veritat tot allò que no és natura és cultura? Segons això, tot és cultura, tret de la natura. La natura, doncs, contraposada a la cultura? I tanmateix també és cultura el tractament de la natura, i no pas només per l'agricultura, sinó per tal com, fet i fet, la cultura és natura i aquesta, al capdavall, és cultura.

En conseqüència, aplicar la cultura a la natura equival a fer que la natura sigui aplicada a la cultura. I llavors, un cop desculturalitzada la natura i desnaturalitzada la cultura, s'esvaneix la contradicció entre els conceptes de natura i de cultura.

"Oh camp! Quan et contemplaré?", s'exclamava Virgili. I Lucreci, observant el paisatge, va escriure el seu poema filosòfic De rerum natura ("De la natura de les coses"). I en ser vençuda la por medieval a l’aire lliure, els savis renaixentistes pujaven als turons i s'endinsaven per les arbredes per llegir, per fer cultura entre la natura (i alguns hi van perdre la vida o van parar malferits per les mossegades d'alguna bèstia). I amb el Romanticisme i les seves Renaixences, la natura va anar impregnant la cultura, i aquesta va anar ensinistrant la natura.

I avui, a punt de ser abolida la distinció entre camp i ciutat, quan la natura ja gairebé ha estat domesticada del tot, culturalitzada, conservada, quan ja quasi tot és desnaturalitzat, la poesia ja no canta pas la natura, ans, paradoxalment, més aviat és la natura qui canta la poesia, fins a l'extrem que ara, tal vegada com sempre, la natura fa fins i tot decasíl·labs silvestres i alexandrins forestals.

I aquests refilets visuals de la natura, els van a veure, a escoltar i a viure els lletraferits, que surten de llurs pisos per fer que la natura hi entri. I amb tot això, els oïdors de poesia a la natura van fent llur mètrica mental, que és esperonada per la lírica il·luminada dels joglars abrandats precisament pels qui han anat a flairar la puixança bucòlica i idíl·lica de la natura i la prosopopeia delirant dels trobadors de batí i sabatilles o d'ungles esmolades per la cultura.

És a dir, a hores d'ara potser els poetes més veritables son els païdors de poesia a la natura, mal que segurament no se n'adonen, de llur gai saber, perquè les composicions poètiques que ni fan inconscientment, de tan intimes com son, resten en silenci, tot i que van essent atiades pels versos cridaners dels paisatges i pels d'aquells baladrers que, amb llurs balades de celobert, van a escandir ditirambes a la natura a fi d'engrescar-la a fer més i més poesia.

Carles Hac Mor i Ester Xargay

Foto: PACO Morales: Recital de poesia a la font del Pradelló, Olzinelles (Sant Celoni), (del programa de mà de POESIA ALS PARCS)
Consulteu aquí a HAMS el vincle POESIA ALS PARCS, VÍDEOS

diumenge, 25 de maig del 2008

HORIGIAL: MARC ROMERA: LA INTIMITAT; I MÉS


HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001 horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

dilluns 26: presentació del llibre de MARC ROMERA: La Intimitat

dimarts 27:
HISTÒRIES PORNOHUMORÍSTIQUES A DUES LLENGÜES I QUATRE MANS.
Joan Vigó. Jordi H. Rofa, en Josep Melero i el Sr. X

dimecres 28:

en el marc del IV Festival Intercomarcal de Poesia
PRIMAVERES IMPERFECTES
recull de les poesies guanyadores del 9è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors
Editorial Fonoll
(comptarà amb la lectura de poesies a càrrec dels autors.)

i el dijous 29:
4ª trobada d'Espai en blanc:
¿Se puede hacer de la enfermedad un arma?
IL.LUSTRACIÓ: els haikus embotellats de Paloma Rodriguez

dimarts, 20 de maig del 2008

BRAVOU, POETES A VANDELLÒS 24 V 08

SEGONA EDICIÓ DE L'APLEC DE POETES A VANDELLÒS. MÉS ABAIX, EL 5 DE MAIG 08 HI HA MÉS INFORMACIÓ AMB EL TÍTOL DE VIVABOU, VANDELLÒS 08. ARA HE VOLGUT PENJAR EL CARTELL PER TAL QUE EL PUGUEU AMPLIAR, EN CLICAR-HI A SOBRE.

ROSER I EL SEU BLOC


La boueta i fotògrafa Roselavy té un bloc jove i atrevit http://www.lomillorpuestoparainspirarte.blogspot.com/
Aquesta boufoto en dóna testimoni de les Bouesies pretèrites, dels cants dels ocells, de l'escala del coneixement... però jo voldria parlar d'aquesta:

Magnífica fotografia d’actualitat –la decadència de l’Imperi Universal. Meravella com la tarda encara viva ofusca un habitatge apuntalat i amagat darrere les restes de la bandera de la nació més poderosa del món. La construcció tancada i potser buida manté en canvi la dignitat. Closa sobre sí mateixa, exhibeix una reixa, que no ha conegut la soldadura, i una porta dèbil sàviament encolada per un fuster. Però clausura el temps íntim i acabat dels totxos massissos que s’escolen per una escletxa. Després va venir l’arrebossat que sostingué l’expansió americana, el cine, el folk, els vaqueros, els McDonnalds... Es mantenen alguns estels dels somnis que portà Mr. Marshall, però, el blanc del símbol està tacat de roig i cau a trossos. És la terrible imatge d’un Poder que al segle XXI arrabassa el lloc on va nàixer l’escriptura. L’objectiu discretament testimonia que no hi ha estètica sense ètica. Enhorabona. JC.

dimecres, 14 de maig del 2008

PEDRA FOGUERA, ANTOLOGIA DE POESIA JOVE


La valentia, la força, l’audàcia de la poesia jove arriba implacable. Treu espurnes –pedra foguera, antologia de poesia jove dels països catalans. Botana que se’ns presenta amb una superba i polida edició de Documenta balear. Avalada per la polièdrica il·lustració de Perejaume i el pròleg del poeta més actual i enèrgic, Enric Casasses: La cosa bull. La cosa de la poesia i de la paraula i de tot això altre que va amb elles bull... I ara quatre poemes de cada un d’aquests vint-i-vuit poetes de menys de trenta anys junts en un llibre encès amb els “alts, joves consells inquietants de la vida”.
Pèl Capell en fa la tria i troba les agulles més punyents. Ens adverteix de la seva limitació, però els seu fer és atractiu, rigorós i interessant. La dedicació al poeta alquímic de la paraula gresolada, les cites. La mateixa presentació dels poetes, amb el nom, la foto, i una lapidària definició de la seva poètica. La realitat és un incendi; la poesia consisteix a preservar-ne les flames –diu Andreu Galan, d’Alboraia, per exemple. I una mínima autobiografia, suposo, abans dels poemes.
Dels poemes trio aquest fragment, d’Eduard Carmona, de Deltebre i de la Bouesia:
...
em raja
una tinta
com si fos fang
i per l’ull de bou que queda obert
puc entreveure la meva forma
un calamar
...
i aquest altre d’Ivette Nadal, de Granollers:

Sóc una línia
de traç lleuger,
carregat de fletxes,
ratlles i colors
que no he sabut controlar.

I no són només guspires. Vet ací el poema de Emili Sánchez-Rubio, de Ciutat de Mallorca, Març:

Entre el febrer i l’abril
febril
esclatarà la rosella.


Brasa del nou mil·leni per llegir, més que foc i color.
(JC)

Cartell de presentació a València, el proper 16 de Maig a l’edifici Octubre (19,30 h.) i del recital a Ca Revolta (21.30 h.). Reprodueix la portada del llibre. La il·lustració d’en Perejaume s'expandeix, però, per la contraportada.

PRESENTACIÓ A L'HORIGINAL, BARCELONA 21 h. DIJOUS 22 DE MAIG 2008

dilluns, 12 de maig del 2008

BARCELONA POESIA, una tria impossible


BARCELONA POESIA
Dimecres 14 de maig
• Barcelona Poesia a Madrid
• Exposició Joan Brossa, poeta de la imatge, 14-30 V 08, Diputació de Barcelona, Can Serra, Rbla.Catalunya, inauguració 19h
• Sant Joan de la Creu: «Un no saber sabiendo», amb Antonio Gamoneda
• I també... (més informació: http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/index.html )
Dijous 15 de maig
• Taller de Poesia, 15-21 V 08, (cal inscripció) : LA PARAULA AMB VIDA: LA POESIA A L’ESCENARI, J.Pedrals: 19 V, 19-21h., Ateneu, Canuda, 6
COMBAT DE GLOSSADORS DE SES ILLES, Verger Museu Marès, Pl.Sant Iu, 5, 19h.
• Espais íntims, versos de tots
• HAIKUS EMBOTELLATS, Instal·lació Paloma Rodríguez, HORIGINAL, Ferlandina, 29
• Col·loqui internacional del projecte Mimesi, poesia barroca, UB, edl J.Carner, Gran Via, 585 (a partir de 16,30; POESIA BARROCA AL TERRAT, J. Pedrals, 20h.)
• ACANADA, VIDEOPOESIA, MX ESPAI, Llibreteria, 7, a partir 17 h.; a les 20h. HIC ET NUNC, 2008, E.Xargai i C.Hac Mor
• I també...
Divendres 16 de maig
• Homenatge a Agustí Bartra (1908-1982). 18,30 La Boqueria, 6; 19 h. recital a Jardí de l’hotel Petit Palace Opera Garden, La Boqueria, 10
• El peu de la lletra
• Més enllà de la veu i la paraula
• I també... ATENEU BARCELONÈS: L.L.: UN PUNT VOLAT, videocreació B.KUNTZSCH, amb textos de Laia Noguera i C.Hac Mor.
Dissabte 17 de maig
• Cant temporal. Marató poètica en homenatge a Vicent Andrés Estellés, de 10 a 20h., Llibreria Catalonia, Rda.S.Pere,3
• La capsa de llavors. Activitat infantil al voltant de la poesia
• No sóc beneit,és que estic enamorat
• Nit de cançons i fados, amb poemes. Recital de Gerard Quintana i Névoa
Metonímies visuals i sonores de la veu, Vestíbul CCCB, Montealegre, 5, (24 h.) C.Hac Mor, M. Métail, Benet Rossell, Víctor Sunyol, Adolf Alcañiz
• I també...
Veus literàries a la Nit dels Museus... Lluís M. Todó, C.Massip, Antoni Clapés...
Diumenge 18 de maig
• Noves veus, nous sons: Laia Noguera ... Jardins de la Tamarita, Pg.S.Gervasi, 47-49 (12 h)
Poefesta, “s’esbucarà la distinció entre nens i adults”: tallers, de poesia: C.Hac Mor, de música: X.Maristany, de so: J.Casadevall; d’art: D-Ymbernon. Pl. S.Felip de Neri, a les 18 h
• Veus íntimes, veus públiques
• S A R G I T, poemes, cossos i espai. Convent de S.Agustí, Comerç, 36, a les 22h
• I també...
Dilluns 19 de maig
• XIV Jornades de Poesia i Mestissatge 2008. Els poetes homenatgen Cesare Pavese, UB, Gran Via, 585,
• Poetes a la Model,
• SimbioPoesi
• I també...
Dimarts 20 de maig
• Jocs Florals de Barcelona
Mercè, Rodoreda
• I en el foc nou d’una altra llengua, Homenatge a Maria-Mercè Marçal, Museu Picasso, Montcada, 15, 22h: E.Xargay, C.Girona, X.Dyakonova...
• I també...
Dimecres 21 de maig
Festival Internacional de Poesia de Barcelona, Palau de la Música, 21 h.
CORAL ROMPUT, de Vicent Andrés Estellés, interpretat per E. Carmona i J. Rovira, Pl. S.Felip de Neri, a les 20 h
• I també... http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/index.html
Il.lustració: POEMES AL METRO, idea de Gabriel Penella i dibuixos de Juanjo Sáez

dissabte, 10 de maig del 2008

BERNARDA QUESADA I SARIEL MALER A BCN


Bernarda Quesada i Sariel Maler
violí i piano
Dissabte, 10 de maig de 2008
Horari: 19:30 h.
Preu: 2,50 euros
ESPAI CULTURAL DE OBRA SOCIAL CAJA MADRID
Pza de Catalunya. 9.

Aquest duo, format per intèrprets d’una gran trajectòria musical, es va formar a l’Escola
Estatal de Música de Karlsruhe, Alemanya, on cursaven estudis superiors de música amb prestigiosos músics i pedagogs alemanys. Han obtingut diversos premis com a duo i han ofert recitals a diversos països de Llatinoamèrica, Alemanya, Espanya i Israel, en els quals han rebut favorables crítiques.

Programa
· Sonata per a violí i piano en sol menor C. Debussy
Allegro vivo - Intermede
Fantasque et leger - Finale
Tres anime
· Sonata en do menor op 30 núm. 2 L.V. Beethoven
Allegro con brio
Adagio cantabile
Scherzo Allegro Trio
Finale Allegro
· Sonata per a violí i piano núm. 1 en sol menor op 78 J. Brahms
Vivace ma non troppo
Adagio
Allegro molto moderato


ESPAI CULTURAL DE OBRA SOCIAL CAJA MADRID
Pza de Catalunya. 9.

No es permet accedir a l’Auditori una vegada començada l’actuació
Aforament limitat
Venda d’entrades la mateixa setmana de l’actuació, de dilluns a dissabte (excepte
festius) de 10 a 20:45 h. Entrada lliure a menors de 10 anys.

Tfno. 93 301 44 94.
http://www.obrasocialcajamadrid.es/ObraSocial/os_cruce/0,0,70170_0_0_0,00.html
F: Ja: Lluna elèctrica, Campillos Paravientos 2005

divendres, 9 de maig del 2008

BARCELONA POESIA


http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/index.html

Barcelona es prepara per set dies de poesia a la ciutat
Si féssim el recompte de totes les activitats poètiques que tindran lloc a Barcelona aquests dies, ens en sortirien més de 100. La Ciutat donarà veu a la paraula més sentida a partir del pròxim 14 de maig. Aquestes són algunes de les propostes del Barcelona Poesia 2008:
Una nova edició dels Jocs Florals, on es donarà a conèixer el Poeta de la Ciutat 2008
Poetes homenatjats: Hi haurà actes en record d’Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Cesare Pavese…
Poemes al metro: obres de diversos autors, il·lustrades pel dibuixant Juanjo Sáez
El Festival Internacional de Poesia, que dedica la seva 24ª edició a la poesia europea
Per primera vegada, les activitats del Barcelona Poesia es presenten a Madrid, en un recital amb Maria Josep Escrivà, Sebastià Alzamora, Jordi Virallonga…
Una excusa per visitar de nit els museus: El 17 de maig, els museus celebren una nit molt especial, amb 17 recitals diferents
La poesia es barrejarà amb tota mena de disciplines artístiques: dansa, teatre, ciència, audiovisuals, música…
Una mirada a la poesia peninsular, amb un parell de recitals. Comptarem amb Luis Alberto de Cuenca, Luis García Montero, Marta Pessarrodona, Antonio Orihuela…
Tallers de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, per tal d’aprendre a crear poesia i a degustar-la millor
Activitats per als més petits: una “poefesta” a la plaça de Sant Felip Neri i un espectacle teatral a la Biblioteca Fort Pienc, per fer un primer contacte amb la poesia
I desenes d’activitats organitzades per tota mena de col·lectius poètics de la ciutat.

MARIO SANTIAGO PAPASQUIARO I UN COMENTARI D'HORACIO CABALLERO

Mario Santiago Papasquiaro, nombre con el que se conoce a José Alfredo Zendejas Pineda 1953-1998, poeta mexicano, fundador del movimiento infrarrealista. V: http://es.wikipedia.org/wiki

Un poema infrarreal de M.S.P:
SAN JUAN DE LA CRUZ LE DA 1 AVENTÓN
A NEAL CASSADY /EN LA FRONTERA
ENTRE EL MITO & EL SUEÑO/

La carretera se pandea rumbo al centro de su propio :incendio centrífugo
Tijuana se desvanece flotando bajo la mollera del ojo
Esquirlas de cabaret & colchón empujan la estela
de duendes que preña la ilusión de este instante
En el radio: Jim Morrison traga esporas crecidas
en la cicatriz del diluvio
Este puente mental va al volante
Estrellado el afuera & adentro
Verde mota la selva
El destino rodando
Todo ser & hasta en zancos escupe ovnis bordados
con alas de las más locas luciérnagas
Es de noche / & en carretera / & volando
Los Doors con los dientes hacen realidad su voltaje
El cuerpo del alma se baña en el viaje
El centro se curva
La curva es salvaje
La carretera es Dios mismo
Cada ganglio / cada trozo
resbala: se esfuma
El pie va braceando
La mente desyerba la euforia del eco.


Mario Santiago: una carga de caballería, por Horacio Caballero
Un poco antes de la aparición que aquí saluda de “Jeta de Santo” (FCE, Madrid, 2008), antología de Mario Santiago por Rebeca López y Mario Raúl Guzmán, el autor de este texto lo pronunció en un homenaje a la memoria del poeta en México

Mario Santiago había descubierto el lenguaje necesario para poder decir las cosas. Un lenguaje verdadero, auténtico, que salía del barrio más oscuro de su memoria y podía visitar las realidades azotadas, dolientes. Escogía así a la prostituta, al enfermo de sífilis, al purulento; las cosas más desagradables las convertía en impulso, en aliento, en creatividad poética. Se las arreglaba para decir cosas grandiosas entre ruinas, cosas muy hermosas de repente, con ese modo tan suyo de encontrar la armonía de los contrarios. Se gozaba demasiado. Se gozaba demasiado atacando a los demás. Había un mundo espantoso para él. Entonces su arte surgía: en la medida en que el mundo era un rival al que él podía atacar con sus versos; y con este rival imaginario (que también era él mismo), en determinados momentos se reconciliaba; y lograba estados poéticos diferentes. Este ser con el que él estaba combatiendo perpetuamente, me recuerda al sujeto rival de un personaje de la Biblia: aquel que luchó contra un ángel toda la noche: Jacob. Creo que Mario Santiago se la pasó luchando contra un ángel; contra el ángel Blue Demon, o Santo el Enmascarado de Plata: ese tipo de mitos de pancracio a los que apreciaba por su raigambre popular, pero contra los que arremetía tratando de desenmascararlos, y de repente se le olvidaban. Sin embargo, al principio de su batallar, de su impulso continuamente reforzado, había en él una idea de la fuerza: amorfa, brutal, de lava como la que Rimbaud, cito de memoria,!describe cuando dice: “Si lo de lo profundo viene amorfo, lo doy amorfo; si trae forma, lo doy con forma”. Creo que ese tipo de testamentos, de los que fue heredero Mario Santiago, pueden servirnos para entender no sólo sus motivaciones sino el secreto de sus recursos. Además de que se la pasaba entre esos estados de malestar que deja el beber los diez días seguidos de la vida; esa irritación del nervio, del estado pensante, bajo el régimen, bajo la disciplina de la alcoholización, con las consecuencias que la alcoholización produce en un individuo del talento que él tenía. Al mismo tiempo, hay que contar con el hecho de crear desde ese estado: de volver arte el mal humor, el sentirse contrariado; de hacer arte precisamente con esos elementos: es como pedirle a un prisionero que haga arte con las experiencias de la celda, del celador, de los prisioneros que lo acosan, y de la decepción y la frustración de no poder salir en años.
Investigaba a la prostituta, al prisionero, al que murió de cirrosis, al mediocre, al criminal, al vividor, al que le roba a los demás con profesionalismo. Todo un inventario de sinvergüenzas estaba perfectamente valorado por él y lo aprovechaba hablando no de personajes sino con metáforas que aludían a ese tipo de seres. Sus metáforas tienen la característica hermética de contener compactos de seres compactados que viven en promiscuidad, en el horror, en una soledad indiferente. Seres excepcionalmente defraudados y tristones y resentidos tienen su revancha en el verso agresivo y sorpresivo de Mario Santiago. Se hacía cargo de causas perdidas, y las llevaba a expresarse por su palabra; en el universo secreto que alcanzaba con mucho esfuerzo, estaban invitados todos los personajes que menciona, y algunos que, los nombre o no, están presentes porque los respeta. A fin de cuentas era un ser que se ganaba a pulso cada instante de libertad; que quemaba, que incendiaba, que se convertía en un montón de ruinas, o en pleno poema miraba cómo se resquebrajan las verdades, las cosas, y luego con esos pedacitos armaba nuevas criaturas animadas... sólo para que el poema tuviera una expansión, una extensión, una forma encantada, como un monstruo que con un beso se convierte en princesa. En muchos momentos suyos vemos que transforma lo horrible en maravilloso y que transforma lo maravilloso desenmascarándole todas sus complicidades con una humanidad a la que él no puede salvar: la mira leprosa, enferma. Por eso revolotea entre las enfermedades de los jodidos: la sífilis, la tuberculosis. Pero entre esas y otras enfermedades busca también el disparo de la locura propia, el ímpetu, la dignidad que agrega a sus esfuerzos de persona que maltrata con la palabra otras palabras. No cesa de tener conflictos. Lucha con un ser que puede ser Dios o un ángel o cualquiera de los demonios que menciona, no con los nombres que tienen en las tradiciones musulmana o judía o cristiana...; cuando digo que menciona a los demonios es que menciona la embriaguez, la pobreza, la sordidez; y cuando los menciona los conjura y pelea con ellos: no son sus socios; son sus formas de provocar al abismo y de sacar del abismo lo que Rimbaud decía: a ver qué sacas: ¿lo amorfo? Dalo, sigue dando lo amorfo si no trae forma... Entonces podemos ver que a lo amorfo y a lo irracional en su ímpetu de versificador les da forma en cauces de lava derretida. Mario Santiago trabajaba la fuerza como un peón, como un cargador, como un guerrero que no ha parado de combatir a los españoles en la conquista, a los gringos en la invasión. A él no le interesaba la historia: le interesaba enfrentar enemigos, encontrar rivales, provocar respuestas, ecos, convertir sus propias palabras en motivo de burla. No porque se estuviera burlando de sí mismo, sino porque tenía que burlarse de lo que es digno de burla: así el lenguaje le servía para presentar lo que más detestaba y con ese mismo lenguaje pulverizar tales entidades y situaciones; y de esta batalla salían de pronto versos maravillosos, sueltos o insólitos, o dentro de un poema cuatro claves que nos permiten advertir que su trabajo tiene más significado que el aparente.
Una de las cosas que le producían más placer era llegar al momento del éxtasis de la gran poesía. Lo convertía en sorpresa. Aprovechaba su forma de exteriorizarse como alguien sorprendido, porque la sorpresa ya está diciendo por sí misma con toda energía una verdad. Y las verdades a las que él se permitía tener derecho son las verdades de los humildes, de los que sufren, de los que no han sido favorecidos; de aquello que es feo y pobre, de aquello que carga un resentimiento más grande por lo que la humanidad no tiene que por lo que a él le falta. Entonces sabía hacer sus versos de estos contrastes.
Otra cosa que puede darnos una pista para descubrir los recursos secretos de Mario Santiago es el placer que la daba no ser monedita de oro; el placer que le daba ser una mortificación hasta para las personas que más estimaba. No se flagelaba como un místico en una cueva, pero podrían considerarse actividades por el estilo sus depresiones alcohólicas que indudablemente no eran placenteras; lo placentero en él era encontrar calidades. No la belleza como una presencia o como una estatua o como una imagen maravillosa; no, no, no. Las pinceladas que llegan a tener estas calidades eran para él el gran encuentro con la poesía. No la poesía bonita sino la que encontraba en esas astillas de verdades supremas, y en eso consistía su esfuerzo de náufrago. Al mismo tiempo, despertaba de su propio impulso y se daba cuenta de que su forma de no fracasar era el placer, el gusto de poder leerles a los amigos el poema terminado, por ejemplo mediante una llamada telefónica a las tres de la madrugada, cuando cualquiera está más bien para descansar y dormir que para escuchar a un tipo con el que se necesita el triple de voluntad para entender que se trata de un artista, de un artista muy neurasténico, que arrastra una problemática importante, y que la trata de resolver, y que no es que la comparta sino que exige que comprendas que es el único que logra o que ha logrado dar ese paso: meterse en el ojo del huracán a paso lento, como en cámara lenta. ¿Por qué digo en cámara lenta? Porque se da su tiempo para agarrar los problemas y reducirlos a lo que en ese momento le parece sustancia, y esto le sirve para decir algo más y para llegar un poco más lejos con las mismas palabras. No es nada más la saturación de cosas negativas y horrendas y difíciles e insoportables; es la prueba a la que se somete en cada uno de estos trabajos, que finalmente son poemas: unos más buenos que otros, pero todos articulados en esta voluntad de llegar a agarrar a alguien y someterlo a una verdad. No sé hasta qué grado pudo impresionarlo la frase de Víctor Hugo en su proemio a Los miserables, donde dice que no es en vano escribir esas historias y tomar al burgués y restregarle en el hocico la miseria y decirle: ésta es tu obra, contempla tu obra; pero tal vez ese tipo de Hércules de la revolución a través de la literatura que fueron Víctor Hugo, Baudelaire, Rimbaud, Lautreamont dieron a Mario Santiago las claves y las pautas, y probablemente sus recursos secretos vengan de haber abrevado en esas cavas.
Mario Santiago sabía muchas cosas y conocía al que se pasa de listo, y lo cuestionaba agresivamente en sus poemas. Su poética es fiscalizadora, en el sentido de Rimbaud. Su poesía es muy parecida a él. Él era la reencarnación de su persona en la poesía. Era una persona muy insoportable; se daba vuelo para decir cosas fuertes, agresivas, en un instante. Se mostraba como si estuviera haciendo la disección de un cuerpo, como si estuviera sacándose las venas y los nervios y las células porque verdaderamente trabajaba su materia corporal hasta exprimirla, hasta sacarle las gotas de angustia necesarias para los clímax que buscaba. Pero nos usaba a todos como si fuéramos su laboratorio. Él finalmente escribía sus hallazgos; pero a todos nos atormentaba. Sus poemas también los arrancaba de sus amigos, y eso es algo que también hay que empezar a revisar, porque nos involucraba en poemas que todavía no estaban escritos, y no le importaba saquearnos.
Por eso beber con él era más placentero que compartir la palabra poética: era un verdadero trabajo, un trabajo difícil, porque tenía mucha violencia en la emoción y convertía las palabras en fragmentos de nuevas palabras, y luego las integraba a lo suyo como si estuviera enyesando un brazo roto; quiero decir que para él había un ritmo que cazar, porque su poética tiene la necesidad del verso: no hace prosa, hace verso siempre, y su estrofa es verdaderamente un trabajo de alquimista: no en el sentido aristocrático de este concepto sino tomando la alquimia en el sentido de una carga de caballería, en un combate muy dramático.
Mario Santiago despreciaba a todos los grupos mafiosos, principalmente los capitaneados por Octavio Paz. Mario era, simplemente, un hombre de talento con mucha indignación, que hacía acopio de más indignación porque no le bastaba con la propia: agarraba la de la prostituta, la del criminal...; necesitaba el sufrimiento de millares de seres para poder decir que no era fácil amar. Me tocó ser una de las últimas personas con las que Mario expresara y compartiera su inconformidad con el mundo. Mario Santiago era un gran inconforme, y yo eso lo admiro, porque la conformidad es cómplice de muchas bajezas.

Amigos: Se ruega leer y redistribuir este texto. OG: http://www.floresdeuxmal.com/ El artículo original está en: http://argentina.indymedia.org/news/2008/05/599960.php

F: JA, Nocturn de Campillos Paravientos, 2005

dijous, 8 de maig del 2008

MISALUBA AL SANTA MÓNICA


Des de les 21:00H. Entrada Lliure. Centre d'Art Santa Mònica. La Rambla 7
Divendres 9 maig

INTERNET 2

MISALUBA SEPTET

EL PETIT DE CAL ERIL

Concerts grups RESIDENTS projecte CENTRE D'ART PRODUEIX MÚSICA POP Un projecte a càrrec d'Oscar Abril Ascasodel 22/02/2008 al 31/05/2008
El divendres 2 de maig s’inicia la sèrie de concerts dels 14 grups seleccionats de la convocatòria llançada el propassat desembre pel Centre d’Art Santa Mònica a la qual es van presentar una setentena de formacions. Després de la seva residència de creació i producció des del 22 de febrer en els bucs construïts ex professo en el claustre del Centre d’Art Santa Mònica, ara presentaran el fruit d’aquest treball en concert els divendres del mes maig.
A les bandes seleccionades, hi ha tots els estils i tendències: des de grups nous de pop com La Banda Municipal del Polo Norte o les gironines Aspet Weekend; projectes de música experimental com Internet2 -del col•lectiu Compte d'Urgell- o Institut Fatima; el nou projecte de la ex-Sybil Vane Padi Fuster titolat Centella; al grup de hip bop de colombians de Medellin residents a Barcelona Ritmo Cartel; el pop Lo-Fi de No Band in Berlín, els indefinibles Misaluba, o el gamberrisme gametoyista de Electrotoylets....entre d'altres.
Un espectre ampli de nous projectes musicals a Catalunya.
PROGRAMA CONCERTS GRUPS RESIDENTS Quatre sessions de concert en el marc del projecte Centre d’Art Produeix Música Pop de l’artista Oscar Abril Ascaso, entorn de les transformacions actuals en l'àmbit de la música pop i el paper que exerceix el sector públic en aquest context http://www.centredartsantamonica.net/


I PER FI, EL CONCERT!!
Finalment ens hem quedat amb tres temes: Decepció i meravella, Record non stop i La llengua universal. Cada tema està estructurat en tres parts: pròleg, tema i epíleg, i hi ha un solo de l'Agustí Martínez al final de la part central de La llengua universal que s'ha convertit en les últimes setmanes en la perleta del projecte.Fem el concert el dia 9 de maig a les 21h al mateix Centre Santa Mònica. Sisplau, sigueu puntualíssims!! Tocarem desprès d' Internet 2 i abans d'El Petit de Cal Eril.Fins divendres,Lucas

EL PROJECTE
El projecte musical barceloní MISALUBA té com a objectiu crear una família de músics amb la que poder desenvolupar diversos reptes musicals amb diferents formacions. En essència, MISALUBA pretén subvertir la dislocació de la música popular del segle XX en gèneres mitjançant la barreja d'estils i la confrontació amb les pròpies arrels.
EL NOM
La Misa Luba fou el projecte d’un missioner belga, el pare Guido Haazen, en servei al Congo, que a l’any 1954 va arreplegar un cor de quaranta cinc nens de nou a catorze anys d’edat i quinze adults de la ètnia bantú i va crear, juntament amb el cantor solista Joachim Ngoi, una missa a partir dels cants autòctons. A l’any 1956, la casa real de Bèlgica els atorgà el títol de “Trobadors del Rei Balduino”, nom sota el qual s’els coneixerà posteriorment.

http://misaluba.blogspot.com/

dimecres, 7 de maig del 2008

DE VIVA BOU, VANDELLÒS 08

El CENTRE D’ESTUDIS LA VALL, de Vandellòs, treballa en una nova edició DE VIVA BOU. Ja està enllestit l’itinerari. I ens conviden. Ragen fons i rierols.

Música i xaranga, versos i cançons, ball i dansa, fotografia psicodèlica i videoart, l’acció imprevista.
Grans i petits, recorreran els carrers de la vila i no només el paisatge s’hi afegeix, sinó des de la torre fundacional, el Castell, brollen els llocs singulars, la font, la primera casa, la presó, el racó, el racó buscat, l'univers del poble. S’obren finestres i balcons, d’oca en oca tiro perquè em toca.

El vent de la poesia refresca la tarda de maig i s’atura a berenar. Continuarà l’art alat per la sessió golfa a cal Bou fins que la pell digui prou.

Diuen sí: Josep Escoda, Marc Margalef, Antonia, Cristina, Tatiana, Manel, Arnau, Rut Domenech,Júlia, Maria, Sergi, Martí, Sara, Núria Batalla, Franc Rodell, Rafel Rodell, Màngel Marín, Clara Iturbe, Francesc Fuguet, Albert Batalla, Eduard Margalef, Eduard Carmona, Cinta Mulet, Francesc Gelonch, Ja, Paco Morales, Andreu Subirats, Mari Chordà...

Foto: Priya, De Viva Bou 07

dilluns, 5 de maig del 2008

LA BREU EDICIONS A L'HORIGINAL



HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001 horiginalpoesia@gmail.com

dimecres 7 a les 21 h.
Us convidem al recital-presentació dels dos darrers poemaris de la col·lecció poètica alabatre de laBreu edicions

Alè per a un drac de Joan Vinuesa
presentat per David Castillo

Mi-te-les de Miquel Izquierdo
presentat per Andreu Subirats

"Tinc la capsa de poemes
Agrada als bous l'epidermis del ras
plena d'uns escrits en brut
i arran de pell esguarden les ones del mar:
que agafaré un dia"


pre-visions:
dimarts 13 de maig: Farrera
dimecres 14 de maig: Rosa Grau: "Sota el sol de Barcelona"

dimarts 20: Presentació del llibre "LES AVANTGUARDES. SURREALISME I REVOLUCIÓ" (Editorial Base) DE FERRAN AISA, A CÀRREC DEL SEU AUTOR. I LECTURA DE TEXTOS DADAISTES, SURREALISTES, ETC. (Tzara, Janco, Picabia, Bretron, DALÍ...), a càrrec D'ANDREU AISA I DE JEP I JOLL.

Dijous 22: Pestapoètica !!!
Dimarts 27: Progula
Dimecres 28: Festival Intercomarcal (ed. Fonoll)
pintura: segueix la mostra del pintor cubà Samuel Salabarria :"El círculo de Gilgamesh"

diumenge, 4 de maig del 2008

GEMMA NOGUEROLES i ESTER XARGAY A FEM ART 08


Any Desè Aniversari


MX Espai 1010

i dins la MOSTRA

Fem Art 08

Nora Ancarola i Marga Ximenez es complauen a convidar-vos el proper

DIJOUS 8 DE MAIG a les 18h

a la inauguració de l'exposició


REACCIÓ / SIMBIOSI

de GEMMA NOGUEROLES i ESTER XARGAY

exposició des del 8 fins al 31 de maig 2008


Fa anys que Gemma Nogueroles fotografia el parasitisme ciutadà sobre la natura. D'aquesta manera, amb el títol de "Reacció", ha anat aplegant un gran nombre de fotografies sorprenents, que ens revelen una natura en procés d'absorció d'elements que els ciutadans han incorporat a fi de conrear una funcionalitat urbana.

Nogueroles ens mostra tant el poder d'adaptació d'un arbre al medi ambient de la ciutat, com que la supervivència d'aquests vegetals urbans rau a generar una mena de simbiosi amb l'element extern infligit, que és adoptat i integrat al seu propi cos.

Els efectes estètics d'aquesta simbiosi són colpidors. Hom pot observar com aquesta interacció biològica, entre dos o més organismes d'espècies distintes, produeix una mena de cossos mixtos, deformes, la forma original dels quals es veu alterada pels elements que ha integrat, i que, amb el temps, hi queden encastats.

Per a l'exposició, he aplicat un tractament videogràfic a aquestes fotografies, tot integrant-hi uns poemes. Així, el text parla, i confereix una mena de pròtesi als arbres i plantes que s'hi veuen, tot al·ludint a l'efecte simbiòtic descrit més amunt. ESTER XARGAY


i a la nostra cuina de l'àngel

Monica Loster / Kerstin Vegelahn

exposició des del 8 fins al 31 de maig 2008



i dins del marc de la Setmana de Poesia de Barcelona presentem els videos de

Gabriela Francone / Gustavo Galuppoels dies 15 i 16 de maig

Gustavo GaluppoSorry / 2007 - 4'


Un buto contemporaneo sobre fondo de apocalipsis, y unas pocas palabras definitivas poco antes del final..."hola...todo esta en llamas...lo siento..."


Clip video del grupo Vera Baxter. Banda de sonido del film "Semen", de Ernesto Baca.

Gabriela Francone

Sin Título. 2005, 4'


En mis videos y animaciones busco desviar las condiciones perceptuales cotidianas.En este caso trabajo a partir de una maqueta (encontrada por casualidad) habitada por pequeños autómatas. Recorro, en este microcosmos fantasmático, las fronteras desdibujadas de la realidad, la ficción y el sueño. De lo bello y lo macabro, la intimidad y la extrañeza, la máscara y la simulación. Algo anda mal en este pequeño universo navideño. Lo saben y lo ignoran, ¿o pretenden ignorarlo?, quienes bailan y esperan. ¿Qué esperan? ¿Qué ocultan estos paisajes y seres animados por fuerzas extrañas?Acechados por preguntas sin respuesta se ligan, a mi entender, a una tradición que anuda el romanticismo, el simbolismo y las piazze metafìsicas de Giorgio De Chirico.

En los pliegues de aquello que la cámara registra en tiempo real asoman ficciones encabalgadas. Intento mostrar una suerte de dimensión abismal en lo conocido-cotidiano. Relatos sesgados, latentes, que procuran dar cuenta del inasible espesor tembloroso del mundo
.

obert de dimarts a divendres . de 17 a 20.30h . matins i dissabtes, visites concertades


MX Espai 1010 .

c/Llibreteria 7, principal . 08002 Barcelona

- tel. 93.310.65.77 - 669.517.227

http://www.mxespai.com/

- mxespai@mxespai.com

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

i dins la

MOSTRA Fem Art 08

Nora Ancarola i Marga Ximenez es complauen a convidar-vos el proper

DIJOUS 8 DE MAIG a les 18h a la inauguració de l'exposició


F: Ester Xargay, Bouesia 06, de Cayo López