dijous, 30 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES A LA CATEDRAL DE LA POESIA, L'HORIGINAL, I UN TEXT D'ANDREU GALÀN


MOMENTS ENSARDINATS A L'HORIGINAL: vegeu aquesta i altres fotos al bloc de l'Horiginal: http://horinal.blogspot.com/2008/10/moments-ensardinats.html

Fou festa grossa. Carles Hac Mor mostrà la primera sardina longitudinal amb un verb fresc i marítim. Una munió de bouetes obriren la mar i feren saltar sardines: Ester Xargay, Anna Aguilar Amat, Helena Porteros, Catalina Girona, Rut Domenech, David Ymbernon, Eduard Carmona, Eduard Margalef, Francesc Gelonch, El Bruixot, Juan Todó, Pau Vadell, lord Alorda, Paco Morales, Miquel Àngel Marín, Andriy Antonovskiy, Andru Galan, i que em perdonin els oblidats

L'Andreu Galàn recità poemes de Mar de Sardines i aquest text, on parla també de Bouesia i de la màquina quimèrica de Paco Morales:


SECRETS DE L'ALQUÍMIA BOUÈTICA


La màquina genial. Déu ha tornat. És de La Cava i batejat amb aigua de l'Ebre. Tan a prop i no ho sabíem. Un anunci que diu: “Bega Cristovella”: aigua en vi, aigua en vi! Vi i cervesa? No, viceversa! Paco Morales, l'inefable per autèntic, un cop més esbudella -i ens escudella- l'infinit amb impunitat i bouesia per mostrar-nos lo més gran misteri: la baluerna genial, lo fòtil del futur, l'andròmina perfecta, això és: la màquina quimèrica; l’enginy dotat del més gran poder: transformar l'aigua en vi. La revolució industrial ha arribat a la bíblia; terratrèmol de 4 graus en l'autopista cap al cel; crack a la borsa del Vaticà. Les empreses de vi de missa se'n van en orris, estols de rectors se suïciden des de llurs campanars: el socialisme de la Cristovella (made in La Cava) arrasa amb la màquina que tant va somiar Doc, el desficaciat inventor de Regreso al futuro. ¡Camarades, ha arribat la revolta! Però...ep, tenim una baixa: Dionís ha mort sota els efectes d'un coma etílic...

I és que aquest home-déu vingut de la Cava prenya lo món d'escultures, de tendresa, de cànem, d'autoretrats, de místiques, quimèriques i alquímiques rampoines: unes formes que ens revelen la interioritat de l'artista d'una peça; els esguits d'una humanitat que travessa subconscients, weblogs, prejudicis, universitats, facebooks, acadèmies a ritme de vertigen tot fent-nos sentir més homes amagats dins de les dones (“tot cos és dona”, diu J.Pons Alorda; “la carn, crec, també és amor”, diu un tal Pau Vadell), a través de tendríssims lectors de l'Odissea abocats a una Mar de sardines des d'on llunyà s'albira l'esguard d'Ulisses, i ens fa sentir més paraula sense pell, menys caspeta postmorderna, més excés al remat d'ell mateix: punt i principi d'una humanitat que expressa llur grandesa des del seu ofici de viure, l'abnegada condició de saber-se un entre tants. I un retall de diari, la dona que mor sota les mans de la bèstia, empalma amb el següent en una escultura que emociona i esfereeix a parts iguals. Aneu a l'exposició de les drassanes; sentiu l'emoció d'admirar la poesia feta carn.

Prô els bouetes ja leviten: mireu quines cames, és la Laia Martínez beneint-nos des del cel de les adúlteres. Que se desnude la vocalista! Al·leluia! Sona fort Paquito el Chocolatero; paraula, sí, paraula de boueta. Oh, Miquel Àngel Marín, capità dels bouetes. Oh, capità, meu capità, lo clarinet és l'aixada, el blues del Delta de l'Ebre o, fet i fet, lo riu és vida. Que lo riu és birra? No, viceversa. Això és: vi i cervesa. Eduard Carmona-Gitanillo del Delta, per l'amor d'Estellés, no em dixes sol. Patrícia Carles dansa sobre la boina de Durruti per fer-nos veure que els camps d'arròs són i seran la mar més verda que mai penetrarà en uns ulls. David Yimbernon pinta el poema visual que Dadà imagina mentre somia amb la Daida. Bouesia a tort i a dret. Andreu Subirats, amb l’ajuda de llurs superpoders, es llança al canal en un rampell de baptisme esperitat i travessa lo riu dotant-lo de vida: el superheroi tortosí se’n surt, i amb escreix. Lo teixidor canta Knocking on heavens doors amb melismes del delta. Carreteres de terra, la corrua de cotxes bouètics es desplaça sense aturador. Açò sembla Mad Max 3. I no, we don’t need another hero!

I més vida. Ma mare al·lucina; mon pare somriu: som a l'estiu, la Bouesia reverbera. Núria i Ferran, sants vius de la poesia, beneeixens els bouetes amb horiginalitat. Foc a la poca roba! Boca de bou s'encarna a través del mèdium Javier Caballero que, pres per la devoció jotera, li deixa joiós sa mística i apersonada còrpora de boueta. L'exorcisme és a punt d'acomplir-se, però alto: un tsunami de sardines inunda lo delta mentre al capdamunt d'una ona Carmeta la riallera balla una jota, i “de roquetes vinc, de roquetes vinc” mentre Pria Caballero, somriu amb llur somriure made in Bolliwood. I ara només queda la mar, que “s’ho empassa tot”, una mar de sardines que tota d’un glop engolix el delta de l’Ebre. I és que la maltempsada, diuen, prompte arribarà a l’horta de València…

Andreu Galan i Martí, 22 d’octubre de 2008.

Foto: Carles Hac Mor i Javier Caballero

diumenge, 19 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES, presentació a l'HORIGINAL, dx 22x08, 20:30

PRESENTACIÓ:

MAR DE SARDINES
Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme.

De JAVIER CABALLERO CID
Ed. Arola, 2008, Tarragona

A L’HORIGINAL, DIMECRES 22 D’OCTUBRE DE 2008 A LES 20,30 h



CARLES HAC MOR PRESENTARÀ MAR DE SARDINES.

SARDINADA DE VERSOS PER CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, EDUARD SUBIRATS, EDUARD CARMONA, EDUARD MARGALEF, DAVID YMBERNON, FRANCESC GELONCH, JAUME C. ALORDA, JAVIER CABALLERO, ESTER XARGAY...

I LA MÀQUINA QUIMÈRICA DE PACO MORALES.


HORIGINAL, cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
FERLANDINA 29 ( DAVANT DEL MACBA) BARCELONA 08001


http://horinal.blogspot.com/
http://bouesia2.blogspot.com/

Il.lustració: David Ymbernon, Sense Títol (Bouesia 2007, Arola Ed, Tarrgona 2008)

dissabte, 18 d’octubre del 2008

HELENA PORTEROS: EL NO RECITAL, RIBERMUSICA, LA PELU, 28 X 08, 19.15


HELENA PORTEROS recita dissabte dins la programació del Festival de Música de Tardor - RIBERMUSICA Dissabte 18 octubreHora 19:15
La Pelu (molt aprop de l'església de Sta. Mª del Mar)C/ Argenteria 70-7208003 Barcelona
Cost: GratuïtFestival Ribermúsica 2008
EL NO RECITAL - amb la col·laboració de Mercè Serramalera (veu) i David Drudis (guitarra)

Helena Porteros (Barcelona, 1968)
Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Ed. Oikos Poesia), Del camí (Ed. Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.
Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits 2d13.
NAS VERMELL AL PICASSO
Amb Helena coincidirem en l’experiència brossiana de Carles Hac Mor, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN PICASSO, en l’acció “Marina amb Sardines”. Pirata a la vista i una sardina. Assaig general a la mar picassiana. El gest i la campaneta d’Helena fan rogle dialèctic i espectadors

Picassa intemerata. Brossam pro nobis.
Pater creatoris Sardinam pro nobis...


La lletania és una sirena de nas vermell que salta de la mar a la sorra. Poesia rasa. Volta de campana del pa sucat amb oli.

Del nas vermell sortiren coloms aquelles nits màgiques de Juliol al Museu Picasso i poemes de xocolata –Jo mateix sóc un altre.
JC
Un Poema d'Helena Porteros:
MEDITACIÓ I
Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.
Foto: JA, Helena Porteos a la Poepera 08

dijous, 16 d’octubre del 2008

ORLANDO GUILLEN, ANTÒLEG DE POESIA CATALANA. ENTREVISTA


Orlando Guillén en Barcelona
Sonia García García

Orlando Guillén, poeta mexicano, nació en 1945. Entre otros libros es autor de Versario pirata, Rey de bastos y El costillar de Caín. De 1999 a 2004 ha completado la antología Doce poetas catalanes del siglo XX, que el jueves 9 presentó en la BiblioMusiCineteca de Barcelona en su edición virtual y en la que ha invertido alrededor de 30 años. Se trata de libros de poesía traducidos al castellano en circunstancias lo mismo favorables que desfavorables; a veces incluso a la luz de las velas y forzado a escribir a mano. Llegó a Barcelona por primera vez en 1977 y desde entonces vive entre dos patrias. En 1998 el ayuntamiento de Jalapa, Veracruz, le otorgó una beca por un año que fue definitiva para la conclusión de esta antología.

Escritor, periodista y dramaturgo, ¿qué más define a Orlando Guillén?
La pasión por la poesía o el intento de ser un hombre completo, y por lo tanto siempre en proceso creador, pasional y enamorado. Todo esto y lo que contiene tu pregunta, y la muerte, el amor y el sueño, y la vida carnal y espiritual se resumen en lo que realmente soy: un poeta.

¿Cuándo empezó a traducir a los poetas catalanes?
Prácticamente desde que llegué. Tuve la fortuna envenenada de enamorarme simultáneamente de una catalana y de su idioma. La pell i alguna cosa més d’aquesta dona i La pell de brau d’Espriu, te lo digo en esta lengua, fueron la horma de mi zapato espiritual catalán, porque mi pie humano y mexicano ya venía deforme y formado. Con Espriu comencé este trato con la poesía catalana que acabará sólo cuando me muera.

¿Qué significado tiene esta obra?
Muchos. El más importante: dar a conocer con libros enteros de sus clásicos del siglo pasado, en una lengua vehicular de alcance universal como la nuestra, una poesía ibérica silenciada y perseguida y en consecuencia apenas conocida, que cuenta sin embargo mérito propio como la que más en el concierto creador y espiritual europeo. Para la lengua castellana constituye un deslumbramiento en lo inmediato y un enriquecimiento espiritual en el tiempo sucesivo.

¿Quién es el poeta que más le ha influido?
De mi lengua, Quevedo muy probablemente. O a lo mejor Darío.

¿Cuál es su poeta catalán del siglo XX preferido?
Carner, que es el más grande de los músicos del idioma catalán, comparable a Darío en castellano; o quizá Vinyoli, cuya aventura de sabiduría rezuma y trasciende a Rilke y siendo profundamente original es cercana ¿paradójicamente? lo mismo a Llull que a Quevedo.

¿A cuántos poetas ha traducido? No han sido poemas, han sido libros ¿no es verdad?
Los autores de este volumen son quince. Pero he traducido y todavía están inéditos Los frutos sabrosos de Carner, los tres libros de Ferrater (o sea: su obra poética completa), El conde Arnau de Maragall y una amplia selección de los Dimonis de Verdaguer; y de los poetas vivos, a Dolors Miquel y a Enric Casasses.

Casasses señala que «Doce poetas» es monumental, panorámica y de vida, ¿por qué?
El carácter monumental se lo da el criterio de representar a los autores por libros enteros. Es panorámica porque ofrece precisamente un panorama de la poesía catalana del siglo XX por autores imprescindibles y se completa con una muestra crítica relacional bastante autosuficiente, y con una “Noticia de la poesía catalana”, un ensayo general a modo de epílogo de Enric Casasses. Y es de vida porque una obra así justifica una vida, y porque a este trabajo he dedicado gran parte de mi tiempo productivo en los últimos 30 años.

¿Cuántas páginas tiene esta antología?
Es bilingüe, así que tiene como dos mil.

¿Qué editorial la publicará? El Fondo de Cultura Económica y el Institut Ramon Llull, ¿qué papel juegan en esta historia?
Los tratos son actualmente con la editorial Bruguera. El FCE iba en principio a publicar la obra, pero la boicoteó por motivos extraliterarios, de persecución por mi opinión. Un crimen mexicano. El Ramon Llull es institucionalmente el responsable de la difusión internacional y el apoyo consecuente a este tipo de obras, y eso es lo que hace, aunque no siempre sea tan contundente como debiera.

Antes escribió el libro La estampida de los hipócritas, con el que cerraba su defensa de la poesía catalana en México. Hábleme brevemente de esta etapa.
Te hablaré del libro. De su parte literaria prefiero que otros opinen. «La estampida» está presentada en formato jurídico ante la Comisión Interamericana de los Derechos Humanos contra el Estado mexicano por violación sistemática de mis derechos de persona, de escritor y de ciudadano. Es un libro en defensa de la poesía catalana del siglo XX y por la aparición inmediata de «Doce poetas catalanes del siglo XX»; es una documental pública de un crimen de Estado y de particulares con instrumentos del Estado: la crónica fehaciente de la persecución de un escritor hasta la muerte civil en México. La persecución de un escritor ante quien sin embargo perdieron... Es un libro mexicano de la poesía catalana en nuestra lengua y va mucho más allá de Fox y su gobierno; muestra por la entraña la corrupción y la impostura históricas de la élite del poder cultural mexicano. En estas condiciones dejé las cosas en manos de la justicia internacional. Una justicia internacional que, por su parte, hasta ahora no ha hecho nada. A ver si no es como la mexicana... Eso es lo que importa. Lo demás son pendejadas.

La situación mexicana se ha deteriorado de una manera importante. ¿Cómo la ve desde aquí?
A partir del fraude electoral que impuso a Felipe Calderón, el precario poder de este presidente formal se ha sostenido en la militarización de control de las desaveniencias sociales disfrazada de guerra al narcotráfico, cuando cualquiera sabe que la narcopolítica es hoy tajada empresarial y ejecutiva floreciente. En cuanto a la privatización del petróleo, es un caso de traición a la patria de la clase política en el poder en su conjunto, que incluye a los grandes partidos, en nombre de los bestiales negocios de unos cuantos y en beneficio de las trasnacionales petroleras.

Hablando de México... Sé que es un tema doloroso, pero respecto a la autoinmolación de su hermano ¿por qué cree que lo hizo?
Mi hermano Ramiro era un defensor de los derechos humanos idealista e ingenuo, pero de una gran honradez. Se inmoló por aquello en lo que creía, en protesta por la obstaculización de la justicia por las autoridades.

¿Incurrieron en negligencia las autoridades mexicanas?
Desde aquí no tengo elementos suficientes para saber hasta dónde o simplemente para saberlo. Me ha hablado dos veces el gobernador de Veracruz, con quien he sostenido una relación “cordial” desde mi juventud, hasta donde puede serlo entre un político y un poeta. Conozco pues de primera mano la versión oficial. Me llegan las versiones de mi familia permanentemente, y todavía hay muchas dudas, y también me llegan las versiones que circulan. Este es un caso que debe esclarecerse. Por el momento, prefiero mantenerme atento pero lejano. No seré yo quien haga retórica con la muerte de mi hermano. Bastante tengo con mi propio dolor.

¿Esta acción entra dentro de esta ola de creciente violencia en el país?
No de manera directa. La violencia de hoy en México es un resultado de la miseria de las grandes mayorías o es producto del enfrentamiento entre el cártel favorecido por el gobierno federal de turno y las bandas rivales, o de ambas con el ejército y las policías militarizadas..., y por sí misma la que genera la presencia del ejército fuera de los cuarteles.
¿Volverá a México o vive en exilio forzado?
Voy y vuelvo a y de México cuando es pertinente. Nunca he tenido problemas por eso. Pero actualmente, además de mexicana, toda mi familia es española: mi esposa de nacimiento y mis hijos porque a ello tenían derecho y lo son, y yo mismo he cubierto ya todos los trámites para ello y en cualquier momento juro la constitución española.

¿De qué vive?
De mi familia, de mis amigos, y del aire que nos besa la pelona. ¡Y todavía hay quien desde la desfachatez de la barriga llena institucional se atreve a sugerirme que, para facilitar la aparición de «Doce poetas», renuncie yo a mis derechos sobre ayuda a la traducción! ¡Habrase visto!

¿Qué necesita?
Todo y nada. Trabajo, y que ese trabajo no me ocupe el tiempo de mi trabajo creador.
http://argentina.indymedia.org/news/2008/10/632188.php
FOTO: JA, MÀSCARA, Llunàtica 08

dimarts, 14 d’octubre del 2008

EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA INTERPRETEN CORALL ROMPUT A L'HORIGINAL

El proper dimecres 15 d'octubre, a les 20:30, a l’Horiginal EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA continuen interpretant 'Coral Romput', l’extraordinari poema de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot:

A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l’ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teva joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre
!” (fragment)

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. (Vicent Salvador, http://www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html)

EDUARD CARMONA és estudiós i apassionat intèrpret de Vicent Andrés Estellés, tal com l’he vist en el fabulós recital Encén Estellés, el curs passat, o en el marc de Barcelona Poesia a la plaça de Sant Felip Neri.
Poeta ell mateix o flama poètica: Poesia és supervivència –defineix a Pedra Foguera, on escriu versos com

cada vegada que encenc la lletra
em cremo els dit
.

És conegut també com l’inventor del terme Bouesia, nom del festival poètic de les terres de l’Ebre que enguany arribarà a la cinquena edició.


JOAN ROVIRA, músic de trajectòria llarga acaba d’editar un disc amb Arangu. Com a saxofonista i com a músic en general, Joan Rovira es caracteritza per la seva versatilitat d'estils, destacant el seu so potent i el seu fraseig que combina elements del be bop amb d’altres sonoritats més modernes com el Soul o el Funk. Músic de vent i corda templa les cordes del cor i l’ànima
http://joanrovira.nireblog.com/




Horiginal, C/ Ferlandina núm. 29, Barcelona (davant del MACBA).
15 d'octubre, a les 20:30

EDUARD CARMONA I LAIA MARTÍNEZ estan a la QUINZENA POETICA DE VILAFRANCA , CONFRARIA DE SANT RAIMON, 24 X 08, 20.30
FOTO: Ja, Eduard Carmona, Castellvell 2008

dimecres, 8 d’octubre del 2008

KINZENA POÈTIKA: VILAFRANCA, 13 A 26 D'OCTUBRE


kinzena poetika
de Vilafranca del Penedés
del 13 al 26 d'octubre de 2008

i el nostre preu es l'infinit
(L 'infínit, de David Jou )


PROGRAMACIÓ:

Dilluns 13 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Viatge inaugural
SANTI BORRELL i ANNA LLACH amb la Companyia poètica sentit invers: Glòria Roqué (veu), Pol Font (bateria) i César Mayo (baix)
Whitman Restaurant! (c Tossa de Mar, 12-14)

Dimarts 14 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
ALBERT ROIG Vinseum. Tast de VINSEUM - àmbit Aplec (pl Jaume I, 1)
Dimecres 15 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Balada de l’Holandès Errant, GERARD HORTA i TRIULET,
El Forat del Pany (c Pati del Gall, 11)

Dijous 16 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
PERE ROVIRA i DAVID FIGUERES,
L'Odissea Llibres (c de la Font, 21)

Divendres 17 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Joc partit, ENRIC CASASSES i BLANCA LLUM VIDAL,
AA VV de l'Espirall (pl Doctor Bonet, s/n)

Dissabte 18 d'octubre a 2/4 d'1 del migdia
ANNA MALUQUER i LA BIG BANG VALONA amb la direcció musical de Marc Egea,
Placa de santa María

Dilluns 20 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
JAUME C. PONS i EMILI SÁNCHEZ, (In)continents eufòrics mermats,
Bodegues J. Trias (c Corriere, 6)

Dimarts 21 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Somiava que creixia cap amunt,
esponerós, com un arbre...
MANEL CLOT,
Escenari del Casal Societat La Principal (rbla de riostra Senyora, 35-37)

Dimecres 22 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Charles Baudelaire, poeta de ciutat. JORDI LLOVET,
Sala dels Claustres de sant Francesa (c sant Pere, 1 - entrada per l'Antic Hospital)

Dijous 23 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
SILVIE ROTHKOVIK i TOMÁS ARIAS,
Can Trabal - Local del GEP (pl Jaume I, 13)

Divendres 24 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
LAIA MARTÍNEZ i EDUARD CARMONA,
Confraria sant Raimon, Casal de la Gent Gran (c Peguera, 2)

Dissabte 25 d'octubre a les 2/4 d'1 del migdia
El sabor de la pólvora de Roque Dalton, poeta y guerrillero,
ANTONIO BECERRO i MANEL CANTÓN
Garatge de Ca l'Albareda (crta d'lgualada, 11)

Dissabte 25 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Les metamorfosis del viatge, labatzuca diu Bartra
LABATZUCA
Ricard Oliva (sac de gemecs, launeda, flauta eivissenca, banya), Roger Pineda (guitarra eléctrica i programacions elèctriques), Helena Torrent (bateria), Oriol Oliva (baix), Marc Torrent (viola de roda), Xavier Grimau (paraula), Cristina Brossa i Toni Raya (visuals)
Teatre de l'Escola Estalella Graells (c Carme, 1)

Diumenge 26 d'octubre a les 7 de la tarda
Cabaret Voltaire
TEATRE KADDISH
Xavier Giménez Casas (direcció i dj), Bertrán Cazorla (traducció), Pau Bou, Isabel Núñez-Castro, Xavier Llorens, Arnau Puig i Albert Riballo (intèrprets), Dolors Juárez (vestuari)
Teatre Cal Bolet (c de Cal Bolet,). Preu: 9 €

Organitza: k poetika : eskamot kultural, en conveni

www.kpoetika.cat

dimarts, 7 d’octubre del 2008



cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

DIMECRES 8 D'OCTUBRE 20,30 h.:
Presentació de "La fruta del tiempo"
(narracions) d'Óscar Sotillos
amb Javier Molina a la guitarra


------

DIVENDRES 10 D'OCTUBRE 20,30 h.

Còpula de poetes i titellaires:

Poetes:
Xavi Sabater,
Pere Sousa,
Ester Andorrà,
Josefina Vidal.
Coordinadors: Joan Vinuesa i David Castillo

Titellaires:
Aitana-Bea i Carme,
Santi Arnal,
Pep Pascual i Mireia Nogueras
Coordinador: Pep Gómez




pre-visions
15 d'octubre: Coral Romput (Eduard Carmona i Joan Rovira)

22 d'octubre: Javier Caballero i Paco Morales
presenten "Mar de sardines"


Exposició: Collages i pintures de Marsal Ferré

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com/)
IL.LUSTRACIÓ DE MARSAL FERRÉ

dilluns, 6 d’octubre del 2008

"DOCE POETAS CATALENES DEL SIGLO XX", ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA, EN XARXA


En este link
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/352693
se puede leer el artículo de abajo. Se ruega redistribuir. LFdUAC

«Doce poetas catalanes del siglo XX»

Presentación de la edición virtual
Ferran Guàrdia Garcia

Orlando Guillén y Enric Casasses inauguran el día 9 la BiblioMusiCinetecacon una muestra de esta monumental obra de traducciones

Con un grande y singular evento poético a modo de apertura de temporada, la BiblioMusiCineteca de Vila Vilà 76, bajos, de Barcelona,
ofrece al público este jueves 9, a las 20 horas
la muestra de presentación de la edición virtual del libro monumental de traducciones «Doce poetas catalanes del siglo XX» del poeta mexicano Orlando Guillén.
Se trata de una lectura bilingüe a cargo del autor y del poeta catalán Enric Casasses, epiloguista de la obra. Presentado por Andreu Subirats.

La edición virtual de este libro se anticipa a su edición física contemplada para mediados del año que viene según fuentes confiables, y puede accederse a ella en
http://www.floresdeuxmal.com/
página web de Las Flores de Uxmal Arte y Cultura AC, organización mexicana de intercambio cultural mexicano-catalán.

El lector accederá aquí a la lectura de libros enteros de los poetas Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu y Rosa Leveroni.

La BiblioMusiCineteca es un amplio espacio de atividades culturales diseñado y equipado para estos fines, ubicado en la capital catalana muy cerca del metro Paral·lel en la calle Vila
Vilà, 76 bajos, junto a la peluquería "Dolors", a 50 metros del viejo teatro de revista El Molino, actualmente en derribo y construcción pero todavía con la fachada indemne.
Teléfono de contacto: 93-443 12 05.
Il.lustració, de l'edició virtual.
Cada poeta és presentat amb la foto i un poema i la traducció d'Ornaldo Guillén

BOIRA
Molt abans que te'ls tornis vella i grisa,
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc de lleu cendra, imperceptible
per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl•lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud. .

NIEBLA
Mucho antes que te les vuelvas vieja y gris,
la sombra de mi nube sobre esta extensión
de naturaleza y cultivo: tu tierra,
como un copo leve de ceniza, imperceptible
para todos ellos, pero todavía no para ti;
cuando se la lleve un último pálido viento,
se rizará convulsa por el adiós
y te dejará el recuerdo de un frío caduco.
Sé muy bien que después se les abrirán los caminos
del sol, cuando dentro de su múltiple sorpresa
de nobles hojas, les aguijonee el oído
la ágil flauta infernal de tu mediodía.
Lo sé yo que ahora nublo tu profundo
crepúsculo matinal. En mi desesperación por
levantarme, dejo la piel entre zarzales
y lleno de llanto cárcamos de incertidumbre.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Robert Romeu i Lleixà, boueta i pintor


L’altra nit al MACBA mentre esperàvem sentir les BARBERIDADES de Llorenç Barber, vaig trobar a la fila un jove boueta, Robert Romeu. I ens vam reconèixer. És pintor i té un bloc molt reflexiu, http://robertromeu-i-pintura.blogspot.com/ , que recomanem amb il·lusió. Allí el seu pensament es desgrana en la seva acció pictòrica.
Retallo aquest paràgraf del 15 iv 08, El festival com a obra artística; composició d’events:

Realitzar un event és aproximar l’art a la vida pública. L’art de la societat de masses necessita de vida pública per a existir. L’art necessita ser públic per a estar viu, si no és així, tan sols existeix, sense més repercussió.

Com l’aranya viu desplegant la xarxa que la constitueix i l’alimenta, l’home es desplega en la seva acció –social. Si es queda sol i desèrtic en la confortable seguretat de la seva cova, esdevé pols. Si s’expandeix en el social viu, això és, creix i crea el seu lloc entre els que són, camina.
Jove i valent corre Robert Romeu per l’art. Potser ens ajuda a entendre una dimensió de la Bouesia. Estarem a l’aguait.
Il.lustració de R.Romeu: Kuadre Nou

dissabte, 4 d’octubre del 2008

BOUESIA A L'HELIOGÀBAL, 5 X 08,10H



OCTUBRE DIUMENGE 5:
HELIOGÀBAL, BAR MUSICAL
c/ RAMÓN Y CAJAL, 80
BARCELONA

POETES DEL DELTA: LES VAQUES MAGRES SENTEN BOUETES
Presentació del llibre Bouesia 2007
Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...
(Lord Alorda: Bouesia 2008,
El Punt: Bouetes i Vaques Magres a Tarragona:
Foto: JA: Bouesia 2008, Revista Navegada, Miquel Àngle Marín i Carles Andreu al Pas d'Olmos.