dilluns, 31 de març de 2008











Hola bona gent,

QUE TOTHOM TENGUI NOTÍCIA DE
DUES ACTUACIONS QUE TINDRAN REPERCUSSIÓ



ELS (IN)CONTINENTS EUFÒRICS
DARRERA ACTUACIÓ
A MALLORCA !!!
A LES 21:30
DIMECRES 2 D'ABRIL DE 2008
A LA SALA D'ACTES
DE L'EDIFICI GUILLEM CIFRE
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS



i



ENRIC CASASSES
PRIMERA ACTUACIÓ
A N'ES PINZELL
!!!
(carrer caputxines 13,
PALMA DE MALLORCA)
A LES 20:30
DIJOUS 3 D'ABRIL DE 2008






VOS ESPERAM A TOTES I A TOTS !
VENIU I MULTIPLICAU-NOS!





alegria i
salut!



ES PINZELL




ps: els pòsters són cortesia
de Pau Vadell i Vallbona (Incontinents Eufòrics)
i de l'Obra Cultural Balear (Enric Casasses)

diumenge, 30 de març de 2008

CARLES HAC MOR, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓ






ENDERROC I RECONSTRUCCIÓ és una nau llançada a la mar de la literatura, carregada d’armeigs, xarxes i nusos, fítores al darrera de la balena de la poesia. No tan per capturar-la com per deixar-s’hi engolir cap al més profund de la seva panxa. Poesia d’ara mateix i alhora genèsica, del grec ποιέω, fer, l’esdevenir constant de l’art. Per consegüent, -llegim- la poesia és allò que, dialècticament, és i no és.




Vet aquí quin peix: La poesia és una ontologia forassenyada que, sense espina dorsal s’arrossega espasmòdicament entre un cúmul d’apories, i suposa un al·legat, entre la racionalitat i l’arracionalitat, contra la reducció del logos a raó. No es deixa atrapar fàcilment. Però ens dóna prou indicacions d’on es troba aquest banc abundós la il·lustració de David Ymbernon a la coberta. Un mar de sorra. I sabem per les velles cartes de navegació i contalles renaixentistes on trobar un mar de sorra. Ja fa molt temps que Plató ens va dir d’un mar espès que era el testimoni del continent enfonsat, l’Antlàntida. En Ymbernon afegeix atuells per explorar-lo. Em sembla imprescindible la cullera –per devorar-lo.




Pescar-lo no és imprescindible, l’obra ja és poesia. Digerir-lo és posterior a menjar-se’l. Ací hi ha la taula parada, una travessia amena que es llegeix com una grata marina de colors sonors. I també una aventura, perquè les ones successives de la mar són de vegades meandres suaus, altres tempestuosos arabescs. Per això, la seva lectura no s’esgota en el bany plaent de la seva fluïda oralitat. Tan bon punt has plegat la darrera vela, agafes, cullera en mà, l’onomàstica i tries el peix que vulguis cuinar. L’amaneixes, convenientment meditat, i quin plat! Mano meu, quins requisits! Atipat i, encara en mal de cor, tornes a la bitàcola, vols fer un altre tast -és una epopeia descomunal. (J.C.)
*Cites de: CARLES HAC MOR, Enderroc i reconstrucció, ed. Arola, Tarragona 2007
Disseny de la coberta: David Ymbernon
PRESENTACIÓ A L'HORIGINAL, gran i cèlebre rebotiga kabaretaire del bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29, davant el macba).:
dimecres, dia 2 d'abril, a 2/4 de 9
ÀGORA INDISCIPLINÀRIAque, amb motiu de la presentació del poeassaig deCarles Hac Mor, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓ.
Els atiadors de l'enderroc indisciplinari que serà fet per tots els assistents a l'àgora, al tumult on les idees es faran carn i s'atabalaran entre nosaltres, seran Andriy Antonovskiy, David Castillo, Catalina Girona, Valentí Gómez i Oliver, Carles Hac Mor, Ricard Ripoll i Ester Xargay.
Us hi esperem, perquè un cop més han estat superats tots els límits i novament s'imposa un retorn urgent al desordre!
PRESENTACIÓ A TARRAGONA:
La poefesta del "Ka-barret literari" s'escaurà el 4 D'ABRIL, DIVENDRES, A LES 7 DE LA TARDA, a la sala d'actes dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Carrer Major, 14 (vora la Catedral).

COR DIVIDIT 2008 e.c.


COR DIVIDIT, 2008 e.c.

Dimecres falles
dijous turbes
Fer tard i llevar-se d’hora.
Això sí, sense maldecap.
Ben mudat al cafè xerrant.
Javier Caballero
Foto: JA, Campillos Paravientos, cafè, 2008

dijous, 27 de març de 2008

POESIA 08 SAN SADURNÍ D'ANOIA



ELS FILS DE LA POESIA BOMBOLLEGEN LA TERRA DEL CAVA

HOMENATGE A PEPE OTAL 17 IV 08

Els fils de poesia treuen de la mar de la literatura un homenatge a un titellaire excepcional, Pepe Otal (1946-2008), a qui s’emportà la Divina Comèdia aquest estiu. La seva biografia s’escriu amb aplaudiments: Taller de Marionetes, Teatre Malic, o les velades poètiques organitzades amb Joan Vinuesa.

TITELLAIRES I POETES
17 IV 08 A LES 14.00 HORES
SALA TEATRE DE LA UAB (PLAÇA CÍVICA)

dimarts, 25 de març de 2008

MONEDA: DUES CARES DE LA POESIA EL DIJOUS 27 III 08




CARA:




Nora Ancarola i Marga Ximenez es complauen a convidar-vos el proper
dijous 27 de març de 2008


a les 20h,


a la presentació del llibre d’artista Fissura amb poemes de Carles Hac Mor i Ester Xargay i imatges de Nora Ancarola i Marga Ximenez


traducció a l’anglés de William Georgeeditat per MX Edicions 1010




En el context del nou espai editorial també presentem




VIDEOPAK: paraulaimatge de Joan Cruspinera i Marta Darder

obert de dimarts a divendres de 17 a 20.30h, matins i dissabtes visites concertades


mx espai 1010c/


Llibreteria 7, principal


08002 Barcelona
tel. 93.310.65.77 - 669.517.227 http://www.mxespai.com/ - mxespai@mxespai.com




Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.


Foto: Ja: E. XARGAI i C. HAC MOR, amagat a l'esquerra darrere la càmara, Olzinelles, XI 08





BESCARA:




HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001 horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/


dimecres 26 de març 20,30h.:
SANTI BORRELL
+ frank moliner a la guitarra


i DIJOUS, 27:
segona trobada d'espaienblanc:
Las cárceles terapéuticas

http://www.trobadesespaienblanc08.blogspot.com/


pre-visions:
dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor: "Àgora indisciplinària"
dimarts 8: monòlegs (València)
dimecres 9: Àngels Gregori presenta el "Llibre de les brandàlies"
dimecres 16: Pep Roig: "Ara és demà"
dijous 24: 3ª d'espaienblanc
dimecres 30: Pepa Cantarero
pintura: comença la mostra del pintor cubà Samuel Salabarria "El círculo de Gilgamesh"
i com sempre a http://horinal.blogspot.com/)
Foto: Ja, Santi Borrell i Màngel Marín al Marquet de les Roques, 2007

dissabte, 15 de març de 2008

ATMOSFERA


El cel està tan prop que les teulades semblen a ras del terra.


J. Caballero

foto JA, Campillos Paravientos, 2007

FANZINE ICÀRIA


No és fàcil veure el treball dels nostres joves, la constància del nostres estudiants. Ni la tasca del professorat. Tampoc és fàcil trobar aquest magazine. Cal estar proper a un membre de la comunitat de l'Ies Icària de Barcelona per aconseguir-lo. Es pot trobar.

Diu la presentació:


.....i tres.
Hem fet la nostra primera trilogia. Tres publicacions artístiques, tres fanzines, que formen una unitat en un mateix fil conductor que es el fruit de les nostres trobades. En les trilogies hi ha obres complertes, en la nostra hi ha de complertes i d'altres aparentment inacabades, d'altres que continuen, d'altres que són una continuació... es tracta dons d'una trilogia molt especial per a nosaltres.
En l'antiga Grècia clàssica la trilogia el conjunt de tres tragèdies presentades a concurs per cadascun dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que es celebraven en les testes en honor a Diònisi. La nostra intenció, mes modesta, es presentar-nos a la Mostra de Publicacions Escolars i Juvenils (http:// www.prensajuvenil.org) per donar-nos a conéixer.
Sense vosaltres, els lectors, no tindríem raó de ser. Tots tenim una manera personal, en funció de la nostra sensibilitat, maduresa, tenacitat i constància, de explicar les nostres histories i això ens fa ser únics i irrepetibles. Com ho seran les vostres interpretacions. Es també el nostre espai en el que expliquen alló que volem dir de la millor manera que sabem, amb plena llibertat en la creació artística. Sovint el resultat es inesperat i es quelcom diferent a la idea original fruit del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar, la màgia i lo efímer.
Quan tenim els resultats en paper imprès tenim una felicitat afegida per el fet que vosaltres pugueu gaudir dels nostres personatges i histories que ja son a partir d'ara quelcom de tots.
Agraïm sobretot la vostra confiança, la de tots els membres de la comunitat educativa i especialment l'ajut de I'AMPA de I'IES Icària per el seu constant suport.
Montse Pando
Professora d'EVP, coordinadora i membre del grup de Fanzine de I'IES Icaria.

divendres, 14 de març de 2008

ALÈ PER A UN DRAC DE JOAN VINUESA

JOAN VINUESA ens ha ofert aquesta nit de divendres un tast del poemari Alè per a un drac, Labreu edicions 2008, al Sortidor del Poble Sec. Vital, viatger i polifacètic, li admirem molt l'organització del Festival de Titellaires i Poetes, que enguany arriba a la XXII edició, (tot i la pèrdua del déu dels fils Pepe Otal). Encara no ha tancat l'exposició de pintura a Serilla (Ferlandina, 39), ja alça la veu amb els seus mots insubornables. Vet ací:


Caravana és

un nom asiàtic tan antic

que els camells

han d'arribar de Samaranda

carregats amb les vocals

per pronunciar

els noms de les coses.

Tan llarga ruta,

es comprendrà,

fa perfilar

l'exquisida mercaderia.

Què faríem si les vocals,

com les espècies,

provinguessin del contraban?

Caravana es diria

CRVN

i camell

CMLL.

Sense elles no som res.

La mare que les va parir!

No!

L-MR-Q-LS-V-PRR!

(Joan Vinuesa)


http://www.joanvinuesabaliu.net/

dijous, 13 de març de 2008

MOSCA VERDA


El gran caçador de mosques va tenir èxit amb un bon cop de diari. La va esclafar, però, en fer-se la foto.

J. Caballero


dibuix: Frank Abarca, estudiant de 3ESO, IES LLOBREGAT, l'Hospitalet de Llobregat, 2008

ERÒTIQUES I DESPENTINADES


ENCARNA SANT-CELONI, poeta de la Valldigna, el passat Agost ens va cantar els seus versos per la nit de Beceit. Ha publicat quatre llibres de poesia (Sediments d'albaïna i maregassa, Brosquil, 2002), un manual de llengua, Accent greu (amb J. Palomero, Tabarca llibres, 2000). De la novel·la Al cor, la quimereta (Tabarca, 2002) puc dir que em va tocar directament la recuperació de la parla casolana dels pares, un valencià que he viscut, m'ha marcat, i he parlat a La Cava, en aquells temps que, pel segar, venien molts temporers anomenats valencians, vinguéssin d'on vinguéssin. Ara publica una antologia de poesia amb veu de dona a la Editorial Arola:


Hola, xiquetes i xiquets,

Per fi, el recital "Eròtiques i despentinades" ja té format de llibre: la primera antologia de poesia eròtica escrita per dones i en català. L'ha publicat Arola Editors i s'acaba d'estrenar a Benifairó de la Valldigna i a Alacant. Us n'envie, en un arxius adjunt, la coberta, perquè en tingueu un tast. El PVP d'eixida del llibre és de 18 euros i, finalment, els drets d'autoria de la primera edició els hem cedits a l'associació de dones TAMAIA, dones contra la violència, de Barcelona, ja sabeu: de dones a dones, aquesta és la idea bàsica del projecte. Els drets de les futures edicions, si n'hi havia, aniran a associacions de dones del País Valencià, de les Illes...

Ja us aniré avisant dels actes que vagen organitzant-se per si podeu/voleu venir. I, no cal que us ho diga, però... si teniu cap idea per a moure el llibre, endavant!

M'han dit que l'antologia començarà a distribuir-se el dilluns 10 de març i que les llibreries ja la podran demanar. Us incloc els telèfons de les distribuïdores per si us cal.

Bones falles i el que vinga afegit!

Encarna Sant-Celoni
Foto extreta del bloc de J.Puig: bp0.blogger.com

dimecres, 12 de març de 2008

ANTONOVSKIY I CASASSES, ELS FOLLETS DE LA PARAULA PRENYEN PALAFOLLS


Casasses i Antonovskiy, Antonovskiy i Casasses, estrenen paraules prenyades i emprenyades, empanades en pols daurat de palaFOLLs!! Voleu venirr?? Doncs ja ho sabeu, serà una magnífica vesprada de poemets i poeMOTS! Apunteu-vos si podeu / voleu / voleu volar / us atreVIU / a fer la VIUVIU / PiuPiu. IU iu iu!! UI! oooo uh!
Aquest divendres, 14 de març, els esmentats herois inauguren el cicle de Paraules Prenyades, a les 10 del vespre al Centre de Música i Dansa (MiD) de Palafolls
Veniu TOT FOLL i FILL de FOLL o FOLLA! Els FOLLETS us esperen!
abraçades amb cs trencades

Catalina Girona

http://www.palafolls.cat//index.php?id=1152
http://www.paraulesprenyades.org/


14 de març
Enric Casasses Andriy Antonovskiy

4 d'abril
Narcís ComadiraFeliu Formosa

18 d'abril
Montserrat AbellóFrancesc Parcerisas

2 de maig
Biel MesquidaMàrius Sampere

16 de maig
Silvia BelAlbert Gusi
Rodoredaintervenció

CATALINA GIRONA
Foto: Antonovsky, Catalina, Carles Hac Mor, el Bruixot, Miquel Àngel Marín, Ja 2007

dilluns, 10 de març de 2008

HOMENATGE ANDRÉS ESTELLÉS

Ens recorda Eduard Carmona no perdre'ns l'homenatge a l'homenot ESTELLÉS
A L'HORIGINAL
DIMECRES 12 iii 08, 8:30 pm

No cal no dir que esteu totes i tots convidats!
Intervindran...

BlancaLlum Vidal
Pau Vadell
Ester Xargay
Joan Tomàs
Joan Todó i Laia Martínez
Andreu Subirats
Joan Rovira
Marc Romera
Boris PorterJaume C. Pons
Josep Pedrals
Paco Morales
Jordi Martí Font
Miquel Àngel Marín
Carles Hac Mor
Orlando Guillén
Francesc Gelonch
Andreu Galan
Jordi Florit
Enric Casasses
Eduard Carmona
Javier Caballero
...entre altres éssers originals.

El cartell l'ha fet Pau Vadell (amb l'ajut de l'ordinador de Joan Tomàs, cal dir-ho).

"amb molt d'amor i profund patiment
escric açó i en algun lloc ho deixe.
estic ben cert que passaran els anys
i cremaran alguns mots, certes sil·labes."
PER A TOTA LA MORT. V. A. Estellés

V. al bloc el cartell, entrada del 24.II.08 HOMENATGE A ESTELLÈS

diumenge, 9 de març de 2008

HOME DE L'EIXAMPLE


Home de l’Eixample


Quan s’obrirà
una finestra serà un consol.
(K. Kavafis)


Ortoèdrics carrers
l’han vist passar i els rètols,
modes, aparadors.
Més de mitja vida,
per aquestes voreres
ha buscat la sortida.

Fullen els plàtans, fleques,
presses habituals,
la invisible rutina.
El quiosc, el mur, la feina,
súpers, dies que pesen
parells a ciutat. ’

Obscura illa còncava
clou un horrible monstre
com un maldecap.

S’endinsa pel portal
la intimitat fugint
del fatal laberint.
Recull la voluntat
nova llum del balcó
interior del desig.

Desvestit de l’esforç,
fa volar coloms
pel cel a venir.

Encara creu possible
travessar el mirall,
veure el mur per dalt,
prevenir la desfeta
somiant el bon temps
perseguint la tempesta
.


JAVIER CABALLERO, Mar de Sardines, ed. Arola (en preparació)
Foto: Autoretrat, 2006

PLA I CATALÀ

QUADERN GRIS A LA SÀRSIA



enllaços i documentació, també gràfica:


La literatura personal destrueix la distinció romàntica entre l'home de lletres i un home qualsevol, cultivat, que escriu.Amb una ploma a la mà, tothom és igual. Sobre els resultats, els elements d'atzar són permanents. La idea que, en una llengua formada, només saben escriure els literats és d'una total irrisorietat. Tothom sap escriure —i gairebé tothom sap llegir. El fet dóna, a una literatura, una amplitud prodigiosa —plena de les sorpreses de la vida, magnífica.
Josep PLA (1987-1981)

AUTORETRAT VERÍDIC...
(...) Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d'una incisió d'escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i son –segons m'han dit– molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions, extremament mòbils –d'una mobilitat tan acusada que sempre que a algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament. És trist no poder disposar d'unes faccions estàtiques, fixes i acadèmiques, d'un mecanisme facial impassible. Perquè, de què serveixen unes faccions així? ¿Què signifiquen? No crec pas que siguin un símptoma de sensibilitat important –com el front ample no és un símptoma d'intel·ligència segura, diguin el que diguin els novel·listes. Amb una cara tan mòbil, val més no moure's de casa, abstenir-se de tot contacte amb la gent. Si no podeu dissimular els sentiments que els altres us provoquen –si no podeu dissimular les decepcions de les senyoretes-, val més retirar-se a la Tebaida de la misantropia. Crec que és un bon consell per a totes les persones que tenen la desgràcia de tenir unes faccions com les meves. D'altra banda, no podria pas dir de quin color tinc els ulls exactament. Són potser massa petits per a veure'ls clars. De vegades em semblen d'un negre gris amb un puntet brillant susceptible de donar un esclat viu. (...)
Fragment El Quadern gris, 1918
Il.lustració de lletres.net: Coromines

DOÑA LUZ O LAS FORMAS DEL AMOR

Amigos: ruego leer y reexpedir a contactos el texto a que convoca el link de abajo.
El artículo original está en:

http://uruguay.indymedia.org/news/2008/02/65473.php
Orlando Guillén

Atravesar la orfandad
Doña Luz o las formas del amor

Cuando el más grandecito nació pesó casi dos kilos. El pobrecito por poco y se nos muere; afortunadamente, pudo salir adelante. Luego el de en medio: el psicólogo me dijo que si terminaba la primaria iba a ser mucho, porque tenía un pequeño retraso. Al más pequeño una vez le dio sarampión, y se le complicó con otra infección, y también por poco se nos muere. Y todo esto sin contar las veces que se me cayeron o que les daba alguna infección intestinal por comer algo inadecuado, lo que también los ponía al borde de la muerte. Al de en medio en dos ocasiones se le reventó una úlcera; pero yo estuve con él para atenderlo, como atendí siempre a los otros. Por eso quiero tanto a mis hijos, porque me ha costado mucho sacarlos adelante. Este era el discurso de mi madre, siempre el discurso sufrido y abnegado, obviamente acompañado de una buena dosis de llanto. Siempre me fue difícil entender su amor; entender ese cariño que ella decía profesar por nosotros. El período más álgido de nuestra relación se dio cuando iba yo a la secundaria, adolescente en plena efervescencia, topando diariamente con aquel muro que se autonombraba amor. Fue en esa etapa cuando creo que maté a mi madre; cuando la eliminé y no quise saber más de ella, fue cuando me quedé desmadrado.
Fue esa la razón principal por la cual quise salirme de mi casa desde muy joven, apenas cumplidos los 15 años. La explicación que yo me daba era por analogía con el proceso de maduración de una fruta, el mango, porque esa era la fruta que en ese tiempo comíamos como si fuera la única, y lo hacíamos en todas sus presentaciones y todas sus variedades: desde el sabroso chongolongo, con su rara forma jorobada y exquisito sa-bor, hasta el magnifico manila; obviamente sin olvidar el rosita o el criollo, que verdes saben deliciosos. El mango, al madurar se desprende del árbol; de lo contrario termina por pudrirse. Podrirme en la rama de su amor: eso era lo que quería evitar. Recuerdo que en ese entonces en el patio de la casa había un palo de mango, de tamaño relativa-mente pequeño. Durante la madrugada los frutos ya maduros caían al piso y nosotros los recogíamos en la mañana. Mi madre hacía con ellos yogurt, agua, gelatinas y otras golo-sinas durante la temporada. La verdad, aunque no con certeza sino con intuición, yo ya la sabía: yo no tenía madre. De ahí la férrea decisión de salirme de mi casa: no quería sufrir mi orfandad con mi madre presente, con mi madre y su amor.
La relación con mi padre era distinta. Una relación llena de muchas cosas. Mi padre durante mucho tiempo fue mi ídolo, mi héroe, mi ideal a seguir. Claro que no ha-bía tal: mi padre es humano, es mortal y con una cauda de errores bastante considerable, pero unas posibilidades de amor casi infinitas. Borracho, mujeriego, trovador de ve-ras... El flaco Lara describe eso muy bien.
Las posibilidades amorosas de mi madre, en cambio, se limitaban a cuidarnos mientras enfermábamos, a cuidarnos mientras moríamos. Pero tal vez no deba utilizar el plural. Tal vez no sea lo más correcto: mis hermanos tendrán sus propias verdades.
Cuando mi madre decide separarse definitivamente de nosotros y nos deja su muerte en nuestras conciencias y espaldas, con todo el odio que ese acto puede encerrar, la orfandad se hace patente. No latente, porque eso se sabía de antaño; esa orfandad que durante casi cuarenta años he vivido, sufrido. Esa orfandad que me ha condicionado y me ha dictado en gran medida las formas de vivir y de amar o de decir amar. Atravesar la orfandad, dicta el analista. Seguramente el pendejo, el muy puto, lo dice desde la soberbia que el saber que se tiene una madre le da; o a lo mejor no, a lo mejor lo dice porque probablemente esa sea la única salida para vivir, gozar y abrir las posibilidades del amor, del verdadero amor. No ese que conocemos y practicamos y que nos lleva a atarnos a seres que decimos amar, cuando realmente lo que buscamos es otra cosa. Atravesar la orfandad dicta el analista, y los ojos se me llenan de lágrimas, y el alma se me deshace por el dolor. Lo que es un hecho es que no sé como hacerlo, no sé como lograrlo. Por otro lado, si la atravieso seguramente del otro lado existe algo; algo que desconozco y que me aterra. Lo único seguro es lo que tengo y lo que he logrado con mi orfandad. ¿Valdrá la pena atravesar esa orfandad, después de todo amada? Y en términos utilitarios: ¿tendrá alguna finalidad? ¿Debería tener alguna utilidad?


Ernesto Patraca Maldonado
Foto: Ja, 2007

dissabte, 8 de març de 2008

POEFESTA DE LA SAFOR 2008

SI TENS EL COS EIXERIDET
I L’ESPERIT NO GENS PANSIDET,
VINE A LA POEFESTA D’OLIVA,
ON TOTA CUCA ÉS VIVA!
QUE A LA SAFOR
TOT ÉS POEDOLÇOR!
AI! QUE EM VE UNA ESCALFOR,
DE VEURE TANTS VERSETS
QUE NO SABEN ESTAR-SE QUIETS!


CARLES HAC MOR

Divendres, 14 de març 2008

Marta Pessarrodona
Juan A.González Iglesias
Laura Pugno
Maria Eloy-Garcia
Victor Obiols
Meritxell Cucurella-Jorba
Josep Piera recita a Ibn Khafaja
Antònia Canyelles
Maria Lado
Marina Rossell


LA POESIA ES VESTEIX DE FESTA
Un any més, la poesia surt al carrers de la ciutat per celebrar el Festival de Poesia d’Oliva. Una festa literària que, des de la seua primera edició (i ja en van quatre) ha reunit els poetes més importants de la nostra literatura. Enguany, l’esdeveniment es presenta com una cita cultural plenament consolidada dins les lletres catalanes al mateix temps que obrim fronteres cap a altres literatures. I és que no només gaudirem de la presència dels millors poetes de la nostra llengua, sinó que ens acompanyaran veus importants de la literatura castellana, gallega i italiana. De Barcelona a Màlaga i d’A Coruña a Roma, els poetes convidats ens oferiran un espectacle inoblidable on la paraula serà la protagonista amb l’acompanyament musical d’una veu i una presència de luxe: la cantant Marina Rossell.
Aquest any, enmig d’aquesta festa de la paraula, també presentem un programa amb diferents activitats literàries a la ciutat: estrenem l’entrada de la poesia als instituts, que omplirà les aules de versos amb activitats poètiques destinades als més joves.
Un programa, doncs, amb un format i un contingut extraordinari que de segur que, com cada any a l’entrada de la primavera, vestirà la poesia de festa al tornar al Teatre Olímpia de la ciutat i consolidar-se, un any més, com un dels actes culturals de més nivell celebrat a la nostra terra.
ÀNGELS GREGORI PARRA

http://www.poefesta.com/


ALTRES ACTIVITATS PROGRAMADES
ANTIPASTI POEFESTA 2008
RECITALS I TALLERS DE POESIA ALS IES
Dijous, 13 de març a les 20:00
Recital poètic al centre FPA Oliva (Centre
Formació Persones Adultes) a càrrec dels poetes Josep Pedrals (Barcelona), Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola), Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols), Carles Hac Mor (Lleida), etc.
Divendres, 14 de març a les 10:00
Tallers poètics als IES de la localitat: Gabriel Ciscar i Gregori Maians. Tallers on la poesia serà tractada de manera lúdica.
Hi participaran reconeguts poetes de diversos territoris: Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols), Carles Hac Mor (Lleida), Miquel Àngel Marín (La Cava-Deltebre), Berta García Faet (València), Meritxell Cucurella- Jorba (Pierola), Josep Piera (Beniopa), María Eloy-García (Màlaga) i Isabel Garcia Canet (Pego).
ESPECTACLE ENDOLLS
Divendres, 14 de març a les 12:00
Lloc: Teatre Olímpia - Guillamino & Pedrals
El músic i dj i el poeta amb l’espectacle Endolls, a mig camí entre el hip-hop i la poesia, una nova fórmula per difondre la paraula que obre camins nous tant a la poesia com a la música. Obra d’avantguarda.

dijous, 6 de març de 2008

PACO MORALES: LLEUGERESA DE LA VOLUNTAT




PACO MORALES forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a La Cava (Deltebre) son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn retraten un artista polifacètic i autodidacta. Aquí va néixer, aquí té el taller. En el seu llibre Gairebé cent anys de soledat, mentre investiga l’univers del poble, confessa: la meva passió i dedicació: la contemplació i l’exercici de l’art. Dedicació constant. Una obra ampla i diversa testimonia experiència i maduresa: el conjunt de la seva obra ha anat adquirint, amb el temps, una dimensió de caràcter tumultuós (C. Hac Mor).


Morales acaba de plantar una nova icona a la porta de l’Ampolla. En un indret força complicat, una rotonda entre les vies del tren, l’autopista i la nacional 340, erigeix l’encàrrec de l’Ajuntament a partir de fixar en bronze definitiu dos elements fonamentals de l’imaginari de les Terres de l’Ebre i la seva relació amb la mar. El pescador i el far. Dos motius trets de la història i bastits amb un art que conjuga el fer i l’esdevenir. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramontana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda (1864), en ferro, aleshores el més alt del món, anterior a la Tour Eiffel, memòria de la Revolució -liberté, égalité, fraternité. L’home testimonia el vell Nelo, encara avui viu en les converses del port –el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Lleugeresa de la voluntat. Impacte plaent i fondo vindicant la força futura que dóna la memòria col·lectiva.
(Foto: P.Morales, 1007)

110308 TePeKaLeSOUND: MIQUEL ÀNGEL MARÍN














dimarts dia 11 de març de 2008 a les 20h

Concert de
MIQUEL ÀNGEL MARIN, clarinet

La ausencia del hombre se revela en la presencia de las cosas, per a clarinet sol, de Ramon Humet
New York Counterpoint, per a clarinet i cinta, d'Steve Reich 1985
Improvisació per a clarinet, objectes i paraules, de Miquel Àngel Marín

Entrada gratuita.

TePeKaLeSOUND
TPK Arts Plàstiques
Avgd.Josep Tarradellas 49 (Edifici.TeclaSala)
L’Hospitalet de LLobregat
Metro “laTorrassa “ linia 1(vermella)

http://www.tpkonline.com/

infra: L'ÀNGELA MARINA, MIQUEL ÀNGEL A L'HELIOGÀBAL

MIQUEL ÀNGEL MARIN A L'HELIOGÀBAL


Nit de banús a l’Heliogàbal, Barcelona. Clarinet sol. El silenci ens deixa sense alenar. I quan sentim respirar, toca fusta. Alenades primigènies, pura física, vent i objectes –el fil. Ariadna que diu la ausencia del hombre. Miquel Àngel Marín i el seu clarinet sense canya ens ofereixen la paradoxa de Ramón Humet, una sola fusta, una sola carn.
L’intèrpret no ens deixa reduir New York Counterpoint, per a clarinet i cinta, d'Steve Reich 1985, a minimalisme –Si només la presència física ja et xucla, imagina’t quan parla, i, encara més, quan canta.
Represa. El joc del músic i l’instrument sobreeixint per suros, embuts, mots, coloms. Música dispersa –Descobreixo sons que eren amagats a la canya. Més enllà de bufar i fer ànimes, hi ve un diàleg. Una improvisació, L’àngela Marina, i més paraules amb ressò i plaer. En dono fe. Jo hi vaig ser-hi aquella nit de Barcelona a l’Heliogàbal.

(Cites de Lo clarinet és l’aixada, de Miquel Àngel Marín, Cafè Central & Emboscall, 1977. Foto: Ja 2007)

dimarts, 4 de març de 2008

L'ÀNGELA MARINA


Tal com raja m'arriba el vol trescador de la paraula infatigable d'en Carles Hac Mor. Porta el bufit del clarinet -una música pel món:

L'ÀNGELA MARINA

I es va aprimar tant
que els punts de les is
se li van precipitar de les ungles
als colzes sense patir de l'esquena

i tota la seva saba sobrera
se li va anar acumulant a les cames

de manera que aviat el dit gros
del peu esquerre i la mamella dreta
se li malengrossiren d'allò més

fins al punt que les is li van trinar
un rodolí deltívol que fa així

dos punts

lo bufit del bou
no se sent quan plou!

A en Miquel Àngel Marín,
durant un concert seu
a l'Heliogàbal.

CARLES HAC MOR
Foto: Carles Hac Mor i Miquel Angel Marín, al Marquet de les Roques,
de Catalina Girona, 2007

DONES I VIDEOART


DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
AL CINEMA DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
A PARTIR DE LES 12

tota una sèrie de vídeos molt bons
vos envio el pòster

veniu
val la pena

cordialment
es pinzell

diumenge, 2 de març de 2008

OLVIDAR, de SAMIRA RODRÍGUEZ


Hola Javier,

Ja sé que el teu bloc és de bouesia, amb b i en català, però, mira, aquí et deixo el poema de la Samira, una nena de la meva classe (1r A) i gran admiradora de Bécquer (i no és broma: l'altre dia em va venir molt emocionada amb un llibre que li havia agradat molt molt perquè el llegís a veure què em semblava, i era l'edició d'austral dels poemes de Bécquer; fins i tot em va deixar assenyalats els que li agradaven més a ella).
Bé, el cas és que per tenir tretze anys està prou bé! I a més, què difícil trobar escriptors adolescents que es prenguin la cosa de compondre amb una mica d'afecte! No sé si té cabuda al vostre bloc, però, si és així, ens sentiríem totes dues molt orgulloses de veure-la publicada. Però sense compromís, Javier. En qualsevol cas, gràcies per llegir-la i un petonàs ben gros.

Maria Pin

OLVIDAR

Olvidar es querer no recordar,
es poner una barra entre el alma ,
y la calma.

Olvidar es querer empezar ,
es invitar, el recuerdo mismo,
a volver a renacer.

Olvidar es confusión,
entre la conciencia y la razón,
entre el pensamiento y el corazón.

Olvidar es borrar
un nombre, un pensamiento,
pero olvidas nombres,
no sentimientos.

Y cada vez que leo,
las palabras de cada verso,
me doy cuenta de que no te olvido,
te recuerdo

SAMIRA RODRÍGUEZ
(foto: "Marquet de les Roques", Ja 07)

E.XARGAY i J.NOPCA: POESIA I COPES

Un duet bouètic, el trau i el botó. Les millors sedes de la poesia al vent de la viva veu. El trau, el reflex, el doll d’on tot raja i tot ben contat. O cantat. El batec del mot esdevenint lloc i petjada –imborrable.

Dimecres 5 de març a les 19:30h. Xalar Cafè C/ d'en Roig 30 (cantonada C/ del Carme), de BARCELONA.

Poesia i Copes al Xalar Café de l'Espai Mallorca, organitzat per l'AELC

L'ORELLA EN BASSA
Tot es reflecteix
en el més pregon de l’ésser
on es projecta
és el camí
que duu cap al doll
d'on tot raja
i on la bassa abraça l'infinit
que acaba allà
on comença el reflex
més enllà de la imatge
a la matèria
del cop. ESTER XARGAY

DEMÀ PASSAT
Serem robots de cuina
o peladores de
patates, algun dia.
Ho tindrem tot ben comptat.
Res escaparà de
la rutina del nostre
mecanisme. Tic-tac.
Oblidarem el mar,
la família i el
mareig: l'estigmatisme
que no ens deixa llegir
ni escriure massa estona
seguida. Què farem?
El que ens manin, sí, sí:
i no demanarem
ni quatre miserables
paperets de colors
a canvi. Quina pena. JORDI NOPCA
(Bouesia 2006, Arola ed., Tarragona)

dissabte, 1 de març de 2008

PAPERS DE TALAMANCA



Un objecte ex novo m’ha arribat a les mans –manifestos trans/lúcids:

...Parlem, doncs?
però no pas de franc,
després de les mentides
que t’entabanaré pel cul
perquè signis
et tindré trenta anys
agafat pels collons
amb una hipoteca
mentre l’euríbor
creix com en aquell conte
de les mongetes que arriben al cel,
un lloc on, per cert, mai no passa re.
Un llenguatge directe i una música contundent formen un objecte singular: un llibre i un DVD. De les fulles transparents sorgeixen les notes dures del minotaure udolant des d’una cambra de l’existència revelant-se en la presència de les coses. De les coses compactes, i les altres translúcides, ombres o petjades, la ira dels mots, la lucidesa de l’esglai.


Poesia d’Antoni Mateu Biosca i improvisacions amb clarinet i requinto executades per Daniel Bernardo i Miquel Àngel Marín.
JC


per a què els manifestos trans/lúcids?

si alguna cosa real resulta increïble, cal explicar les mentides més estranyes perquè hom les pugui creure. potser aleshores podem transmetre el que de veritat passa. per això, doncs, de vegades, resulta una mica complicat fixar els límits, ja que tot, realitat i ficció, es barreja fins a límits insospitats [nishijima daisuke]

què és la música sorrenca del delta?

un enregistrament de 27 minuts: una peça d’orfebreria on orbita el caos, el low-fi, la pixelació, els loops o bucles sonors, la jota, el punk i el do-it-yourself... 27 minuts on és present la deconstrucció de la música, del clarinet... i la dominació d’un instrument malmès i revitalitzat (l’acordió!) per mitjà de diversos objectes a-musicals. no busqueu el que no hi ha. trobeu el que sí hi ha. el vent, la sorra, els miratges, el mesmerisme, l’èxtasi, el dervitxes giravoltant al cervell, el trans (el trance dels místics), la mala fel i la mala llet. escolteu-lo amb els ulls tancats i mireu-lo amb les orelles tapades. frullatos i glissandos presenta un tetralogia d’accions: frullatos i glissandos (òbviament); la jota tortosina esdevinguda un bucle o un llaç per a la cinta; el vent i la sorra del delta present per mitjà d’embuts i d’uns compassos de gavin bryars; i la presència del poema en diverses accions intercalades.

epíleg [brossa & houellebecq mix]

“per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.” i una merda!!!!! sempre s’és molt lluny de la felicitat, i fins i tot de la veritable pau!!! el simple fet d’existir ja és tota una desgràcia.

http://ungecdhosties.blogspot.com/2008/12/els-papers-de-talamanca.html