dimecres, 25 de juny del 2008

CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: EN BROSA FA DISSABTE A CAN PICASSO

Grec' 08:
En Brossa fa dissabte a can Picasso
Museu Picasso (Palau Finestres)
Dia: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23 i 24 de juliol
Hora: 20.30 h
Preu: 5 € Durada: 1 h

Un recorregut pel Museu Picasso que es converteix en un homenatge a Joan Brossa. Una experiència delirant, humorística i poètica.

"L'esbandida que l'esperit de Brossa farà en el mite Picasso comportarà distorsions optico- poca-soltes que destarotaran l'espectador, el qual, d'admirador de Picasso, passarà a ser un mirador brossià des d'on es veurà, fregolianament, que la vida és una fi cció hiperrealista. I llavors, el superpintor analiticointrospectiu es transformarà en un minotaure d'estar per casa que traurà la pols i les teranyines del món auscultat per Brossa. I així assistirem a la síntesi suprema de la dialèctica entre l'art oligofrènic de l'un i la contrapoesia antiescènica de l'altre. I, en un racó del celobert, hi veurem l'epifania d'un cavall enfollit que lluirà una sabata amb un forat d'ull de poll".
Carles Hac Mor

Autoria, coordinació i direcció Carles Hac Mor i Ester Xargay
Ajudant de coordinació i direcció Adriana Leira

UNA COPRODUCCIÓ DEL MUSEU PICASSO I DEL GREC'08 FESTIVAL DE BARCELONA
Capacitat limitada
Més informació www.bcn.cat/grec

divendres, 20 de juny del 2008

POESIA I + , FUNDACIÓ PALAU I FABRE


Del 27 de juny al 27 de juliol de 2008
El Festival d’aquest any és el primer que viurem sense la presència d’en Josep Palau i Fabre, que ens va deixar, com sabem, el 23 de febrer, als noranta anys d’edat. La Fundació Palau pren a partir d’ara el seu ple sentit:mantenir-se fidel a la seva memòria i impulsar cap al futur els seus projectes; i, sens dubte, un dels que Palau considerava més important és el de posar la poesia a l’abast de qui vulgui fer-se-la seva.
Poesia i + a Caldes d'Estrac
Poesia i + a la Pedrera
Programa complet del festival de poesia i +: http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca/fundacio/festivals.html

Poesia i + a Caldes d'Estrac
Raimon, recital antològic
Especial 5è Aniversari Fundació Palau
Dia i hora: Divendres 27 de juny, a les 22 hPreu: 18 euros
Pedra Foguera
Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Dia i hora: Dissabte 28 de juny,a les 22 hPreu: Gratuït
La mort i la primavera
Any Rodoreda
Sílvia Bel i Albert Roig
Dia i hora: Diumenge 29 de juny, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Palau entre sang i vori
Recordant Josep Palau i Fabre
Gemma Reguant
Dia i hora: Divendres 4 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
El paisatge de l’ànima
Dídac Rocher
Dia i hora:Dissabte 5 de juliol, a les 22 h Preu: 10 euros
Trinco, trinco
Samfaina de Colors
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Et deixaré la veu
Josep Tero, Ferran Martínez,Pepa López i Carme Callol
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 21,30 hPreu: 10 euros
El meu amor sense casa
10è Aniversari de la mortde Maria-Mercè Marçal
Dia i hora: Divendres 11 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
La màgia d’en Calders
Imma Colomer i Dioni Chico
Dia i hora: Dissabte 12 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Senzillament (coses de l’Ovidi)
Jordi Vidal i Toni Xuclà
Dia i hora: Diumenge 13 de juliol, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Nit de poetes
Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Dia i hora: Divendres 18 de juliol, a les 22 hPreu: Gratuït
Magikíssim
Sergi Buka
Dia i hora: Diumenge 20 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Pau Riba
Poetada
Dia i hora: Divendres 25 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Els nens eutròfics (d’en Pedrals)
Concert de cloenda
Dia i hora: Diumenge 27 de juliol, a les 22 hPreu: 10 euros

Poesia i + a la Pedrera
La Caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’hac)
de Jordi Oriol Canals
Presentat per Àlex Susanna
Dia i hora: Dimecres 2 de juliol,a les 20 h
L’hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana i altres textos
de Francesc Pujols, a càrrec de MoixicPresentat per Roger Mas
Dia i hora: Dimecres 9 de juliol, a les 20 h
Ursonate
de Kurt Schwitters, a càrrec d'Oriol Ponsatí-Murlà
Presentat per Vicenç Altaió
Dia i hora: Dimecres 16 de juliol,a les 20 h
A ras de res
d’Eduard Escoffet
Presentat per Josep Pedrals
Dia i hora: Dimecres 23 de juliol,a les 20

ORLANDO GUILLEN I "DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX


ORLANDO GUILLÉN, poeta mexicà autor d’una obra extensa (Versario pirata, Títulos del miedo, Rey de bastos, Hombres como madrugadas: la poesía de El Salvador, Cherezada en la noche de los alfanjes, El costillar de Caín, Ubú Güey, Tiempal Libro de pinturas. http://www.floresdeuxmal.com/ ) denuncià a La estampida de los hipócritas la corrupció intel·lectual fins a la persecució patida per aconseguir la publicació de Doce poetas catalanes del siglo XX, con Tres Añadiduras y un Apéndice de varia intención. Un projecte d'anys que encara avui vol veure la llum. Tanmateix és a les fosques:

Amigos: Se ruega redistribuirlo. OG

Al ministro de Cultura español
Orlando Guillén


Ministro:
Lamento distraerlo. Pero lo distraigo en nombre de la poesía, a la que usted dedica tiempo vocacional; y de sus ocupaciones de política cultural sólo en la medida que le atañe.
Corren horas inciertas para la publicación este año de mi libro de libros de traducciones Doce poetas catalanes del siglo XX, con Tres Añadiduras y un Apéndice de varia intención, enriquecido con un Epílogo del poeta Enric Casasses, mi encendido consultor en catalán a lo largo de los diez últimos años de este esfuerzo que ya cumple los 30.
Las negociaciones de las instituciones culturales de Cataluña en Madrid para los términos editoriales de apoyo a la publicación de mi libro, las desconozco en detalle porque me he mantenido, ¿lógicamente?, al margen de ellas, pero han sido llevadas por Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.
Según informa este funcionario, la documentación presentada en abril en Madrid por Ediciones B, de Barcelona, era incompleta por no añadir el dato de mi idoneidad fiscal para contratar, y por ello, y porque ya pasó abril, no ha sido aprobada. Pero ese dato faltaba porque nunca me lo pidieron, y bastaba con que lo hicieran para cubrir tal requisito. Es un pretexto de escalofriante burocratismo y de lesa inteligencia, y no una razón para detener la publicación de un libro de la necesariedad espiritual, la extensión y la profundidad de Doce poetas catalanes del siglo XX, pero de ese modo me llega, escueto, el dato. Soy residente comunitario, NIE X0298186-W, casado desde 1978 con española, y tanto ella como mis dos hijos comparten las nacionalidades española y mexicana, residimos juntos actualmente en Cataluña, y yo mismo estoy, habiendo cubierto esta vez sí todo requisito, en lo inmediato, en condiciones de ser también ciudadano español.
Habiendo puesto en su conocimiento lo anterior, le ruego su intervención tajante y favorable como no puede ser de otra manera, para que mi libro reciba los apoyos que las autoridades catalanas y la editorial citada hayan solicitado, y así, en racimo de doce que son quince, los poetas catalanes del siglo XX puedan salir este año a establecer sólidos vínculos con la espiritualidad de lengua castellana, a la cual he servido tanto como a la catalana, y a las que usted tiene ahora oportunidad inmejorable de servir con creces de generosidad poética.
Reciba mi mejor saludo.
OG

PD: Con copia para el presidente de la Generalitat de Cataluña, el conseller de Cultura y los directores del Institut Ramon Llull y la Institució de les Lletres Catalanes.

Il·lustració de la portada de La estampida de los hipócritas

diumenge, 15 de juny del 2008

VÍCTOR BOCANEGRA: BLOC DE LÍRICA DURA, HOMENATGE A PEPE SALES


BOUESIA:
dissabte 28.vi.08
Plaça Mn. Gabriel Zapater, La Cava, 23h.
Els directes del Víctor ens referencien als contadors d’històries d’escenari sobri, a prop del piano i amb poca llum. Però amb un format atractiu i una sonoritat que ens condueixen de forma crua i excitant a l’arrel dels temes que interpreta. Victor Bocanegra ha intentat interpretar musicalment el món poètic de Sales, en els pals que ell més estimava: el blues, el rock amb tocs de pop, alguns grams de jazz. Què importen les etiquetes? Cançons perquè alguna cosa vibri en l’oient. Això és tot.

Piano i veu: Víctor Bocanegra
Guitarra: Joan Vinyals
Baix: Hernán Flores
Bateria: David Xirgu
BROT NOU
Brot nou
al tronc del vell arbre
encara que tendre
et sents atrapat
pels mots de la teva parla
que un estol de bruixes
te l'ha conjugat
No tinc més pàtria que els meus peus
ni més amors dels que tu em deus
presoner dels teus carrers
tan sols penso en fugir.
Roda el món, torna el Born,
però ves-te'n.

XXIV CONXORXA DE POETES I TITELLAIRES


Divendres 20 de juny 2008 a les 21h. a
R.A.I.
c/. Carders 12, Barcelona
Entrada 6€
Poetes
Ivette Nadal
Javier Caballero
Laia Martinez
Blancallum Vidal
Jordi Prenafeta
Titellàires
Fellini
Anita Maravillas
Misteris Magnètics
El Retrete de Dorian Gray
Hermosa Olivetti
Amb la música de les Germans Trapp
Coordinen i presenten: Pep Gomez i Joan Vinuesa
Foto: JA, Fileuà, 2005

dissabte, 14 de juny del 2008

TOMÀS CAMACHO: IKEBANES D'AIRE


Vinc de la Fira del Llibre de Móra d’Ebre. Un riu de lletres. Autors, editors i llibreters mostren la força viva de la lletra. Plau comprovar la força cultural de les terres de més enllà del Llobregat. Una avinguda cultural que omple la mar de la literatura. La cultura no és té, s’exerceix.

Entre línies llegim l’amistat i la coneixença. Em fa goig parlar de l’avinença amb Tomàs Camacho, poeta dinàmic, incansable, vogant pel jardí i la bellesa. Un dinar, una llarga conversa delitosa, ens deixa com a penyora no sols el senyal al record sinó també una petita joia: Ikebanes d’Aire.

Ikebanes d’Aire és un llibret delicat editat per Clau d’Euterpe a l’abril de 2000. 26 poemes florals embolcallats amb la destresa sensual de les il·lustracions de Pepa Reverter. Vint-i-sis flors, un pom. Això és l’ikebana, “una glòria floral”, com diu Gerard Vergés al pròleg.

He vist en el teu gest
la gràcia de la flor habitual:
timonet, romer, espígol
.

Una lectura de la fragilitat de la flor:

Flors de nacre
i escultura de natges,
fusta d’olivera i nafta,
vellut vermell i delicadesa.


La sensualitat de la pell i el perfum de l'amor o "versos d'enamorament” (G. Vergés),

els veritables colors
de la mar i la nit.


Un pom, la flor o l’amor, un paradís corporal. (JC)


Il·lustració: Pepa Reverter, a

Ikebanes d’Aire, Clau d’Euterpe, abril de 2000, Barcelona, ISBN 84-699-1855-9.

GERARD VERGÉS, HOMENATGE A CAMBRILS II


CAMBRILS: 25-26-27 JUNY 08
PROGRAMA

Dimecres, 25 de juny de 2008

Sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils
11:30 hores:

Inauguració

Intervencions Institucionals

GERARD VERGÉS

JAUME SUBIRANA: “Un escriptor diferent”

17 hores:

XAVIER GARCIA PUJADES: “Gerard Vergés: una reflexió biogràfica des de la periferia”

ALBERT GUIU: “Radiografia gairebé imperfecta d'un poeta gairebé perfecte”

TOMÁS CAMACHO: “Gerard Vergés, memòria de lectures i trobades”

19 hores:

NEUS GUIXÉS: “El seny i la rauxa en la poètica de Gerard Vergés”

ALFREDO GAVIN: “El do de la claredat”

JORDI CERVERA: “Cofre àrab”

Dijous, 26 de juny de 2008

11 hores:

RAMÓN OTEO: “De farmacopeas, matraces, revistas y versos”

JUAN LÓPEZ-CARRILLO: “Caro, amic”

TERE IZQUIERDO i MONTSE CASTELLÀ: “GEMINIS o l'embrió creatiu de Gerard Vergés i Jesús Massip”

JOSEP IGUAL: “Una aproximació imperfecta a Gerard Vergés”

17 hores:

DAVID CASTILLO: “L'ombra rogenca de Gerard Vergés”

RAMÓN GARCÍA MATEOS: “/Ferit estic de mots i de silencis/. La poesia de Gerard Vergés”

MARIA-JOSEP MARGALEF: “Eclecticisme i modernitat en l'obra de Gerard Vergés”

19 hores:

EMILI ROSALES: “Una literatura a l'ombra rogenca”

SAM ABRAMS: “Gerard Vergés i el poema llarg de l'Alta Modernitat”

PERE POY: “L'esperit trobadoresc de Gerard Vergés”

Divendres, 27 de juny de 2008

11 hores:

MANUEL RIVERA: “Arts de seducció en la poesia de Gerard Vergés”

XULIO-RICARDO TRIGO: "Gerard Vergés: un assagista del segle XXI"

VICTOR OBIOLS: “La traducció dels sonets de Shakespeare”

JUAN RAMÓN ORTEGA

17 hores:

RAFEL HARO: “Els àngels de Vergés”

JESÚS MASSIP: “Memorabilia”

MANEL OLLË20 hores:

Concert. MONTSE CASTELLÀ : L'escriptor Inexistent


Tots el actes tindran lloc al Centre Cultural i Ocupacional.

Carrer Sant Plàcid 18-20


Font: Ramón García Mateos
Foto: JA, Odalisca, de M.Valdés, Rambla de Catalunya, Barcelona 2008

dijous, 12 de juny del 2008

PACO DE MORALES A LA GALERIA TUSSET, BARCELONA 20h


Apreciats i estimats tots. Vos comunico que demá dijous dia 12 de juny a les 20 h. a la galeria Tusetes presentará el llibre FIGURACIÓ 2008 - 2009 i la inauguració de l'exposició col·lectiva on em trovo inclos. Si podeu vindre agrairé la vostra preséncia, siré mes feliç i pensaréque val la pena continuar. Si no igual pensaré amb vatros i continuaré navegant, qui sap, com un funambuliste a l´horitzó o com un jardiner, o com un manipulador d´instruments impossibles, o traient els ous que han post les gallines para menjar-me'ls, o plantaré mÉs tomaquets i cebes i si ens trovem ens ho menjarem escal-libat o en amanida. Una abraçada.

Paco
Foto: El lector de l'Odisseia, web Ajuntament de l'Ampolla

HOMENATGE A GERARD VERGÈS, CAMBRILS 25, 26, 27 JUNY 2008





Les jornades d'homenatge al poeta tortosí Gerard Vergés, sota el títol d'un vers del seu primer llibre de poesia "De cop comprenc que l'home és memòria", del llibre "L'ombra rogenca de la lloba" publicat l'any 1982.Durant tres dies, del 25 al 27 de juny, es reunirà a Cambrils un important elenc de periodistes, escriptors, i crítics literaris, que debatran sobre la trajectòria literària i les obres d'un dels millors poetes de la literatura catalana. Cal destacar que a aquesta cita hi intervindran, entre d'altres: Albert Guiu, Alfredo Gavin, David Castillo, Emili Rosales, Eugeni Perea, Jaume Subirana, Jesús Massip, Jordi Cervera, Josep Igual, Juan López-Carrillo, Manuel Rivera, Maria Josep Margalef, Neus Guixés, Pere Poy, Rafel Haro, Ramon García Mateos, Ramón Oteo, Sam Abrams, Tere Izquierdo i Montse Castellà, Tomás Camacho, Víctor Obiols, Xavier Garcia Pujades, Xulio-Ricardo Trigo i Zoraida Burgos. Durant les jornades també es comptarà amb la presència del mateix poeta tortosí, Gerard Vergés.




La inscripció per aquestes jornades és gratuïta, tot i que tothom que hi vulgui assistir també ho podrà fer a les diferents ponències i xerrades que es realitzaran durant aquests tres dies. Cal destacar, que encara s'ha de concretar, quina serà la seu d'aquestes jornades: el Centre Cultural o bé el centre Les Basses.





PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS



Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.

GERARD VERGÈS, Long play per a una ànima trista, 1986
Foto: Gerard Vergès i Tomàs Camacho, 2005 (http://picasaweb.google.es/tcamachomol/GerardVergS)

dimarts, 10 de juny del 2008

BRABOU GRÀFIC II


EL CENTRE D'ESTUDIS LA VALL HA PENJAT MÉS FOTOS DE BRABOU 08 A:
fins i tot se'n veuen algunes del sopar i de la sessió golfa, amb l'Eduard Margalef manipulant les diapositives.
També PESTA POÈTICA
DIU:
Pensa en bou, estima en bou,
xarrupa un bon brou de bou.
Perquè si penses en bou,
ja BOUràs com tot va bou.
Pensa en bou; és imBOUtant.
El bou sempre estima BOU,
és perxò que és un BOUeta,
és perxò que fa BOUemes.
Prô tu pensa-hi, pensa en bou.
I et tornaràs imBOUsible,
i et tornaràs impreBOUïble.
Seràs un BOUeta BOUig.
I és important perquè no
hi ha BOU que per BOU no vinga.
El BOUeta és BOU en barca.
(cas de voler saber l'autor, si no l'heu endevinat, aneu a PESTA POÈTICA)

ISABEL VERICAT: DONES AL PAISATGE DE LES FRONTERES NORD I SUD, CASA AMÈRICA, 11.VI.08, 19 H


Convocatòria de la conferència sobre La dona a la frontera entre Guatemala i Mèxic que l'advocada Isabel Vericat oferirà a Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299) el proper dimecres, 11 de juny, a les 19:00h, en el marc del cicle "Per què les continuen matant?", sobre la situació de la dona a Iberoamèrica.

Isabel Vericat, menció especial al Premi Miguel Gil de Periodisme 2008, aborda la situació de les dones a la frontera entre Guatemala i Mèxic

Barcelona, 6 de juny de 2008

Resident a Mèxic des de 1971, Isabel Vericat és una de les activistes més destacades pels drets humans de les dones. Va ser membre del seminari “Frontera, violència i justícia” del Programa d'Estudis de Gènere de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), on va començar la recerca sobre immigració femenina i tràfic de cossos a la frontera sud, entre Mèxic i Guatemala.

La investigació va culminar amb la publicació del llibre-documental Bajo el Tacaná. La otra frontera: México/Guatemala (2007), que recentment ha rebut la menció especial del jurat del Premi Internacional de Periodisme Miguel Gil 2008. L’obra aborda l’experiència de dones centreamericanes en la seva migració cap al Nord, al seu pas per la frontera entre Guatemala i Mèxic –el primer gran mur contra la immigració il·legal als EUA des que van signar un tractat de col·laboració amb Mèxic, el 2001–, a partir de testimonis enregistrats als centres de detenció de Tapachula i Arriaga (Chiapas, Mèxic).

També és autora i editora del llibre Ciudad Juárez: de este lado del puente i de l'assaig “De Ciudad Juárez al cielo”, inclòs en el volum Los mejores ensayos mexicanos (2005) d'Antonio Saborit, publicat per Joaquín Mortíz i la Fundació per a les Lletres Mexicanes.

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universidad Complutense de Madrid, Isabel Vericat també ha exercit com a traductora d'anglès, francès, italià, portuguès i català per a editorials mexicanes i espanyoles, el Col·legi de Mèxic, la UNAM i altres institucions universitàries i culturals. Actualment, és coordinadora de l'àrea artístico-cultural de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Foto: Ja, masclisme, 2008

dijous, 5 de juny del 2008

TOMÀS ARIAS, AU! FIDER-SE'N!

Un deliciós text d'en TOMÀS ARIAS:

Au! Fider-se’n!


Quatre nens, de vuit o deu anys, corren per la plaça amb un cotxet que s’han trobat al contenidor. Dos romanesos, un marroquí i un català. El català, l’Àngel (Angelet), va dalt del cotxet. Condueix el marroquí, el Ridouan (Ridu). Un dels dos romanesos, el Benmiamin (Beni), diu: –¿El tirem per les escales?– Encara no ho ha dit que el cotxet rodola escales avall amb el català a dins. Com en aquella famosa escena de L’acuirassat Potenkin, però aquesta vegada ningú atura el cotxet i el català s’estavella contra el terra. L’Angelet queda fer un manyoc al mig de la plaça. M’aixeco per anar-lo a socórrer però veig que riu i ho deixo estar. Els altres també riuen i per això l’Angelet s’emprenya. Es desempallega del cotxet i se’n va cap al Beni i el Narchi, els dos romanesos: –A vosaltres us agradaria que us canyonéssim el vostre país?– i el Narchi contesta: –No podeu, us guanyaríem, els romanesos som més que els catalans.– I salta el Ridu i diu: –Però i si els marroquins els ajudem, què? –És igual– diu el Narchi, –a nosaltres ens ajuden els ucraïnesos­– fa una pausa, –I tota la Rússia, que és el país més gran del món!– Mentre l’Àngel no sap què dir el Ridu es defensa com un home: –Doncs a nosaltres tots els Àrabs!– Els romanesos es miren estranyats, com dient: Qui són aquests?, però el Ridu ja està llançat: –I els americans, que tenen més armes que tot el món i... i...– La tensió creix. Jo me’ls miro de lluny decidit a no intervenir si no és estrictament necessari. La cosa està encallada, ningú no sap a qui més invocar, i el Narchi apunta al Ridu amb una fletxa de plàstic, això esta a punt de petar, però en Ridu aguanta el tipus fins que, l’Àngel, solemnement, arreplega el cotxet de terra i proclama, com si d’una resolució de l’ONU es tractés:
–Per haver-me tirat per les escales, em torna a tocar a mi i em doneu una altra volta.– I tots el creuen. A mi em sembla un just final. Visca Catalunya!
Foto: Ja, Campillos Paravientos, 2005

dimecres, 4 de juny del 2008

MARAVILLA SÁEZ A LA NOU DE GAIÀ, 14 VI - 6 VII

El viernes día 13 de junio se celebrará la inauguración de la exposición que monto en el castillo de La Nou de Gayà, bucólico pueblo a unos diez Km. de Tarragona. El lugar es encantador y la ocasión una buena excusa para el encuentro amistoso y la francachela. Sería un placer y un honor gozar de vuestra presencia. Adjunto copia de la convocatoria que el Ayuntamiento de esta excelsa villa ha tenido a bien efectuar para tan magno evento

Maravilla


Foto: Ja, Detall de Verde Donzella, de Maravilla, 2005


Celebrem aquesta exposició. Una llarga amistat carregadeta de dies feliços mantinc amb la terrissaire Maravilla. Vam estar en el seu taller pel Sant Jordi de 2005, l’Òliba, al costat mateix del Museu Arqueològic, entre les muralles de Tarragona. En aquella ocasió va omplir tots els espais possibles i el carrer amb dracs i santjordis, cavalls, andròmines i escacs, bé també plats i altres atuells. Així que Miquel Àngel Marín va ocupar el carrer amb el clarinet i la festa començava. De cop surt un poeta i para el trànsit. Petava el xampany i la paraula era una festa sobre el fang fonamental. (Afegeixo uns parells de poemes d’El Caminant i el Drac, escrit per l’ocasió i una foto del Boúfal Màngel en acció) JC
Foto: Carme López, Màngel, 2005

V L’ÒLIBA

L’òliba esmaltada
la mirada li encanta:
Atena guarda la finestra
de l’obrador d’una ceramista
rodant l’immens torn de la ciutat,
les mans amoixant
la mirada anterior, la sinuosa
varietat de la pell, l’altra
geografia possible,
l’harmònic paradís.
L’esforç, el gest, el silenci.
Rodava el fer cap a la cosa feta.
Els dits es diluïen en tacte.
El tocat, multiforme, prenia noms.
Serpentejava el temps pastós.
La mirada zigzaguejava,
es reduïa el pensament
a objecte admirable:
de la cua al cap
un ferotge drac.

VI TERRISSAIRE

Com el vell déu mesopotàmic
bufar i fer ampolles
del fang fonamental i dúctil.

J. Caballero, El caminant i el drac

dilluns, 2 de juny del 2008

PERLES A LA MAR DE SARDINES


Gràcies als amics i també lectors que han saludat Mar de Sardines amb una felicitació cordial, com aquesta:

Hola Javier!Voldria felicitar-te per el teu nou llibre.Moltissimes gràcies.Montse F. 29.v.08

Però, gràcies també a tots aquells que saben que, en navegar per la vida, cal un tros de pa i una sardina:
Felicitats per la Mar de Sardines. Que aquest teu > peix blau,> ompli fins i tot les piscines.
Jaume Obiol, 27.v.08
FELICITATS "PROFE"!!! :) El buscaré a veure si el trobo en algun lloc!
Me'n alegro perquè la poesia era el que més li agradava. Com està la seva "indieta" petitona, per cert? ;) Una abraçada
(Un bon corresponsal i antic alumne) 27.V.08

òstia potòstia!!!! quines FOTOSSSSSSS!!!!! hiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!! molt bones!!!!!!!!!! Felicitats!!!!!! enhorabona!!!!!! ara em llanço a la seva recerca! petonets
cat 28.V.08

Estimat amic,quina alegria! El món de la literatura -i de la vida- inundat per un mar de peix fresc i viu , acolorit, vibràtil, amb olor de mar i de rutes i sabor pregon, intens. Per poc que pugui avui mateix me'l compro. Et felicito i espero que aquest sigui l'inici d'una llarga producció editorial.Una abraçada, i records i petons als teus! Eugeni Perea Simón
28.V.08

Del bou a la sardina hi ha la distància d'una llauna plena d'aigua de mar
Hola Javier,este cap de setmana hem comprat un llibret de poesia plé de sardines, i después de llegir-lo sucarem un bon tros de pà.Salut i força!
Albert Arques, 1.vi.08


Ja et diré, quan les taste, aquestes sardines, quan les encete i les prove, acompanyades d'un bagot de raïm negre, d'una llesqueta de pa en tomata i un barralet de cava el profit que em faran. A tu m'encomane, xeic! Manel Dolç, 2.vi.08
Per cert em vaig comprar el teu llibre Mar de Sardines i m'he l'estic llegint, encara l'haig d'acabar per això, però es un bon company de tardes de café solitàries o de nits d'insomni en epòques de examens. Rose Selavy, 2.vi.08
foto: JA, Mar de Cadaquès, 2008