dilluns, 29 de juny de 2009

JACINT SALA: MANICOMI



Emboscall: NOVETAT EDITORIAL

Jacint Sala, Manicomi
Pròleg d’Àngel Ferrer i Casals

Edita: Emboscall
Primera edició: juny de 2009
110 pág.
ISBN 978-84-92563-27-2
PVP 9 €



Amb el plec Set ciornares per a desengreixar (Girona: Senhal, 2008) Jacint Sala va trencar més d'una dècada de silenci editorial. Un silenci sorprenent, perquè venia precedit per un període de 12 anys (de 1984 a 1996) durant el qual el poeta havia publicat dotze llibres, una tasca de projecció pública que es veia reforçada per la seva reeixida concurrència als premis literaris. Més sorprenent encara si llegim algun dels seus darrers llibres (Morir a Guadalest -Premi Grandalla 1995—, per exemple), en els quals Sala, des de la plenitud emocional i moral que ha assolit, demostra un total domini de l'ofici poètic per tal de, amb vers precís i amb verb transparent, connectar empàticament i afectiva amb el lector.

Fer publiques, o no, les raons d'aquest silenci és quelcom que només pertoca al mateix Jacint Sala. Però sí que és veritat que, qui conegui les vicissituds que ha patit a causa de la seva precària salut, hi veurà aquests motius. Tot i això, el lector de poesia ha d'estar tranquil, ja que, com en tota la seva trajectòria, el poeta manlleuenc segueix construint la seva obra per sobre de la seva peripècia personal. Cosa que no vol dir que l'una no hi sigui tota i en els fonaments mateixos de l’altra, sinó que no en depèn per ser plenament entesa i admirada com la magna construcció artística que es.

Manicomi, el llibre que ara ens ofereix Jacint Sala marca, com es lògic, un punt d'inflexió en l'obra del poeta. En ell hi ha una gran tensió entre la mort i la vida, tànatos i eros, follia i raó, alienació i lucidesa. Entre aquests dos pols, que equivalen al silenci i la paraula, s'estén, tibant, la corda sobre la qual, com un funambulista, avança el poeta. Són setanta poemes repartits en cinc parts: una obra extensa i complexa, impossible de resumir... Llegiu-ne un poema d'exemple:

TERANYINA
L'aranya es val de tot, i no ho oblides. Tempta
el caire de les coses, dels temps morts, de les insídies
per enganxar-hi, amb amplitud de teranyines noves,
la catedral translúcida dels fils. Deu ser d’això
que el parany s'assembla al color i a les formes
on, trapezista hàbil del moment, penja i despenja
la trampa fotogènica. La seducció és bella
quan la renta la pluja i la llum hi senyoreja.
També és bella la intrepidesa de qui vol
acostar-s'hi per gaudir-la. També és bella
la mort quan la decores. D'aquí ve que hi posis
els cinc sentits quan la trames, perquè consideres
que hi ha túmuls daurats i fosses delicades.
Tots els sentits a punt per a un instant fugaç
que no tindrà epitafi. I, de cop sobte, tems
que no siguis capaç de destriar, en els gestos
que fas per sobreviure, on comença l'atractiu
de fer-te aranya, teranyina, esbirro, ordit,
i on et plau de ser insecte que fretura
per una mort exquisida en mans d'aquesta
trai'ció artística, tan lluminosa, incauta.


© Jacint Sala i Codony
Més informació biogràfica i bibliogràfica de Jacint Sala: http://escriny.blogspot.com

EL DELTA NEGAT + THE SHOWER SISTERS: LA FIGUERA, 4 VII 09


Priorat Centre d'Art



DISSABTE, 4 DE JULIOL DE 2009

LA FIGUERA [PRIORAT]

6.30 tarda. CIRCELL. Carrer del Portalet, s/n


PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL D'ELISENDA TRILLA

EL DELTA NEGAT

DEBAT SOBRE EL TERRITORI, EL PAISATGEI ELS MODELS DE CREIXEMENT / DECREIXEMENT


Els deltes sempre estan en moviment. La seva aparença canvia al llarg del temps, ciutats que una vegada foren costeres ara es troben a quilòmetres de la mar. Però el temps de transformació natural dels deltes no és traumàtic. El paisatge es modela a poc a poc i la seva gent s'hi pot adaptar. Al delta del Llobregat la velocitat dels canvis s'ha accelerat dramàticament. La pressa per disposar de les grans infraestructures fa que les obres no parin mai i que el paisatge es transformi ràpidament, sense temps per acostumar-s'hi. A partir de la projecció del documental iniciarem un debat entre alguns dels seus protagonistes i representants de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat. D'aquesta manera posarem en relació dues realitats ben diferenciades en els ritmes de construcció del territori, el Baix Llobregat i el Priorat.



9 vespre. CAL PALETA. Carrer Garcia, 3

CONCERT: ADELE MADAU I ELI GRAS

THE SHOWER SISTERS

IMPROVISACIÓ, EXPERIMENTAL, VIOLÍ ACÚSTIC I GUITARRA ELÈCTRICA I OBJECTES

Adele Madau (Càller) i Eli Gras (Barcelona) formen el duet The Shower Sisters. The Shower Sisters és una formació recent, encara que la trajectòria individual de les seves components és llarga i variada, i és un projecte d'improvisació lliure en el qual s'uneixen dues personalitats peculiars.Adele Madau toca el violí acústic i Eli Gras, guitarra i objectes. Les sessions de The Shower Sisters es caracteritzen per una comunicació automàtica, extrema i delicada alhora. El seu so, essencialment experimental i improvisat, està a mig camí entre la música contemporània, l'electroacústica, la clàssica, l'antiga, la popular, l'electrònica i la de joguina; i no hi falta l'humor... encara que no ho sembli.



Presentació del projecte editorial LA OLLA EXPRESS. http://www.laollaexpress.com/


Intervenció: CONNEXIÓ LACAVA + embotelladora CEM

CARLES M. SANUY, A L'HORIGINAL. DX, 1 VII 09







cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

el DIMECRES 1 de juliol a les 20,30 h.:

Carles M. Sanuy
amb
"en construcció"


presenta un tast del seu poemari


"les ciutats i els homes"


de propera publicació.

espai escènic: josep m. tirapu
música: toni farran
URBS
Potser no és cert que sigui la ciutat
qui canvia, els crrers, les avingudes,
la remor sorda de les fonts que alleuja
la xafogor de les places, l'estiu.
Potser ets tu qui envelleix, pausadament,
com envelleix una casa tancada:
les estances desertes i en silenci,
feréstec, el jardí mut i deixat.
I et reconeixes, no obstant, en aquest
vast laberint d'ulls i mirades closes:
Ets tu el gat que encalça la penúria
dels fanals, tu qui tanca el cercle. Abans
no et fuetegi, inclement, la primera
inapel·lable claretat del dia.
Carles M. Sanuy, Bouesia 2006, Arola, Tarragona 2006.
Algunes publicacions de Sanuy:
Poesia
Història circular. Barcelona: Columna, 1985
El vast desert. Barcelona: Ed. Subcutànies, 1991
Els jardins d'Al Balaqí. Barcelona: Columna, 1997
De les llacunes ermes. Girona: CCG, 2007
Obres dramàtiques representades
Els vels de l'eclipsi (sobre textos de Jaume Pont). Tàrrega: Fira de Teatre al Carrer, 1986

diumenge, 28 de juny de 2009

BOUESIA 09: PEP GIMENO, "BUTIFARRA", DV 24VII 09, PLAÇA MOSSÉN GABRIEL, 23 H

El bouet de la Bouesia serà celebrat amb les albaes de Pep Gimeno, Butifarra, batecs genèsics de la Vall d’Abaida i La Costera. La Bouesia enguany no té la rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa, el cant fundacional que ens acompanya dels de la primera Bouesia al Museu Marès de Barcelona. L’inexorable riu i els canyars ufanosos corren cap a la mar de la literatura. Tremola el cor. La vida tossa i et dessagna.

PEP GIMENO (Xàtiva, 1962) és l’espontaneïtat dels cantaors valencians. Si es posa a cantar, immediatament surten els ressons i el diàleg amatent amb una llarga tradició: la tia Rosario de Canals, la tia Blanca la resaora, la tia Milieta de Barxeta, el tio Vicent el Moreno de Torrella, la tia Estrela d'Alboi, la tia Delfina del Genovés, la tia Nievetes, la tia Leonor, la seua pròpia àvia: Otília Borredà, de Benigànim...

Si es posa a cantar, fulleja el vell arbre del folk al vent de les danses del Grup Sarau (La Llosa de Ranes), de l'Escola de Danses de Xàtiva, del grup Canyamars (Canals), del Grup de Danses Sant Jordi, d'Alcoi, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent.

Si es posa a cantar amb Ball a banda, de L'Olleria, el carrer s’omple d’alvaes i improvisacions per a delícia de grans i joves, i una emoció compartida llaura la joia de viure. Com diuen els papers, La seva veu potent i eficaç, la seva extrema naturalitat escènica i la seva enorme gràcia per introduir les cançons amb recursos populars divertidíssims, l'han convertit en una figura de referència de la cançó dels Països Catalans.

“Botifarra” està aconseguint moltes coses que pareixien impossibles: ha fet que les cançons tradicionals de La Costera i La Vall d’Albaida, que només recordaven el més vells de cada poble, tornen a ser cantades per joves i xiquets; que gent de corbata pague 24 € a Torroella de Montgrí per escoltar un cant de batre (si aquells pobres llauradors alçaren el cap!); que un disc de música tradicional en valencià porte venudes més de 6.000 còpies; que el buscador d’internet Google done més 50.000 enllaços al teclejar Pep Gimeno Botifarra; o que els seus videos penjats a You tube hagen estat visionats més de 200.000 vegades.

El 2006 enregistra Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006). Ara està treballant amb Te’n cantaré més de mil.

dissabte, 27 de juny de 2009

LENGUAJES, PROCESOS, CREACIONES, INDOC BCN


LENGUAJES, PROCESOS, CREACIONES.
Encuentro de Documentalistas

INDOC-BCN / Documentalistas Independendientes
Proyección y debate
Sábado 27 de junio / 17 a 22 horas
Pou de la Figuera - Forat de la Vergonya
Sant Pere Mes Baix, 70, Casc Antic


Explorar: http://www.art-mirall.org/arte1/virtual.htm

Título: El botellon
Realización: Oscar Rodriguez, Jordi Secall.
Duración: 9 min. Barcelona. 2006
Sinopsis: Una de las primeras intervenciones de los mossos d'escuadra, despues de inplantarse en Barcelona Y con la recién aplicación de la polemica ordenanza cívica.

Título: Sísifo
Realización: Eva Legido Quigley
Sonido: Fernando Sáez
Duración: 5 min. Barcelona.
Sinopsis: Sísifo es un documental ensayo (essay que parte de la interpretación del mito griego de Camus, para buscar una explicación nueva para nuestros tiempos de crisis. ¿Por qué (ésta es
la pregunta) todos seguimos empujando nuestra roca en un eterno "desaprovechamiento" de nosotros mismos o en un eterno desperdicio de nuestro potencial?.

Título: Retrat d'estudi, Baton
Con: Andriy Antonovskiy, Catalina Girona, Marcelo Muñoz, Hermann Orduña
Realización: Marta González
Duración: 28 min. HD. Barcelona. 2008
Sinopsis: El proceso de realización de un collage es el punto de partida para conocer a Andriy Baton Atonovskiy, un artista y poeta ucraniano, afincado en Barcelona. A través de sus palabras nos esbozará un retrato de sí mismo hecho con unas pocas pinceladas de su vida y sus ideas.

Título: 80 años: El mobing en el plan de las casas baratas del barrio Bon Pastor.
Realización: Maria Moreno, Sofie, Pablo Molano, Oscar Rodriguez.
Duración: 42 min. Barcelona. 2006

Título: Nómadas
Realización: Sac-Nicté García
Duración: 20 min. HDV. México. 2009.
Sinopsis: María y Sixto son mis abuelos, ambos han recorrido un largo camino, siempre viajando como nómadas llevando a cuestas sus recuerdos. Exiliados del campo, se fueron a vivir a la gran ciudad y desde entonces no han regresado. Hoy emprendo con ellos un viaje a estos míticos lugares de mi infancia, al reencuentro con su pasado y con ellos mismos.

Título: Pere Puig Domenech Mentirer
Realización: Oscar Rodrigez, Jordi Secall
Duración: 6min. Barcelona, 14 Abril´09
bloqueo del CSIC en el marco de la Setmana de lluita contra els transgènics, por el colectivo Transgenics fora //Nota// Este domingo 28 junio a las 12h. en pl. Catalunya, habrà una manifestación multitudinaria, con gente de toda Catalunya, con el lema "SALVEM LA
ILP SOBRE TRANSGÈNICS";
contra el veto antidemocratic!! del psc,ciu i pp? en la Iniciativa Legislativa Popular.La manifestación con el lema "democràcia, salut i bons aliments" es convocada per la Plataforma Som lo que Sembrem?.

ART-MIRALL
Laboratorio de Creación / Galería de Arte / Proyectos, Ciudad y Paisaje BARCELONA

http://www.art-mirall.org/

dijous, 25 de juny de 2009

BOUESIA 2009, DISSABTE 27 DE JUNY: MERIDIANA: MÚSIQUES DEL MÓN



FESTIVAL D'ESTIU
BOUESIA 2009 DISSABTE 27 DE JUNY
23.00 H.

MÚSIQUES DEL MÓN. MERIDIANA
PLAÇA DEL BARRACOT

“Lo Delta fecunda la mar i neix un bouet”. Miquel Àngel Marín dispara el tret de sortida de la Bouesia 2009 presentant la primera celebració del FESTIVAL D'ESTIU BOUESIA 2009. El DISSABTE 27 DE JUNY a les 23 h. a la PLAÇA DEL BARRACOT actuació de
MERIDIANA: MÚSIQUES DEL MÓN.
El bouet es rebut amb les cadències marítimes de

NEILA BENBEY veu
JORDI RATLLO taula tarang
LUIGI CABANACH guitarra.

La llarga experiència de Luigi Cabanach, guitarrista de grups que van transformar la Barcelona dels 60 i la de Jordi Rallo amb les taules melòdiques de l'Índia, instrument que ha introduït en molt diversos estils musicals, ha generat un elixir, nascut de la llavor que junts van plantar el 1985 fundant MERIDIANA. L'Alquímia d'aquests dos músics, al costat de la càlida veu de Neila Benbey, ha destil·lat nèctar fermentat lentament sota la llum de la Mediterrània.

Luigi Cabanach: S'inicia al Conservatori del Liceu de Barcelona . Estudis de flamenc a Granada, Còrdova i Sevilla . Cofundador del grup Màquina!. Forma part de l'Orquestra Mira-Sol . Cofundador del grup Música Urbana. Colabora amb Gato Pérez als seus dos primers discs. Actuacions amb Joan Manuel Serrat. Composició d'un estil mediterrani d'autor. Colabora amb Mª del Mar Bonet (Gavines i Dragons). Fundació del grup MERIDIANA.

Jordi Rallo: Set taules afinades. Estudia taules amb el mestre Utam-das en Rishikesh (India). En els últims 25 años, introdueix aquest instrument en diferents gèneres musicals: Mª del Mar Bonet (Mediterránea), Els trovadors (mediaval), Etérea (experimental), Nas Marrakech (gnaua), Maram (jazz) Gani Mirzo (Kurdistán), Orkestina (Balcanes), Ginesa Ortega (flamenco), Albert Vidal (teatro), Comediants (teatre), Jackson Brown (cantautor), etc., fent gires i col·laborant en una trentena d'enregistraments. Amb el grup MERIDIANA, desenvolupa una nova de taules afinades, obtenint amb sis taules agudes, les dotze notes de l'escala occidental (dues notes per cada taula), enriquint les possibilitats de l'instrument que a més de marcar el ritme, també interpreta melodies.

Neila Benbey: El seu art neix bevent de la cultura algeriana que posteriorment desenvolupa a Barcelona, connectant amb diferents músics, Gani Mirzo (llaüt), Mariona Segarra (cantant), el grup Suk (producció del taller de músics) i Comediants (1001 nits). Col·labora amb el pianista i creador Carlos Santos en la lectura del poema Tristan i Isolda . Té el seu propi grup de música popular algeriana. Amb el gup MERIDIANA canta en Àrab, Francès, Castellà, Català i Anglès i és autora de algunes lletres del repertori.

http://www.myspace.com/meridianatrio

BOUESIA 09:

ACTES PRINCIPALS
Festival d'estiu Bouesia 2009

Dissabte 27 de juny
23.00 h. Músiques del món. Meridiana (Plaça del Barracot)
Diumenge 5 de juliol
19.00 h. Espectacle de circ amb Passabarrets Joglars (Plaça Coliseum)
Dissabte 18 de juliol
23.00 h. Jazz amb Joan Robles Trio (Delta-Hotel)
Dissabte 1 d'agost
Música clàssica amb Juan Miguel Alonso i el Quartet de Girona (Cambra Agrària de Jesús i Maria)
Del 23 al 25 de juliol
V Aplec de Bouetes

Taller de dansa de Roberto Olivan
Dilluns 29 de juny
22.00 h. Espectacle d'obertura: Lantern show
Dissabte 4 de juliol
12.00 h. Casament contemporani amb contact-impro en un camp d'arròs

Foto i il.lustració: MERIDIANA

dimarts, 23 de juny de 2009

«BÉLGICA», DE JOSEP CARNER, per Orlando Guillén

«Bélgica», de Josep Carner
Orlando Guillén

La poesía de Josep Carner y los jóvenes preuniversitarios. Texto original del poema “Bélgica” y versión del autor

Hace unos días un buen número de aspirantes a la condición de estudiantes universitarios presentaron en Barcelona su examen de selectividad en las modalidades de castellano y catalán. Maite Gutiérrez de La Vanguardia cuenta esto, que aquí gloso de la edición del 10 de junio:

Nada más ver los primeros versos [del poema Bélgica, de Josep Carner] de la composición que servía como texto en la opción A del examen de catalán, muchos preuniversitarios pasaron página. “Yo lo he visto y he dicho ‘no entiendo nada’, así que lo he descartado”, comentaba una chica a su amiga tras acabar la prueba... “¿Qué es esto?” o “¡poemas no, por favor!” eran algunas de las frases que se oían por los pasillos.

En estas condiciones, la mayoría aspirantil se inclinó por la opción B que, menos mal, era un fragmento de la Introducción a La Ilíada de Jaume Pòrtulas.

Por si a alguien se le ocurriera pensar que por tratarse de un poema la alternativa A era “más difícil” que la B en términos de alcance espiritual, de estructura o de textura poéticas..., en la edición de referencia Magí Camps, tras preguntarse “¿Podemos precindir de Carner?”; “¿tan difícil es de entender?”, informa: “El examen de selectividad centra una parte reducida en el autor y su poema, y el resto son análisis sintácticos, cuestiones semánticas, sinónimos, fonética, comprensión lectora... Nada que no se pueda extraer de cualquier otro texto”. Según Gutiérrez, el de Pórtulas, mayoritariamente elegido, “tampoco convencía del todo” y era considerado “confuso”, mientras que el poema carneriano, joya prístina de la lengua catalana, llanamente “asustó”. Y el examen de catalán se tuvo por “más complicado” que el de castellano, donde la masa de futuro universitario se podía inclinar por la prosa piedrapómez de la ministra de “Igualdad” del gobierno de España.

Esta muestra sociológica impecable de juventud europea con pretensiones universitarias confusa y asustada por la poesía misma o por un texto académico serio sobre aún más vieja poesía, permitirá sin duda a otros clarificar órdenes de destino de lo humano que se abren como una interrogante funesta sobre el espectro presente y sobre el mediato del sentido último de las universidades o sobre los valores de asentamiento de la actual enseñanza preuniversitaria en Cataluña y en Europa, y sobre la necesidad educacional de ofrecer percepción crítica y creadora del mundo frente a la globalización uniformadora de la infamia en cerco que todo lo invade y avasalla.

Hay otra juventud europea sin embargo que vive y vindica la poesía. Hace poco asistí a una lectura de poesía de Enric Casasses, a reventar de público en gran parte juvenil cálido y participativo, y con este mismo autor, y en montaje poético y musical, viví no hace mucho la experiencia similar allí donde se presentó o presentara, y espiritualmente enriquecedora de nuestro espectáculo bilingüe «Untame la barba», con el que presentamos a la consideración general mi libro de libros de traducciones, monumental y panorámico de la poesía de su título, «Doce poetas catalanes del siglo XX», todavía inédito pero ya no por mucho tiempo, digo yo. En el cuerpo principal de este volumen doy a los lectores de mi idioma, junto a los de los demás autores que lo componen, el libro El cor quiet (Serenidad o El corazón en calma) de Josep Carner, y en el “Apéndice de varia intención” que lo corona, muestras dispersas amplias de prosa y poesía de la mayoría de los poetas incluidos o de otros sobre ellos. De Carner incluyo, uno entre muchos, precisamente el poema “Bélgica”, que ahora ofrezco en desagravio, en su original y en mi versión. Cualquiera podrá advertir que es un poema placentero hasta de su propia belleza humana y más claro que el agua de las fuentes del Elíseo:


BÈLGICA

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de paraules i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb present de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien –ai, badats- oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
-És el senyor de cada dia.


BÉLGICA

Si fuesen mi destino las tierras extranjeras,
me agradaría envejecer en un país
donde la luz se filtrase sonriendo, gris y amarilla,
y hubiese prados y ojos de agua y aceras
guarnecidas de arces, olmos y perales;
vivir tranquilo, nunca bajo estigma,
en una nación de buenas gentes unidas,
como corazón junto a corazón ciudad junto a ciudad,
y calles y farolas por el prado avanzando.
Y cielo y nube, tiernos o crueles,
permaneciesen cautivos en canales de agua trémula,
toda ella deseo de reflejar las estrellas.

Me agradaría envejecer en una ciudad
con soldados no muy de a deveras,
donde la gente se enterneciese con música y pinturas
o con el bello árbol japonés cuando florece,
donde el niño y el obrero no inspirasen tristeza nunca,
donde se vieran interiores de casas de un moreno
de pipas, y charlas y hospitalidades,
de flores ardientes, magnífica sorpresa
hasta en los días más gélidos.
Y frecuentemente junto a un portal de iglesia
se estableciese el colorido de un mercado famoso,
con el botín de la mar, con los regalos de la tierra:
con mucho de todo para todos.

Una ciudad con el ocio suficiente
como para ver, por amor a la melancolía
o por deseo de novedad tintineante,
casas viejas con un parque donde aniden sombras
y muchas casas nuevas con jardincillos delante.
Se hallaría allí sabios de todo tipo,
y cien paraguas eminentes
integrarían -ay, abiertos- filas oficiales
en la inauguración de los monumentos.
Y de pronto, al borde de largas avenidas,
surgirían las hayas, las manchas claras de los estanques
para el amor, la alegría, la soledad y los lamentos.
Ayuno de tantas cosas y de tantas otras abandonado,
viviría entre los demás, un poco en cada uno.

Pero nadie
lo sospecharía al pasar.
Conocería por azar un viejo jardín
muy escondido, de manantial clarísimo,
y peces de oro en él, que dan mayor alegría.
Con migas en la mano, de mi dirían los niños:
-Es el señor de todos los días.




From: floresdeuxmal@yahoo.com.mxDate: Mon, 22 Jun 2009 19:07:55 +0200Original article is at: http://andorra.indymedia.org/news/2009/06/32285.php For copyright and privacy policy refer to: http://andorra.indymedia.org/process/disclaimer.php - http://andorra.indymedia.org/process/privacy.php

Il.lustració: Paul Delvaux (1897-1994): L’Alba a ciutat, 1940. Oli sobre tela, 130 x 150 cm. (Catàleg exposició Fundació Caixa Catalunya, Barcelona 1998).

divendres, 19 de juny de 2009

BOUESIA 09: UNE LABORATOIRE DE MAGIE


AVANÇ DEL PROGRAMA DEL RECITAL CONCERT DE SERGE MINNEN: UN LABORATOIRE DE MAGIE
Bouesia 09
divendres 24 de juliol 09
Bar Universal
1) Incantation
2) Deimos
3) Sublimation
4) Le tombeau de Diphante
5) Serpens Ignis
6) Mar de la Sérénité
Serge Minnen (Brussel·les, 1952) és un poeta i compositor alquimista: la seva obra en mots de Peter Pelckmans és l’exploració d’un univers musical que revela una realitat misteriosa liminar i totalment desconeguda (Blaazuit, 1996).

Format musicalment a Bèlgica (Premi de la Société Liégeoise de Musicologie), té una relació cardinal amb Catalunya. Estudià guitarra i viola amb Lopàtegui, i Composició i Contrapunt amb Josep Soler. Visqué a la finca familiar davant la mar de Montroig del Camp, on trobà un dels llocs màgics de la seva inspiració, el santuari de la Mare de Déu de la Roca (1993, Concert amb Solange Labbé, soprano).

Tot passant pel conceptualisme i el minimalisme, SM és essencialment inspirat pels músics de l'Edat Mitjana i del Renaixement, privilegiant en la seva escriptura contrapuntística el sistema diatònic modal, situant-se en una perspectiva de tornada a l'edat d'or de la polifonia franco-flamenca, una «World Music belga sàvia». Atorgant un lloc particular al text, del qual és sovint l'autor, Serge Minnen compon una música essencialment vocal. Casa les veus amb els sons del llaüt, del clavecí, de la viola i de l'orgue positiu. Fenomen que accentua per l’ús freqüent del segell «androgin» de la veu de contretenor.

El 1984 composà la primera versió de Sublimation (CD: Tamgram, 1996) per posar la banda sonora a una adaptació cinematogràfica de La Rosa de Paracelso de J.L. Borges (amb l’actor Jean-Roger Causimon). Punt d’inflexió que el portà a l’estudi i l’aprofundiment de l'alquímia, la càbala o, fins i tot, de la psicologia profunda. Sistematitza en la seva investigació formal certs procediments ocultistes tal com l'aritmosofia (simbologia dels nombres) i la guematrià («simbologia de les lletres»), creant obres on estructura i text interactuen per la simetrització dels símbols: les línies contrapuntístiques resoludament melodioses porten l'auditor cap als arquetipus de l'inconscient i participa en el poder màgic del verb.

Seguint un concepte de la seva invenció, Goètica, SM ha creat igualment sèries de grafismes musicals. Fundades sobre les propietats dels «quadres màgics», sèries de formes poden ser engendrades ad infinitum. (JC)
Il.lustració: MAR DE LA SERENITAT, goètica per Serge Minnen

BOUESIA 09: ESQUELLESTRIC


DISSABTE 25 DE JULIOL LA BOUESIA CONTEXTUAL

PRESENTA


ESQUELLESTRIC

-revista d'esquelles caminada, navegada i a motor.

Vora del riu, des del Pas d’Olmos al pas del Baló, i carrer Goles de l’Ebre: 18 h.


TERRY RILEY, "IN C" A LA BARCASSA,
pas del Baló, a les 20 h.



ESQUELLADA, UNA MÚSICA IRREGULAR I SALVÍFICA DE LLORENÇ BARBER


Saturn, matava tots els seus fills mascles, per així assegurar-se el tron, ja que li havien predit que un d'ells el succeiria. Cíbele, a l'anar a parir a Júpiter, demanà als coribants que organitzessin un estrèpit infernal amb els seus escuts metàl·lics, de tal manera que els plors del fràgil recent nascut no foren escoltats per Saturn. I és esta acció salvífica dels coribants, la que de maneres una mica xusques i molt poc explicades ha aplegat fins a nosaltres.


Per a dur a terme esta CORIBIANTADA, vos demanem que vingau amb un fum de llaunes, claus, esquelles i altres metalls que pugau recollir, nugats a una corda tan llarga com els elements que hi afegiu; a una senyal tots ens ficarem a arrossegar per terra estos elements metàl·lics a fi de retronar els aires i ajudar amb el so a salvar de nou la tendra vida que naix entre nosaltres.
LLORENÇ BARBER és un dels compositors contemporanis més reconeguts mundialment. CARLES HAC MOR diu de LLORENÇ BARBER, al pròleg a Músiques d'Intempèrie, Arola 2009:
Llorenç Barber demana paralitzar una ciutat, hi fa tocar les seves campanes, i deixa que la gent campicom vulgui i que, si algú opta per fer atenció a les campanes, ho faci des d'on li sembla que les escoltarà més bé. I el que sentirà l'oïdor és una música que, estrictament, no otrnarà a escoltar mai més i que serà diferent de la música que a altri li ha arribat des d'altres indrets de la ciutat. En aquesta boupartitura Llorenç Barber proposa a l'oïdor esdevenir també
artífex del concert.
Més informació i programació en curs prémer BOUESIA 09
il.lustració: CAMPANA, Àngela Buil, gravat de 2007

divendres, 5 de juny de 2009

FIRA DEL LLIBRE EBRENC 09 I LITTERARUM, MÓRA D'EBRE




Programació Litterarum, 2a fira d'espectacles literaris
i
6a Fira del Llibre Ebrenc
2009
5, 6 i 7 de juny a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre)
Descarregueu els programes:
Litterarum, 2a Fira d'espectacles literaris
6a Fira del Llibre Ebrenc
Us esperem a la festa dels llibres més important de casa nostra!!!

dimecres, 3 de juny de 2009

Ester Xargay: EIXIDA AL SOSTRE, amb imatges de Vicenç Viaplana, 15 de juny del


Dilluns 15 de juny del
2009, a les 19h,
al Brossa Espai Escènic
(c/ Allada Vermell, 13
Barcelona)


Sou convidats per Arola Editors i el Brossa Espai Escènic
al concert-lectura del llibre
eixida al sostreamb poemes d’ Ester Xargay
i imatges de Vicenç Viaplana,
publicat per Arola Editors dins la seva col·lecció
La imatge que parla.


El concert-lectura serà accionat pels seus autors,
Vicenç Viaplana i Ester Xargay,amb vídeo d’Adolf Alcañiz i música de Miquel Àngel Marín,i presentat per Carles Hac Mor.
Foto: FRANCESC GELONCH: Ester Xargay, Barcelona 1908

dilluns, 1 de juny de 2009

POLISH CHAMBER PHILHARMONIC I MIQUEL ÀNGEL MARIN AL METROPOL DE TARRAGONA, DL 2 VI 09


Dimarts, 2 de juny de 2009 Teatre Metropol, TARRAGONA
A les 20 hores

Any XLVII Curs 2008/2009
Activitat 2.186 Concert XXVIII
XXIV CICLE D’HIVERN
Curs 2008-2009

PROGRAMA

I

El barber de Sevilla, obertura Gioachino Rossini (1792-1868)

Concert per a clarinet núm. 2 en mi b M Ludwig Spohr (1784-1859)
Allegro.
Adagio.
Rondo. Alla Polacca

Miquel Angel Marín, clarinet
II

Simfonia núm. 3 en mi b M. op. 55 “Heroica” Beethoven (1770-1827)
Allegro con brío
Marxa fúnebre: Allegro assai
Scherzo. Allegro vivace
Final: Allegro molto

POLISH CHAMBER PHILHARMONIC

POLISH CHAMBER PHILHARMONIC ORCHESTRA: Fundada per Wojciech Rajski el 1982, la Polish Chamber Philharmonic Orchestra està constituïda per un grup de joves talents musicals que han arribat a solistes pel seus propis mèrits. El seu repertori està format per obres dels més importants compositors de totes les èpoques. Han tocat en les més famoses sales de tot el món, com la Salle Pleyel de París, el Teatro Real de Madrid, el Kennedy Center de Washington, el Gasteig de Munich, el Gewandhaus de Leipzig, el Musikverein i Grosser Konzerthaussaal de Viena, la Philharmonie a Berlín i a Sant Petersburg, la Musikhalle a Hamburg, el Concertgebouw a Ámsterdam i l’Auditori de Barcelona. També ha pogut tocar amb els solistes més importants del món, com Rostropovich, Zimmerman, Szeryng, Dumay, Geringas, Frantz, Kogan, Eschenbach, Arrau, etc. També ha fet enregistraments amb els segells EMI, Claves, Le Chant du Monde, Midas, Thorofon i Wifon.

Wojciech Rajski, director
Neix a Varsovia l’any 1948. Ha dirigit en importants festivals com el de Montpeller, Praga, Schleswig-Holstein, Passau, Varsovia, Ludwigsburg, Flandes, Gran Canaria i Copenhague, i totes les actuacions han merescut grans elogis i reconeixements. Sovint és convidat per dirigir a Mèxic, Grècia, Hongria, República Txeca, França, Anglaterra, Alemanya i Rússia. També ha tingut el plaer de col·laborar amb solistes de primera classe com Rostropovich, Zimmerman, Szeryng, Dumay, Geringas, Frantz, Kogan, Eschenbach y Arrau. Ha efectuat diversos enregistraments per als segells EMI, Le Chant du Monde, Claves, Bis, Midas, Thorofon, Wifon,

Andrea Capecci, piano
Italià, neix el 1984. Finalitza brillantment els estudis de piano. Obté importants premis en diversos concursos com Città di Pisa, Città di Acquasanta Terme (1996); Città di Moncalieri (1997); Mascia Masin di Sangemini (1998); Città di Camerin, Città di Cesenatico, Coppa pianisti d’Italia di Osimo (1999); Città di Torano Nuovo, Città di Guardiagrele (2002). Primer premi en el concurs Nei giardini dell’Aulòs in 1997 en Rimini i el 2000 en el certamen Città di Gabicce Mare. Premiat en importants concursos internacionals. Actualment realitza estudis de perfeccionament a Live Music Now/Yehudi Menuhin a Frankfurt.

Miquel Angel Marín, clarinet
Clarinetista nascut a La Cava -Deltebre, al Delta de l'Ebre. Ha estudiat a Catalunya, amb Antoni
Sebastià i Juli Panyella i a Alemanya, amb Wolfgang Meyer. Solista clàssic i músic de cambra
i orquestra; com a solista s'ha presentat amb les orquestres: Polnische Kammerphilarmonie (1997), de Cambra del Conservatori de Moscou (1998), do Norte (1998), Leos Janacek Ostrava (Festival Torroella de Montgrí, 2002), Cambra de Brno (Palau de València, 2003), Cambra de Vila-Seca (2006), Simfònica Martinu Zlin (2007); ha tocat amb els quartets Moyzes, Venus-Kapralova i Dafna (quartet resident de l'Orquestra Filharmònica d'Israel), els pianistes Dalton Baldwin, Eduardo Hubert, Sariel Maler i el clarinetista Wolfgang Meyer; ha format part de l'Orquestra do Norte (Portugal) i ha col.laborat amb les Orquestres Filharmonia de Galícia, Simfònica de Galícia i Cambra Filharmònica Txeca. Ha gravat per a Catalunya Música i Radiodifusió Portuguesa (RTP).El seu interès per altres manifestacions musicals l'ha portat a actuar en concerts de flamenc amb Duquende, accions poètiques amb Carles Hac Mor i Ester Xargay, pel.lícules de cine mut amb Carles Robert, i a compondre música per a teatre, dansa i vídeo. És professor de clarinet en el Conservatori de Vila-Seca. Ha publicat dos llibres, "Lo clarinet és l'aixada" (Emboscall i Cafè Central) i "Si el clarinet és l'aixada, l'orquestra és la fusteria" (Arola).
Foto: JA: Miquel Àngel Marín, Barcelona 2007