dissabte, 25 de desembre del 2010

JOANA BRAVO: MICROPOESIA ADHESIVA


Joana Bravo, La Breu, sempre fiblant la brevetat ens envia aquesta extensió poètica i un poemes en 3 paraules:
micropoesia adhesiva


Queridos amigos desde EN3PALABRAS queremos felicitaros el año con BUENASnoticias!


Se trata de Poesía Autoadhesiva, diferentes sets de palabras con los que podrás elaborar tus propios micropoemas y juegos de palabras, desarrollando tu creatividad y habilidades lingüísticas.

BUENASnoticias es una propuesta de micropoesía doméstica y cotidiana que mantiene y desarrolla las constantes del proyecto EN3PALABRAS. En este caso, a través de un set de palabras que sugieren múltiples juegos y combinaciones y que convierten tu casa en un libro abierto, poblando sus rincones de poesía.

Podéis conseguirlo en nuestra web:

http://www.en3palabras.com/

También me gustaría invitaros a los que todavía no estáis enganchados a la micropoesía a uniros a nuestro juego en facebook:

http://www.facebook.com/EN3PALABRAS



i el poema:


I N S P I R A          R E S P I R A          S U S P I R A


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::


Joana Brabo E N 3 P A L A B R A S

NADAL

NADAL



Sento el fred de la nit
                                  i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro del apis
                                   que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.


Els de casa,           a la cuina,
                                              prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                                        i ja enyoren el demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som-.
                                      Jesús ja sera nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos         arrencarà a plorar.



JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Antologia General de la Poesia Catalana, de CASTELLET et MOLAS,1979)


Felicitació nadalenca, de Rut Domenech, ànima del Festival de Poesia de Vandellòs: una imatge dels paisatges de Vandellòs on la roca viva canta en flor.

Il·lustració: El Roto, El País 24 xii 10

divendres, 24 de desembre del 2010

SALVAT PAPASSEIT, EXPOSICIÓ ARTS SANTA MÒNICA, CLAUSTRE del 23 XII 10 al 3 IV 11


L’empenta rebel, la poesia entusiasta, radiant i optimista de Salvat-Papasseit creix constantment. L’aventura poètica es transforma en l’exposició al Claustre d’Arts Santa Mònica:

L’exposició planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel•lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col•lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal-Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.


Comissariat: Pilar Bonet i Maia Creus


Organitza: Arts Santa Mònica - Institució de les Lletres Catalanes Col•labora: Edicions 62


CONSULTEU LES ACTIVITATS RELACIONADES: http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS/tabid/128/language/ca-ES/Default.aspx#exposicio30  




El creixement de Salvat-Papasseit es pot comprovar no només en les activitats programades, o en les versions constants escèniques, cantades o recitades, sinó amb aquest vídeo d’Ester Xargay: http://vimeo.com/16962961

Nit Benet Rossell (16/07/2010): "Amb el temps i una fanga"

S’inicia amb una intervenció de Carles Andreu posant en solfa el cal•ligrama “Columna vertebral: sageta de foc”.

El vídeo és un passeig per les sales de l'exposició "Paral•lel Benet Rossell", puntejat per actuacions teatrals, cançons i lectures de poemes, que és alhora un apropament a l'univers poètic de Benet Rossell i una constatació de la complicitat d'alguns dels seus amics en la seva activitat com a artista, performer i poeta.
Accions poètiques i musicals de Carles Andreu, Antoni Clapés, Francesc Fité, Cristina Gamiz, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Joaquim Sala-Sanahuja, Carles Sanuy, Ester Xargay i Benet Rossell. Comissari: Antoni Clapés (Cafè Central)

Carles Andreu, a qui la Bouesia segueix de prop, ha posat veu i música a la poesia. També a Salvat-Papasseit, fins i tot en els seus cal•ligrames. Podem sentir aquesta experiència en els CDs recentment reeditats: “Carles Andreu canta Salvat-Papasseit i les paraules de Gaudí (1994-1998)”. Carles Andreu, un quixot magre de la franja, és un funàmbul que canta la vida sobre les cinc cordes del pentagrama per fer bons els versos de Papasseit (“L’ofici que més m’agrada”):

I encara hi ha un ofici
que és l’ofici de festa                  el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa;
si la cançó és molt bella, deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i el cantaven:
tots porten bata llarga 
                                           de colors a pleret.

JC

La foto ha esta manllevada de la web Arts Santa Mònica

El poema “Marxa Nupical”, de http://papasseit.wikispaces.com/Marxa+nupcial 
que inclou un comentari firmat per Iker Aguirre i Maria Torras.

Vetllada Poètica del Porcell 2010, Àger

 Santi Borrell ha documentat en vídeo la Vetllada Poètica del Porcell, el kabaret literari de més llarga trajectòria dels països catalans http://poesiasantib.blogspot.com/2010/12/festival-de-poesia-dager-i.html . Any rere any, i ja són catorze, els uni(r)versos es citen en aquesta vila esplèndida, guarnida pel Montsec i per la col•legiata d’Arnau Mir de Tost, nogensmenys és també un observatori de l’univers. Els versos esdevenen meteorits, sota la batuta del poeta Carles M. Sanuy, i juguen als escacs per quallar les posicions de les constel•lacions constants. Per això Àger va coronar la magnífica acollida oferta als poetes amb l’obsequi d’un peó fatemí i octosil•làbic, còpia exacta de la que es trobà al castell de Mir de Tost.

En aquest bloc ressonen els versos encara disposats en fila cap al kabaret interestel•lar. Amat Baró, Javier Caballero, Josep Maria Reixac i Ferran de l’Horiginal. Són el tret de sortida. Caldrà estar a l’aguait del bloc per constatar els següents moviments poètics.


De Santi Borrel, l’autor i un activista poètic, afegiré res més que uns versos del seu poemari Els dies a les mans, publicat recentment per Edicions de Pedra, on l’amor és la força còsmica, el clinamen, que conforma l’uni(r)vers:

l’amor es va fent amb el temps

com l’aigua d’un riu

que dóna forma a una pedra

molt lentament





sobre Àger, la web de l’Ajuntament http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php  i especialment:

FOTOS:
1. Benet Rossell, Porcellada 2010, Priya 2010
2. Peó, còpia de la peça d'escacacs (art Fatemí, s.XI, trobat a la Col·legiata d'Àger), Priya 2010
3. Vila d’Àger amb el Montsec, Web de l’Ajuntament

 

diumenge, 19 de desembre del 2010

VILLON TRADUÏT PER ANDREU SUBIRATS


Andreu Subirats ens presenta una traducció de totes les balades de François Villon (1431-1463), incloses les críptiques Ballades en Jargon (en argot), amb un pròleg sintètic i clar, biogràfic, acompanyat d’un aparell crític de prop de 500 notes que mostren raonadament les dificultats significatives i de traducció i contextualització. La Breu edicions presenta impecablement el text bilingüe i reprodueix un dels gravats de la primera edició.

“Un esforç titànic” (David Castillo) per traslladar al català una poesia medieval que encara avui té més que fervents admiradors, entusiastes recreadors. Tanmateix el propi Subirats, poeta dreçat sobre la paraula alada i directa, tal com vam veure arravatada i vehement en la presentació polifònica a l’Horiginal. Esforç, rigor i passió són els cavalls que estiren la quadriga de la seva versió. El quart és el domini dels registres de la llengua, ample i en veu alta, capaç de fer revifar els versos descarnats, mordaços, expressius i brutals de Villon, que ritma amb una sinceritat punyent, desimbolta i expressiva.

Una excel•lent traducció que transmet vivament la forta i inconfusible personalitat del poeta prototip de la vida irregular, un temperament singular que sabé transmetre’ns “un lirisme mai aconseguit fins aleshores”, un lladre i assassí que aconsegueix portar-nos fins avui les reaccions i els matisos d’uns “angoixosos problemes vitals davant dels quals reacciona d’acord amb l’ànim i circumstàncies” (Martí de Riquer). “Les dificultats de la seva vida [de Villon] li van servir per fer una crònica, que es manté actual, sobre el món injust, que encara vivim. Villon denuncia els banquers, usurers i especuladors, sempre des de l’òptica del poeta pobre i de la púrria, la coquille. La mort, la fam, la misèria, la persecució i també la bellesa femenina i l’amor componen un mosaic, on la sàtira ho omple tot plegat d’un vitalisme i d’una modernitat absoluta, tot i ser del segle XV” (David Castillo).

Per aplaudir millor aquesta cara filològica d’Andreu Subirats llegirem
(JC)

BALADA [DE LA GROSSA MARGOT ]


Si jo estimo i serveixo la bella amb bon cor.
M’heu de prendre per vil o per ximple?
Ella té totes les qualitats desitjables!
Pel seu amor jo empomo daga i escut.
Quan arriben clients, m’afanyo a fer un trago,
Cerco el vi sense fer gaire soroll,
I els ofereixo aigua, formatge, pa i fruita.
Si paguen bé, els dic “d’acord:
Torneu-hi quan aneu calents,
En aquest bordell on vivim junts”.


Però quina ràbia i quin mal rotllo
Quan Margot arriba al llit sense pasta,
Llavors no la puc veure i l’odio a mort.
Li prenc la roba, faixa i faldetes,
Jurant que li empenyoro pel seu escot.
I l’Anticrist, que llavors és ella, s’agafa els malucs
I crida i jura per la mort de Déu
Que d’allò ni parlar-ne. Llavors jo agafo
Una ampolla buida i li faig una marca sota el nas,
En aquest bordell on vivim junts.


Després torna la pau i Margot es tira un pet
Més inflat que un immund escarabat.
I tot rient, m’engega una clatellada
I em diu “vinga home” mentre m’engrapa les cuixes.
Borratxos tots dos anem a dormir la mona
I, en despertar-nos, quan el ventre li gargola,
Ella em munta per no danyar el seu fruit,
Jo dessota gemego i m’aixafa més que un tauló,
De tanta disbauxa ella m’esgota,
En aquest bordell on vivim junts.


Faci vent, pedregui o geli, jo ja tinc el pa cuit.
Sóc un cràpula, i la cràpula em segueix.
Qui és millor? Tots dos ens entenem bé,
Som fets l’un per l’altre: El mal gat, mala rata!
Estimem la marranada i la marranada ens envolta;
Fugim de l’honor i l’honor ens defuig,
En aquest bordell on vivim junts.

VILLON, F.: LES BALADES, Traducció, introducció i notes d’Andreu Subirats, La Breu edicions, Barcelona 2010
http://labreu.wordpress.com/

foto: Andreu Subirats a l’horiginal: http://horinal.blogspot.com/2010/10/fam-de-villon.html 

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA, MX ESPAI 1010, 21 XII 10, 20 h

MX Espai 1010 es complau a convidar-vos

el dimarts 21 de desembre del 2010, a les 20h., a

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA

CLOENDA DE L'EXPOSICIÓ "LA PERFECCIÓ ÉS FEIXISTA",
DE NORA ANCAROLA, EUGÈNIA BALCELLS, CARLES HAC MOR, ANSELM ROS, ESTER XARGAY I MARGA XIMENEZ.

LECTURA-LLAMPEC PER CATALINA GIRONA DEL "LLIBRE ACCIÓ DE LA ROSA DEL NO-ÉSSER" DE MARGA XIMENEZ.

DEBAT, ENTRE TOTS ELS ASSISTENTS, SOBRE SI VERITABLEMENT EL POETA ÉS UN ÉSSER HUMÀ EN PROCÉS D'ESDEVENIR CA I SOBRE SI DE DEBÒ LA PERFECCIÓ ÉS FEIXISTA.

PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ (A "L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS", DE LLEIDA) "EL POETA ÉS UN ÉSSER HUMÀ EN PROCÉS D'ESDEVENIR CA", AMB TEXTS DE LLUÍS CALVO, JOSEP MIQUEL GARCIA, CARLES HAC MOR I JORDI MARRUGAT.



HI INTERVINDRAN:

TOTHOM QUI HI VULGUI DIR LA SEVA

NORA ANCAROLA,

EUGÈNIA BALCELLS,

LLUÍS CALVO,

CARLES HAC MOR,

JORDI MARRUGAT,

ANSELM ROS,

ESTER XARGAY

MARGA XIMENEZ.

MX Espai 1010 / Edicions 1010


Carrer de la Llibreteria, 7 pral. Barcelona.

Tel.: 34-933-106-577 - 34-669-517-227
http://www.mxespai.com/  - mxespai@mxespai.com
http://www.edicions1010.com/  - info@edicions1010.com  obert de dimarts a divendres de 17h a 20,30 h
(dissabte visites concertades)

Reproduïm el text de l'exposició, amb una breu presentació de la figura polièdrica de Carles Hac Mor:

Carles Hac Mor és escriptor català, com tots ja sabem.


També sabem que ha conreat generes d’invenció personal, com ara la paraparèmia, l’escaIaborn i més recentment l’hiposeptimí. Durant els anys setanta i vuitanta cofunda les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsà d’aItres, alhora que integra el Grup de Treball. Ha col·laborat en nombroses revistes, com també als diaris Avui, El País i Diari de Barcelona. Ha obtingut el Premi Espais a Ia Critica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig de 1998, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d’exposicions, i molts poemes escampats en revistes i publicacions molt diverses i inabastables.

De la diversitat de gèneres que practica, es podria dir que és una estructura invertebrada, la qual cosa no vol pas dir escriptura automàtica, sinó escriptura del sistema que regula l’automatisme. Tampoc no té a veure amb el surrealisme; ho diu ell mateix al llibre La despintura del jo: "L’escriptura no és cap mètode terapèutic psicoanalític per convertir-nos en, diguem-ne, nosaltres mateixos. El concepte surrealista d’automatisme psíquic és religiós". De fet, defuig totes les etiquetes. El seu lema principal consisteix en "no consolidar res, i ni això: es tracta de no-res".

La seva obra és una dispersió aparent, és una obra total i imperfecta, antiescriptura que, però, inclou també l’escriptura i la mismísima ("mateixíssima" -més que mateixa-) perfecció.

Per a en Carles Hac Mor, és el llenguatge mateix el que diu coses; ell diu "quan no volem dir res és quan diem més coses". Una actitud paradoxal que podríem dir que és la base de la seva escriptura, de la seva poesia.

Aquest Epítom que es realitza a l’MXEspai1010 manté una línia històrica conductora amb el que va ser el primer epítom que es té registrat, realitzat al segle IV a.C per l’historiador Teopompo de Quios, i que resumia les Històries d’Herodot. Aquesta exposició està inclosa dins un cicle impulsat per la Fundació Viladot, que compta amb exposicions a I’IEI de Lleida, a I’MXEspaI 1010, a l'Antic Ajuntament de Tarragona, a Ia Nau Côclea de Camallera i a la Fundació Viladot d’Agramunt.

En aquesta exposició, la Nora Ancarola presenta el vídeo Despintura del Mor;
L’Eugènia Ballcells participa amb una obra feta en col·laboració amb en Carles Hac Mor, ja fa unes dècades;
El mateix Hac Mor presenta un llarg poema, gràficament visual que data de més de trenta anys i que es va presentar a la Galeria Amagatotis;
D'ell també podrem veure les obres que va fer, durant aquests darrers anys, per a la convocatòria de Petit Format del nostre espai;
L'AnseIm Ros, presenta unes magnífiques obres sobre paper;
De l’Ester Xargay veurem una video-instal·lació;
i la Marga Ximenez presenta el llibre d’artista Llibre-acció de la rosa del no-ésser.

Per acabar, agafeu un text d’en Carles Hac Mor, canvieu la paraula art per la de literatura i la d’artista per la d’escriptor, i aquest es el resultat:

Literatura ho és tot -no pas tot pot ser literatura, sinó que tot és literatura- i d’escriptor, n’és tothom -no pas tothom pot ser escriptor, sinó que tothom és escriptor-. Per tant, res no és literatura i ningú no és escriptor, I, en conseqüència, la teoria de la literatura -la teoria d’això que no existeix- ha de consistir en una desteorització (i -atenció!- aquesta afirmació no implica cap imperatiu, no prové de cap voluntat: les teoritzacions -malgrat llurs intents de simuIar que l’art existeix també contribueixen a la desteorització). El que cal, doncs, no és pas una redefinició de la literatura, sinó la desdefinició de la literatura, paral·lela a una desdefinició general. VoIer definir -o redefinir- qualsevol pràctica equival a voler-la delimitar, a instar que es mogui dins uns marges, a llevar-li possibilitats, a sostreure-li llibertat. Sentim a dir que la literatura és un mitja de coneixement, i, tanmateix, qualsevol cosa, inclosa una pedra (que també és literatura), suposa un mitjà de coneixement".

Podeu trobar-ne mes informació a:

http://www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html

http://www.cornermag.org/corner01/page01.htm

http://www.barcelonareview.com/29/c_ac.htm

Il.lustració: programa de mà de l'exposició: El poeta és un ésser humà en procés d'esdevenir Ca, Lleida, setmbre 2010.

Nit Ovidi Montllor, per Usted es un Colectivo, HELIOGÀBAL, 19 XII 10, 21,30 h


Diumenge, 19 de desembre • 21:30h


Nit Ovidi Montllor, per Usted es un Colectivo


Preu: 5€

Amb Lucas Quejido, Pau Badia, Ignacio Lois, Andreu Subirats i Diego Burián, Montse Basté, Víctor bonetarboli, Joana Brabo, Sebastià Jovani, Mil Pesetas, Els Surfing Sirles, Recitals a domicili i La Banda de Doris.

http://www.heliogabal.com/programacion.php?s=2

C/ Ramón y Cajal, 80


Metro L4 Joanic




...Entre l'obra d'Ovidi Montllor hi ha una sèrie de peces molt ben parides: literàriament i musicalment, i que, cantades per ell, adquireixen una vibració encomanadissa, que el públic fa seva. Van del sarcasme més virulent al patetisme més ingenu, i passen pel míting, per la poesia lírica pròpia, per l'exhumació de versos insignes. Tota pedra fa paret. Totes aquestes pedres -les de l'Ovidi i les dels altres- han fet, no una paret, però sí uns canals per on han discorregut moltes ansietats populars. ¿Hauré d'afegir-hi, de més a més, la condició «valenciana» d'Ovidi Montllor? Hi estic obligat. I ho confesso: per a mi, sent el mateix que és, Ovidi Montllor, procedent de la Garrotxa, de l'Empordà o de Barcelona, representaria tota una altra hipòtesi d'estímul «nacional». Com Raimon o com la Maria del Mar Bonet. Una de les rèmores pitjors que arrosseguem, els catalanoparlants, és l'innumerable «fet diferencial» del dialecte. La «cançó», finalment, ha trencat els prejudicis ancestrals, i una transfusió de fonètiques i de lèxic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha pogut consumar-se positivament gràcies als cantants i als seus discos...

Joan Fuster, introd. a Poemes i Cançons d'Ovidi Montllor, Galba ed. 1978

Foto i text de la pàgina dedicada a Ovidi Montllor:

dissabte, 18 de desembre del 2010

ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA: CONCERT DE NADAL, CATEDRAL DE BARCELONA, 19 XII 10, 20h


ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA
CONCERT DE NADAL
CATEDRAL DE BARCELONA
19 DESENBRE 2010
20 h


Presentació


La Messe des pêcheurs de VilIerville va ser escrita per Gabriel Fauré i André Messager durant l'estiu de 1890 en aquesta vila de la Normandia francesa on els compositors passaven vacances. Amb el suport de l’associació de Pescadors de VilIerville decideixen escriure aquesta missa destinada a ser interpretada pels habitants d'aquest lloc i els estudiants que cada any es reunien al voltant dels dos compositors.

Continuant amb la nostra filosofia de donar a conèixer obres de compositors del nostre passat, presentem aquest Glòria de la Missa a 3 del compositor olotí Josep Lamarca que fou organista del Santuari de la Mare de Déu dels Arcs.

El Concert en si menor per a quatre violins d' Antonio Vivaldi -que Bach va transcriure per a quatre clavicèmbals- és un del més populars de la sèrie de dotze concerts coneguda com L'estro armonico.


Niccolo Porpora va ser Mestre de cor a l'Ospedali degli Incurabili de Venècia on va escriure el millor de Ia seva musica religiosa, entre la que destaca aquest Magnificat en si menor.

Esperem que gaudiu del concert i us desitgem un bon Nadal.



Programa


Antonio Vivaldi (1678-1741]

Concert per a 4 violins en si m

Allegro
Largo
Allegro

Niccolo Porpora (1686-1768]

Magnificat

Magnificat
Et exultavit
Et misericordia
Fecit potentiam
Gloria Patri

Josep Lamarca (ca.1723-1813]

Gloria de la Missa a 3



Gabriel Fauré [1845-1924)
André Messager (1853-1929)

Messe des pêcheurs de Villerville

Kyrie
Gloria
Sanctus
O salutaris
Agnus Dei





Orquestra de Cambra Catalana
director: Joan Pàmies

Stanislav Stepanek, Marc Armenqol, Paula Banciu, lngrld Barrionuevo, Jesus Lira i Edurne Vila, violins. Montserrat Vallvé i Anna Mayné, violes. Mark Friedhoff i Ellsabetta Renzi, violoncels. Rafael Esteve, contrabaix. Montserrat Gascon, flauta. Montserrat Lopez, oboè. Miquel Angel Marín, clarinet. Cristina Morales, orgue.

Cor femení Actea,
director: Carles Comalada

Rosa Maria Abenza, Helena Álvarez, Maialen Araolaza, Blanca Bantulà, Patricia Bello, Maria Bonjoch, Sandra Cabezas, Marta Costa, Lucia Donatelli, Mireia Estrada, Mónica Fernández, Mildred Franquet,Violeta González, Sònia Lorenzo, Miriam Peralta, Nekane Rodríguez, Eugenia Tort, Marina Vegué i Marta Zaragoza.

FOTO, Fauré, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Gabriel_Faure.jpg  

cf: http://www.orquestradecambracatalana.com/
http://bouesia2.blogspot.com/2010/12/orquestra-de-cambra-catalana-concert-de.html



diumenge, 12 de desembre del 2010

EXTER XARGAY Y LA VIDEOPOESIA


La polièdrica poetessa Ester Xargay ens mostra la faceta videopoètica al FLUX 2010: FLUX SUBAQUÀTIC (2009-2010). Durant 5:36 minuts ens submergeix en l’animació del poema “Ser malversat”. De manera que, abocat a la “Capsa-flux”, hom pot veure com els versos i les ones són i no són des de l’aigua amniòtica original un esdevenir constant d’emocions que fan trobar-te com el peix a l’aigua. Magnífic.


Segueixo amb entusiasme l’obra d’Ester Xargay, capacitat apassionada per erigir la poesia en una manera de ser i estar sempre fluint. La pròpia Bouesia no existiria sense la seva disciplina i el seu recolzament. Múltiplement obligat, vull mostrar un enllaç on es pot veure la seva tasca videogràfica: http://vimeo.com/10291856 . I, què triar? Des de Autoretrat a Osmosi podrem admirar plecs i batecs.

Màgica creació poètica, el treball videogràfic d’Ester Xargay s’ocupa també del documental i del reportatge. Cal així recordar LO TEIXIDOR, LA VEU DE LA JOTA DEL DELTA DE L’EBRE, el qual, més que un document, és un estudi de la poesia improvisada protagonitzada per l’enversador degà, Lo Teixidor, darrera fita d’una tradició que s’aprenia exercint-la en la “quadratura” de la jota i la rondalla. Xargay ressegueix els passos de la Jota i la veu de Lo Teixidor en els moments propicis de la festa, tant si és major com privada, i documenta el primer cop que el Festival de Poesia de Barcelona va acollir la resposta immediata i en vers d'aquest art arrelat en les fondàries de la memòria col·lectiva. El resultat és d’una veracitat emocionant.

FOTO: Autoretrat, d'Ester Xargay

HORIGINAL: LA BREU 3ALABA3 + CARRER JOAN PONÇ

HORIGINAL cafè+poesia

cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries

(ara construint la llibreria oral)

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001



la llibreria oral s'enriqueix amb nous títols:


Dimecres 15 de desembre(20,30h)

3alaba3!

Jordi Vintró, La bassa de les oques , presentat per Francesc Bombí-Vilaseca

Mireia Vidal-Conte, Orlando natural, presentat per Màrius Sampere

Susanna Rafart, L’ocell a la cendra , presentat per Gemma Gorga



Dijous 16 de desembre(20,30h)

Edicions Poncianes. presenta:

"carrer joan ponç"

Una edició molt especial i de gran qualitat, a cura de Glòria Bordons, que recull tot un seguit de documents, majoritàriament inèdits, sobre la relació còmplice i estreta entre el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç.

Espectacle poètic total, amb Enric Cassases, Francesc Gelonch i escenografia de David Ymbernon, entre d'altres sorpreses.

pre-visions dimecres 22: recital final de trimestre

Poema Visual de Joan Brossa, extret de:
http://www.picassomio.es/joan-brossa/28176.html

divendres, 10 de desembre del 2010

CARLES ANDREU I LA BOUESIA A TOMAJAZZ


El feliç festival LEM d’aquesta tardor ha merescut un excel•lent article de E. Pacheco i Jack Torrance amb fotografíes de Cecilia Vázquez: LEM – 15º FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA EXPERIMENTAL: http://www.tomajazz.com/conciertos/2010/10/lem_2010.html


Reproduïm el paràgraf on ens dóna notícia del recital de Carles Andreu, “Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema Estanc de Fernando Pessoa, poeta plural”. I remarquem la valoració que en fa del festival Bouesia:
Mi primer encuentro con el LEM de este año fue el recital-concierto de Carles Andreu, que tuvo lugar en el auditorio de la Biblioteca Jaume Fuster. El heterodoxo poeta-rapsoda cantó el poema La Tabacaria de Fernando Pessoa acompañado por otros no menos heterodoxos músicos: Joan Saura al sampler, Ignacio Lois a la guitarra acústica y Miquel Àngel Marín al clarinete. Los tres, viejos conocidos del LEM, se habían unido a Andreu para estrenar este espectáculo en el festival Bouesia que se celebra en las tierras del Delta de l’Ebre cada verano. Digo esto porque el sello de este festival, una mezcla explosiva del calor más salvaje, mosquitos de palmo y medio y la natural idiosincrasia de un territorio fronterizo entre el agua y la tierra firme, entre Cataluña y Valencia, impregna cada una de sus producciones hasta la médula. Una alegría desacomplejada y silvestre flota durante esos días por los escenarios del festival (y aquí conviene decirlo, castigado injustamente por la tacañería de las instituciones, incapaces de apoyar propuestas culturales que descentralizan el territorio). Y ese espíritu fue el que precisamente se pudo respirar en su actuación, auténtico soplo de aire fresco en la plomiza y estirada ciudad de Barcelona. A medio camino del cabaret postmoderno y de la orquesta de pueblo, con sus dejes de jota a la que Marín es tan aficionado, un imaginativo y siempre sonriente Saura, el buen hacer de Lois y la rapsodia de Andreu, cercana a veces a los cantos de un bardo y a veces a los de un pregonero de ayuntamiento, el poema de Pessoa se encontró, creo que felizmente, navegando por el filo de la ausencia de estilo. O de la pluralidad de voces y formas que de ello se deriva. Y es que Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema ‘Estanc’ de Fernando Pessoa poeta plural portugués, fue precisamente un ejercicio de heterogeneidades sin veleidades y un ejemplo de que lo cercanamente humano es siempre bello (o al menos bonito).

• Texto © 2010 E. Pacheco / Jack Torrance
Foto © 2010 Cecilia Vázquez

TAG RELACIONAT: http://bouesia2.blogspot.com/2010/10/carles-andreu-canta-pessoa-biblioteca.html

dijous, 9 de desembre del 2010

FLUX, FESTIVAL DE VÍDEO D'AUTOR 2010, 9-12 XII 2010, ARS SANTA MÒNICA



FLUX 2010

festival de vídeo d'autor

http://www.fluxfestival.org/

9 a 12 de DESEMBRE 2010


ARTS SANTA MÒNICA


La Rambla, 7


08002 Barcelona


DIJOUS 9 DESEMBRE

ACTE INAUGURAL

17h FLUX VIDEOCAPSA VIDEOINSTAL·LACIÓ COL·LECTIVA

AMB VÍDEOS DE XAVI CASADESÚS & PABLO PAZ, LIS COSTA, ELENA FERRER, JOAN LOPEZ LLORET & MERI COLLAZOS, SÍLVIA MESTRES, TOMMASO PEDONE, TONI SERRA, JACOBO SUCARI, EUGENIO TISSELLI I ESTER XARGAY

17h FLUX MUT VIDEOINSTAL·LACIÓ

AMB L’OBRA DE TRES “SHOOT”

18h AUTORETRATS 2010 PROJECCIÓ + COL·LOQUI

VÍDEOS DE NORA ANCAROLA, CARLES CONGOST, NÚRIA FONT, JOAN MOREY, MARÍA RUIDO I MIREIA SALLARÈS

20h INFLUX ACTUACIÓ

SÒNIA GÓMEZ “EXPERIÈNCIES AMB UN DESCONEGUT SHOW”

DIVENDRES 10 DESEMBRE

11h-21h FLUX VIDEOCAPSA I FLUX MUT VIDEOINSTAL·LACIONS

11h-17h AUTORETRATS 2005-2010 PROJECCIÓ EN LOOP

17h MIREIA SALLARÈS PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

19h NORA ANCAROLA PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

DISSABTE 11 DESEMBRE

11h-21h FLUX VIDEOCAPSA I FLUX MUT VIDEOINSTAL·LACIONS

11h-17h AUTORETRATS 2005-2010 PROJECCIÓ EN LOOP

17h JOAN MOREY PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

19h CARLES CONGOST PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

DIUMENGE 12 DESEMBRE

11h-21h FLUX VIDEOCAPSA I FLUX MUT VIDEOINSTAL·LACIONS

11h-17h AUTORETRATS 2005-2010 PROJECCIÓ EN LOOP

17h MARÍA RUIDO PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

19h NÚRIA FONT PROJECCIÓ MONOGRÀFICA + COL·LOQUI

L’actuació, projeccions i col·loquis tenen lloc a la Sala d’Actes i les videoinstal·lacions a l’Espai Balcó.



ENTRADA GRATUÏTA A TOTS ELS ACTES

ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA: CONCERT DE NADAL DV 10 i 17 XII 10, CV ATENEU FORT PIENC


CONCERT DE NADAL
ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA
CENTRE CÍVIC ATENEU FORT PIENC

Divendres 10 i 17 de desembre de 2010 a les 19,30 h

Places limitades. Cal reserva prèvia: 93 232 78 27, CCA FORT PIENC, http://www.fortpienc.org/

dimecres, 1 de desembre del 2010

“VETLLADA POÈTICA DEL PORCELL” KABARET LITERARI, XIV FIRA D'ÀGER


DISSABTE 4 XII 2010

A les 18:00 h.

“VETLLADA POÈTICA DEL PORCELL”

KABARET LITERARI

Lloc:Local Social



En la XIV FIRA D'ÀGER, com tots els anys, el kabaret literari, la vetllada poètica del Porcell, aplega les veus, els gestos, els sons alats de la poesia més directa i actual, rumba, garrotins i ball. Pa amb mel i nous que la màgia del poeta Carles M. Sanuy orquestra en una experiència inoblidable on les cadències poètiques esdevenen una emoció forta, forta com el vi de Pallars, que només els audaços engoleixen. Una llepolia més entre patés, embotits, ametlles, bolets, herbes medicinals, torrons, confitures, pa, coques de samfaina, panadons, casquetes, formatges, mostillo, codonyat, ratafia, licors... un esdevenir constant de l’unir vers.