dilluns, 21 de novembre del 2011

MUNTANYS DE TIVISSA I VANDELLÒS


Al Centre d'Estudis de la Vall ens complau convidar-los a la presentació del llibre
"Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Guia d'excursionisme"
que tindrà lloc el proper dissabte dia 26 de novembre de 2011.

La presentació es farà a l'auditori deVandellòs a les 12h del migdia a càrrec de Joan Barril (periodista), i al Casal Cultural de Tivissa a les 19h de la tarda a càrrec d'Armand Ballart (escalador).


Aquest projecte va començar fa més de dos anys amb la iniciativa del Centre d'estudis de la Vall, gràcies a la il•lusió i empenta de persones molt vinculades al nostre territori i amb el suport del Programa Tu Ajudes de Catalunya Caixa i Editorial Piolet. Ara ja és una realitat i esperem compartir aquest treball amb tots plegats. Així com també desitgem que sigui una bona eina per a qui vulgui conèixer les nostres muntanyes i els seus recursos naturals, culturals, històrics i paisatgístics.

Us hi esperem,

Centre d'Estudis de la Vall

dilluns, 14 de novembre del 2011

ARTIGA, ROGER CAPARÓ: BOUESIA ES DESPLAÇA AL CAMP


La revista ARTIGA, d’art i pensament contemporanis, treballada des de Tarragona, publica en el seu número d’Octubre 2011 (http://www.art-tarragona.com/artiga/Artiga14.pdf ) dos articles sobre les activitats de la Bouhaus, la Bouesia 2011. Llegim avui l’esplèndid article de Roger Caparó:


BOUESIA ES DESPLAÇA AL CAMP SEGUINT LA PISTA DE MIRÓ, GAUDÍ I JUJOL




Un dia tapat de juliol ens envolta durant l’anada a Vistabella. Un cop entrem a l’església, ens hi trobem un bon grup de persones assegut als bancs. Ens consta veure-ho, en silenci escoltem les paraules en la penombra que ofereixen els finestrals d’alabastre. Perejaume aprofita la il·luminació natural per anar descabdellant les explicacions que dirigeix envers elements de l’edifici amb l’ajuda d’una llanterna. D’aquesta manera ens explica la natura estructural de l’edifici, el recobriment ornamental de parets i murs, els elements originals que encara s’hi conserven i com Jujol esdevé l’arquitecte que pinta, que esculpeix, que executa detalls de fusteria i forja... anem vinclant el cap lentament mentre escoltem més que no pas mirem. Les paraules de Perejaume s’enfilen com l’estructura que ens envolta, que –ens diu- obeeix a una gran espiral que culmina sota el campanar. El plantejament estructura de l’edifici no és fortuït ni ocasional. En moltes sinó en totes les seves obres, hi podem apreciar un ordenament al voltat d’una gran hèlix que ens transporta, ens enfila i ens projecta en vertical. Dins l’ambient oliós de la penombra, diu que aquest afany d’erigir-se en busca de la vertical neix en l’esperit de Verdaguer, de qui també diu ser el primer del nostre poble que gosa posar-se dempeus i,  enfilant-se damunt d’uns Pirineus en flames, descriure el món horitzó enllà; el primer d’alçar-se d’un país acostumat a treballar cara a terra, agrari. Aquest testimoni d’enlairament el recull Gaudí que, al seu torn, el transmet a Jujol. En l’ímpetu genuí del seu esperit, Jujol aconsegueix resultats equiparables als més reconeguts plantejaments plàstics del segle XX. Però, si en la cultura d’avantguarda, aquests descobriments del mateix moment històric són ara venerats en els museus més destacats de tots els mars enllà, trobem, encara, a tocar de la mà i fent la funció per la que fóra pensat, el llum fet de cartró pintat, filferro i trossos de llauna doblegada. Quina havia de ser la trama social que promogué una avantguarda de caràcter rural? Quines les esperances que guiaren artistes i poble a confiar els uns amb els altres i a fer créixer, així, des de la tradició, una avantguarda espacial, paisatgística i arrelada? Es tracta de propostes agosarades no traslladables que plantegen amb una amplitud incomparable la relació local-universal. D’aquesta manera, Perejaume ens explica Jujol. Després d’obrir els llums i tafanejar tota l’obra, sortim. Perejaume acaba el discurs des de fora, fent-nos notar les escales i baranes que fan possible caminar per damunt de l’església fins a dalt del campanar. Quina havia de ser la intenció de Jujol sinó fer veure clar i transparent el topònim que dóna nom a l’església? I és que, per força, ha de ser bella la vista que ha d’oferir l’ascensió damunt l’església de Vistabella. (R.Caparó)



FOTOS: JA: BOUESIA 2011:
1. Interior de l'església de Vistabella
2i 3. Perejaume explicant un mur de pedra seca, tècnica que Jujol integra a la seva obra

diumenge, 13 de novembre del 2011

L'ENCONTRE DE LES BARCASSES AL TARDET, DOS VÍDEOS


 L’ENCONTRE DE LES BARCASSES AL TARDET és possiblement un dels actes més recordats i significatius de la Bouesia. Era la sisena edició (2010) i Miquel Àngel Marín va conjugar el riu i el paisatge i dos músics excepcionals per a un concert de música ficció. Es tractava de celebrar un moment històric singular, l’arribada del pont, el nou passador, que s’emportaria les barcasses i la seva funció. Vilaweb recupera el testimoni sonor i les imatges de la Ferida Produccions, una dansa única i efímera de barcasses trenada amb les improvisacions de dos creadors excepcionals, Carles Santos i Llorenç Barber, i que per pirmer cop actuaven plegats.

Copiem el text de Vilaweb i l’enllaç de Vimeo per sentir el paissatge i l’horabaixa un altre cop.
A més afegim la nota de premsa amb la qual es presentava el projecte. Marca la distància entre la voluntat i l’experiència.


També afegim l’enllaç del reportatge de CANAL 56, televisió comarcal de Vinaròs, amb el seu text de presentació. http://vimeo.com/13876096  289. Encontre de les barcasses al tardet 300710 by canal56




De les 'barcasses' de l'Ebre a 'les quatre carreteres' de Deltebre

Comença el VIIè Aplec de Bouetes a Deltebre, que s'allargarà fins diumenge • Us oferim el fragment d'un documental on els músics Carles Santos i Llorenç Barber fusionen les seves músiques sobre les barcasses del delta de Ebre

L'any passat l'Aplec de Bouetes es va centrar en les 'barcasses' de l'Ebre, que eren a punt de desaparèixer arran de la inauguració del pont Lo Passador, que uneix Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja. Els 'bouetes' no van perdre l'oportunitat d'invocar tots els esperits del riu per donar a les 'barcasses', i als tres barquers que tota la vida s'havien dedicat a transportar cotxes i gent entre les dues localitats, el reconeixement que es mereixien. Així doncs, van idear un espectacle protagonitzat pels músics Carles Santos i Llorenç Barber. L'espectacle es va enregistrar en vídeo i avui els organitzadors l'han volgut mostrar a VilaWeb.

'Els dos transbordadors del riu Ebre que encara uneixen els nuclis urbans de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja es van convertir ahir en escenari i, alhora, platea de l'espectacle 'Encontre de les barcasses al tardet', un concert de música ficció únic i irrepetible, en el qual els músics i compositors valencians Carles Santos i Llorenç Barber van unir les seves músiques al mig del riu Ebre, amb una escenografia gairebé surrealista: Santos, amb el piano dalt del transbordador de la Cava, i Barber, amb les campanes al de Garriga, van sortir de banda i banda del riu per trobar-se al mig de l'Ebre, on les dues barcasses es van acabar fusionant', explicava el diari El Punt.

Enguany l'espai poetitzat al VIIè Aplec de Bouetes serà 'les quatre carreteres' de Deltebre, i en seran protagonistes el poeta i artista plàstic Perejaume; la ballarina Sol Picó; els cantants Mariona Sagarra i Carles Andreu; els músics Llorenç Barber, Miquel Àngel Marín, Josep Maria Comajuncosa i la Big Band Valona de Sant Pol de Mar; també la pallassa Pepa Plana i la poeta Ester Xargay, entre més (programació).
VILAWEB, (Divendres 29.07.2011)


LA BOUESIA VOL PASSAR EL RIU AMB BARCASSA. DIVENDRES 30 DE JULIOL.
La Revista Caminada té el fil del riu com a itinerari, enguany auscultat per l’ull de bou del Passador, el pont que obre el cor del Delta a l’abraçada de dos comarques i dels móns. Un bou del progrés que també devorarà les barcasses, institució que no han deixat mai de cosir les vores del riu i les gents. Les vaques magres devoraran les barcasses. Per això la seva reivindicació, Una vindicació bouètica en tres capítols, tres.

Primer: l’incommensurable energia del vell lluitador incansable, un cantaor parisenc arrelat a la Franja, posa en solfa, amb una munió de músics, la veu ibèrica i atlàntica de Fernando Pessoa (1888-1935), un exercici superlatiu d’arranjar el polimorfisme de la heteronímia: CARLES ANDREU CANTA PESSOA A LA BARCASSA amb Joan Saura, sampler; Miquel Àngel Marín, clarinet; Nacho Lois, guitarra; Carles Andreu, veu (19.00 h. Barcassa de José del Pas, Transbordador de La Cava)]

Segon i central: per primer cop en concert junts els músics més trencadors de l’art experimental i l’art sonor internacional: Carles Santos (Vinaròs, 1940) i Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948). L'ENCONTRE DE LES BARCASSES AL TARDET. [Pas de barques de Garriga. 20.30 h]. Un concert de música-ficció, a partir d’una idea llargament covada de Miquel Àngel Marín. Tot és instrument musical i el paisatge com a partitura és el punt de partida de les intervencions de Carles Santos, “una autèntic devessall de matèria lingüística primigènia” (V. Altaió), i de Llorenç Barber, concertista dels sentits i compositor de les distàncies (cf. Músiques d’intempèrie: “El món ja és un auditori”). “L’ENCONTRE” converteix les barcasses en actors sobre l’horitzó del riu. Els transbordadors Garriga i La Cava, comandats pels capitans sonors Santos i Barber, amb la dotació singular de la Societat de Caçadors Sant Miquel de La Cava, solquen el riu en onades alveolars que es dirigeixen a la trobada, un concert-combat, tal com es busquen i troben al laberint Teseu i el Minotaure. La materialitat de la música vista per l’ull de bou del Passador evoca la fam de l’home rere l’aliment mòbil de les cabretes, els cérvols, les banyes en lluna creixent de l’immens brau de la vida. Des de l’inconscient genèsic de l’home representat a les nostres balmes i abrics (Art llevantí: Serra de la Pietat, Ulldecona; Cova de l’Escoda, Balma d’en Roc, Racó d’en Perdigó, Vandellòs; Cabra Feixet, Les Calobres, Perelló; ) la voluntat bouètica. Una dansa simfònica que es resol en una tronadora trabucada amb ressons de l’entusiasme desbordant de l’encontre de la Marededéu i Jesucrist en la processó del dia de Resurrecció. La resolució del misteri del xalar. El procés de degustació del plaer.

Tercer: El riu i la nit ens portaran per la música libanesa i el piano de Dzovinar Mikirditsian, el delta salpant mar endins cap a la llum daurada de llevant –ex oriente lux- i el món.
(dossier de premsa 2010. JC)


http://vimeo.com/13876096

289. Encontre de les barcasses al tardet 300710
by canal56

Els dos transbordadors del riu Ebre que encara uneixen els nuclis urbans de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja es van convertir ahir en escenari i a l'hora platea de l'espectacle Encontre de les barcasses al tardet, un concert de música ficció “únic” i “irrepetible” per els músics i compositors valencians Carles Santos i Llorenç Barber l'espectacle, que forma part del festival d'estiu Bouesia de Deltebre, que enguany arriba a la sisena edició, va voler ser també un homenatge i un comiat a les barcasses del Delta, tocades de mort després de la construcció del nou pont que entrarà en funcionament a la tardor. Desenes de persones es van embarcar amb els dos músics per viure l'esdeveniment, no excessivament multitudinari, dins l'Ebre, i també a les dues ribes del riu alguns curiosos van poder gaudir del so barrejat del piano de Carles Santos i les campanes de Barber, mentre les dues barcasses semblaven ballar sota el pont.

FOTOS: JA: BOUESIA 2010
REC: