dimecres, 26 de gener de 2011

J.V.FOIX, TARDA DE POESIA, 29 gener 2011


TARDA DE POESIA J.V. FOIX


AMB:


enric casasses,
blanca llum,
andreu subirats,
diego burián,
josep pedrals,
magda guillen,
eduard escoffet,
andrés balil, i
orlando guillen

dissabte 29 de gener de 2011
a les 19h.
CAN AMAT,
Duquessa d'Orleans 9, (a tocar de Major de Sarrià, al costat de la pastisseria Foix, i de la casa del poeta)
SARRIÀ

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, ORIOL ROCA I MARIONA SAGARRA, INFONIT 26: 16 febrer 2011

IMPRONIT és un laboratori de improvisació que empenta GRÀCIA TERRITORI SONOR, cada penúltim dimecres de mes.


El proper 16 de febrer de 2011 arriba l’edició 26.
Al


ELECTRIC BAR,
Travessera de Gràcia, 233 (Metro: Joanic)
a les 22 h.


Gaudirem de tres músics excepcionals:


MIQUEL ÀNGEL MARÍN, clarinets


ORIOL ROCA, bateria


MARIONA SAGARRA, veu



La nit es convertirà en una aventura sensual i fantàstica pels intersticis desconeguts de les constel•lacions que s’eixamplen a banda i banda de la Via Pentagramàtica de l’experiència musical. Un esdeveniment còsmic, l’univers, les esferes són música.

dissabte, 15 de gener de 2011

LA BOUESIA, TEXTICLE de CARLES ANDREU


Lo Festival de la Bouesia a la Cava ja va nàixer tot armat amb los peus al fang dels arrosars i la mollera al vent per a captar les novetats de la vila, que si en temps passats sempre arribaven dos segles en retard, avui en dia, a voltes, los tremperes del Deltebre, fins i tot se posen al davant i tiren del carricotxe sense escrúpols! Qui ho havie de dir! A mi no m'estranye! Agarren les situacions i les actuacions amb aquella distància humorística que me xifle, sí! S'endinsen sense pour en lo motor de l'intel•lectualització ciutadana i tira que tiraràs mos fan córrer a tots com los fan córrer a n'ells los bous. D'aquí "La Bouesia", segons jo, clar! Te preparen una enfilada d'actes desgarbats i no jerarquitzats o molt poquet, com ha de ser, i te van omplin lo pas del temps d'un moviment sempre elàstic! Això no ho fa qualquere! Què no! Això se fa tot solet per la manera de ser i d'estar en este territori on bufe un vent d'esperit localitzador i alhora externalitzaor sempre amb uns brots espontanis d'humor provocatiu. Esta redempció de l'actuació de l'art celebrada pels de les afores del cenacle ciutadà té un vigor que me complau, que me done ganetes de fer això i allò, actes diversos de creaciò amb minúscula, com qui en un sol dia esmorze, dine, brene i sope i encara desprès se'n va xino xano fins al bar a prendre una copa amb los "reconeguts" a fi de cloure la jornada com cal per a poder descansar la màquina i dixar crear als somnis.

CARLES ANDREU, Paris, gener 2010

Foto: Ja, Carles Andreu canta Pessoa al pas del Baló, Bouesia 2010

dijous, 13 de gener de 2011

PRIMER ARXIU EUROPEU DE PERFORMANCE



Sònia Tubert informava a http://www.lamalla.cat/  d’una iniciativa pionera no sols a l’estat sinó a Europa: el primer arxiu europeu de performance: l’Eurpèan Live Art (ELAA) http://liveartarchive.eu/es  Un projecte de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, que es va presentar el passat desembre, amb la participació d’Ester Ferrer. Lloable objectiu en tant que vol documentar un art efímer i volàtil: “El projecte no es centra només en documentar la performance a nivell de la Península Ibèrica, que és el que es fa des de Girona, sinó que també hi participen dos centres més relacionats amb els arts plàstiques, la Ruskin School of Drawing and Fine Art de la Universitat d’Oxford i el centre GlogauAIR de Berlin. Des dels tres centres es faran entrevistes a artistes de performances, que en el cas de Girona seran espanyols, i alguns d’ells també faran actuacions expressament per a aquest projecte, que també s’enregistraran i es penjaran a la web. I és que la intenció de l’ELAA no és només documentar el passat, sinó també produir nous muntatges i instal•lacions.”

Una performance (angl: actuació) és una acció artística en directe, on l’actuador, el performer, es comporta d'una manera inesperada davant d'un grup de gent i la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix -com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme acció artística o performance s'ha difós en les arts plàstiques (performance art), i significa art en viu. L'acció està relacionada amb l'art conceptual, els happenings (angl: esdeveniment artístic), el moviment artístic Fluxus i l'art corporal (body art). http://ca.wikipedia.org/wiki/Actuaci%C3%B3_art%C3%ADstica

Comencen les primeres entrevistes documentals aquest gener amb Carles Hac Mor, un dels pioners de la performance a la península Ibèrica, i una performance pública al Museu d’Art de Girona. El 24 de gener Concha Jerez serà l’entrevistada i performer. Fina Miralles, Isidoro Valcárcel Medina, Bartolomé Ferrando o Rosa Galindo són altres dels artistes que deixaran el seu testimoni per l’arxiu durant aquest any.

CARTELL DE 7a TROBADA INTERNACIONAL D’ARTISTES DONES D’ACCIÓ
ORGANITZADA PER LA FACULTAT DE LLETRES DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA, MARÇ 2010, http://www.gresolart.com/web/ca/gresol-content&categoria=69&seccio=2&activitat=68

dissabte, 8 de gener de 2011

ELOGI DEL TABAC

Un cigarrillo de papel,
señores, es nuestra vida,
que unos lo fuman en calma
i otros lo fuman aprisa,
i al final de la jornada
no quedan más que cenizas

Jota de Boca de Bou (1895-1972)




El mil•lenni canvia d’any com les serps la pell. L’estat sanitari ha despatxat dels cafès als fumadors. El tabac, diuen, perjudica greument la seva salut, i la dels que estan entorn. Adéu al cafè, copa i faria, paradís artificial del pobre diumenge. Com que els burgesos no van protestar quan van eliminar l’havà com a complement de la menja en un restaurant de prestigi, vet ací que caldrà anar a l’estadi per ensumar l’enigma portentós del fum. De la mateixa manera que per domesticar els bous no calia prohibir les “corrides”, els poders n’han fet un gra massa criminalitzant al quaranta per cent de la població. La democràcia, que havia de ser il•lustració, es llança per la pendent de la tolerància cero i afavoreix la cacera de bruixes amb la delació. Ja no morirem pels lents efectes cancerígens del tabac, sinó per bona salut. Vés quina gràcia.

JC




ELOGIO DEL TABACO

Extraordinary pleasure



Pocos placeres bajo los cielos misteriosos
más elevados y serenos
que tú, tabaco. Siempre
aumentando la dicha, en la fortuna,
o consolando el infortunio,
con la misma elegancia
con que silenciosamente envuelves
el sueño de la lectura o de la música,
los secretos ritmos de la meditación
o el agradable conversar.
Tantos momentos perdurables van unidos
a tí, tantas horas
que tú acompañas i mejoras.
Enigma portentoso
del humo, al que nos entregamos
como a la sabiduría o a la suerte
que tampoco nunca entenderemos.
Noble compañero de la inteligencia,
de la alegría de vivir, del
amor, y de ese otro
favor, el vino

que alegra el corazón y la mirada.
Nunca nos faltes.

José María Àlvarez, El escudo de Aquiles, Ed del Dragón, Madrid 1987

José María Àlvarez, (Cartagena, 1942): “…el poema como imagen de aquello que no deseamos perder” compendia la obra del poeta. La cita pertany al pròleg de l’antologia “Los prodigios de la cera” seleccionada per J. Gustavo Portella i C. Burgio, on també es diu que el poeta “…ha ido pasando de una poesía social y de escarceos con la vanguardia a un culturanismo vivencial, donde el protagonista es un vividor que desdeña lo vulgar, lo fingido; que ama las causas perdidas, que gusta de vivir la literatura. Sus traducciones de Kavafis, Stevenson, Eliot, Villon, Shakespeare, Hölderlin e incluso Maiakovski dan prueba de ello”.

Foto: Ja, El gall de les burilles, Riumar, Deltebre, 2011

“Fumo”, Almudena Grandes, aparegut al País, 10 i 11


Soy fumadora. Jamás creí que algún día tendría que encabezar una columna con estas palabras, pero me siento en la obligación moral de hacerlo. Pago mis impuestos religiosamente, ningún juez me ha imputado delito alguno, llevo 30 años conduciendo sin haber provocado, ni siquiera padecido, un accidente de tráfico, y además, por fortuna -cruzo los dedos-, he causado a la Seguridad Social un gasto ínfimo en relación con lo que he aportado desde que empecé a trabajar a los 23 años. Sin embargo, fumo, y por eso soy un problema para España.

Un país, por otra parte, tan complaciente con la corrupción que los resultados electorales ni siquiera la reflejan, donde los teatros se llenan cuando actúan delincuentes presuntos o convictos, en el que hay jueces que consideran atenuantes de violación las minifaldas que llevan las víctimas, jurados populares que absuelven a asesinos de homosexuales y tribunales que consideran prescritos los principios de la justicia universal, mientras los programas de televisión que trafican con la inmoralidad arrasan en los estudios de audiencia en proporción a las delaciones y calumnias que son capaces de producir. Es aquí donde, de la noche a la mañana, los fumadores nos hemos convertido en un factor de alarma social, capaz de absorber la ira y la frustración de quienes han hallado en nosotros el único límite de su tolerancia.

Soy fumadora, pero, hasta el 2 de enero, la ley antitabaco no me preocupaba. Ahora, nada me preocupa tanto como la caza de brujas que ha desatado el Ministerio de Sanidad. Sigo sin entender el sentido de normas tan absurdas como la que ha acabado con la armoniosa coexistencia de intereses que imperaba en los aeropuertos, pero no la incumpliré. Tampoco denunciaré a nadie y, desde luego, no dejaré de fumar. No mientras el Estado español siga vendiendo tabaco en los estancos.

 
Un article interessant: Francisco Rico, "Teoria y realidad de la ley contra el fumador", El País 11 i 11, que comença:
"Quizá no por entero, pero en aspectos importantes la "Ley 42/2010, de 30 de diciembre, por la que se modifica la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo", etcétera, etcétera, es un golpe bajo a la libertad, una muestra de estolidez y una vileza. Vayamos, brevísimamente, por partes, y en cada una con solo un par de calas."

divendres, 7 de gener de 2011

LA BELESA ÚTIL. DE LA COMPLAENÇA A LA SEGURETAT, ORATORI D'EXPERIMENTACIÓ SONORA, 15 I 11, EL MASROIG, PRIORAT

Priorat Centre d'Art

http://www.prioratcentredart.cat/

DISSABTE, 15 DE GENER. 2011

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h,

Antics Trulls. Celler El Masroig.
Passeig de l'Arbre, 3. El Masroig



O=C=O


els moixons, canten la mateixa tonada en situació de risc?


Els canaris [serinus canaria] eren usats en les mines de carbó com un sistema primerenc d'alarma. En la mina, gasos tòxics com el monòxid de carboni o el metà mataven abans els ocells que els miners. Com solen cantar la major part del temps, es convertien en una alarma tan visual com sonora. L'ús dels canaris en les mines britàniques es va eliminar progressivament des de 1986. [wkpd adaptat]

El raïm, un cop veremat, es premsa. D'aquest premsatge se n'obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermenta de manera natural per l'acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben en les peles dels grans de raïm. Aquest procés és la fermentació alcohòlica, ja que els sucres del most es transformen en alcohol etílic, tot alliberant diòxid de carboni.

El diòxid de carboni (també anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic) és un gas incolor, inodor i insípid. La seva composició química és CO2. No és tòxic, però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, ja que, com que és un gas més pesant que l'aire, s'acumula fàcilment en els llocs més baixos.

Un altre mitjà per detectar la presència de gas tòxic és la flama d'una espelma.

POESIA A PERPINYÀ: « NIT DE POESIA »Dissabte 12 de febrer 2011, 20h30

Des del 2007, els Angelets de la Terra organitzen vetllades poètiques en diferents espais de Catalunya Nord, on volem fer córrer la veu dels poetes vinguts de tots els Països Catalans per trobar-se amb poetes de la Catalunya Nord i un públic nord-català molt divers.



POESIA A PERPINYÀ:
« NIT DE POESIA »

Dissabte 12 de febrer 2011, 20h30


Théâtre Primavera

6, Av. du Languedoc (Haut-Vernet/stade Gilbert Brutus)

Gerard Jacquet,
Renada Laura Portet,
Coleta Planas,
Jaume Queralt,
i altres poetes dels Països Catalans
i de més enllà.
Nanou Planes – La cantautora de Sant Andreu ens presentarà el seu projecte musical amb poesies de la Coleta Planas (Rossellò) i de Zina Romeo (Sicilia).
+ mini concert “Col.lectiu Joan Pau Giné” amb Rodney Gemmell, Andy Ritchie, Florent Berthomieu i Jean-Luc Durozier


Entrée gratuite


La scène des Nits de Poesia est ouverte à tous les poètes et à toutes les langues (arabe, kabyle, français, ukrainien, catalan, …). On y découvre la beauté de ces langues qui nous entourent car même si souvent nous ne les connaissons pas, l’émotion que nous transmettent les poètes et la sonorité des mots nous permettent d’en deviner le sens profond.


Aquestes vetllades poètiques sempre generen trobades entre les llengües i cultures presentes sobre el territori català i això en fa uns moments màgics on gaudireu de la bellesa de la paraula.

Enguany, la Nit de Poesia es farà en un teatre en el barri de l'Alt Vernet (Nord de Perpinyà), en el marc de la 5a Setmana per la Llengua
http://www.setmanallengua.com/  (fotos, videos...),

on també presentarem el nostre nou projecte de
musics de Catalunya Nord per la Llengua "Col·lectiu Joan Pau Giné"

Aqui trobareu les ultimes edicions a Ribesaltes en videos:
http://www.youtube.com/watch?v=ZBrAegir-Cs  i
http://www.myspace.com/video/vid/55889203

Fotografies de la NIT DE POESIA 2010 i cartell 2011