dissabte, 17 de setembre de 2011

EL SUD DE ROSA QUERAL


La Bouesia és sorpresa. Una trobada inesperada i habitual amb una amiga ens porta a descobrir uns versos ocults. Allí hi ha amagades les llums de la Mediterrània i reconeixes la secreta geometria del delta que és línea i horitzó. En aquesta veu ressonen paraules, indrets, imatges que retrobes: “Les fulles del xop i de l’aube fan la rata”. Descobreixes una emoció. Et deixes portar pels imperatius. Declames: “Gronxa els pensaments”. I xales.


El sud


Després de lluitar i defallir, cal asserenar-se.
Aleshores deixa anar la vista i tots els altres sentits;
allunya els pensaments de la ment;
apuja’ls en un mocador de setí,
transporta’ls cap a la volta celeste
plena d’estels
i mira com les estrelles xiuxiuegen
a l’enorme bassa d’oli marina.

 
Descansa

Després de lluitar i defallir, cal asserenar-se.

 
Inspira profundament

Omple el pit del tresor de la nit,
deixa anar una alenada profunda.
Aspira la flor del taronger
i deixa que l’exhalada perfumi la nit
amb la teva olor interior.


Respira

 
Exhala la pressa,
Dóna’t l’oportunitat de ser
la que mai no pensaves ser.





Descansa

Frena el dolor que viatja per venes i artèries
a la velocitat de la llum.
Apropa’t la veritat que viatja
lentament pel teu interior
com una glacera.



Relaxa’t
a l’ombra del xop i de l’aube.
Assaboreix el gust de la regalèssia i de la magrana.
Sent l’olor de les fulles de l’eucaliptus.


Asserena’t
Alleugereix el dol, la pena que generen les absències.
Somriu a una flor salabrosa i al sol presoner en un bassal.
A un gos i a un gat.
A peixos i ocells.
Als llissals morts.
Als rodadits.
A l’olor de fang i d’arròs,
a una albada i una posta de sol a la terra embassada.


Inspira profundament


Observa la vànova del cel
brodada amb immensos flocs de cotó.

Expira, és de dia.
Intens és el blau diürn!


Respira suaument

Gronxa els pensaments.
Son núvols relliscant, deixats anar,
abandonats als braços del vent.
Sent
les aus del terreny
que cridaneres sobrevolen els arrossars.



Descansa plàcidament

Les fulles del xop i de l’aube fan la rata.
Brolla l’aigua a l’arrossar.
Rauca la granota a cau d’orella.


Dóna’t gràcies:

per tenir cura del teu cos,
per tenir cura de la teva ment,
per tenir cura de la teva gent,
per l’oportunitat de ser
la que mai no pensaves ser.


Alena profundament
plana amb ales imaginàries,
per les platges del Fangar.
Saluda les aus que descansen als seus nius,
les que fan el seu camí,
les que busquen aliments.
Saluda a qui creguis convenient
i
Inspirant profundament
Imagina’t que, com les aus,
vas vestida amb plomatge de colors
i t’acostes a la terra plena de clivells.

 
Sent
L’olor de la canyella,
de la tarongina
de la vainilla.
Assaboreix
el moment.
Recorre el teu cos,
desperta’l dolçament.
Sent la força de la terra i del cel,
que juganera corre
des dels peus als cabells.


Obre els ulls lentament
gaudeix plenament, és el sud.

Obre els braços
estira’ls,
abraça't,
dóna’t gràcies de ser qui ets:
dona de dalt,
dona de baix,
dona de fang i mar dolça,
que estimes la terra.

ROSA QUERAL



FOTOS: JA, Bouesia 2011, Vistabella, juliol 2011

diumenge, 11 de setembre de 2011

BOUCRÒNICA DE LA BOUHAUS

BOUESIA, UNA FESTA MAJOR


Puntual a la cita de juliol ha arribat la Bouesia per setè cop. Bous i esquelles deixen les canyes i la lluna i es retroben i troben la plaça major, el mercat, el carrer, el temple. Amb arts distintes i poesia en fan espai públic de la paraula, el gest, l’acció, i entusiasme. Així la Bouesia esdevé Bouhaus –la fórmula que explica l’univers cap en una sola ratlla.


 
FESTA MAJOR


Patrícia Carles i Juan Bonet estenen la cartografia, despleguen horitzontalment “Les quatre carreteres són quatre carreteres”, una instal•lació que comprèn 25.200 m2 de la trama urbana on s’aplegava el centre urbà i social fins als anys setanta. Entrem en un relat gràfic i concret d’aquella realitat. La Bouhaus desplega els punts cardinals. Tradició i experimentació se senten a la pell pel carrer de L’estació, com el frec dels paperets que senyalen la festa major. Caminem per l’imaginari, però arribem de debò a les quatre carreteres. La Bouhaus ha emmascarat la realitat cobrint les cantonades noves amb el blau dels somnis. Només resta la quarta cantonada que encara conserva la funció, el forn La Flor. S’han cobert els arbres metàl•lics dels semàfors inútils. S’ha tallat el trànsit. Arriba el poble. Torreta i la Rondalla Teixidor creua la multitud amb jotes que celebren la remor viva del Teixidor i improvisen sobre els apunts de Carles Hac Mor. S’obre l’immens escenari. “Músiques de Balcó”, de Llorenç Barber, posen la nota social i política. Des del balcó de la Cambra Agrària la Rondalla dels Tres Cantadors canten al Sifonero. La jota és riu i carrer i celebració.

 

La coreògrafa Sol Picó i la pianista Mariona Sagarra fan parlar les quatre carreteres, sense transició. “Matar al bicho” és una paella vital feta per dos arquetips femenins. Mentre la dona cuina la paella canta amb veu diamantina “Et desitjo” de Víctor Hugo. “Et desitjo també que siguis útil” se sent, mentre la carnissera trosseja el pollastre, colpeja el conill. Collons! Força, precisió, dinamisme, piano i veu polièdrica, cuinen un espai domèstic: una contundent recepta per matar tot allò que se les menja per dins. Una paella redona i una catarsi.

La vivència de Sol Picó i Mariona Sagarra han posat els sentits a flor de pell. Els bouj’s i Juan José Oriol acomboien als bouetes, més de cinquanta bouetes. Introduïda per Ester Xargay i Carles Hac Mor la poesia pren múltiples registres, des de la prosa conversacional i expositiva al cant, des de la declamació al gest, des del visual a allò escènic, mentre Marta Pulchrum recitava poemes a cau d’orella -sublimació de la intimitat. És el bouregsexcital, l’experiment o el sonet esdevenen poesia popular. Les quatre carreteres són més que les quatre carreteres, una festa major. I encara la cercavila enfila les Goles de l’Ebre cap a la plaça de l’església plena de gom a gom. Big Bang Valona és música i xaranga, pas i compàs, camí i caminàs, dansa que dansaràs, un canemàs poètic.



Davant l’església ens espera Pepa Plana amb el seu nas vermell. De Pe a Pa totes les gradacions del riure, rialla i riada, desbordament i riota. Rient, rient, la pallassa rapsoda, perplexa, bacona, va dient, impertinent, insidiosament, pertinent, la poesia universal, des de “La vaca cega” de Maragall a la Fedra de Racine. Comèdia i tragèdia en una mixtura bàquica. I, per petar-se de riure, el xinès és fa intel·ligible en un ball fònic i fonètic. El gest, la mirada, el gag, s’enlairen fins l’espai sideral i la nit complaent, aPlanada, esclata en cent mil fanals blancs de festa major. Excepcional.
Les quatre carreteres, espai bouètic més popular que mai, ha estat també l’hèlix que ha esventat l’emoció poètica per l’urbanisme i la geografia, del mercat al pont, de la barcassa al collage. Això ha estat així perquè la primera jornada, el divendres, la Bouesia es va deslocalitzar. A la recerca de l’arquitecte i de l’edifici, va anar a Vistabella i a Riudoms, per trobar el temple i el mas. I la tercera jornada va caminar pel pont, el desplaçament, la Poesia als Parcs, vinguda expressament des de Barcelona, i “L’últim viatge de Fermin”. I encara em deixo la Revista Caminada Ultrasònica, quan Josep Maria Camajuncosas va donar veu als cants inaudibles de les ratapenades, els salms primordials del tardet, un context airós i fluid.




BOUDESLOCALITZACIÓ

Perejaume ens va explicar el temple a Vistabella, que és una muntanya al bell mig del poble, la pedra de marge que és un pinacle: “aquí es confonen a l’instant el segle, el mur i els territoris, proclamant la unitat oculta de les coses i de la manera més diversa” –un gran trencadís.



Riudoms ens va donar les petjades rurals de l’arquitecte de l’univers. Al mas Cremànimes -cal menjar per no morir- coca i vi, fideuà i pastís d’avellana, i cava, van disposar un centenar de bouetes a la migdiada filosòfica. Carles Hac Mor i Carmen López van conduir la discussió socràtica per la comparació que Gaudí establí -Francesc Pujols dixit- entre tragèdia antiga i moderna amb el temple clàssic i el gòtic: “el dubte extern i brillant d’Orestes esdevé el dubte interior i matisat d’Hamlet”. Encara, però, que els pensaments van expressar-se més entorn a la docta ignorantia, tant per l’expressió cavera “docte”, que vol dir “pensar-se ser (més que un altre)”, com  per “l’home no pot arribar més que a una ciència imperfecta”. Després Sam Vila, el boueta més jove, 9 anys, ens va deixar amb la boca oberta per la seva poesia sorprenentment adulta. Finalment, la veu del chansonier Carles Andreu i el clarinet de Miquel Àngel Marín van posar acords a la relació Gaudí – Jujol: “Estupendo, Jujol”.


El mas de la Calderera fou l’amfiteatre del recital de bouetes. Francesc Gelonch, Llorenç Barber, Joan Vinuesa, Mari Chordà, Jordi Prenafeta, Catalina Girona, Leroy Cardwell i Omitsu, Ester Xargay van donar l’alternativa a Mireia Vidal de les Borges Blanques, i a Anna Mª Llauradó Gaudí, mentre Marina Oroza despullava “La part més íntima de l’arquitectura: la xemeneia de Duchamp”. Algun boueta de Riudoms s’esmunyia com el tardet sigil·losament, ja que l’aplec i la Bouesia continuaven a Deltebre.


LO PASSADOR, EL PONT, EL DESPLAÇAMENT


El nostre pont uneix també poesia i naturalesa. La Bouesia s’ha agermanat amb Poesia als Parcs, iniciativa de poesia declamada en entorns naturals, un cicle que dura tot l’any per catorze espais distints. Amb el lema “El sotabosc i el sotavers”, Poesia als Parcs ens ha portat la Big Bang Valona i el poeta ampostí Yannick Garcia. Dansa que dansaràs la Big Bang Valona va donar dimensió aèria al passador amb la seva cercavila i va plantar a banda i banda dos concerts de música sortida del carrer, que naix i mor al carrer. Entusiastes els instruments remarquen “Les paraules a banda” d’Anna Maluquer. El seu riu de versos i ritmes van onejar al peu del Passador, i Marc Egea dirigia la banda amb intensitat i vivacitat esplèndides, com si volgués accentuar els versos vius de Yannick Garcia o la veu calidoscòpica de Mariona Sagarra, que també s’hi va sumar:

El llit és infinit. Ara et sec,
i em moro.
Ara et flairo. I m'estremeixo.
Atanso un peu on hi ha
el teu peu sense tu i em fa l'efecte
que un peu no és un peu sense tu. I tu no
em flaires.
Mig buit, ben buit.
Finitament infinit, fins al dia que
no senti el teu peu a prop del meu, i deixi de flairar-te.
Però tu no t'estremeixes.

(Yannick Garcia: De dalt i de Baix, ed. Empúries)



Després vingueren els salms primordials de les ratapenades al tardet sobre la barcassa de Fermín Llambrich. I la cloenda, amb l’homenatge de Neus Salvadó, la doble pèrdua sentida de barcassa i passador evocada entre coquetes i pastissets amb els versos de Belinda Roca. I la nit va amagar el viatge de la Bouesia pel passat, present i futur.

EL COLLAGE, EL TRENCADÍS


Al Mercat Municipal de La Cava els bouetes es van concentrar a migdia pel pregó de Montserrat Palacios. Llorens Barber va suplir la indisposició de les cordes vocals de Montserrat amb els platerets i va mesurar l’espai de compra i venda amb les percussions metàl•liques, fent de les transaccions comercials i dels habituals una excepció sonora i poètica. Fou l’esperó que va confabular l’aplec per, amb l’excusa de fer el vermut a l’Universal, fer una acció col•lectiva, un homenatge a Picàbia, “L’oeil Cacodylate”. Ester Xargay va induir el context d’aquest collage memorable i Paco Morales va donar el tret de sortida amb la translació de l’ull en caragol i espiral. I així colors i bouetes van deixar-hi les petjades, un joc de cafè i atzar, collage d’al•luvió i graffiti.



La Bouesia naix d’una conjunció de Revista Caminada (Hac Mor) i riu. El riu de la paraula. El riu, abans de desembocar a la mar de la literatura, es sedimenta en delta, per on corren els bouetes i la lluna dóna fondària a l’horitzó còncau. La Bouesia, pos, una reunió, també atzarosa, de llocs i fragments dispersos, un trencadís, per fer parlar el patrimoni comú. I els bouetes, gent de paraula.




JAVIER CABALLERO CID, agost 2011



FOTOS:


1. “Lo Passador”, collage sobre una fotografia de 2010, JA 2011
2. “Instal•lació Les quatre carreteres són les quatre carreteres”, JA 2011
3. “Sol Picó i Mariona Sagarra medeixen les quatre carreteres”, JA 2011
4. “Big Bang Valona és música i xaranga, pas i compàs, camí i caminàs per Lo Passador”, JA 2011
5. “Josep Maria Camajuncosas va donar veu als cants inaudibles de les ratapenades, els salms primordials del tardet, barcassa Llambrich”, JA 2011
6. “El Fragment: Vistabella, que és una muntanya al bell mig del poble”, JA 2011
7. “Mas Cremànimes -cal menjar per no morir- coca i vi, fideuà i pastís d’avellana, i cava”, JA 2011
8. “El mas de la Calderera: Mireia Vidal”, JA 2011
9. “Poesia als Parcs: Yannick Garcia, Mariona Sagarra, Marc Egea,”, JA 2011
10. “Llorenç Barber acciona els platillos al mercat de La Cava”, JA 2011
11. “L’oeil Cacodylate de la Bouesia”, JA 2011

més fotos a les dos entrades anteriors: "La Bouesia com a pararigma" i "Bouetes, Col·laboradors"