dimecres, 30 de maig del 2012

MARTA DARDER, BRONZES A L'ILLA D'ART

El proper dimarts 29 de maig  arriba la

12a edició de l'exposció L'illa d'Art.


AMB MÉS DE 20 BRONZES DE MARTA DARDER

Pintura, fotografia, escultura...40 artistes i més de tres-centes obres d'art de totes les mides, tots els preus, tots els estils



Des del 29 de maig fins l'1 de juliol 
(1r diumenge de rebaixes OBERT!)
Horari d'atenció al públic de 11 a 21 h.

L'acte inaugural serà dijous 31 de maig a les 12h del migdia. La Cia. Vero Cendoya interpreta l'obra The Trust, una peça breu de dansa i música .

Us esperem!                                    
(Catàleg a la venda a l'exposició)
Galeria Safia
safia@galeriasafia.com
www.galeriasafia.com

dimarts, 29 de maig del 2012

JOSEP PEDRALS, CICLE A LA SECA, ESPAI BROSSA




EL FURGATORI 


de Josep Pedrals
Sala Joan Brossa
Dates: Del 31 de maig al 10 de juny
Fitxa:
DINS DEL CICLE JOSEP PEDRALS A LA SECA
Autor Josep Pedrals
Música Marta Robles i Alba Carmona
Escenografia Sebastià Brosa i Jorge Salcedo
Il·luminació Alex Aviñoa
Vestuari Xènia Gasull
Construcció titelles Eudald Ferré
Actors Dafnis Balduz, Aina Huguet, Alba Carmona, Eudald Ferré, Marta Robles i Doctor Soler.
Dramatúrgia Josep Pedrals i Iban Beltran
Direcció Escènica Iban Beltran
Espectacle en català
Una coproducció de RE&MA12 i La Seca. Amb la col•laboració de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
 
Sinopsi:
Un dels textos més reconeguts de Josep Pedrals va prendre forma de dietari, de novel·la, de recull de poemes i cançons. El motiu era la creació d'un personatge que elabora un estudi de la tradició d'un poble peculiar de Catalunya. Un poble inventat, naturalment, que conforma un imaginari i s’endinsa en una tradició oral apòcrifa, però carregada d'erotisme i comèdia.
La novel·la en qüestió és El Furgatori, i permet l'exercici de re-interpretar la tradició (oral) catalana. El relat creat per l'autor, que relata la vida i les tradicions de Bolló, un poble imaginari dins el territori català, no tan sols és un homenatge a figures com Joan Amades o Aureli Capmany, sinó que serveix també per a re-interpretar el nostre llegat pervingut a través de la transmissió oral. El Bolló de Pedrals és també el Macondo de Gabriel García Márquez, o la Mequinensa de Jesús Moncada.

El perquè del Cicle Josep Pedrals

Es dóna la feliç situació que aquesta temporada dos directors (Jordi Oriol i Iban Beltran) han pensat en un mateix autor, Josep Pedrals, per a basar els seus espectacles. I no s’hi han fixat precisament per la trajectòria teatral que hagi pogut tenir –perquè no en té, pràcticament; sí que en té, en canvi, i molt ben consolidada, com a poeta i escriptor de novel•les-.
Si Jordi Oriol i Iban Beltran han parat atenció en un autor –a priori- no teatral és perquè l’escriptura que proposa és altament escènica: fa un ús gairebé musical de la paraula. I aquesta qualitat, afegida a la densitat poètica i a moltes altres qualitats d’aquest escriptor, fan que sigui ara mateix un autor de referència.
Un altre motiu és la coincidència generacional entre tots tres.
Per tot això, Jordi Oriol i Iban Beltran proposen crear un cicle al voltant de la literatura Pedrals. No pas al voltant de l’autor, perquè no tindria un interès escènic. Sí, però, que tindrà interès utilitzar el cicle Pedrals per entrar en l’imaginari d’aquest poeta.
Un imaginari que, tot aprofitant l’avinentesa d’aquest cicle, es vincularia en una i altra proposta escènica, El Furgatori i En comptes de la lletera. Crearia vincles poètics, narratius, de personatges, entre la proposta de Jordi Oriol i la d’Iban Beltran .
 
Horaris: De dimecres a dissabtes a les 20.30 h. 
Diumenges a les 19 hores.

dilluns, 28 de maig del 2012

EDUARD CARMONA I CENDRARS A L'HORIGINAL AMB IAGO MARTA, 30 V 12



DIMECRES A L’HORIGINAL
30 MAIG 2012, 18:30

LA PROSA DEL TRANSSIBERIÀ
de
BLAISE CENDRARS
en traducció d’Eduard Sanahuja

recita
EDUARD CARMONA
Acompanyat de la música de
IAGO MARTA



Vikipedia: Modigliani, retrat de Cendrars, 1917
Un poema de Cendrars

EXPRESSO A BOMBAY

La vida que me intriga
Me impidió el suicidio
Todo brincó
Las mujeres ruedan bajo las ruedas
Con grandes gritos
Las básculas están ventiladas en las
puertas de las estaciones
Tengo la música debajo de las uñas.

Nunca me gustó Mascagni
Ni el arte ni los Artistas
Ni las bardas ni los puentes
Ni los trombones ni los cornetines
Yo no sé nada
Yo nada comprendo…
Esta caricia
Hace estremecer al mapa

Este año o el venidero
La crítica de arte es tan imbécil
como el esperanto
Brindisi
Adiós adiós
Yo nací en esa ciudad
Y mi hijo igualmente
Él cuya frente es como la vagina
de su madre
Hay pensamientos que ponen en alerta
a los autobuses
Ya no leo los libros que no se encuentran
en las bibliotecas
Más allá del A B C del mundo

¡Buen viaje!

Yo te transporto
A ti que ríes con rubor

Abril de 1914.

diumenge, 27 de maig del 2012

CLARINET GNÒMIC: presentació de MÚSICA ÉS ENXAMPAR MOSQUES


He acompanyat al Boucèfal de la Bouesia, Miquel Àngel Marín, en diverses presentacions del llibre que acaba de publicar, per Tarragona, La Cava, Barcelona (a la catedral de la poesia, l’Horiginal; al MX Espai). L’experiència ha estat enriquidora i plaent. L’aprenentatge profitós i el pensament alt. Vet aquí algunes paraules dites:


JA, Collage 2012, entorn a la participació de Màngel a la performance de D. Ymbernon: Grills i Òpera de Latung La La 
CLARINET GNÒMIC

Vinc a parlar d’aquest llibre, Música és enxampar mosques, Arola editors, Tarragona 2011. El seu autor és músic. Estudiós i docent porta també la música a oïdors diversos i situacions variades.
Qui no coneix els seus concerts com a solista i frac, amb orquestra; amb uniforme i banda en cercaviles; com a contrapunt líric en l’arqueologia cinematogràfica que proposa Carles Robert; en el teatre: ara mateix, encara, a l’enunciat plàstic de David Ymbernon Grills i Òpera de Latung La La?
Qui no coneix la Bouesia, aquesta experiència peripatètica que aplega expressions artístiques, gèneres mestissos, el trànsit de la poesia des de l’acció a l’exposició, de la dansa a la manifestació gràfica?
Miquel Àngel Marin és el Boucèfal, el boueta en cap que cabdella aquesta disbauxa que va des de la física de l’ànima al desordre causal de les vibracions dels sentits.
         Aquesta música activa i polièdrica també està a Enxampar mosques. Un llibre que porta per subtítol “Dietari de músic (1996-2007)”. Un dietari que continua Lo clarinet és l’aixada (Cafè Central i Emboscall, 2007). El continua i l’eixampla, l’expandeix.
Allí Míquel Àngel diu i fa: L’home és una fletxa llançada a l’infinit de créixer. I també, Quin gran cosa, una epifania d’aire, de so, una epifania física!
Un dietari és un trencadís. I penso en Gaudí i el Parc Güell: en el banc de Jujol. Un text de materials heterogenis, on podem establir relacions de proximitat entre els fragments i els seus galzes, i també la funció: tot és banc. Un trencadís, doncs: cada element, cada tessel·la és una figura en ella mateixa i també una altra en relació amb el tot. El detall i el concret i l’abstracte, el tot.
De manera que Enxampar mosques és el tot. La proposta és La veu del clarinet, un discurs embruixador (p. 43). davant l’esdevenir constant de l’univers, Màngel traça l’aventura i l’odissea, l’itinerari íntim per on esventar versos i pensament, que també són música.
Llegim, com si volgués auscultar la progressió espaial de la música:

Recuperar el mar, els orígens,
els materials, el cos, soc, so.             (p. 77)

uns versos que repetiré pel que tenen de joc, d’antítesis –cos / soc- i l’al·literació en O, la boca oberta genèsica que produeix el remolí del caos i que s’ordena en O de mot, en paraula i discurs, cadència i ritme.
Bé, el que faré és llegir uns quantes d’aquests tessel·les, només uns versos o versicles de La música és enxampar mosques, per deixar rajar constància d’aquest rosari de calfreds d’intensitat variable (Barber: “Sobre el buit en expansió d’un Miquel Àngel Marín”) entorn a l’home/clarinet, i acabaré amb uns versos que li vaig dedicar temps enrere.

Abans, però, voldria remarcar la diferència i intensitat entre els dos dietaris.

En el clarinet/aixada diu La música és un gest. Eixampla un temps fundacional (1994-97); el temps de formació i els llocs d’interacció. Una geografia on importa més marcar els punts cardinals per un desplegar-se: La Cava, Tortosa, Barcelona, Karlsruhe, són les fites que s’alineen per efecte del misteri negre del banús:

Jo treballo amb les mans, la boca, els llavis, les dents, la llengua, el ventre; amb el cos.

Música és enxampar mosques, en canvi, és tot un concepte: xiular

Xiular, sempre xiular.
Cap nom, si us plau, només xiular (p. 83)

Definitivament: la música és el territori
verge del preverbal, d’allò ínfim, del xiular;
cap nom, ni cap convenció, ni cap institució
embruta aquest espai, aquest art. (p. 89)

El clarinet/aixada és un Orfeu aforístic. Enxampar mosques és un clarinet gnòmic, preverbal i proverbial. La manera de fer sembla la mateixa. La intensitat però posa l’accent en aquest híbrid de fusta, canya i home, per la boca del qual esdevé també aquest discurs escrit: sentències, adagis, cites, frases, pensaments. Llorenç Barber diu: funcionen com a interruptorsmosca-que-pam! –un escriure esdeveniment. Carles Hac Mor a l’epíleg rebla: desplaça aquest diàleg de la música amb l’antimúsica a una conversa del músic i antimúsic amb si mateix.

I així la música de l’home/clarinet -El cos sap que és un animal de fusta i canya          (p. 56)- es trena amb el constant flux de l’univers. Tant dóna que siguin notes o lletres, el significat, importa però la tessel·la, el moment, el moment expandint-se amb l’univers:

La passió pel moment, tant l’originari
(el tros de fusta) com l’actual (destapar forats,
fer forats).
La passió per tornar al fustot original
com també per manipular-lo (foradar-lo
amb poder màgic).
La monstruositat de moltes influències
rebudes que em van portar a un odi
mortal, a una persecució implacable
contra mi mateix. (p. 48)          

(Aquí vaig llegir diverses cites, seran afegides al final. )

Per concloure: enxampar mosques és un llibre de músic, escrit des de dintre de la música: la física d’un estol de mosques –“vosotras moscas vulgares / me evocais todas las cosas”-, el brunzint del banús on les notes remoregen entorn del lector. Cal caçar-les al cant del gall, com aquell que deia: “qui enxampa mosques –“por amor a lo que vuela”- vol parlar amb déus un dia”. O potser també aquell somiava:

A un panal de rica miel
dos mil moscas acudieron
y por golosas murieron
presas de patas en él.

Enxampar mosques condensa l’epifania d’aire, de so, en una epifania física: mots i mosques. Les mosques volen i revolen. Els mots en escriptura perenne fressegen aforismes i pensaments –un residu irreductible (Magris). No s’ho perdin.

Javier Caballero Cid
febrer-abril/2012



CITES:
  
Per a les relacions necessito
una respiració fonda.

Bloc HORINAL: Javier Amat amb el fagot i Màngel 
Respirar fondo és ser en terra, arrelat.

No és fàcil la vida damunt un cilindre
de banús foradat.

La respiració fonda ajuda a la integració
de l’instrument.

El cos sap que és un animal de fusta i canya.
El cap no; el cap diu que és un clarinet. El cap
diu do, re, mi; el cap sempre està preparat
per fer gàbies.

El cap nega; el cos és afirmació. El cos
no entén de llenguatges, no entén
de convencions, no entén d’institucions.
Aquestes l’engabien, el verticalitzen,
el bloquegen.

El cap desconfia de la precarietat
de la naturalesa, d’una fusta
i una canya, es refugia en el conegut,
en la segona naturalesa.

Faristol: tron del signe, del llenguatge,
de la institució.

Partitura: el signe lapidari, fascinador.

Respirar fondo: tractar-se bé, donar-se plaer.(55-56)
 -oOo-
En la respiració hi ha expressats
els dos vessants de la relació: afectar
i ser afectat, l’expiració i la inspiració. (60)

Bloc HORINAL
La perdició dels clàssics
és que pensem que el que veiem
és semblant al que toquem,
al que sona o ha de sonar.(62)

Una cosa és l’instrument; aquest
ens dóna el material del nostre art, el so;
la música és el gest que dóna forma
a aquest material, és el so modelat,
igual com l’escultura és la pedra modelada,
esculpida, feta gest.(71)

No acostumar-se a res.
Amollar el material
el que t’inquieta de la música és que el material
és inaprehensible, es mou, flueix contínuament;
aquesta perversió, aquest instint de mort
de voler tenir les coses sotmeses. (80)

Et sorprèn que la música sigui tan senzilla: xiular
No te n’oblidis mai, d’això: ritme vol dir fluir. (84)

...Un equilibri dispers, o un equilibri
dins la dispersió, o una dispersió
equilibrada. Mira que lleig que sona
l’altre cantó: un equilibri ordenat,
o un equilibri dins l’ordre,
o un ordre equilibrat...(88)

El nom prohibeix el ball. (89)

Tot és una pregunta sobre el créixer. (95)

No ploris mai, no mostris debilitats,
el prestigi més gran és la força:
l’eterna màscara, l’eterna simulació. (97)

El cap: un globus immens que no deixa
que els peus toquin a terra.   (102)

La història del clarinet comença
cada vegada que te’l poses a la boca
per bufar. (113)

La Idea: una serp de so. (119)

El clarinetista: algú a qui li ha sortit
una trompa d’elefant negra. (121)

La mà esquerra és el compàs, la mà dreta
és el cor, la llibertat, l’Eros. (122)

La veritable música:
la que és oracle del cos humà(133) 

T’has fet gran: t’ha canviat la veu,
ara tens veu de clarinet.(134)

La veritable mesura del teu cos és la calma.

Una música que no em demana res. (152)


BOUESIA 2012, PROGRAMA. DEL 1 VI 12 AL 1 VII 12



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU
100 ANYS DE JOHN CAGE I EL CANAL DE L’ESQUERRE DE L’EBRE

AMPOSTA, DELTEBRE, TIVENYS, TORTOSA, VANDELLÒS, XERTA

EXPOSICIÓ: DEL 2.06.12 AL 1.07.12

PROGRAMA D’ACCELERACIONS: 1, 2, 3, 30 DE JUNY I 1 DE JULIOL

Per descarregar la 
PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
Y EL CARTELL:













Bouesia 2012. “La construcció de la casa del bou” s’estructura al voltant de dos grans eixos: d’una banda les Acceleracions, un bon grapat d’activitats que es concentraran els dies 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol i entre les quals destaca una Bouromeria de Deltebre fins a Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre a Amposta, és a dir una peregrinació cultural a un centre d’art;  accions de l’artista plàstic David Ymbernon i de la ballarina senienca Sònia Gómez, també sonarà el Piano a quatre mans de Carles Santos i Inés Borràs, la música de Llorenç Barber i Montserrat Palacios i la poesia d’Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Josep Pedrals i Andreu Subirats, entre d’altres.

L’altre gran eix és l’exposició Acceleració Bouhaus (1912-2012). Una exposició sobre la trajectòria de la Bouesia a partir del material documental aportat i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant el període 2005-2012, i un intent de dibuixar una genealogia de la Bouesia, de buscar una profunditat temporal fins a l’any 1912, anys de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’exposició, que inclou un taller amb alumnes de l’IES Deltebre, es podrà visitar de l’1 de juny a l’1 de juliol a lo Pati Centre d’Art de les terres de l’Ebre, Amposta.

Així doncs, Bouesia 2012 commemora el centenari del naixement del músic americà John Cage i el de la construcció del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Cage va ser un pioner de la música aleatòria, la música electrònica i la utilització no estàndard dels instruments. És a dir, va revolucionar el panorama musical, de la mateixa manera que la construcció del canal de l’esquerra va revolucionar el Delta de l’Ebre i en va accelerar el progrés econòmic, social i cultural. El seu particular homenatge es farà a l’assut de Tivenys i Xerta on naix el canal de l’esquerra amb un recital poètic travessant a peu el riu Ebre i la interpretació de peces de Cage.

L’edició d’enguany de la Bouesia ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Arts Visuals Lo Pati, els ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Tivenys, Tortosa, Vandellòs-Hospitalet i Xerta, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat i diverses empreses privades.


PROGRAMA:


1 DE JUNY DIVENDRES. ANÍS MOR A CAL BOU. VANDELLÒS
VI Bouesia a Vandellòs, enguany dedicada a Carles Hac Mor.
19.00 h. Bousalutació de benvinguda a la pl. Dr. Gil-Vernet i Revista caminada.
22.00 h. Sopar boupopular.
24.00 h.  Resitral: bouafter a Cal Bou.




2 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. BOUINAUGURACIÓ
DELTEBRE / SANT JAUME D’ENVEJA / BALADA / AMPOSTA

        Peregrinar, inaugurar, cantar, pintar, festejar, presentar, sonar, recitar. 
Infinitius de tot un dia, del matí a la nit. Infinitius de la 
Bouesia per celebrear un centre d’art. 
Miquel Àngel Marín.

10.00 h.
Acceleració 1: Peregrinar a un Centre d'Art. Bouromeria caminada de 15 quilòlmetres entre Deltebre i Amposta. Sortida des del pont lo Passador (Jesús i Maria-Deltebre) i continuar pel camí de sirga entre Sant Jaume, Balada i Amposta.

19.00 h.
Acceleració 2: Inaugurar una Exposició: Acceleració Bouhaus (1912-2012)
Acceleració 3: Cantar un centre d’art: Torreta i Rondalla Teixidor, cantador i rondalla.
Acceleració 4: Pintar un centre d’art: David Ymbernon, artista plàstic.
Acceleració 5: Festejar un centre d’art a càrrec de Sònia Gómez, ballarina.
Acceleració 6: Presentar i sonar el llibre John Cage de  Llorenç Barber: Llorenç Barber  i Montserrat Palacios, músics.

CENTRE D’ART LO PATI

21.00 h.

Acceleració 7: Accionar un centre d’art:  
                        Projecto 23 (Madrid)
Mercè Girona, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor i Rina Ota (Nova York, Barcelona, Lleida, Tòkio)
Eduard Margalef (Vandellòs): Acceleració de partícules.
Ester Xargay i Miquel Àngel Marín (Sant Feliu de Guíxols, La Cava-Deltebre)
Don Simón y Telefunken    (Valls - Tarragona).

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h

Acceleració 8: Recitar a un bar: Resitral, Bouetes i totbou que vulgue.

CAFÈ LLAR


EXPOSICIÓ: ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012)
Acceleració Bouhaus (1912-2012) és una exposició sobre la trajectòria i el discurs de la Bouesia (2005-2012) a partir del material documental i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant aquests anys. Una genealogia de la Bouesia que agafa com a punt de partida l’any 1912, any de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’experimentació artística i el diàleg entre creació, territori i paisatge són alguns dels temes transversals d’aquesta exposició.

S’hi podà trobar la relectura d’aspectes de la cultura popular (l’homenatge al Teixidor i la rondalla); la celebració de formes de vida lligades al paisatge i el territori (l’homenatge al pas de barca amb el concert de Carles Santos i Llorenç Barber a dalt de les barcasses); les tensions entre les formes de relació pròpies del món rural i els canvis en la morfologia urbana; el pensament estimulant continu de Carles Hac Mor i Ester Xargay, (la no-intenció, el no-assaig, el valor creatiu de l'imprevist, el posar en qüestió la cultura de l’èxit); i el caràcter experimental de la Bouesia i el seu modus vivendi (els diferents espais on han tingut lloc les activitats: espais naturals, places, “xiringuitos”, cases particulars, bars, barcasses, els carrers...

Acceleració Bouhaus (1912-2012) ha estat el punt de partida per al taller de creació Rellegim i posem en valor el paisatge, realitzant per estudiants de l’Institut de Deltebre de la matèria de Visual i Plàstica. El material resultant del taller, així com el procés de treball, formen part l’exposició.

Comisariat: Joan Bonet, Patrícia Carles i Miquel Àngel Marín.
Disseny de l’espai i concepte expositiu: Joan Bonet i Patrícia Carles.
Col·laboració en la realització del taller: Carme Domènech, Gisela Daura i estudiants de l’Institut de Deltebre.


3 DE JUNY DIUMENGE. BOUESIA A LA DESEMBOCADURA DE L’EBRE. LA CAVA-DELTEBRE
L’arbre inútil que donava tanta ombra. La utilitat de la inutilitat és una bona notícia per als artistes. Perquè l’art no serveix a cap propòsit material. Té a veure amb el canvi de les ments i dels esperits. Les ments i els esperits de la gent estan canviant. No solament a Nova York, sinó a tot arreu. Ja és hora de fer un concert de música moderna a l’Àfrica. El canvi no és pertorbador. És encoratjador. John Cage

19.00 h.
Poesia als parcs. Recital a la desembocadura de l'Ebre, al ziggurat del Galatxo de Sorrapa, dins el Cicle de recitals als Parcs de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Ajuntament de Deltebre. Coordinació del cicle: Carles Hac Mor i Esther Xargay. Amb els poetes Emigdi Subirats (Campredó) i Joan Vinuesa (Barcelona) i Paraula de dona de Adas de Deltebre.

30 DE JUNY DIUMENGE. BOUCLOENDA
ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA
El codi seriós de les conferències. I una bouconferència?
Un bou i un piano.
Partitura, dislocació, desconstrucció i descol·locació.
Tinc gana i per això recito. No tinc ganes de fer una altra cosa.
Balla i calla.
Miquel Àngel Marín

18.00 h.
Acceleració 9:  
Diego Burián,Subliminals.
Sam Vila, La poesia segons un servidor.
Carles Andreu, Circonferència deambulatòria entorn dels oients sobre el tema “Santantoni Tàpies versus Santantoni Gaudí”.
Ferran Sáez Mateu, Declamar és reclamar.
Carles Hac Mor, l’obra d’un infrapoeta de Boters, Josep Bou i Musclos (lo Bep de cal Miques), a la llum del ziggurat del Galatxo de Sorrapa.
BOUCONFERÈNCIES

CENTRE D’ART LO PATI

20.00 h.
Acceleració 10: Inés Borràs i Carles Santos. Piano: Cage, Ligeti, Santos, Satie i Schubert.

21.00 h.
Acceleració 11: Joana Brabo, Eduard Carmona i Alba Sotorra. Poesia i vídeo.

22.00 h.
Acceleració 12: Bouconcert. Tri@ngle -Oriol Aymat, violoncel, Dani Espasa, piano, Miquel Àngel Marín, clarinet-. Brahms i improvisacions a partir de Brahams.

23.00 h.
Acceleració 13: Andrés Corchero i Joan Saura, dansa i electrònica.


Carles Santos i Inés Borràs. Lo Pati.
23.30 h. Pluja d'esquelles per a la cloenda d'una exposició. Llorenç Barber i Montserrat Palacios. Lo  Pati

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h
Acceleració 14: Bouetes i totbou que vulgue. Resistral.
CAFÈ  LLAR

1 de juliol DIUMENGE
HOMENATGE  A JOHN CAGE I AL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE. A L’ASSUT DE XERTA, TIVENYS- I TORTOSA.

Artaud palplantat davant el Bauhaus: aquells fòtils, aquells remenaments abstractes, aquella superioritat benestant, civilitzada, ens han vençut; el patetisme del Bauhaus és el de la descomposició més extrema. Quina és la cosa més perniciosa, més carca, de l’art al servei de la societat? El seu didactisme o pedagogisme? El civisme? El racionalisme? L’higienisme? L’eclecticisme? L’ansia d’eliminar contradiccions? L’utopisme burgès disfressat d’aspiracions petitburgeses, i a l’inrevès? La voluntat de divulgació?
Carles Hac Mor


12 h.
Recital travessant el riu Ebre a peu. Assut de Xerta. Bouetes i totbou que vulgue. Xerta i Tivenys.

14 h.
Dinar i migdiada poètica. Omitsu i Leroy Cardwell: recital i presentació del llibre Remendando pantalones. Javier Caballero: La construcció de la Casa del Bou. Miquel Àngel Marín: Sonata per a clarinet,  de John Cage. Hèctor Arnau: La mare de totes les guerres (lingüístiques), perbouformance. Xavi Lloses i Nuvolaris. Bouetes i totbou que vulgue.
Bar Parc Bar, Tivenys.

18 h. Recital poètic i musical on el canal es fa invisible, dedicat a John Cage.
Bouetes i totbou que vulgue. Remolins.
19.00 h. Revista caminada pels carrers de Tortosa. Bouetes i totbou que vulgue.

20.00 h. Recital-presentació on el canal torna a l’aire lliure, dels darrers llibres de Josep Pedrals -El romanço d’Anna Tirant, Labreu ed.- i d'Andreu Subirats -Galtes de perdiu, Labreu ed.-. Raval de la Llet. Bouetes i totbou que vulgue.


HAN CONFIRMAT L'ASSISTÈNCIA MÉS DE 50 BOUETES


Imatges del programa, disseny de DAVID YMBERNON