dissabte, 10 d’agost del 2013

DELTEBRE DANSA, BOUESIA FONÈTICA I SONORA, UNA FLUÏDESA ESTIMULANT







Un dels impactes de La Vaca  que Xiula, la Bouesia 2013, va ocórrer la nit del dimarts 9 de juliol, a l’Espai  Enclave. En el marc del festival internacional Deltebre Dansa, Roberto Oliván i Miquel Àngel Marín havien acordat l’experiment de fer ballar paraules i sons. Després de la dansa enèrgica i flexible de Los Innato (Solodos), el nombrós públic es va atansar a la nit humida que envoltava un immens escenari elevat molt ben il·luminat i amb un bon equip sonor. Dansaires i poetes havien acordat unes hores abans fer una roda en intervencions d’uns tres minuts per conjugar a duo gest i veu, espontaneïtat i improvisació. La nit plàcida i xafogosa es condensava en un mar d’aiguatge. Abans que res, els estudiants del curs internacional es van enfrontar al seu secat en moviments concèntrics i excèntrics. Posar la mar en un poal!. Una performance que construïa l’escena i demolia el silenci i el buit. Màngel, el Boucèfal, va veure clarament que era el moment de donar entrada als bouetes:   Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona, Eduard Carmona i jo mateix. Epifania física. Tot fluïa cap al desconegut, conscients que cap instant es tornarà a repetir idènticament. Fonemes, síl·labes, mots, s’embrancaven amb els passos, els cossos i els moviments creadors d’universos fantàstics. L’atzar adaptava la incertesa a sobtades emocions. L’entusiasme trobava la passió, una sintonia de cos, mot, sentiment. L’assumpció de l’instant esdevingué acció contínua, fluïen els estímuls i els intèrprets: un dansaire va ballar amb una alta torre d’il·luminació, Màngel va omplir l’escena de sacs de vent inflat, un boueta feia refilets entre el públic amb un siurell d’aigua, mentre els dansaires se succeïen per móns simultanis. Els fonemes arribaren al xiscle, la onomatopeia, els sorolls electrònics manipulats per l’Andriy, la melodia de la jota, la bonior, el xiuxiueig. Màngel emulà la dansa des del terra sòlid amb el clarinet dúctil –Què és això, manomeu! Xeic!, què fas? Què fas? Mentre sobtadament es reconstruïen esquelets, músculs, veus, sorolls, el remolí del khaos esdevingué dissolució constant sota la nit deltaica, remorosa i aquàtica.

JAVIER CABALLERO CID


Els bouetes Javier Caballero, Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona i Andriy Antonowskiy.

Fotos: David Ymbernon i Carmeta

dimarts, 2 de juliol del 2013

LO BOU SENGLAR BAIXA A LA PLAÇA: BOUESIA 2013 A VANDELLÒS, DISSABTE 6 DE JULIOL, 18h


CARTELL DE LA SÈPTIMA EDICIÓ DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS
DISSENY: AMICS DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS

PROGRAMACIÓ: CONSULTEU MÉS AVALL LA PROGRAMACIÓ DE LA BOUESIA 2013: LA VACA QUE XIULA

dilluns, 24 de juny del 2013

FESTA DE LA BOCA 2013 A BOCA PLENA. El Cant del Cantó (La Canyada-Paterna), 22 juny

Mòbil, IRENE SANCHÍS, jardí El Cant del Cantó, La Canyada

A cop calent la Festa de la Boca m’ha deixat el cel fresc i l’alè de menta i plantes remeieres. Al Cant del Cantó, un jardí de casa, que s’obre de par en par a l’emoció i a l’expressió, va acollir amb la lleugeresa de les glicines de la mà pro-vocadora de Montserrat Palacios, Llorenç Barber i Irene Sanchís una nòmina virolada d’experimentadors de la paraula, del so i del gest i a més el pimer correbus de la Bouesia:

Miquel Molina, Josep Sou, Bartomeu Ferrando, Antonio Méndez, Llorenç Barber, Nathalie Gagnon, Yves Leduc, David Alarcón, Domingo Chinchilla, Paula Miralles, Martaerre Sobrecueva, Álvaro Pichó, Oscar Vidal, Inma Juan & Nigella, Montserrat Palacios, Anne-Françoise Raskín, Míguel Álvarez, Ferrer-Molina, Ernest Graves, Isabel Gómez, Lorena Izquierdo, Virgínia García, Esther Blázquez, Xavier Caballero, Juan Manuel Vera, Miquel Àngel Marín, Carles Andreu...

i els noms que van saltar des de l’alenada significativa del mot fins el so estirat cap a notes musicals o la música d’instruments insòlits i objectes que esdevenien micròfon i altaveu. El gest arrodonia els silencis i copiava la lluna magnífica que voltava pel paladar nocturn de València. I una emoció constant redoblava els batecs dels cors, repicats des de l’estany del fons pels magnetòfons de les granotes a capella. Sota la coparrassa del pi immens s’invertia a Gòmez de la Serna quan deia Poner notas a los libros es un atrevimiento como lo seria el retocar los quadros de una exposición. Temeritat que seduïa les palmeres agarrades a la melodia de la brisa dolça d’estiu. Vet ací l’acció de Ferrando, Barba, on els signes de les lletres penjaven de la pròpia barba de l’autor i dels fonemes emboetats del seu aparell vocàlic. O mira com el raspall de dens fa una simfonia metàl·lica sobre la safata de plata llunàtica.

Ni amb tots els dits de la mà tindria prou per nomenar els redobles i sensacions a la pell, als llavis, a la gola, a les dents. Testimoni silenciós fou la instal·lació de poesia visual que obria pas a l’escenari sonor (Nigella). Un calfred vingué amb el teatre de la veu de Carles Andreu, que gosà convertir en cançó i vol un cal·ligrama de Salvat-Papasseit, Formigues. La dansa de les canyes al so del “monocordi” i del Ciclop (Nathalie Gagnon, Yves Leduc). Els plats trencats de Inma Juan & Nigella. Els versos cubans del Jardí d’Epicur –“querer lo que necesitamos”. El qüestionament de l’escriptura, la taula, la cadira i l’instrument del boucèfal Miquel Marín. La maleta de poesia del Ja. Les accions, les veus i contraveus, els versos, els antiversos, els contraversos i altres tornades –Nos acordamos de las cosas de las que no nos acordamos nosostros, sino lo que nos rodea (Gómez de la Serna).

I encara em volta pel cap, no només la companyia –que l’amistat et fa veure la veritat- sinó també una desmemòria –no vaig poder recordar l’horaciana d’Andrés Estellés que hagués volgut recordar, el pebrot torrat i ecumènic rajant d’oli cru. Tanmateix el poeta fou reviscut pels versos irònics d’Oscar Vidal, lapidaris i esfèrics, i el seu cotxe de línea que convertí magistralment en poesia el rosari de pobles que travessa l’autobús per arribar a València: ¡Qué partida saca el tenor a un bostezo! (Gómez de la Serna).

Tot el domini màgic de la nit valenciana, qui té boca s’equivoca i qui té nas se moca, en boca de bocamolls irreductibles, tot i que no tenien prou estopes per tapar tantes males boques. (JC)

BOUESIA 2013: LA VACA QUE XIULA. PROGRAMACIÓ

LA VACA QUE XIULA
AISEUOB
2013


1. CORREBUS AL PAÍS VALENCIÀ. 
Dissabte, 22 de juny.

Llorenç Barber i Mont Palacios conviden la Bouesia a la Festa de la Boca, Festival de Poesia. 
19.30h El Cant del Cantó (C/18 nº 16-2) . La Canyada-Paterna (País Valencià).



2. BOUROMERIA I PRESENTACIÓ DE LA BOUESIA 2013 A LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE DELTEBRE. 

Divendres, 28 de juny

20h. Presentació de la Bouesia 2013 a les entitats i associacions del poble. A càrrec de Javier Caballero, Joan Alginet, Gervasi Aspa, Carles Hac Mor, Eugeni Pera i Miquel Àngel Marín.
Lloc: Plaça de l’Ajuntament.

23h. Concert: Josep Bordes (Pepet i Marieta). Lloc: Centre Social Autogestionat Lo Maset (C/ de l’Estació, 45)

LA VACA QUE XIULA, Miquel Àngel Marín i la cohetera. Foto: Bouesia  Facebook


3. BOUROMERIA A LA COETERA.
Dissabte, 29 de juny

10hBouromeria a la coetera de l'ermita de l'Aldea: 'Lo xiular dels coets', sortida des del pont 'Lo Passador'.

18h. Boureconeixement: Josep Arques 'del pas de Baló', una vida dedicada a la barcassa. Lloc: Casa del barquer (C/ Trinquet s/n).

19h. Poesia als parcs: 'Homenatge a la Franja de Ponent' amb Carles Andreu, Juli Micolau, Torreta i la rondalla Teixidor i la rondalla dels Tres Cantadors; presenten Carles Hac Mor i Ester Xargay. Patrocina: Diputació de Barcelona. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n). 

20hResitral a la barcassa: 'Microconferències sobre lo xiular'. Més de 30 bouetesses i bouetes de totes les disciplines i indisciplines. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n).

 
LA RELLISQUERA AMB PETJADA DEL BOUSENGLAR, un dels indrets de la Revista Caminada.
foto Amics de la Bouesia de Vandellòs, 
4. BOUESIA A VANDELLÒS.
LO BOUSENGLAR BAIXA A LA PLAÇA. 7a. EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.
Dissabte, 6 de juliol.

18hBouinauguració: 'La tomba dei giganti'. Anna Rubirola (dansa) i Oriol Roca (bateria, metrònom, percussions i flauta d'èmbol). Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

18.30hRevista caminada pels carrers del poble: bouetesses i bouetes interveguerians, internacionals i ultralocals. Lloc: carrers de Vandellòs.

22hVacabousopar.

23h. Concert: Víctor Bocanegra, 'Cançons de l'Akídelara'. Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

1hResitral: bouafter a Cal Bou. Lloc: Pl. Drs. Gil Vernet.

GAT ESCALDAT, poema fonètic. J. Caballero, 2013

5. BOUESIA FONÈTICA I SONORA.
Dimarts, 9 de juliol.

22.15hRoberto Oliván i Deltebre Dansa conviden la Bouesia a fer ballar les paraules i els sons amb els estudiants del Curs Internacional. 
Amb Andriy Antonovskiy, Javier Caballero, Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín i Ester Xargay. Lloc: Espai Enclave (C/ Barceloneta)


cartell: David Ymbernon


6. CORREBUS A LA FRANJA DE PONENT. POESIA A LA FRONTERA.
Diumenge, 21 de juliol.

Octavi Serret, llibreter de la Franja, convida les bouetesses i els bouetes a posar en bouesia el Matarranya.

10.30h. Trobada de poetes vinguts de tot arreu a la plaça de Mont-roig de Tastavins.

11h. Sortida cap a Pena-roja per conèixer la casa de Desideri Lombarte amb la complicitat de Rosalia, la seva vídua, per després fer una visita pel poble i conèixer l'Ataullar.

12h. Desideri a la Verge de la Font. Descoberta versada d'aquest místic enclavament.

13.30h. Llibreria Serret a Vallderoures. Presentació de llibres de diferents autors participants en la trobada.

14.30h. Dinar-tertúlia a la Font de Miro, Vallderoures.

16h. Resitral final.



7. PACO IBÁÑEZ A DELTEBRE.
Dissabte, 17 d’agost

21.45h. Concert “Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos” + Montse Castellà. Lloc: Casal de l’Esport “Lo Salat” (C/Sant Miquel)

Taller: Carles Andreu, maig 2013. Foto Bouesia Facebook


8. BOUTALLERS A L'INSTITUT DE DELTEBRE.  
Maig i octubre 2013.

Carles Andreu, Javier Caballero, Carles Hac Mor i Ester Xargay mostren el seu treball als estudiants de l'Institut de Deltebre.

Ester Xargay, Cal Bou, Vandellòs, 2012. foto Ja


9. CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: BOUETES EN RESIDÈNCIA A BALADA (AMPOSTA), CENTRE D'ART 'LO PATI'.
Octubre 2013.

POETES DE LES TERRES DE L'EBRE, segons la mà de MONTSE FANDO, Createca, Barcelona  20 vi 13

Organitza: Rabera de Bouetes; Ajuntament de Deltebre; Cultura Deltebre; Ajuntament de Vandellòs.

Patrocina: Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre; Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona; Comunitat de Regants, Sindicat Agrícola de l'Ebre; Generalitat de Catalunya, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

Col.labora: Jornades Musicals de l'Ermita d'Ulldecona; El Cant del Cantó; Nits d'Aielo i Art; Arola Editors; Institut de Deltebre; Bar Nicanor; Delta Hotel.

Crèdits:
Idea i direcció: Miquel Àngel Marín.
Comunicació: Roser Royo.
Coordinació: Elena Blesa.
Disseny del programa: David Ymbernon.
Producció concert Paco Ibáñez: Plexo.

Equip organitzatiu: Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Eduard Carmona, Rut Domènech, Carles Hac Mor, Eduard Margalef, Mont Palacios, Mercè RCamos, Frank Rodell, Salvador Saladié, Octavi Serret, Ester Xargay. 

VERKAMI FESTIVAL BOUESIA 2013: FALTEN 3 DIES clica:

diumenge, 3 de febrer del 2013


EL MÓN SENSIBLE. EL PUNT ENTREVISTA FRANCESC GARRIGA

Llegim l’entrevista i remarquem:

Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important.

Diu la Vikipèdia que el poeta es llicencià en Germàniques, que visqué a l’Amazònia quan formava part de l’ordre dels franciscans caputxins, que ensenyà Humanitats a Barcelona, però natros apreciem la seva tasca de cartògraf del món sensible:

aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.

dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.

sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.

cap pausa.
no em pregunteu per què.


Francesc Garriga Barata, Temps en blanc, que ha publicat Proa el 2003. 
manllevat de:
http://www.barcelonareview.com/35/c_fgb.htm

foto: JUANMA RAMOS, EL PUNT 2012

L’ENTREVISTA D’ANNA BALLBONA AL PUNT:

FRANCESC GARRIGA  POETA. ACABA DE GUANYAR EL PREMI CARLES RIBA
Ha guanyat el premi Carles Riba amb ‘Tornar és lluny', que
el consagra com un dels grans poetes catalans vius.
Nascut a Sabadell el 1932, s'ha dedicat més de 30 anys a la docència,
a l'escola privada Sant Gregori, de Barcelona. Habitual dels recitals al bar Horiginal, és una referència per als joves.
“No m'agrada gaire prendre'm seriosament”
02/02/13 02:00 - ANNA BALLBONA
1
Reunir-me amb gent de la meva edat no m'interessa, ja ens ho hem dit tot; vull sentir el que diuen els joves

Què hi trobem a Tornar és lluny?
Hi trobeu una persona que s'explica conscient de la seva situació, i que allibera, una vegada més, els seus fantasmes en un paper. A través de parlar de mi, pretenc arribar a la gent. No dic coses rares.
A l'últim poemari, Ragtime, es despullava més que en d'altres. I aquí?
Aquí hi ha un Francesc Garriga una mica més vell i seriós. Però amb molta ironia, perquè no m'agrada gaire prendre'm seriosament. Són poemes crus però mirats des d'una certa distància, que és el que posa la ironia.
El Carles Riba li arriba després de ser el poeta d'honor del Festival de Sant Cugat. Com ho veu?
Ho veig com una suma de casualitats. Em feia il·lusió guanyar el Carles Riba perquè jo havia estat molt amic d'en (Josep) Pedreira i de l'Isidor Cònsul. En Pedreira em feia molta broma, anava a ensenyar-li les primeres coses que feia, i ell va ser el fundador del premi.
Té la sensació que és ara que li arriben tot de reconeixements?
Sí, el que passa que ara ha fet tard.
Per què?
Perquè tant me fa. M'hauria estimulat de jove que em diguessin “mira, apunta maneres”. De més madur, m'haguera agradat. Ara ja m'és igual. I ho dic sincerament. Amb la mateixa llibertat que escric i dic el que em sembla, accepto el que em donen també. No sóc un desagraït. Ho agraeixo.
Però fa vint anys necessitava un premi com aquest?
Fa vint anys tenia molta gent al voltant meu a qui haguera fet il·lusió que guanyés el premi. Ara estic sol. Li ho vaig explicar al gos i va estar content.
Per què publica de gran?
Perquè em vaig dedicar en cos i ànima a fer classes. Llavors escrivia coses ocasionals. Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important. D'alumnes? He tingut en Fontcuberta (fotògraf), en Manuel Huerga (cineasta), en Marc Romera (escriptor), en Dionís Escorsa (artista), en Xavier Bosch (periodista), el Francesc Homs, l'exalcalde Hereu... Perquè jo he tingut una bona educació, desgraciadament...
Desgraciadament...?
Sí, m'hauria agradat ser un gos. Desgraciadament he tingut una bona educació, m'ha rodejat gent molt important i d'una gran cultura. Jo volia que els altres entressin una mica dintre d'aquest món.
Ha influït tota una colla de poetes més joves...
No ho sé, això ho diu tothom, jo no m'ho crec. L'única cosa que ha passat és que he deixat de fer classes d'una manera i he passat a fer classes d'una altra. Reunir-me amb la gent de la meva edat ja no m'interessa perquè ja ens ho hem dit tot. Per tant, vull sentir el que diuen els joves, com actuen, i si els puc donar un cop de mà...
I com actuen els joves, ara?
Primer, actuen amb molta independència, amb molt criteri personal, equivocat o no. M'està sorprenent que surten algunes persones amb ganes de dir el que volen dir, no amb ganes de dir com ho han de dir perquè estigui bé. Això és molt important. Les ovelles, a l'escorxador, i que comencin a sortir els llops a mossegar.
Al balcó de casa hi té una estelada. Creu que veurà una Catalunya independent?
No. Som un poble covard i pactista. Mai hem guanyat cap guerra, ni dialèctica. M'agradaria veure-ho, però no ho crec. Crec molt en l'empenta popular, gens en els que tenen els càrrecs i tenen por de perdre'ls.
Darrera actualització ( Dissabte, 2 de febrer del 2013 02:00 )
Publicat a
·         El Punt Avui. Comarques Gironines 02-02-2013 Pàgina 72
·         El Punt Avui. Edició Nacional 02-02-2013 Pàgina 48

FOTO: Paco de Morales: "Lo Teixidor canta una jota al poeta Francesc Garriga, Museu Marès, Barcelona Poesia, 2006" http://bouesia2.blogspot.com.es/search?q=se'ns+ha+mort+lo+teixidor 

FRANCESC GARRIGA, Sabadell 1932, ha publicat recentment Ragtime a Alabatre, http://www.labreuedicions.com/ragtime-francesc-garriga/ d’on copiem aquest fragment d’un article de J. Nopca (Time Out Barcelona, 2011)
[...] A ragtime desplega, una vegada més, tota l’artilleria temàtica habitual i d’aquella manera tan atractiva que, digui el que digui, fa dels seus poemes experiències estètiques intrèpides i (encara) inesperades. Hi trobem la mentida (“menteix-me encara un cop, no et costa res”), el temps (que no sap on és ni sap “on som”), la solitud (que “no és trista ni alegre (…) és solitud i prou, / només que enyora l’eco del seu crit”) i el consol de les paraules, escrites a poc a poc “per no ferir les lletres i sentir-les / als ossos i a la pell” i que, de tant en tant, s’allunyen en favor dels “ulls i el paisatge”. “M’agrada molt badar, i aquesta activitat s’ha fet més intensa amb els anys”, diu Garriga. “Puc passar-me hores mirant un arbre. El paisatge és vital, i de tant observar-lo pot acabar sent el teu reflex”. “Mar fonda i cel espès / recull vela i rems. / fosqueja. / No em reconec en blanc i negre”, comença el segon poema del llibre. Garriga diu: “Escriure poemes és la meva llibertat, el meu exorcisme”. Tanca el poemari amb un fragment del Satiricó de Petroni, que recull el doble moviment del ragtime: “Per molt que t’escarrassis a seguir un camí, l’atzar te l’acabarà esbotzant”. [...]