dissabte, 10 d’agost de 2013

DELTEBRE DANSA, BOUESIA FONÈTICA I SONORA, UNA FLUÏDESA ESTIMULANT







Un dels impactes de La Vaca  que Xiula, la Bouesia 2013, va ocórrer la nit del dimarts 9 de juliol, a l’Espai  Enclave. En el marc del festival internacional Deltebre Dansa, Roberto Oliván i Miquel Àngel Marín havien acordat l’experiment de fer ballar paraules i sons. Després de la dansa enèrgica i flexible de Los Innato (Solodos), el nombrós públic es va atansar a la nit humida que envoltava un immens escenari elevat molt ben il·luminat i amb un bon equip sonor. Dansaires i poetes havien acordat unes hores abans fer una roda en intervencions d’uns tres minuts per conjugar a duo gest i veu, espontaneïtat i improvisació. La nit plàcida i xafogosa es condensava en un mar d’aiguatge. Abans que res, els estudiants del curs internacional es van enfrontar al seu secat en moviments concèntrics i excèntrics. Posar la mar en un poal!. Una performance que construïa l’escena i demolia el silenci i el buit. Màngel, el Boucèfal, va veure clarament que era el moment de donar entrada als bouetes:   Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona, Eduard Carmona i jo mateix. Epifania física. Tot fluïa cap al desconegut, conscients que cap instant es tornarà a repetir idènticament. Fonemes, síl·labes, mots, s’embrancaven amb els passos, els cossos i els moviments creadors d’universos fantàstics. L’atzar adaptava la incertesa a sobtades emocions. L’entusiasme trobava la passió, una sintonia de cos, mot, sentiment. L’assumpció de l’instant esdevingué acció contínua, fluïen els estímuls i els intèrprets: un dansaire va ballar amb una alta torre d’il·luminació, Màngel va omplir l’escena de sacs de vent inflat, un boueta feia refilets entre el públic amb un siurell d’aigua, mentre els dansaires se succeïen per móns simultanis. Els fonemes arribaren al xiscle, la onomatopeia, els sorolls electrònics manipulats per l’Andriy, la melodia de la jota, la bonior, el xiuxiueig. Màngel emulà la dansa des del terra sòlid amb el clarinet dúctil –Què és això, manomeu! Xeic!, què fas? Què fas? Mentre sobtadament es reconstruïen esquelets, músculs, veus, sorolls, el remolí del khaos esdevingué dissolució constant sota la nit deltaica, remorosa i aquàtica.

JAVIER CABALLERO CID


Els bouetes Javier Caballero, Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona i Andriy Antonowskiy.

Fotos: David Ymbernon i Carmeta