dimarts, 24 de juny del 2014

MANIFEST DE LA POLIPOESIA, ENZO MINARELLI


Domingo Mestre: Màngel en acció, Festival de la Boca, La Cañada 2014
  1. Únicament el desenvolupament de les noves tecnologies marcarà el progrés de la poesia sonora: els mitjans electrònics i l'ordinador són i seran els veritables protagonistes.
  2. L'objecte "llengua" ha de ser indagat en les seus mínims i màxims segments: la paraula, element bàsic de l'experimentació sonora, assumeix les connotacions de multiparaula, penetrada en el seu interior i redefinida en el seu exterior. La paraula ha de poder alliberar la seva polivalent sonoritat.
  3. L'elaboració del so no vol límits, ha de ser empesa cap al llindar del sorollisme pur, un sorollisme significant: l'ambigüitat sonora, tant lingüística com oral, agafa sentit si s'explota al màxim l'aparell instrumental de la boca.
  4. La recuperació de la sensibilitat del temps (el minut, el segon), ha d'anar més enllà dels cànons de l'harmonia o de la disharmonia, perquè només el muntatge és el paràmetre just de la síntesi i de l'equilibri.
  5. La llengua és ritme i els valors tonals són els veritables vectors del significat: primer l'acte racional i després l'emotiu.
  6. La Polipoesia és concebuda i realitzada per a l'espectacle en viu; té com "prima donna" la poesia sonora, que serà el punt de partida que interrelacionarà entre:

  • la musicalitat (acompanyament o línia rítmica),
  • la mímica, el gest, la dansa (interpretació, ampliació, integració del tema sonor),
  • la imatge (televisiva o per diapositiva, com a associació, explotació, redundància o alternativa),
  • la llum, l'espai,
  • els vestits i els objectes.

ENZO MINARELLI: Tramesa d'Art, València 1987

Article “Polipoesia”, Vikipèdia, manllevat el 24 vi 14: http://ca.wikipedia.org/wiki/Polipoesia