 |
| La rellisquera. f: Ja 2013 |
PRESENTACIÓ
DELS INDRETS DE LA CAMINADA
El túnel
El túnel sempre ha estat un lloc singular en la imaginació de la gent de Vandellòs: un lloc fosc, aixoplugat, que convida a fer confidències en veu baixa per evitar la ressonància. No obstant, aquesta propietat acústica també s’ha utilitzat algun cop amb l’efecte contrari. Per exemple, m’han contat que quan l’antiga banda de cornetes i tambors havia de passar tocant per dins del túnel durant la processó de Setmana Santa, tothom sabia què passaria: els cornetes inflaven les seves galtes al màxim i els bombos i tambors repicaven amb tota la força de la qual eren capaços. El resultat era un soroll eixordador que s’avenia ben poc amb el caràcter solemne i pietós de
Però el túnel
també ha estat un lloc de cultura: aquí hi havia l’antiga biblioteca on vàries
generacions de vandellosencs van iniciar-se en l’hàbit de la lectura. I,
recuperant aquest esperit literari, procedirem a fer-hi unes quantes lectures
poètiques.
També ens trobem
en un indret on, encara que ara no us ho sembli, la força de la natura se’ns
mostra amb tot el seu esplendor a través de l’aigua. En aquest punt hi
conflueixen el Barranc de Remullà i el de Masdevalentí, i quan plou de forma
copiosa, resulta impossible continuar pel camí a causa de l’enorme quantitat
d’aigua que hi baixa, fent una remor molt forta. Ara, però, guardarem una mica
de silenci per a gaudir del so de la poesia.
Si pregunteu a la
gent del poble on és la plaça Catalunya, és probable que molts no us ho
sàpiguen dir. En canvi, si dieu plaça de la Sort , tothom sabrà amb exactitud i certesa a quin
lloc us referiu, Això és la demostració pràctica que el saber popular sempre ha
anat pel davant de nomenclatures oficials, i que els llocs emblemàtics ho són
perquè la gent se’ls ha fet seus mitjançant vivències personals. Deixeu-me
tornar, però, a la sort i al seu significat. Perquè, digueu-me: no és una sort
que ens hàgim reunit un grup de gent tan diversa precisament en aquest lloc per
gaudir de la màgia de les paraules que s’ordenen de forma harmoniosa per
oferir-nos imatges simbòliques? Tenim sort, doncs, de poder gaudir de la
poesia. Endavant els poetes!
En un acte
poètico-subversiu, i per art de màgia, el carrer La Pau s’ha transformat només per
avui en el carrer Lapao. Tot i que alguns ja el coneixeu, voldria presentar-vos
al Carles Andreu, natural de la
Franja de Ponent, qui a més de boueta també és professor de
català. Bé, ara ja no. D’un dia per l’altre ha passat a ser professor de Lapao.
És per ell i per gent com ell que en aquest indret hem volgut tenir un record
cap a tots aquells que volen anihilar la nostra llengua i la nostra cultura. I
no hi existeix arma més poderosa contra l’estupidesa que l’humor i la poesia.
El Carrer Sant Josep
La darrera parada
d’aquest recorregut és el carrer Sant Josep. Es tracta potser d’un dels menys
transitats de tot el poble, per la senzilla raó que s’hi ha de passar
expressament. En aquest carrer de nom tan catòlic, ens imbuirem del caràcter
mateix de sant Josep per a tancar la caminada poètica. Penseu que era un home a
qui la dona li va dir que estava prenyada d’un colom, i al damunt s’ho va
creure. Certament, havia de ser un sant per força. Per tant, donem pas als
poetes, que a la seva manera també són uns sants.
 |
| Carrer La Paou, f:Ja |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada