dijous, 26 de juny de 2014

BOUESIA 2014 : ÈXODE ULTRALOCAL (del 14 de Juny al 21 de Setembre)


BOUESIA 2014, DESENA EDICIÓ: DAU AL BOU (2005-2014)

PATERNA, 14 DE JUNY
VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY
TORTOSA 11 JULIOL

DELTEBRE, 12, 13 DE JULIOL

FLIX, 14 DE JULIOL
AMPOSTA, 19, 20, 21 DE SETEMBRE

 
PROGRAMACIÓ

ROTONDA VACABOMBA, VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY.

Divendres, 27 de juny

18,30h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Vandellòs). Plaça Gil Vernet

18,45h Parlaments de benvinguda

19,00h Rafael Tormo 'Vou'. Implosió impugnada 15. Acció pirotècnica.

19,30h Via Bovis. Cercavila de Bouesia, amb els poetes i bouetes de Vandellòs, Bouetes i Torreta i la rondalla Teixidor.

21,30h Sopar il·lustrat.

22,30h Comèdia a la plaça. 'Les tropes bourbòniques cauen en l'ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer'.

23.30h. Passi de la pel·lícula 'Se fa saber' de Zoraida Rosselló.

01,00h Bou-after a Cal Bou.

03,00h Retirada.

Dissabte, 28 de juny

09,30h Toc de matinades

10,00h Bouesiaremullà a l'ombra de l'Arbre Gran. Horts de Remullà.

RAFAEL TORMO

 10 VACABOUS_ TORTOSA. 11 DE JULIOL AL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

Divendres 11 de juliol

19,00h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Vandellòs-Consell Comarcal)

19,15h Parlaments de benvinguda i presentació de les deu edicions de Bouesia.

20,00h Visita ballada i guiada de l’edifici del Consell Comarcal a càrrec de Sònia Gómez

21,00h. Recital dels bouetes

22,00h. Roger Mas. Concert


LA CAMBRA CARROSSERA_DELTEBRE. 12 I 13 DE JULIOL

Dissabte, 12 de juliol

Al Mercat Municipal de la Cava

17,00h.. Arribada i boubateig de la carrossa de la Bouesia (Consell Comarcal, Tortosa– Deltebre) al Clàssic Bar Musical

18,00h. Recitals a domicili al Café Nicanor (poesia i música)

19,00h. Paca Rodrigo (bouconcert de veu) al Mercat Municipal de la Cava

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

20,00h. Bouaccions i recital. Amb Mariaelena Roqué, Maria Pons, Iona Pons, Daniel Sáez, Alicia Coscollano, Anna Pantinat, Sam Vila i els bouetes

22,30h. Passi de les pel·lícules “Se fa saber” de Zoraida Rosselló i “Matrimoni” d’Anna Zaera.

24,00h Bouconcert de Pau Riba

01,30h Bou'js

Diumenge, 13 de juliol

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

19,00h Poesia als Parcs. Amb Xavier Giol, Verdcel i Torreta i la Rondalla Teixidor. Coordinació: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

BOUESIA 13, JOTA AL PAS DEL BALÓ (F: Priya)
 
 
 
FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS_ FESTIVAL SIRGA. Flix. 14 de juliol

Dilluns, 14 de juliol

18,00h. Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Flix)

18,30h. Parlaments de benvinguda i presentació de la bouesia al Festival Sirga

19,00h. Via Bovis. Cercavila musical i poètica “Fluxus” pels carrers de Flix. Amb Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Andreu Carranza, Albert Guiu, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Maria Pons, Paca Rodrigo i Ester Xargay

23,00h. Recital dels bouetes.

 
RAFAEL TORMO



CONTACTE

Roser Royo, Premsa, 686 676 421, rroyo@sirgacomunicacio.com

Miquel Àngel Marín, Director Bouesia. Festival d’Acció Poètica, 650 312 673

FOTOS: BOUESIA, i Priya

dimecres, 25 de juny de 2014

ENRIC CASASSES A L’AULA ARTÍSTICA DEL DOMÈNECH I MONTANER, 12 de febrer del 2014, CANET DE MAR

 
Enric Casasses, Premi Nacional de Literatura 2012, ha estat convidat pels departaments de Literatura Catalana i el d’Arts Escèniques en aquest hivern gris, monòton. Entra a la classe el poeta, una altra llum, presagi de la primavera, com les papallones de l’ametller i l’esclatant groc de les mimoses. 

D’Enric Casasses (1951) s’ha dit: ...reuneix una actitud radicalment contemporània amb una concepció formal que parteix del conreu d’estructures de versificació clàssiques -noves rimades, sextines, sonets…- i d’un ús lúdic i aprofundit de la llengua -que troba en la rima el seu màxim exponent. En aquest sentit, el sonet troba en Casasses un dels seus millors i més prolixos renovadors en la poesia catalana (http://www.nuvol.com/critica/el-sonet-a-lobra-denric-casasses/ J. Bargalló). Albert Roig escriu: ...sota una imatge pública original practica la paròdia i estrafà d’una manera brillant la cançó popular planetària... (L’estiu de les paparres o La societat secreta dels poetes).

foto: Miquel Ribas

Els títols de la seva obra ja són un poema:

                                                 Plaça Raspall: poema en set cants 
N'ix 
La cosa aquella 
Do'm 
Calç 
Coltells 
Monòleg del perdó 
Que dormim?
Canaris fosforescents 
Descalç 
La Manera més salvatge
D’equivocar-se així 
Desfà els grumolls 
No hi érem
Bes Nagana 

 Dues aportacions de Casasses a la poesia catalana són l’obertura de la llengua escrita a la viva veu del rapsoda i l’expansió del recitat amb la música. Així la irrupció del poeta a l’aula apaga el murmuri rutinari i recull les mirades, que segueixen com treu del cabàs papers, plecs, carpetes i llibres, suport mnemotècnic. Amb la seva veu dissolvent ens sedueix amb versos singulars, els quals multipliquen sensacions en els seus registres ara populars, ara transgressors, o bé irònics fins a la sàtira, bé humorístics fins al sarcasme. Les paraules alades de Casasses generen un aire que esdevé domini màgic, i l’oïdor amb aquest mots evoca imatges i suggestions, i viu una experiència plaent i intel·lectiva. Amb l’auditori en un puny, el rapsode esdevé artífex i arbre còsmic, que es bifurca en cada branca i branquilló fins a dibuixar la geometria còsmica de les constel·lacions:

 Jo sóc la forma
  no passis ànsia
   de la substància 

Domini màgic, i l’escena esdevé aquelles sensacions que et fan pensar “SER O TOT O RES”
 
Thot Hermes Trismegist i sant Pitàgores
Ensems en un profètic azimut
Nuant-te a tu l’output de tot l’output, 
Sement de més penjats que les mandràgores, 

Amb metàfores fan metainformàtica
Fenyuda fora d’hores al rebost
Íntim de quan el sol social és post
I creix apegalosa la dramàtica

Fatalitat que et farà obrir la tàvega
Abans no romanguem tots amb un peu
Suspès, com d’un mal fil, d’un fil de veu
Negadora final de xarxa i de xàvega

Entre esculls enrocades a l’Egeu:
T’exalta el 9 i t’enamora el 10.
 

Recapitulant, la sessió traspassa l’escriptor, el dramaturg, el traductor, el lector i de tot això ens ha nombrat un tast: el poeta i el personatge, popular i culte, modern i clàssic, realista i oníric –vet ací: Enric Casasses. La poesia ens ha captivat i continua interrogant. La concurrència, que no vol plegar, estableix un diàleg primaveral, fresc, renovador, tant que encara avui ens exalta pensaments i emocions.  

 

Javier Caballero

foto: Miquel Ribas



Ara és fàcil llegir poemes a la xarxa. D’Enric Casasses recomanem:



publicat a la revista AI DOMÈNECH: https://sites.google.com/a/iescanet.cat/ai-domenech/ai-domenech-31/visites-autors/enric-casasses

dimarts, 24 de juny de 2014

VACABOMBA, PROGRAMA I CARTELLS, BOUESIA A VANDELLÒS

 
VANDELLÒS, LA VILA MÉS BOUÈTICA DEL MÓN

18:30   Arribada de la carrossa de la Bouesia, plaça Gil Vernet
18:45   Parlaments de benvinguda
19:00   Acció pirotècnica. Implosió impugnada 15, amb Rafael Tormo “Vou”
19:30   Via Bovis. Cercavila de Bouesia, Torreta i la rondalla de Teixidor, bouetes locals i ultralocals i qui s’afegeixi.
21.30   Sopar il·lustrat
22:30   Comèdia a la plaça: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll   de Balaguer
23:30   Se fa saber, pel·lícula de Zoraida Rosselló
01:00   Bou After a Cal Bou
03:00   Retirada
28 DE JUNY
09:30   Toc de matinades
10:00   Bouesiaremullà a l’ombra de l’arbre gran



 
ORGANITZEN, PARTICIPEN I RECOLZEN:
AMICS DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS
RABERA DE BOUETES
AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT
CENTRE CULTURAL, ESPORTIU I RECREATIU DE VANDELLÒS
COL·LEGI PÚBLIC VALDELORS
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE VANDELLÒS
COOPERATIVA DE VANDELLÒS
TELEVISIÓ DE VANDELLÒS
RADIO L’HOSPITALET DE L’INFANT

TAMBÉ:

MANIFEST DE LA POLIPOESIA, ENZO MINARELLI


Domingo Mestre: Màngel en acció, Festival de la Boca, La Cañada 2014
  1. Únicament el desenvolupament de les noves tecnologies marcarà el progrés de la poesia sonora: els mitjans electrònics i l'ordinador són i seran els veritables protagonistes.
  2. L'objecte "llengua" ha de ser indagat en les seus mínims i màxims segments: la paraula, element bàsic de l'experimentació sonora, assumeix les connotacions de multiparaula, penetrada en el seu interior i redefinida en el seu exterior. La paraula ha de poder alliberar la seva polivalent sonoritat.
  3. L'elaboració del so no vol límits, ha de ser empesa cap al llindar del sorollisme pur, un sorollisme significant: l'ambigüitat sonora, tant lingüística com oral, agafa sentit si s'explota al màxim l'aparell instrumental de la boca.
  4. La recuperació de la sensibilitat del temps (el minut, el segon), ha d'anar més enllà dels cànons de l'harmonia o de la disharmonia, perquè només el muntatge és el paràmetre just de la síntesi i de l'equilibri.
  5. La llengua és ritme i els valors tonals són els veritables vectors del significat: primer l'acte racional i després l'emotiu.
  6. La Polipoesia és concebuda i realitzada per a l'espectacle en viu; té com "prima donna" la poesia sonora, que serà el punt de partida que interrelacionarà entre:

  • la musicalitat (acompanyament o línia rítmica),
  • la mímica, el gest, la dansa (interpretació, ampliació, integració del tema sonor),
  • la imatge (televisiva o per diapositiva, com a associació, explotació, redundància o alternativa),
  • la llum, l'espai,
  • els vestits i els objectes.

ENZO MINARELLI: Tramesa d'Art, València 1987

Article “Polipoesia”, Vikipèdia, manllevat el 24 vi 14: http://ca.wikipedia.org/wiki/Polipoesia

dilluns, 23 de juny de 2014

CARLES ANDREU PRESENTA POLISÒNICA CATALÀNICA

 

Carles Andreu va oferir a l’HORIGINAL (18 vi 14), catedral de la poesia, 
POLISÒNICA CATALÀNICA (Les moltes parles del català).
Esplèndid recital que recull les variacions del català en deu accents distints, portats per aquests deu rapsodes d’arreu dels països catalans, amanits pels entremesos musicals de Víctor Bonet Arbolí: el mallorquí de Maria Antònia Massanet, el català central de Misael Alerm, el rossellonès de Renada Portet,  el menorquí de Madò Idò, l’alguerès de Odile Arqué, el lleidatà de Víctor Verdú, el valencià de Andreu Galan, el barceloní de Joan Vinuesa. Per les terres de l’Ebre havia de ser-hi Miquel Àngel Marín que em va demanar que el suplantés. Magnífica nit de juny a la voreta de la Mediterrània catalana i experiència plaent. Mano meu com xalo!

La meua participació va ser més o menys així:

DE LA CAVA, I AU

Parlo d’un riu mític i remorós. Parlo tortosí. Un parlar de transició entre el català lleidatà i nord-occidental i el valencià o meridional. Abraça les comarques de l’antic bisbat de Tortosa que s’estenen cap a l’Aragó i el Regne: Matarranya, Els Ports, Maestrat, La Plana de Castelló. Em fa molt de goig defensar la meua parla, el cavero, un tortosí que no volia ser tortosí. El tortosí és una llengua antiga i sàvia, la porta d’Ibèria, que dóna nom al riu i a la península, per on van entrar el grec i el cristianisme. En canvi, el cavero és un gentilici aplicat a la gent de La Cava, avui Deltebre. Cavero, -era, -eros, -eres, s’aplica també a tots els habitants del delta, fins i tot desbancant el de riberencs, de la Ribera. El cavero és també un personatge típic dels acudits, èpic, el més valent de tots, ingenu i, potser, de poc saber. Com aquell de l’espardenya. Havia pujat a Tortosa a comparar-se unes espardenyes de l’òstia per a la Festa d’Agost i, sense voler esperar-se al carrilet, s’enfila cap a baix per la voreta del canal. I de seguida es treu les espardenyes i se les penja al muscle, per no gastar-les. Xino xano fa camí, i per l’alçada de Soldevila ensopega un molló duríssim que li fa miques el peu. Fot un renec i diu en veu alta: T’apareix, mano, t’apareix, si arribo a portar les espardenyes  posades! I vet ací la raó per la qual diuen a la Ribera matacaveros a una mala herba, la trencadalla. Clar, que com diu Andreu Subirats,

Al meu poble, lo més tonto apanya arràdios,
los del monton mingen baldanes cada dia,
i als espavilats, vés i busca que t’ha pegat.

Parlo d’un riu antic i nemorós. I llegeixo Una creu al delta, un text escrit per celebrar les quatre carreteres, Bouhaus, Bouesia 2011 ( http://bouesia2.blogspot.com.es/2011/07/una-creu-al-delta-contribucio-la.html ) És la descripció de les quatre carreteres, centre aglutinant d’un urbanisme d’al·luvió, a partir  d’un ell que es va criar al poble, ara ja no hi viu, i professa que sempre tornarà. Cosa que em dóna ocasió per cantar una joteta d’Agustí Ribes (2), un enversador que ha fet un catàleg de malnoms d’allà baix en gairebé 200 versos, que es van publicar a la revista Tot Parc el 2009 i 2010. Ribes també ens dóna l’exemple d’aquest exercici tan català de qüestionar-nos això de la llengua:
Perquè hem de dir albergínia,
patates i pimentons,
tomàquet i bacallà
i els capellans són retons,
aborgingues i tomates,
patates i prementons.

Si sempre hem dit abadejo
perquè he de dir bacallà,
ni després ni aleshores
si he dit sempre anacabat,
perquè si seguim així
la parla nostra s’ha acabat.

Aquí m’hagués agradat explanar-me en alguns termes com morrandes, busseres i nasseres, però cal anar a temps, i acabo amb un poema de Subirats, A estudi, los xiquets fan callar al mestre, ara sí, ara també, i un darrer poema de l’irònic tortosí Josep Maria Roig, Culebronada, amb una peculiar transcripció de la parla popular tortosina, i amb barreja d’expressions castellanes (3):

Culebronada

Posellalidiu
Estoylocaporti
Ielllidiu
Dejamenpazdeunavez
Teodiovete
Perqueclaronastafartdella
Perquesemprelastaseguinsas
Iellnovol
Vritatperqueselastraexiqueta
Lotioiteaquellpronto
Losomenstat
Iallavonsbueno
Ellsenvaialcapdunsdies
Selatrobailidiu
Domesverela
Notequierovermas
Aixidesopeton
Iellamanameuaundisgust
Vaigadaltabaix
Unaixanglotiunsastremsquefa
Quedirasquesassucalmigdelcarre
Perquesposacomaistericasas
Quenolapodencontrola
Xiquetadecapdelesmeneres
Buenoallosafona
Perqueconta
Nouasvismai
Traunnervixica
Quesemblaquetingue
Laforçadunboudaon
Deunouvulguelespersones
Commostornem
Perqueliandeposaunsedanteitot
Peraquescalmemana
Perquesclaro
Astaboijapernellella
Latontaperocomestansossaella
Perquesaixismirriadetairrancia
Sasnoresunainfeliç
Contalamustia
Iellesmolguapoxiqueta
Vaigaquenoteresafe
Ladesgraciadaijesus
Iellaqueuveutat
Pobretapossasquefa

NOTES:

1.    Parlo d’un riu mític i remorós, poema de Gerard Vergés, Tortosa 1931-2014, Long Play per a una ànima trista (1986)

2.    Agustí Ribes, revista Tot Parc, 2009-2010. Les jotes transcrites pertanyen a “L’orgull de la nostra parla”, de 96 versos.

3.    M. Carme Lleixà i Tal en “Cançons burlesques, penjaments i renoms col·lectius a la comarca del Motsià recull:

              De la Cava soy vingudo
y saltando los sequiolos
a la puerta de mi suegra
con fango hasta los ginollos.
Como somos novensanos,
y queremos dormir mollos,
no tenemos matalapos
ni coixinos ni llançolos.