MONTSE FANDO
 |
| MÀNGEL i el Bou-mosquit. F: Facebook Bouesia |
La lenta mort de la Bouesia tanca el Barcelona Pensa, el discurs
filosòfic com un bé comú i compartit. Amb una giragonsa més la Bouesia mastega
i s’empassa l’alfa i l’omega del Delta, el cos bouètic de Carles Hac Mor,
boucèfal peripatètic i infrapoeta de la cadira com seu, i el terrible mosquit,
transmutació del bou genèsic. Una correntia envaeix el Pati Manning. Rafa Tormo, Fernando Paniagua, Andreu Meixide, Zoraida
Roselló, una munió de bouetes, transiten amb l'ofrena corpòria, el viure que
ens repensa cosa entre les coses, carn, vianda, taula. Travessa la facultat de filosofia, el pati de les
dones, el CCCB, el MACBA. Concorren en el seguici participants i squatters i el
carrer esdevé marc de mots i discussió festiva, on borina el pastís, el
clarinet com corifeu, el responsori coral i la lletania dels quatre gustos
cardinals. Engegat el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència
bouètica, passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de
la performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist
Roc i el traç pregnant de Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques
aplica els colors del que hi ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila
decanta i tomba el vuit a l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El
mosquit lleuger fibla punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la
plata llunàtica es desfà en boirina pixanera. Resiliència bouètica.
 |
| MÀNGEL I JA |
 |
| ALBA TORN |
BOUPREGÓ DE MIQUEL ÀNGEL MARÍN
CINC VOCALS
Bouesia
és una paraula híbrida: bou i poesia, arena i recital, escenari i possibilitat
del món.
I
que conté les cinc vocals.
El
prefix bou :
A tomb de vila bou - Aboupocalipsys - Aboupocalíptica - Antibouesia
antiboueta - Autobiobougrafia - Bou vent i barca nova - Bouafter- Bou-app -
Bouascèsi - Bouca - Boucapital -
Boucapítol - Boucasa - Boucèfal - Bouceroles - Boucloenda -
Boucòctel silenciós - Boucomençament -
Boucomposició - Bouconcepte - Bouconcert - Bouconclusió -Bouconferència -
Bouconjunció - Boucosa - Boucremat - Boucrònica - Boucura - Boudistància -
Bouema - Bouèresi - Bouescàndol - Bouesia -
Bouespectador - Bouésser - Bouestrofes - Boueta - Boueta en cap - Boueta
Major - bouetam - Bouetarro - Bouetessa - Bouètic - Boufesta - Boufí
-Bouforagitat - Boufracàs - Boufregit - Bouhaus - Bouimatge - Bouinauguració -
Bouintervenció - Bouística - Bouj’z - Boulansteri - Boulector -Boullengua -
Boullit - Boullum - Boullywood -
Bouluntat pròpia - Boumanera - Boumiracle -
Boumisteri - Bounica - Bounopresó - Bouoli en un llum - Bouparafrasejant
- Boupas - Boupilota - Boupoètic - Boupoètica - Boupopular - Boupossible -
Bouprefix - Boupreludi - Bourevista caminada - Bourima - Bouritme -Bouromeria -
Bousaducea - Bousalutació - Bousenglar - Boustriptease - Bousubstància - Bouteoria - Boutiga - Boutornar -Bouversos -
Brabou - Cabrabou - Cal bou - De viva Bou - Desboulocalització - Deu al bou -
Perbouformance - Protoboueta - Rotonda vacaboumba - Tornabous - Totbou -
Vacabous - Via bovis - Videobouesia
El prefix bou : una cunya
en el concepte de poesia, concepte exacerbat, foradat, fer saltar -o ballar- la
referència. (Derrida)
Urbà
i rural, oral i escrit, concret i abstracte, baixa i alta cultura, interiors i
exteriors.
¿Dadà
és de La Cava? ¿Fluxus és de Deltebre?
El
Delta de l’Ebre: un lloc té caràcter; un espai no té caràcter (Neuhaus). L’última
societat agrícola de la Mediterrània. Una marca de l’ecologia turística.
Una
relació dilatada i profunda amb l’animal. El bou i el cavall, el gat i el gos,
les gallines i les oques, el tossino i la cabra, la mosca i el mosquit, la
granota i l’anguila.
Aixada
i instrument de música, treball i festa, bou i poesia: Bouesia.
MIQUEL
ÀNGEL MARÍN
 |
| ROC EN VERSOS POLILINGÜÍSTICS |
 |
PARAULES D'HOMER. J.CABALLERO |
FOTOS: FACEBOOK BOUESIA
IL·LUSTRACIONS: MONTSE FANDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada