dimecres, 28 de setembre del 2016

CRÀTER 3, BOUESIA 07: DE VIVA BOU A VANDELLÒS


Quan anirem a La Cava
Quan anirem a La Cava
ja no mos coneixeran,
se pensaran que som moros
que venim de Tetuan
(jota popular)

primera reproducció digital del traç del bou bouètic, Javier Caballero 2005
BOUESIA 2007. DE VANDELLÒS DE VIVA BOU

Com si fos la cosa més natural del món, la bouesia va fer cap  a Vandellòs. Va ser natural perquè estaven el fotògraf  Eduard Margalef i el poeta Javier Caballero; quan tenia 14 anys, Caballero va emigrar amb sons pares de la Cava a Miami- Mont-roig per muntar un restaurant (segons ell, van inventar el turisme a les nostres terres) i allí va conèixer a Margalef; juntament amb el pintor i escultor Paco Morales van formar el grup d’activisme artístic ‘Brokulo’, que va ser l’instigador de la mítica i famosa ‘Explosió Poètica’ al Bar Trinquet de la Cava, propietat de Morales, l’any 1979, autèntic germen del que passaria 26 anys després amb la bouesia.

Els pregons de cada any de Javier Caballero, Bou-oda al miracle que és la bouesia de Vandellòs; la Bou-revista Caminada com a passeig amb estacions de plaer i goig bouètic; el Bou-after a la seu permanent, Cal Bou, el bar de la plaça. I sobretot la gent de Vandellòs, quin munt de gent!. I sobretot la galeria de monstres-boueta que venen de tot arreu. Un Bou-carnaval.

A Deltebre, Pau Riba va encendre la plaça del Coliseum, Andreu Subirats i Diego Burián van dinamitar el Cafè Clàssic i Carles Hac Mor i Ester Xargay van petar la Revista Caminada a les barcasses.
Miquel Àngel Marín, Psicogeografía d’un festival 2005-2015, Ed. Això és com tot, 2015


Un moment DE VIVA VEU, Vandellòs, F: Eduard Margalef, 2007

BOUESIA 2007. LO TEIXIDOR I LA SEVA RONDALLA

El festival segueix creixent, s’amplia a cinc setmanes i arriba a celebrar setze esdeveniments artístics. El format és el mateix, actuacions musicals i escèniques i un cap de setmana final de trobada de bouetes i actuacions diverses, sota el títol de ‘La Gran Bouesia’.

Destacar la participació del cantador de jota Lo Teixidor i la seva Rondalla, durant la ‘revista caminada’ pels carrers de Deltebre i la presentació del documental dedicat al Teixidor, realitzat per Ester Xargay, Carles Hac Mor i Adolf Alcañiz, amb la col.laboració de Miquel Àngel Marín.

Destacar també, el recital amb més de 40 bouetes i el concert de Pau Riba i Mil Simones a la Plaça del Coliseum, el còctel silenciós de Tres al Cafè Universal i el recital d’Andreu Subirats al Cafè Clàssic.

La motivació central de la quarta edició de Bouesia, va ser celebrar i homenatjar l’art i la veu del cantador de jota de referència a les terres de l’Ebre i a Catalunya, Josep Guarch ‘Lo Teixidor’.

Bouetes participants: Andreu Subirats,Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font,Jordi Nopca, Llorenç Barber, Lo Teixidor, Antoni Sebastià, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Jordi Baiges, Priya Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Rondalla Teixidor, Ester Xargay, Oriol Aymat, Lenka Bartunkova, Andriy Antonovskiy, La Ferida (Gerard Gil i David Fernández 'Prudi), Xavier Maristany, Tres, Mari Chordà, Le Petit Ramon, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Iván Díaz, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Hadramawts, Sariel Maler, Bernarda Quesada, Dafna String Quartet, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Catalina Girona, Eduard Margalef, Clara Franch, Frank Rodell, Rafel Rodell, Passabarrets Joglars, Joan Miquel Alfonso, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon,Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Santi Borrel, Uq Ros i les Ales, Eleuteri Arques, Roser Arques, Josep Arques ‘del Pas del Baló’, David Ymbernon, Paco Morales, Pau Riba, Mil Simones.

Miquel Àngel Marín, inèdit

Carles Hac Mor, Llorenç Baserber i Miquel Àngel Marín en la presentació de Lo Clarinet és l'Aixada, Ed. Cafè Central i Emboscall, 2007. Delta Hotel, Bouesia 07. F: JA

Rosa Comes i Gerard Gil, Bouesia 07 a dellà. F: JA
BOUESIA A LA PAELLA
Tercer aniversari bouètic. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia.

Javier Caballero Cid, 8/07/2007


Progrqama de mà, disseny: debonatinta
BOUESIA 2006

DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou. 
Campanes al vol.

Javier Caballero Cid, aquest poema, en prosa, forma part del collage que conforma la portada del llibre Bouesia 2006. Regsexcital de Bouversos, Ed Arola, Tarragona 2006

Programació, progrma de mà, disseny: debonatinta

dimecres, 21 de setembre del 2016

CRÀTER 2 ADDENDA

JOAN PINEDA F: Paco Morales
He trobat la foto de Joan Pineda que prometia ahir. I també unes quantes columnes publicades sobre la bouesia aquest 2016. L’article de Carles Hac Mor, "Bouesia i Mosca Negra"; el de Pérez Andújar, molt saborós sobre la presentació de la bouesia al festival de Poesia de Barcelona, on la jota guanya el reconeixement nacional; un article de Joan Font i un altre meu. La bouesia es centrifuga per registres diversos. Fotografies i vídeos, aquests més difícils de localitzar. Però penjo unes fotos que donen fe de la presentació a La Cava del treball d’Ester Xargay, el vídeo El cicle de l’arròs, fruit de la col·laboració amb Miquel Àngel Marín i l’encís de les terres de l’Ebre. Carles Hac Mor, Ester Xargay i Miquel Àngel Marín són els boucèfals de l’experiment bouètic. 

A més, Arola Editors de Tarragona van editar BOUESIA 2006. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS:

Al Delta de l’Ebre, el pseudoprefix ‘po’ de poesia és substituït per ‘bou’, en al·lusió als bous, un dels elements emblemàtics i ancestrals de la cultura del Delta. Recull de les creacions dels participants al Regsexcital de bouversos, dins el festival Bouesia 2006 del Delta de l’Ebre. Amb Anna Aguilar-Amat, Gerard Altayó, Ester Andorrà Culubret, Jordi Baiges, Javier Caballero Cid, Patrícia Carles, Eduard Carmona, Antoni Clapés, Meritxell Cucurella-Jorba, Eduard Escofet, Rafel Fors, Yves G. Frischmann, Isabel Garcia Canet, Francesc Gelonch, Aitor Gilabert, Àngels Gregori, Carles Hac Mor, Francesca Llopis, Mònica Lou, Carles M. Sanuy, Miquel Àngel Marín, Jordi Martí Font, Paco Morales, Cinta Mulet, Jordi Nopca, Ignasi Pàmies, Josep Piera, Benet Rossell, Martí Sales, Jaume Sisa, Andreu Subirats, Joan Todó, Francesc Valls-Calçada, Ester Xargay i David Ymbernon.


ISBN: 978-84-96639-20-1, http://www.arolaeditors.com  

Bouesia i mosca negra         Carles Hac Mor

No s'havia vist mai enlloc un ramat tan immens de bouetes com el que va pasturar pel delta de l'Ebre amb motiu de la Bouesia 06. Eren desenes i desenes, i hi ha qui, exageradament, parla de centenars, de caps d'aquell bestiar líric que, amb els seus bouversos bramats dia i nit pels arrossars, van aconseguir de domesticar la mosca negra. I feia un goig bíblic de veure com el bouetam -enardit pel Boueta Major, el clarinetista Miquel Àngel Marín- travessava el riu entre càntics que recordaven com les filles de Lot van embriagar son pare a fi de jeure-hi i restar així embarassades. I tot seguit les bouestrofes passaven a celebrar la bouesia com a mitjà de desconeixement, com a presa d'inconsciència, com a flux dionisíac que va pujant riu amunt fins a arribar al paradís boumesopotàmic on les bourimes festegen amb els bouhemistiquis amb el vistiplau de la mosca negra. Sí, la Bouesia ja és l'esdeveniment cabdal de la boulírica més actual, que naturalment és la més eterna, la de sempre i la demà, aquella que, en forma de mosca negra, fa que els més bouetarros entonin himnes a la vaca cega que ni Hölderlin va saber compondre .


Publicat al diari AVUI, pàgina 8. Dijous, 5 d'octubre del 2006


BARCELONA POESIA, MUSEU MARÈS, f: Paco Morales


Nueve semanas y media de poesía 


Recital en el Marès de los poetas Vicente Gallego, Joaquim Horta, Biel Mesquida, Pere Rovira y Juan José Téllez



JAVIER PÉREZ ANDÚJAR  -  Barcelona

EL PAÍS - 14-05-2006

La Setmana de Poesia de Barcelona cumple este año su décima edición, y así van nueve semanas y media de poesía, y de poetas, que son hombres y mujeres que, en cuanto pueden, se presentan en el trabajo en manga corta y llevan con ellos el polen sin peso de las palabras. Esta tarde del viernes 12 de mayo ha arrancado el espectáculo de recitales y lecturas, y los organizadores han traído una rondalla de labradores o pescadores o artesanos del delta del Ebro que, con sus camisas blancas como la flor del albaricoquero, y con el tres por cuatro de sus guitarras, y con sus clarinetes y sus trompetas, han recorrido el Verger del Museo Marès y han improvisado para la concurrencia sus jotas nacidas a las sombras de los naranjos y las higueras.
Las ha cantado aquí uno de sus últimos conocedores, el viejo Teixidor, que llega con una voz antigua de terrón de tierra, y que es también un poco de terrón de sal. La gente toma el fresco en las sillas plegables que han puesto en el patio del museo y escucha a la rondalla, y la aplaude al final de cada estrofa, y Lo Teixidor va animándose cada vez más a tejer sus versos, y le lanza ahora unos a una muchacha pelirroja de Tortosa, y otros se los canta al poeta Francesc Garriga, que le contempla con su traje azul marino y su insignia del Barça, y también le ofrece su aguinaldo lírico al septuagenario poeta Jaume Sisterna, que anda aquí lleno de su poesía pacifista y con su irónica convicción de que la nuestra, la catalana, es una sociedad conservadora hasta la médula. Una madre occidental con su hija oriental en el regazo sigue el compás de la rondalla, y los fotógrafos encaramados a los poyos y a las piedras del recinto hacen su trabajo, y unos turistas jubilados, que ya están como salmonetes, acaso de los del delta del Ebro, lo observan todo boquiabiertos. Y mientras el agro canta, la ciudad y la cultura dan palmas.
La rondalla descansa de su jota de chaleco campesino y de puños arremangados, y recitan sus versos los poetas del delta, y el tortosino Andreu Subirats, que es un poeta de vaqueros doblados y de patillas largas, habla de su pueblo con socarronería popular, y toca un mirlitón de metal, y declama neojotas hechas de "sexe, jota y drogues dures", pero lo que lleva en las venas este poeta es una apisonadora de lirismo y una apisonadora de pasos dejados por las desconsoladoras aceras de Barcelona. Al acabar el evento, o lo que sea, la rondalla se vuelve a su tierra con sus jotas, y los poetas de Barcelona continúan la peregrinación de lectura en lectura, y ahora, en el coro de la catedral, la poeta Ester Xargay homenajea a Foix y, en una pared del coro, santa Eulalia arde desnuda en su helado mármol de Carrara. La catedral es una loba solitaria que en la noche amamanta a gárgolas y a poetas.

A las diez y de nuevo en el Marès, se inaugura ahora en plan oficial la Setmana con un recital de los poetas Vicente Gallego, Joaquim Horta, Biel Mesquida, Pere Rovira y Juan José Téllez, y ninguna autoridad municipal hace acto de presencia, y así queda olvidado el vínculo íntimo que hay entre civismo y poesía. Este cronista consulta al respecto a David Castillo, que es director del festival, y que anda de un lado al otro del patio saludando afectuosamente a quien se pone a tiro, y que, al mismo tiempo, contempla el ambiente como un pintor que examina su pintura recién acabada. Castillo comenta distraídamente que el concejal anterior sí que venía y que en esta ocasión ha puesto 300 sillas en el patio, y continúa abrazando cordial al personal. Se ha llenado la inauguración con parejas de todas las edades, que entraban cogidas de la mano, y también se ha llenado con gente que llega sola, porque hay poesía para enamorados como hay poesía para corazones solitarios.

Gerardo, de 50 años, argentino, ilustrador, ha venido con Ana, su pareja, de 38, española, psicóloga, y cuentan que se regalan poesía y que a un amigo de Buenos Aires le han mandado un compacto con Gil de Biedma recitando. Una mujer que lleva un chal de hermosas flores blancas tejido a mano espera sentada el inicio del recital, y otra deambula de brazos cruzados solitaria. Pasa junto a un surtidor un señor normal y corriente, con la americana abotonada baja y los zapatos recién lustrados, y uno se pregunta si este hombre será acaso un poeta y si estará quizá toda Barcelona llena de poetas de incógnito.

CINEMA A LA FRESCA, 2006. Carles Rober i Miquel Àngel Marín.f: Paco Morales

jordimartif69 | L\'Avenir | dilluns, 3 de juliol de 2006 | 22:59h

Des del passat 24 de juny, la localitat de Deltebre, al Delta de l'Ebre, serà la capital de la cultura catalana. No ho era Amposta?, direu. Sí, l'oficial, sí, però l'altra, la que ha tret el cap en forma de bouesia durant aquests mesos és Deltebre, o el que és el mateix: la Cava i Jesús i Maria.

Des del passat 24 de juny, la localitat de Deltebre, al Delta de l'Ebre, serà la capital de la cultura catalana. No ho era Amposta?, direu. Sí, l'oficial, sí, però l'altra, la que ha tret el cap en forma de bouesia durant aquests mesos és Deltebre, o el que és el mateix: la Cava i Jesús i Maria.
Sota l'inquietant nom de Bouesia, música, poesia, circ i cinema mut es donaran cita en un seguit d'actes que inclou un seguit de propostes que van des del campaner Llorenç Barber fins a Sisa, dixie o jazz; cinema mut, en el primer festival d'aquest gènere dels que es fa als Països Catalans amb el pianista de la Filmoteca de Catalunya Joan Pineda; o el circ de Circ Pànic.
Però quan tot petarà i es transmutarà en no se sap què serà del 28 al 30 de juliol, amb el primer Aplec de Bouetes, una trobada de prop de seixanta poetes (bouetes que es diu aquí) que s'anuncia que poden arribar a fer surar el Delta més amunt d'on sura ara i tot.
L''alma mater' de tot aquest tinglado és el clarinetista i boueta Miquel Àngel Marín, qui amb el seu clarinet-aixada ha obert solcs de nova vida enmig de les planures de l'arròs deltaic. Es diu que Gregorio Moran va visitar el Delta de l'Ebre fa uns anys i en quedà tan impressionat -negativament- que en el seu article setmanal a "La Vanguardia" va afirmar que d'aquesta terra enfangada no en podia sortir un poeta; la planor del Delta se li havia menjat l'enteniment, sens dubte. El Miquel Àngel i d'altres li ho han respost en forma de bouesia, ja que si bé poesia potser no, bouesia és clar que sí. I què és la bouesia? Doncs que li preguntin a la gent de l'Ebre, que n'han sentit en cada una de les seves festes populars de la veu de tots i cada un dels cantadors que s'han posat davant d'una rondalla. Bouesia és la poesia del Delta, però entenent que el Delta és l'univers, el cosmos, tot i res. És per això que l'Aplec rendirà homenatge a Lo Teixidor, el darrer cantador (de moment) del Delta. I li dedicaran els seus versos seixanta bouetes: Carles Hac Mor, Eduard Carmona, Javier Caballero, Gerard Altaió, Anna Aguilar Amat, Josep Ramon Roig, Dolors Miquel, Patrícia Carles i un munt més...


vídeo EL CICLE DE L'ARRÒS, D'ESTER XARGAY, F. Paco Morales
LA JOTA DEL BAIX EBRE SEDUEIX BARCELONA.
La Jota es cantava i es canta a les terres de l'Ebre. Es una dansa de ritme ternari que comença amb una introducció instrumental seguida d'una cobla cantada per un enversador. Després de cada cobla la rondalla, acompanyament de cordes i vent, reprèn la dansa. Les cobles d'aquesta jota tortosina, com també se l'anomena, tenen la peculiaritat de la improvisació. L'enversador les crea en el mateix moment de la seva realització. És, doncs, més que una recança folklòrica, una poesia emparentada amb les tècniques de la oralitat. I viva ho està, conreada també per grups que transcendeixen la pròpia geografia com Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. Tanmateix parlaré del darrer dels grans enversadors tradicionals, Lo Teixidor, José Guarch Ferrer, encara actiu als seus 74 anys.

Lo Teixidor i la seva rondalla arriben a Barcelona, canten la nostra jota primordial, i sedueixen Barcelona Poesia. La desena edició de Barcelona Poesia, organitzada per l'Institut de Cultura de Barcelona, és una setmana que aplega més de 160 poetes i més d'un centenar d'activitats, en un programa que es relliga amb el Festival Internacional de Poesia i amb els Jocs Florals.

Lo nostre Teixidor fou la joia del certamen que va donar la nota de sortida a la setmana poètica. Al bell mig del Verger del Museu Marès, la rondalla va trenar l'antiga veu de la jota en un acte, La bouesia del delta de l'Ebre, coordinat pels poetes Ester Xargai i Caries Hac Mor. La trompeta (Santi Alonso), la guitarra (Manolo Cid), el guitarró (Jordi Guarch), el bombardí (Alberto Martín) i el clarinet (Rodri, Juan José Rodríguez) emmarcaven la veu patrimonial de Teixidor (José Guarch Ferrer) degà dels enversadors, que teixia l'art de la improvisació entre un públic que aplaudia i s'entusiasmava. La nostra jota s'identificava amb Barcelona. El salero terral de Teixidó guanyava el reconeixement nacional.
De viva veu, el geni versificador de Teixidó va apadrinar un conjunt de bouetes i els seus versos joves. Andreu Subirats -que acaba de presentar el seu llibre L'ull entorn, Alabatre 2006- va recitar neojotes, altres versos captivadors: La conservació del món es descobrir una perpetua creació.
L'acompanyava el clarinet màgic de Miquel Ángel Marín. Marín també va recitar alguna de les seves obres -Osmosi, el viatge de l'aixada al clarinet, de la terra de la canya a les figueretes de la música: I què dic jo? Jo bufo i vaig tenint temor de tot. I, és clar, va bufar i improvisar música per remarcar altres bouemes.
Patricia Carles amb veu transparent i clara, va fer volar l’amor es fer un salt ara i no tocar mai més al terra. Eduard Carmena, el més valent i jove, cantava audaçment sóc un premi per aprendre a viure dels pits que t'endevino. l, jo mateix, que vaig recordar a Boca de Bou (1895-1972), l'enversador mític de Sant Jaume d'Enveja, i vaig entonar uns quants versos de Mar de Sardines, La vida tossa i et dessagna: Emborna lo riu la mar / es torna ona / espiral!, ball i laberint.
La Bouesia ha estat al Museu Marès un recital dinàmic i ben rebut, que ha conjugat la saviesa de la jota i la poesía que es fa ara mateix a les nostres terres. La Bouesia fará la segona edició aquest julíol a Deltebre patrocinat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament. Va sortir l'estiu passat per l'empenta d'un grup de poetes entre els quals estirava tossudament Míquel Ángel Marín. És un aplec de poetes que s'expressen en formats diversos i conjuga els generes diversos. La paraula, la dansa, la música, esdevenen festa i rauxa. La poesia com un bou. De viva veu la respiració del bou. Darrere els canyars el riu sonor porta el nom, la forma, l'esdevenir constant de l'univers.

JAVIER CABALLERO CID

CAPSA DE SABATES, PÀG 40, REVISTA IES EUCLIDES. També es va publicar a la revista CATALUNYA, Agost 2006, nº 77: www.cgtcatalunya.cat

dissabte, 17 de setembre del 2016

HOMENATGE A CARLES HAC MOR, Font de Pradelló, Sant Celoni, 18 IX 2016

Carles Hac Mor i Benet Rossell junts en una foto de la Bouesia 2016 a l’entrada CRÀTER, 2 del dimecres passat. Avui pengem la seva memòria activa, l’homenatge a Benet de l’Horiginal, el proper dimecres. Ara l’homenatge a Carles que demà ret la POESIA ALS PARCS, una revista caminada que impulsà amb Ester Xargay des del 2005, 



amb el suport de la Diputació de Barcelona. Demà Poesia als Parc ret homenatge a l’infrapoeta.

foto extreta de l'event al facebook on s'anuncia l'homenatge de Parc a la Taula de La Poesia als Parcs. Hom pot veure a Carles Hac Mor a la font de Pradelló.
Parc del Montnegre i el Corredor
Diumenge 18 de setembre, 12 h –
Font de Pradelló. Olzinelles, Sant Celoni

a càrrec d'Ester Xargay, Jordi Aligué i Miquel Àngel Marín.

Tast de vi per a tots els assistents. En col·laboració amb el programa Parc a taula. En el marc del programa Viu el parc.

Si plou, l'acte es farà a la sala d'actes de la Rectoria Vella de Sant Celoni. Passeig de la Rectoria Vella, s/n.

BENET ROSSELL A L’HORIGINAL, 21 IX 2016, 20 h


El dimecres 21 de setembre, comença la temporada amb garrotins i garrofes, per celebrar la vida, l'obra i el record d'en Benet Rossell (1937-2016) a l’HORIGINAL. Agerenc universal, poeta i artista total, comparteixo a la voreta del riu un moment únic amb Benet. La intervenció d’una nou a la pauma còncava de la mà nega el color i el negre bescanvia les llums de la ribera per aspres transicions entre plana i muntanya; veus alçar-se un tronc robust i capçada ampla i alta; és un home –et dius- i és també l’eix axial que mou l’univers. Amb una nou negra l’homenot deixa els bouetes amb els ulls oberts i l’esdevenir constant passant.

HORIGINAL, carrer Ferlandina, 29 (davant del MACBA), Barcelona, 21 IX 2016, 20 h. 

Benet Rossell. Foto: Horiginal

EL GEST ÉS VIU

Cec sóc
i mut
i millor dir
només
el que cal dir.
Mut no ho sóc
i cec
tampoc
només sóc
el que sóc
nit de memòria.
I quan faig
qualsevol gest
d'aquests que també sóc
sempre acabo
trencant
un mirall mut.
Els qui es parlen
no es miren.
Els qui es miren
no es parlen.
Els miralls resten muts
i n'hi ha tantes de paraules cegues
que quan sóc cec
veig la memòria
sense embulls
i els muts
l'escolten
amb la punta dels dits.

 (Benet Rossell. Road Poetry)

PER LA CANAL DE L’EMBUT
Me n'aniré
Canal de l'embut enllà



L'aparença se'n va
Com una ploma
I roman
El vent germà
Que escampa les cendres
Memòria irremeiable
Vols nomenar la realitat?
La pura llum no es pot comprar
L'imaginari és màgia
I no cal de moment
Que la natura desaparegui

(Canal de l'embut. Benet Rossell. Encara no hi som tots. Cafè Central 2004)

 
del recordatori. Foto Jordi Calafell
Poema premonitori d’en Benet, passió per la imatge en moviment, novembre 2011 (recordatori):

Avui
Vint-i-u
Hora baixa
En arribar
Mort o viu
Em demanen l’entrada
Seqüència

Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz

REC:
1.       BTV , programa "Pantalles": els videos que BENET ROSSELL va mostrar dins la retrospectiva que el Macba li va dedicar fa uns anys. http://www.btv.cat/pantalles/

2.      
Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz
PAOLA MASI & BENET ROSELL "A QUATTRO MANI"
Exposició del 15 de setembre al 12 de novembre del 2016.

A quattro mani”, ceràmica amb intervencions. L’intens procés creatiu, el treball íntim i jocós entre quatre mans, Paola Masi (1967), ceramista i Benet. Diàleg que es pot resseguir en el vídeo, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz, que es mostra a l'exposició.
Horari: de dimarts a dissabte, de 10.00 a 15.00 h. i de 16.00 a 20.00 Lloc: ÀMBIT Galeria d’Art, Consell de Cent, 282, 08007 Barcelona Tel.: (34) 93 488 1800 www.ambitgaleriaart.com

Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz

divendres, 16 de setembre del 2016

SATIE I MARTIN, UNA EXPERIÈNCIA SINESTÈSICA, ESTER BORRÀS I MONTSE FANDO

Dibuixos, textos i projeccions
Una experiència sinestèsica és un projecte d’Esther Borràs (pianista) i Montse Fando (il·lustradora).

Del 29 de setembre al 14 d’octubre de 2016


Inauguració: dijous, 29 de setembre, a les 19 h
Centre Cívic Pere Pruna
Ganduxer, 130 · 08022 Barcelona
Tel. 93 418 65 37

Sports et Divertissements és un àlbum musical que consta de música i textos d’Erik Satie i de dibuixos de Charles Martin. L’obra no es va editar fins el 1923 per Lucien Vogel. Les vint-i-una partitures que conformen l’àlbum es van reproduir en facsímil, curosament cal·ligrafiades en negre sobre pentagrames vermells i adornades amb textos poètic-humorístics que s’alternen amb els dibuixos de Charles Martin, colorejats per Jules Saudé.

El projecte que presentem va una mica més enllà de la proposta de Satie de barrejar música, text i dibuix: ofereix una reinterpretació dels Sports et Divertissementsmitjançant l’ús de tecnologies multimèdia. Amb el vídeo s’introdueix narrativitat i dinamicitat en el conjunt de les vint-i-una peces musicals, textos i dibuixos que acompanyen a cadascuna d’elles, buscant no només la vinculació entre les disciplines, pretesa per Satie, sinó també afegint-ne una de nova, pròpia del nostre temps.

El resultat final té una doble estructura. D’una banda, la sincrònica, l’animació de cadascuna de les parts de que consta l’àlbum ens permet apropar-nos a elles separadament. De l’altra, la diacrònica, ens permet apreciar l’audàcia de l’intent de Satie. Totes dues volen proporcionar una altra visió tant de la seva obra com de la relació entre les arts.

Centre Cívic Pere Pruna
Ganduxer, 130 · 08022 Barcelona
Tel. 93 418 65 37

ccivics.bcn.cat/perepruna
ccperepruna@ccperepruna.cat
Pàgina de Facebook: Centre Cívic Pere Pruna
Twitter: @cc_PerePruna
Horari: De dilluns a divendres de 10 a 13 i de 16 a 21 h

dimecres, 14 de setembre del 2016

CRÀTER 2, LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA, 2006

Disseny: DEBONATINTA, 2006
Lo Campanar de l’Església de la Cava. La Plaça del Coliseum.  2006.

Fer un concert de campanes al teu poble remou; a més, aquells dies s’havia mort un familiar; la gent preguntava que si s’havia tornat boig el capellà o si s’havia espatllat el sistema electrònic de les campanes; vam pensar en els familiars mentre tocàvem; per la nit ens retronava el crani; ens va tocar fondo aquest concert.

Érem set persones dalt al campanar en un espai reduït, com en una mena de cabina dels germans Marx: cinc tocant, un periodista del diari l’Ebre fent fotos i escrivint i un videoartista filmant.

Sisa va fer un concert memorable a l’escenari de la plaça del Coliseum, ell sol amb la guitarra va repassar els temes del disc ‘El congrés dels solitaris’ i altres cançons emblemàtiques del seu repertori; abans havien actuat Carles Robert i Joan Pineda acompanyant sengles pel·lícules de cine mut. Es va celebrar la primera revista caminada per la vora del riu i a les barcasses i un recital, tot amb més de seixanta poetes i artistes diversos: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Eduard Escoffet, Martí Sales, Gerard Altaió, Josep Pedrals, Benet Rossell, Àngels Gregori...

Aquell mateix any, lo Teixidor i la Rondalla i un estol de bouetes van inaugurar ‘Barcelona Poesia’ amb un impacte que encara ressona a les orelles dels que van ser-hi. I es va publicar l’antologia poètica ‘Bouesia 2006’ (Arola), amb els bouetes participants al festival.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, Psicogeografia d’un festival 2005-2015.

SISA, F: Paco Morales, 2006
Boucrònica Bouesia 2006:


CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006 , Glòria Fandos Gracia, dissabte, 2 abril de 2011 http://gloriafandos.blogspot.com.es/2011/04/cloenda-del-festival-destiu-de.html

BENET ROSSELL I CARLES HAC MOR, F. Paco Morales, 2016
 BOUESIA 2006. LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA.

El festival s’organitzarà amb actuacions musicals i algunes de circ o teatre, durant el mes de juliol, en diferents emplaçaments de Deltebre i amb un cap de setmana final, en el que es celebra un aplec de bouetes (poetes, artistes diversos), i en el que es posa èmfasi en l’intercanvi d’experiències i en la hibridació de les arts.

Aquest any el recital de l’Aplec es celebra en la Plaça del cine Coliseum, lloc emblemàtic que recorda un dels antics cines de la Cava (Deltebre). Actuacions destacades foren les de Llorenç Barber, des del campanar de la Cava, la de Jaume Sisa, solament acompanyat de la seva guitarra, les actuacions de cine mut i música amb Carles Robert i Joan Pineda i la del Teixidor i la seva rondalla.

Bouetes participants: Andreu Subirats, Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Benet Rossell, Josep Pedrals, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font, Jordi Nopca, Jaume Sisa, Francesca Llopis, Adolf Alcañiz, Àngels Gregori, Ester Andorrà, Llorenç Barber, Eduard Escoffet, Lo Teixidor i la seva Rondalla, Antoni Sebastià, Lisboa Zentral Cafè, Barcelona Hot Angels, Laura Simó Trio, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Martí Sales, Isabel Garcia Canet, Jordi Baiges, Javier Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Sílvia Huertas, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Ester Xargay, Mari Chordà, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Clara Franch, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon, Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Eleuteri Arques, Roser Arques, David Ymbernon, Paco Morales, Carles Robert, Joan Pineda.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, (text inèdit)

LLORENÇ BARBER I CAMPANES

TEIXIDOR I RONDALLA AL PORT NAÚTIC, F. Paco Morales, 2006

Deia ahir que volia reproduir només el cartell i el text de Miquel Àngel Marín a  Psicogeografia d’un festival 2005-2015, pp 82 i ss. No ho va ser així al CRÀTER 1. Avui sí, però. També incloc un text de Màngel que va desestimar, però aporta informacions interessants, com ara la relació de bouetes participants. Ara bé, remenant arxius al bloc trobo la ressenya que va fer Glòria Fandos i n’indico els enllaços.

 

A Psicogeografia Roser Royo fa una enquesta entre els bouetes sobre la Bouesia edició a edició. L’any 2006 Ester Andorrà, poeta i editora de La Breu edicions, recorda la rauxa poètica prop d’un gran riu, i de la seva participació evoca Un recital de poesia caminada on tots seguíem a Ester Xargay i una barcassa que ens servia per creuar el riu.

 

Recupero algunes fotografies de Paco Morales, avui al fons documental de Rabera de Bouetes, per marcar moments memorables: Sisa, Teixidor i rondalla, i Benet Rosell amb Carles Hac Mor. Pel que fa al concert de campanes, com que és tan difícil de copsar el moment oportú, trobo per la xarxa una foto de Llorenç Barber del 2015, https://i.ytimg.com/vi/h-J_q0dDCfc/maxresdefault.jpg Tinc una anècdota d’aquell tardet. Seia amb Benet Rosell i li va trucar Cristina. El repic de les campanes tamborinejava i retopava arreu simultàniament. Un baladreig, ritme i doble espiral, que no deixava sentir el fil de la veu telefònica va fer que Benet em passés el mòbil: conta-li-ho. I allí em vaig trobar radiant campanes i campanòlegs, el compàs eurítmic, la cadència esvalotada –una aventura de la veu i dels carillons.

 

Llàstima que no hagi trobat les fotos del cinema concert amb Carles Robert i Joan Pineda. Perquè Joan Pineda (1935) és un gran compositor i intèrpret de partitures per a cine mut (cal escoltar el CD “JUAN PINEDA A LA FILMOTECA. MÚSICA PER A CINEMA”, 2009). Amb un jove Carles Robert, Joan Pineda ens va fer viure en l’espai del cine Coliseum una sessió de cine mut arqueològica i saborosa.  No les he trobat, però les visc totes a la memòria. 



programa de mà, disseny: DEBONATINTA, 2006